Strategic alliances. How to make them succeed

Mitjançant aquest treball hem analitzat com en aquest temps en què la internacionalització és un fet necessari i les empreses volen globalitzar, aquestes decideixen unir-se per tal d'aconseguir. Aquí analitzem els diferents tipus d'unió possible centrant-nos més específicament en les aliances estratègiques però veient també les adquisicions. Primer analitzem quan és més convenient aliar-se amb una empresa o adquirir-la. Això ho portarem a terme mitjançant el desenvolupament d'una sèrie d'elements a tenir en compte. Un cop vist això, analitzem els principals motius pels quals les empreses decideixen aliar-se, entre els quals destaquen l'obtenció de coneixement i recursos. A més analitzem les diferents variants d'aliança estratègica com són les llicències, franquícies, contractes de recerca i desenvolupament, Joint Ventures, etc. i quan és més convenient desenvolupar una o una altra. En aquest treball, ja que com veurem les aliances tendeixen a fracassar ja que les empreses no les implementen correctament o no dediquen el temps suficient a analitzar l'entorn i les condicions per veure quina estratègia li convé més a l'empresa, analitzarem els elements necessaris per fer-les funcionar i els factors claus d'èxit d'aquestes aliances com ara l'experiència, la reputació, la confiança, els objectius clars, el Know-how, la cultura ... A més en aquest treball analitzem el cas de l'aliança estratègica sorgida entre Disney i Pixar el 1991. Aquest anàlisi el duem a terme tenint en compte els factors que Dyer et. al. esmentà en el seu estudi. Aquest anàlisi el realitzem amb l'objectiu de conèixer si l'aliança realitzada per ambdues empreses va ser una estratègia encertada o si per contra deurien haver dut a terme una altra estratègia, la qual els hauria aportat més beneficis.

Geografia literària dels Països Catalans. El cas de la comarca d' Osona

La literatura ha estat, històricament, una forma de vivència i de coneixença del territori. En aquest sentit, el projecte Geografia literària dels Països Catalans esdevé una proposta de redescoberta de pobles, ciutats i comarques, de recuperació i fixació en la memòria d’espais, indrets, cases, monuments, edificis patrimonials o llocs mítics que han estat el centre d’interès dels nostres escriptors d’ençà dels trobadors i Ramon Llull fins als nostres dies. Per tot plegat, aquest treball té un triple objectiu: en primer lloc, donar a conèixer la iniciativa Geografia literària dels Països Catalans; en segon lloc, proposar-ne un marc teòric, i, per acabar, analitzar, específicament, alguns dels espais literaris que es localitzen a la comarca d’Osona.

El desarrollo local en la ciudad media europea ante los proyectos de T.A.V.

La ciudad media o intermedia europea ha sido calificada de «OGNI» (Objeto Geográfico No Identificado) por la falta de teorizaciones propias. Esta afirmación es especialmente cierta en el campo del desarrollo local, en las particularidades que juegan en el proceso de aprovechamiento de los recursos locales para crear un desarrollo endógeno. Esta investigación pretende, en primer lugar, recoger las opiniones de varios autores e instituciones para definir las características cuantitativas y cualitativas de esta realidad urbana. En segundo lugar, se quiere contextualizar la ciudad media en el territorio europeo y en las políticas a esta escala. Finalmente, se describen tres ejemplos de desarrollo local en ciudades medias a partir de la implantación del Tren de Alta Velocidad para mostrar cuáles son los factores diferenciales del desarrollo local en este fenómeno urbano

La deconstrucción del héroe en la “nueva novela de guerra” europea

En este estudio abordaremos fundamentalmente el análisis de tres obras de literatura de guerra quecreemos representativas del género en un momento, tras la I Guerra Mundial, en que éste toma unaposición de apología del movimiento antibelicista. El fuego (diario de una escuadra) (1916) deHenri Barbusse, Sin novedad en el frente (1929) de Erich Maria Remarque e Imán (1930) de RamónJ. Sender dan una visión detallada de un fenómeno, la guerra, que causa un punto de inflexión en eldiscurso literario tradicional. Por ende, este estudio, podría decirse, trata sobre la literatura de guerray su apología del antibelicismo, aunque sería quedarse algo corto. Este pequeño tratado intentaráexplicar cómo la literatura, a lo largo de la historia, construye el tropo del héroe que acabaconvirtiéndose en una especie de figura moral de la sociedad occidental y cómo él mismo esfagocitado, devorado o deconstruido por la propia literatura y ética humana.

L'increment del turisme mèdic. Cada cop més persones recorren a la sanitat d'altres països per tractar-se

Una de les indústries que ha augmentat més espectacularment el seu desenvolupament ha estat la mèdico-farmaceutica gràcies als descobriments científics i a l'aplicació de nous tractaments.

Myriophyllum aquaticum (Vell.) Verdc. (Haloragaceae), una espècie invasora en procés de naturalització als Països Catalans = Myriophyllum aquaticum (Vell.) Verdc. (Haloragaceae), an invasive species in the process of naturalisation in the Catalan Countries

Nota breu sobre la descripció de Myriophyllum aquaticum (Vell.) Verdc. (Haloragaceae) als Països Catalans

European Integration: Partisan Motives or Economic Benefits?

