The Tibidabo Treebank

En este artículo presentamos el desarrollo de un nuevo recurso de código abierto para el español: el treebank Tibidabo. La anotación se está llevando a cabo de forma semiautomática en la que, en primer lugar, el corpus es analizado automaticamente con una gramática simbólica del español basada en HPSG e implementada en el sistema Linguistic Knowledge Builder, y, en segundo lugar, los resultados del proceso de análisis se desambiguan manualmente. La existencia del treebank Tibidabo nos permitirá futuros trabajos de investigación para el desarrollo y evaluación de una arquitectura híbrida que combine métodos simbólicos y estadísticos para el PLN, así como investigaciones orientadas a la hibridización de técnicas de bajo y alto nivel para el PLN.

Aspectos fonéticos del proceso de velarización en las nasales del español y del catalán

La producción de las nasales exige simultáneamente una oclusión dentro de la boca y una salida de aire por el canal rinofaríngeo y esta característica las distingue de las demás articulaciones de los inventarios de las lenguas. La salida de aire por la nariz es el requisito articulatorio más definitorio y permite que la oclusión bucal no precise unos requisitos tan estrictos con lo cual se puede adaptar fácilmente a la articulación siguiente cuando la nasal aparece en posición implosiva. Ante oclusiva velar es sabido que la nasal sufre un proceso de velarización y atrasa su punto de articulación hacia la parte posterior de la cavidad bucal. el presente trabajo pretende profundizar en este tipo de coarticulación en grupos consonánticos nasal + oclusiva velar para evaluar aspectos fonéticos, necesariamente alofónicos, en español y catalán. Concretamente se profundiza en el efecto de varios factores (la velocidad de habla, la ocurrencia de la nasal en sílaba tónica o átona, la presencia de una frontera morfológica o no en el grupo consonántico y la sordez-tensión o sonoridad-laxitud de la oclusiva siguiente) a partir de los datos obtenidos de tres informantes en cada lengua en diversos ítems repetidos cada uno de ellos cuatro veces y analizados mediante el electropalatógrafo WinePG. Los resultados señalan la importancia de los factores estudiados, especialmente de la tensión o la sonoridad de la oclusiva siguiente. Asimismo se constata la tendencia en habla rápida a la hipoarticulación a diferencia de lo que sucede en habla lenta, velocidad que favorece la hiperarticulación y la pérdida de la asimilación en algunas muestras de dos de los informantes. este hecho unido a la existencia de emisiones que podrían presentar un cierto tipo de asimilaciones parciales nos hace pensar que el proceso de asimilación debe ser visto más bien de forma gradual que categórica.

Sociolingüística versus política y planificación lingüísticas: distinciones entre los campos y nociones integradoras

En el marc de la visió del fenomen lingüístic com a complex més que no pas com a «objecte», l"aproximació sociolingüística se centra en la llengua i els seus contextos eco-socio-cognitius. Així, la perspectiva sociolingüística es constitueix ineluctablement de forma inter- i transdisciplinària, i se situa clarament en una cruïlla de camins i perspectives que ha d"interrelacionar. No obstant, avui dia la sociolingüística és encara una àrea fragmentada i amb moltes línies d"estudi poc integrades i comunicades, i per tant el seu repte actual i de cara al futur immediat és construir un marc teòric integrador propi en el qual puguin convergir els diferents angles i plans d"estudi. En aquesta recerca d"elements generals unificadors sobresurt una noció que podria actuar si més no d"element cohesionador, i és la que es refereix al fenomen de la sociosignificació extragramàtica relacionat amb la diversitat de «com diem les coses» els humans. Així en societats amb presència de llengües distintes, dir alguna cosa fent-ne servir una o altra pot ser considerat com a significatiu per als interlocutors, tal com pot succeir en el cas de la concurrència de distintes varietats geodialectals o sociodialectals, que poden ser valorades de diferent manera pels parlants. Així mateix, més en el pla interpersonal, la selecció de formes lingüístiques i paralingüístiques adequades és crucial si, per exemple, volem indicar enuig o bé alegria i actitud festiva. Aquesta perspectiva se situa més a prop del «gir cognitivista» en les ciències socioculturals, ja que postula la centralitat del cervell-ment en el control de la conducta humana i, per tant, del comportament lingüístic.

Corpus digitalizados y palabras gramaticales

El objetivo de este trabajo es reflexionar acerca del empleo de los corpus informatizados. El caso que presentamos está vinculado a un proyecto de I+D sobre la gramaticalización de perífrasis verbales (GRAPEVERBA). Para llevar a cabo este estudio, hemos extraído las ocurrencias de los dos corpus académicos, CORDE and CREA. La falta de una lematización y de un etiquetado en ambos corpus nos ha planteado un problema de difícil solución, puesto que el número de ejemplos obtenido resulta excesivamente elevado. Otro problema tiene que ver con las ediciones textuales de las obras vertidas en los corpus de la Academia, de manera especial en el CORDE. Con cierta frecuencia, estas ediciones no son contemporáneas de los manuscritos originales, lo que compromete seriamente las conclusiones que se extraen acerca de la gramaticalización de algunas perífrasis verbales, por ejemplo de tener + (a/de) + infinitivo.

