La carta de poblament de Xodos : documentació, història i usos socials del català al País Valencià des de l'edat mitjana fins al segle XX

Edició filològica de la carta de poblament de Xodos (l'Alcalatén, País Valencià) a partir d'un manuscrit inèdit de 1625, conservat a la mateixa població. Inclou un estudi introductori que fa especial referència a aspectes relacionats amb la Història de la llengua catalana. Pretén aportar dades que reforcen la tesi que la catalanitat lingüística i l'adscripció dialectal de l'Alcalatén depenen, sobretot, de les repoblacions posteriors i no pas del repartiment territorial medieval; mostrar l'evolució del binomi llengua i poder en les relacions entre administradors i administrats al País Valencià; i estudiar els avanços i els retrocessos de l'ús públic del català.Altres objectius són: datar correctament la carta de poblament; relacionar l'ús de les llengües (aragonès, castellà, català i llatí) amb el context històric i sociocultural de cada època; il·lustrar la llarga presència del llatí en el llenguatge administratiu; i posar a l'abast del públic la documentació estudiada.

Com conduir sessions de lectura fàcil : directrius d'organització, planificació i dinamització dels clubs de lectura fàcil

Aquest treball pretén millorar la comprensió lectora dels assistents als clubs de Lectura Fàcil existents a Catalunya a través de la presentació d'una guia de conducció de clubs que presenta un model d'estratègies a seguir en les sessions de lectura. Aquestes orientacions seran útils als conductors novells que no són ni especialistes en didàctica de la llengua ni en literatura i que necessiten resoldre els dubtes de dinamització lectora en els col·lectius amb dificultats lectores. Les estratègies d'aprenentatge proposades provenen de la teoria constructivista en educació que aposta per una actitud molt més activa del lector i aprenent adult d'una L2. De la valoració organitzativa i estratègica de les sessions d'alguns dels clubs i, més concretament, de la tasca duta a terme durant tres anys al Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí, del "com es llegeix" i del si "es comprèn allò llegit", sorgeix la necessitat que el conductor planifiqui acuradament les sessions de treball atenent uns objectius de lectura i el treball d'unes habilitats lectores concretes. Així, doncs, en aquest treball s'ofereixen algunes eines per a la planificació d'aquestes sessions de lectura.

Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Crisfòfor Despuig

Aquest treball té per finalitat facilitar el coneixement d'una obra cabdal de la literatura catalana; entendre'n el context temporal -el Renaixement i les seues convulsions polítiques, religioses i culturals, l'època del concili de Trento- i espacial -Tortosa, la Corona d'Aragó, l'Imperi espanyol-, per tal de situar-la dins d'unes coordenades espaciotemporals que facilitin la comprensió de l'obra per a estudiants i estudiosos.

Consciència de l'ús lingüístic : anàlisi dels factors que influeixen en les tries lingüístiques

Sovint ens qüestionem la situació actual de la llengua catalana i com aquesta seguirà el seu curs. El camí que ha fet el català ha tingut entrebancs de tot tipus, però a dia d'avui, es manté ferm a bona part dels Països Catalans. La situació lingüística a Catalunya sembla viure una conjuntura curiosa: mentre que l'ensenyament de la llengua catalana és, avui per avui, garantit a tots els centres públics, l'ús que els ciutadans fan del català és força variable i, en funció de la zona, es troba en cert retrocés. Davant d'aquesta radiografia, un dels aspectes que pot esdevenir més interessant per entendre aquest procés és analitzar la consciència que els parlants tenen dels seus usos lingüístics per tal de desgranar quins són els factors que dificulten o ajuden l'ús de la llengua minoritària en determinats àmbits de la societat catalana.

El català i els immigrants del primer món

Motius dels immigrants del primer món per a triar el català o el castellà en el moment de triar la seva opció lingüística quan arriben a Catalunya. El treball intenta respondre mitjançant l'entrevista sociològica dues hipòtesis: aquests immigrants consideren més important el castellà que no pas el català a Catalunya? Consideren que no és imprescindible aprendre català per a viure a Catalunya?