In this paper we examine the influence of economic factors to explain partisan support for European integration over the last three decades. We find that partisan support is larger in `poorer' countries with direct economic bene fits from EU membership. On the contrary, parties in countries aff ected by the Maastricht criteria are more Euro-sceptical. Moreover, we find weak evidence for larger partisan support in countries with more developed welfare states, and that the support for European integration fluctuates in parallel with the business cycle. Finally, our results indicate that the importance of economic factors in determining partisan support for European integration has grown in recent periods. JEL classi fication: F15, F42, F53, F55, H60. Key words: European Integration; Partisan Ideology; Maastricht Criteria; European Budget; Benefi ts from Trade.

Cooperació i teoria de jocs, el programari lliure o el #15m, dos exemples per l'universitat

Xerrada de cloenda de la Setmana internacional d'accés obert 2011 a la UOC, a càrrec de l'advocat Josep Jover. Per què les estratègies altruistes guanyen les egoistes en el programari lliure i en el #15m? El moviment #15m, igual que el programari, a diferència dels béns materials, no es pot posseir, ja que en pot gaudir (formant-ne part) un nombre indeterminat de persones sense que per això hagi de privar ningú de tenir-lo al seu torn. I això porta a girar com un mitjó la manera com manegen la informació les universitats, i quina és la missió de la universitat en la nova societat. En el futur immediat, valorarem les universitats no per la informació que guarden, que fora sempre serà millor i més extensa, sinó per la capacitat de crear masses crítiques, sia de recerca de coneixement, de capacitació humana, d'enllaç entre iguals... Les universitats hauran d'implantar el model o quedaran relegades.

El soporte de tela en la Pintura Europea de los siglos XVI, XVII y XVIII

El objetivo de este trabajo es analizar el origen y consolidación del soporte de lienzo en la pintura europea de los siglos XVI, XVII y XVIII. Identificar las principales fibras que lo componen y realizar una clasificación de los distintos ligamentos empleados por los pintores del momento, con la ayuda de imágenes y fotografías de obras de arte. Así mismo, trataremos de analizar, a través de la bibliografía consultada, cuáles eran los diferentes modelos de bastidores utilizados y definir sus posibles alteraciones. De este modo, podremos ver la gran relevancia que tuvieron los diferentes tipos de telas en el campo de las técnicas artísticas, especialmente desde que se generalizó su uso en los siglos XV y XVI.

Modelo tradicional de cooperación al desarrollo: análisis crítico y propuesta de alternativas. El caso de la “Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament”

Este estudio analiza las principales críticas y alternativas realizadas y propuestas al modelo tradicional de cooperación al desarrollo en los últimos tiempos. También realiza el estudio de un caso concreto, la “Agència Catalana de Cooperacio al Desenvolupament”, con el fin de contrastar si las nombradas críticas y alternativas realizadas a la cooperación se están integrando a la cooperación de Catalunña.

Arte-terapia y Educación Social

Del 18 al 21 de setembre d'enguany s'ha celebrat la 7a Conferencia bianual Europea d'Art-teràpia, organitzada per ECARTE (The European Consortium for Arts Therapy Education). Aquest any, i per primera vegada, ha tingut lloc a Espanya, concretament a Madrid; hi han participat 300 persones d'arreu del món i s'han presentat a la ratlla de 150 comunicacions; una d'elles ha estat la meva, titulada 'Contribuciones del Arte-terapia a la Educación Social'. ECARTE es va crear, l'any 1991, per les universitats de Hertfordshire, Münster, Nijmegen i París. En aquests moments, la formen 30 institucions de 10 països europeus. És un consorci d'universitats i d'institucions de formació superior que té com a objectiu bàsic representar i promoure el desenvolupament de l'art-teràpia a escala europea. Inclou l'art-teràpia (o plastico-teràpia), la dansa-teràpia, el drama-teràpia i la musico-teràpia. Treballa per tal de crear llaços entre professionals i estudiants, promou la investigació, el reconeixement de la professió, dóna suport al desenvolupament acadèmic i organitza conferències internacionals per a fomentar la comunicació.

La intensidad comercial de la industria catalana con el resto de España y la Unión Europea: capacidades y potencialidades

El artículo analiza la intensidad comercial de los sectores industriales catalanes durante el periodo 1987-2001 en relación a los dos principales mercados de destino: el resto de España y la UE, con la finalidad de determinar sus capacidades y potencialidades. El estudio ha detectado, en primer lugar, que dicha intensidad aún sien- do superior con el resto de España se ha intensificado en mayor medida con los países de la UE. En segundo lugar, que el principal factor explicativo no es la existencia de una complementariedad entre la demanda de importaciones de estos territorios y la oferta de exportaciones catalanas, sino la existencia de elementos ligados con la proximidad geográfica y/o cultural, lo cual muestra que, en conjunto, la industria catalana sigue refugiándose en estos mercados. A nivel sectorial, los sectores que han aplicado la estrategia de incrementar la complementariedad comercial son los que muestran mayores potencialidades para ampliar su cuota de mercado.