Entonación de las interrogativas absolutas del español meridional en habla espontánea

Este trabajo tiene como objetivos, en primer lugar, comprobar si los cuatro patrones interrogativos descritos para el castellano peninsular en pruebas de percepción se encuentran en el habla espontánea de los hablantes nativos de español peninsular meridional de Andalucía, Extremadura, Murcia, Castilla-La Mancha y Canarias; en segundo, saber si existen rasgos melódicos específicos de cada zona, y, finalmente, identificar los significados semántico-pragmáticos de cada patrón. Para llevar a cabo la investigación nos hemos basado en 186 preguntas absolutas, emitidas en un contexto de habla espontánea y siguiendo la metodología Análisis Melódico del Habla (AMH). Tras el análisis acústico, los resultados obtenidos han permitido: a) constatar la existencia de los cuatro patrones en las cinco zonas dialectales; b) determinar que, desde el punto de vista de la entonación lingüística, no parece que haya rasgos melódicos que distingan unas zonas de otras, sino una distinta representatividad de los patrones en cada una; y c) describir los significados sociopragmáticos apuntados por Escandell (1998, 2002), que nos permiten discriminar el patrón que se usa en cada contexto.

De les pràctiques monolingües familiars a la identificació bilingüe: el cas dels preadolescents de Mataró i la Franja

En aquest article es presenten dades sobre la relació entre la llengua amb els progenitors i la llengua d’identificació en la població preadolescent de Mataró i la Franja. En concret, s’investiga la manera com diferents variables sociolingüístiques intervenen en aquesta relació per tal de crear dos subgrups lingüístics: un grup que té pràctiques monolingües familiars en castellà i s’identifica amb la mateixa llengua; i un altre que, malgrat tenir un entorn familiar també monolingüe, té una identificació bilingüe. S’analitzen diverses variables sociolingüístiques (competència oral, xarxes socials, actituds, autoconfiança i llengua amb els germans) per tal de predir la pertinença a un grup o a l’altre. Els resultats indiquen que les xarxes socials entre iguals és la variable que millor permet discriminar la llengua d’identificació dels individus.

CLIL FAQ’s: Orientacions per a introduir l’anglès a l’aula universitària

“CLIL FAQs: Orientacions per a introduir l’anglès a l’aula universitària” és una publicació oberta dirigida als docents que assumeixen el repte d’introduir una llengua estrangera a l’aula. Es tracta d’un recull d’orientacions sorgides de la pràctica d’un equip interdisciplinari de professors de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona en el marc d’un projecte de Millora de la Qualitat Docent (Ref. 2010MQD00132). La publicació exposa una sèrie de preguntes o FAQs (Frequent Asked Questions) que creiem que tot docent CLIL es podria fer abans d’introduir l’anglès a l’aula. El grup de docents implicats en el projecte, després de dissenyar coordinadament una sèrie d’activitats en anglès i d’implantar-les a les seves respectives assignatures, ha elaborat aquest llistat de FAQs que miren de respondre amb reflexions, suggeriments d’acció, estratègies didàctiques, exemples i recursos sorgits de la pròpia experiència. En aquest article situem el projecte en el context català, presentem com es va dur a terme i us expliquem què podeu trobar en la publicació que se’n deriva. A mode de conclusió oferim algunes reflexions del grup sobre el treball en equip interdisciplinari, la introducció del multilingüisme a l’aula, els contextos CLIL i la resposta dels alumnes.

De Dallas als "Friquis": El llenguatge col·loquial al doblatge d'un capítol de The Inbetweeners

“De Dallas als “friquis”: El llenguatge col•loquial al doblatge d'un capítol de The Inbetweeners” és una proposta de doblatge en el que es dóna una importància equitativa a les dues parts del procés: la traducció, en la qual s'analitzen principalment el tractament del llenguatge col•loquial, el sentit de l'humor i els trets específicament culturals i l'ajust del text.

Adopció nacional de LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transgèneres) als EUA i a Catalunya

L’adopció, tant si és nacional o internacional com si la duen a terme els LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transgèneres) o no, és un procés legal, psicològic i social que, en alguns casos, finalitza amb una sentència per tal que un infant s’incorpori en el sí d’una família en la qual no ha nascut. Una sentència és una resolució judicial que, per tenir efectes legals o adquirir una validació jurídica en un país diferent al que s’ha emès, s'ha de traduir a la llengua d’arribada. La traducció de documents legals s’anomena traducció jurada i l’ha de dur a terme un/a traductor/a habilitat/da amb el títol de traductor/a jurat/da, que s’encarrega d’aportar validesa legal al document, el qual ha d’anar revestit del segell i la signatura del traductor/a jurat/da i d'un certificat on constin les seves dades personals i el número de registre.