El camp conceptual de la metàfora. Llenguatge i pensament : La metàfora com a procés cognitiu en anglès i català. El cas de les metàfores orientacionals

Aquest treball analitza un tipus de metàfores particulars en les llengües catalana i anglesa. En concret, les metàfores orientacionals o metàfores que es basen en analogies amb la distribució espacial i geomètrica, tant del cos humà com del món que ens envolta.

Les faules mitològiques burlesques catalanes dins de la modernitat barroca : una particular apropiació de la mitologia clàssica

Estudi comparatiu de les faules mitològiques burlesques catalanes barroques i les produccions del mateix gènere en diferents literatures romàniques. Mitjançant aquest plantejament, es vol reivindicar la participació activa dels autors catalans en la modernitat de l'època barroca.

Una petita novel·la en prosa en l'àmbit del Renaixement català : Paràmetres teoricoliteraris renaixentistes que expliquen la paròdia de l'estil culte de Les estil·lades y amoroses lletres trameses per Berthomeu Sirlot a la sua senyora, y per ella a ell

Aquest treball pretén esbrinar fins a quin punt se segueixen els criteris teòrics establerts pels autors catalans del Renaixement en la literatura catalana de ficció del segle XVI. Per examinar l'adequació als models proposats pels humanistes he triat una obra anònima de caràcter paròdic escrita en forma d'epístoles entre dos llauradors de l'Horta de València, Les estil·lades y amoroses lletres trameses per Berthomeu Sirlot a la sua senyora, y per ella a ell. El procediment de treball consistirà a analitzar com els teòrics del Renaixement de l'àrea catalanoparlant van interpretar i assimilar en la seva obra alguns dels conceptes més importants de les poètiques i les retòriques dels clàssics grecs i llatins (els principis d'imitació, decòrum, harmonia i ordre), en aquest cas Aristòtil i Horaci, i si l'autor anònim de Les estil·lades y amoroses lletres els va tenir en compte a l'hora de compondre la seva obra. A la vegada, en tractar-se d'una paròdia satírica amb clara voluntat humorística, aquesta anàlisi també pot donar compte de quina opinió tenien els intel·lectuals catalans del Renaixement sobre la ficció i l'humor.

China y la globalización del mercado automovilístico : efectos sobre las empresas catalanas de componentes

Estudi centrat en el sector de components d'algunes empreses catalanes que tendeixen a buscar inversions en els països asiàtics com a mesura d'adaptació al nou ordre, mitjançant la seva unió amb empreses locals del país destinació conegudes com joint-ventures.

Les aules d'acollida : anàlisi del projecte d'aules d'acollida en educació secundària obligatòria a Catalunya

L'arribada a Catalunya de població immigrant en edat escolar ha estat un repte per al nostre sistema educatiu. La resposta que s'ha donat a aquest repte amb les aules d'acollida és analitzada en aquest document. En primer lloc, s'explica quina és la situació actual de l'alumnat català i quines han estat les accions anteriors per a atendre immigrants. En segon lloc, s'estudia el cas del Canadà. Finalment, es torna a mirar cap a Catalunya i el cas concret d'un institut del Vallès Occidental. S'hi fa una avaluació del primer any de posada en marxa de les aules d'acollida i s'hi especifiquen millores que cal portar a terme per a optimitzar el recurs.

Assessorament a un grup de treball per millora la competència oral en L2 en una escola bilingüe de Berlin

Aquest treball se centra en l'experiència teoricopràctica de l'Escola Europea Bilingüe Espanyol-Alemany Joan Miró Grundschule, en el plantejament de la millora de la competència oral en L2.