The impact of adopting a CLIL approach on EFL learners reading skills in Catalonia school

En els últims anys, un gran nombre de docents i escoles han estat introduint programes AICLE a les escoles catalanes. A la majoria d’escoles, però, només s'ensenya anglès com a llengua estrangera, la qual cosa, limita les oportunitats d'estar en contacte amb la llengua estrangera en un context diferent. L’objectiu d'aquest estudi és analitzar si els infants milloren en les seves habilitats lectores i comprovar si existeix un avantatge significatiu respecte els alumnes que només estudien anglès com a llengua estrangera. L’estudi empíric que us presento a continuació, compara els resultats obtinguts en dues proves de comprensió lectora. A les proves hi van participar dos grups d’alumnes de cinquè de d’Educació Primària. Un dels grups seguia un programa AICLE (1 hora a la setmana i , a més aprenia anglès coma llengua estrangera); l’altre grup només estudiava anglès com a llengua estrangera. L'objectiu principal d'aquest projecte d'investigació és esbrinar si els programes AICLE tenen un impacte en les habilitats lectores en llengua anglesa dels alumnes. Així doncs, humilment intentaré contribuir a la literatura existent sobre els beneficis de l’AICLE.

The pedagogical value of games and songs : The perceptions of teachers

Aquest estudi intenta explorar i descobrir les actituds i creences d’alguns mestres de llengua anglesa de Catalunya sobre la naturalesa dels jocs i les cançons, així com el paper que juguen en les seves aules per ensenyar l’anglès als infants. Les opinions dels mestres de llengua anglesa van ser recollides mitjançant un qüestionari que contenia preguntes sobre els jocs i les cançons i els resultats s’analitzen i s’exposen en aquest estudi.

The application of communicative language teaching : a particular case in a polish primary school

L’objectiu d’aquest estudi és examinar si l’Ensenyament Comunicatiu de la Llengua és usat per les mestres quan duen a terme classes d’anglès com a llengua estrangera en una escola de primària polonesa, amb un context educatiu especial. Aquesta recerca qualitativa analitza cinc conjunts principals d’informació relacionats amb l’ensenyament de la llengua estrangera que caracteritzen l’enfocament de l’Ensenyament Comunicatiu de la Llengua i que estan centrats en: el coneixement i les creences dels mestres sobre l’enfocament de l’Ensenyament Comunicatiu de la Llengua; l’ús de la llengua; els aspectes de la llengua anglesa que s’ensenyen; les característiques de les activitats: i el procés d’ensenyament. Per aquest objectiu, s’ha proporcionat un qüestionari a cada mestra d’anglès i s’han portat a terme algunes observacions d’aula per tal de recollir dades, analitzar-les i extreure’n unes conclusions. Els resultats de la investigació mostren que les mestres d’anglès donen bastant suport a l’enfocament de l’Ensenyament Comunicatiu de la Llengua, així com apliquen força sovint els seus trets característics quan porten a terme les classes.

Creating and organizing an "English class" in primary education: The role of teacher talk in the EFL amd CLIL Classes

Catalonia is a bilingual country where the presence of English in the social context is small; the amount of input received by the primary education pupils is very little and this input mainly comes from the English lessons at school. Consequently, this situation combined with the increasing demand for English and the fact that the new generations want to become communicatively competent in English place the role of English teachers in a relevant position. This research project analyses the role of the English teacher talk; in particular, the study focuses on the teacher’s oral productions in foreign language lessons (EFL) and in content-based lessons (CLIL).

Etwinning project: a way to motivate young EFL learners

L’objectiu d’aquest treball és investigar com influeix un projecte eTwinning a la motivació d’un grup d’alumnes de 5è de primària. Crec que per augmentar la motivació dels alumnes, el mestre hauria de donar-­‐los motius reals per seguir aprenent. Per aquesta raó, sóc de l’opinió que eTwinning pot ser un instrument útil ja que els estudiants tindran comunicació real en anglès amb altres estudiants europeus que també estiguin aprenent l’anglès com a segona llengua. Observaré l’impacte d’aquest progama en la motivació dels alumnes i la compararé amb la motivació que tenien inicialment.

Use of drama techniques as a methodology to teach english in infant education by teachers in Catalonia

L’aprenentatge de la llengua anglesa com a llengua estrangera és una oportunitat que cada vegada més escoles de Catalunya presenten a l’etapa d’educació Infantil. La metodologia utilitzada per introduir aquesta llengua és variada en cada cas. Aquesta recerca es centra en l’estudi de l’ús de tècniques dramàtiques com a metodologia per ensenyar anglès a infantil. A partir d’un qüestionari contestat per 129 professors d’anglès de Catalunya s’ha analitzat la percepció que tenen sobre les tècniques dramàtiques i la seva utilització. Els resultats mostren una manca de coneixement general sobre la metodologia.