TIC, orientación al mercado e innovación de producto : un análisis empírico para la empresa catalana

El propòsit d'aquest treball és explorar si una orientació proactiva al mercat inhibeix o potencia el desenvolupament de nous productes. Més concretament, vol establir si els factors que són antecedents i conseqüències d'aquesta orientació contribueixen en major o menor grau a discriminar entre les empreses que innoven en producte. La investigació, per a una mostra representativa de 2.038 empreses catalanes (que desenvolupen l'activitat a Catalunya i estratificades per sector d'activitat i dimensió) l'any 2003, va permetre contrastar les hipòtesis inicials i establir la relació que hi ha entre els factors analitzats en l'estudi.Dos resultats principals emergeixen de l'anàlisi. El primer és que els principis filosòfics que determinen una orientació proactiva al mercat, i també les implicacions estratègiques que aquesta té, potencien clarament el desenvolupament de nous productes per part de les empreses. El segon resultat obtingut és que el sector d'activitat a què pertany l'empresa determina el poder de cada un dels factors potenciadors.

El impacto de las TIC en la empresa turística : el caso de Cataluña

En aquest article s'aporten proves de l'impacte positiu que té l'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l'empresa turística catalana. La transcendència que en els darrers anys ha adquirit el mercat turístic català en el context europeu el converteix en un laboratori d'anàlisi idoni per al sector. Els resultats obtinguts posen de manifest que l'ús d'aquestes tecnologies s'acompanya d'un major grau d'internacionalització de l'empresa, el desenvolupament de canvis organitzatius i la implantació de noves estratègies competitives, cosa que dóna lloc a un model de negoci allunyat de les concepcions tradicionals del sector. A més, l'ús estratègic de les TIC afavoreix l'ús de mà d'obra més qualificada, un servei més personalitzat i una major proximitat a proveïdors i distribuïdors. Tanmateix, és en el procés d'innovació empresarial on l'impacte positiu de les TIC és percep més, atès que el seu ús ha contribuït a superar alguns dels obstacles existents, a interioritzar el procés en el si de l'empresa i a fer més partícips els mateixos treballadors, i això ha donat com a resultat una àmplia diversitat d'innovacions de tota mena (de producte, de procés i organitzatives). La participació en xarxes de cooperació, el fet de tenir treballadors amb un nivell educatiu elevat i l'aplicació intensiva de les TIC han estat elements indispensables en aquest procés innovador. Finalment, gràcies a l'ús de les TIC i el seu impacte en la innovació, però també al canvi organitzatiu dins l'empresa, s'han millorat els registres de productivitat, amb la qual cosa s'afavoreix una major competitivitat en un context canviant i de forta pressió de l'entorn.

El paper del capital social en l'organització d'esdeveniments

La intenció d'aquest article és detallar l'abast del capital social als esdeveniments culturals celebrats a Catalunya i analitzar la influència sobre l'atracció turística dels mateixos. Es pretén determinar també quin és l'impacte que tres elements de capital social que intervenen en l'organització d'esdeveniments (elements de motivació, creació de xarxes internes i lideratge) tenen sobre el sector turístic local. L'estudi parteix d'una mostra de 263 esdeveniments als quals s'ha adreçat una enquesta per determinar la presència i pes dels factors de capital social. Aquesta informació s'ha creuat amb dades sobre impactes i atracció turística obtingudes també a partir de la mateixa enquesta i, a partir de l'aplicació del test del chi quadrat, s'ha contrastat si les diferències existents entre els diferents factors del capital social són estadísticament significatives. Les conclusions principals obtingudes indiquen que els esdeveniments que tenen elements de capital social que els reforça la seva cohesió social entenen i justifiquen la celebració com a fet socialitzador, independentment del seu abast turístic. A més es detecta que la creació de xarxes de relació enforteix la cohesió interna, la representativitat i el sentit d'identitat de la comunitat. Finalment es constata que la presència d'elements de lideratge que donen visibilitat i vinculen l'esdeveniment amb xarxes externes explica la diferència existent en la capacitat d'atracció i impactes turístics dels esdeveniments. La principal aportació del treball és posar de manifest el paper del capital social com a factor que incideix en la repercussió social i turística dels esdeveniments catalans. La diagnosi efectuada permet recomanar la incorporació del capital social com un actiu estratègic per a la gestió i per a la creació de nous productes i polítiques turístiques centrades en els esdeveniments culturals.

Els premis literaris a Catalunya i en català fora del Principat (anys 2000-2001)

Peer-reviewed