Les interferències entre religió i ciència

Fa exactament tres mesos un grup d'investigadors catalans anunciaven la troballa als Hostalets de Pierola d'en Pau, l'últim fòssil trobat fins a l'actualitat de l'avantpassat comú de ximpanzés, goril·les i humans. A poc a poc es va resolent el trencaclosques de l'evolució, però malgrat tot determinats grups religiosos continuen oposant-s'hi amb força [...].

Les altres dones i l'accés a la universitat

El pas cap a una modernitat dialògica es caracteritza per un gir a partir del qual es transformen les relacions entre les persones i es basen cada vegada més en el diàleg igualitari. Des del món de la vida, les persones poden generar una transformació de les estructures i institucions socials.

John Dewey i l’educació democràtica = John Dewey and democratic education

In Dewey, philosophy and education are inseparable. It is often forgotten that Dewey’s conception of school and education has only been possible because he conceived thought in terms of lived experience, of constantly tested experience, of incessant research; in other words, of 'continuous search' of 'effective means of action'. In addition, according to Dewey, true education is an education in democracy, and that means investing in an education that deals with thought. The service to democratic progress is done precisely through an education in reasonability and taking into account the experience

Aportació de les traduccions rosselloneses del segle XIX a la construcció del sistema lingüísticoliterari català

Les traduccions catalanes impreses al Rosselló en el segle XIX són cinc; totes de temàtica religiosa. Rafael Crusat traduí la Novena al glorios patriarca Sant Josep, Digne Espos de la Sempre Verge Maria (1711) reimpresa al segle XIX; Pere Marcè i Sentaló traduí Los set salms penitencials en versos catalans segons lo sentit literal (1802); d'autor desconegut són el Compendi del catecisme al us de totas las iglesias del imperi francès (1807) i els Cantichs catalans, traduits dels cantichs de Sant Sulpici (1826); Joan Miquel Aymar traduí­ la Carta apostolica de N.S. Pare Pio per la providencia divina papa sobre la definicio dogmatica de la immaculada concepció (1889). Aquestes traduccions es justifiquen per la necessitat comunicativa del català  a la diòcesi d'Elna Perpinyà : els catecismes, les pregàries, els cants i les novenes s'hi feien en català . Ara bé, aquestes traduccions apareixen en un moment en què la llengua catalana roman abandonada a l'oralitat familiar i és precisament arran d'això que tenen un gran mèrit en la construcció de la nostra llengua nacional a la Catalunya Nord. En el segle XIX, el del triomf de la "catalanada", quan el país s'hagués pogut decantar cap al secessionisme lingüístic, tot entronitzant el parlar rossellonès com a llengua local, els traductors d'obres religioses utilitzen una ortografia etimològica i una varietat de llengua supradialectal.

Tritons nacionals

En biomedicina, una de les mesures més utilitzades per valorar la productivitat científica d'una persona, una institució o un país és el nombre i l'impacte de les seves publicacions científiques. Totes les publicacions inclouen la filiació dels autors, que inclou el país. Si hom fa una cerca en una base de dades de bio- medicina dels articles científics publicats els darrers 12 mesos, un xic més de 600.000, veurà per exemple que en el 27% hi han participat grups de recerca nord-americans, i en el 6% britànics. Els grups de recerca catalans representem el 0,55%, la qual cosa no està gens malament tenint en compte el nombre de centres de recerca i el finançament total destinat [...].

La convergència lingüística: possible retardador del procés de gramaticalització?

En diferents zones d"Hispanoamèrica, la substitució del futur sintètic en -rá (cantaré, lloverá) per la construcció Ir a + Infinitiu (voy a cantar, va a llover) resulta cada vegada més evident (Bauhr, 1989; Troya, 1998; Almeida y Díaz, 1998; Blas Arroyo, 2005; Sedano, 2006). Si bé en les zones peninsulars monolingües aquesta substitució també es percep, sembla que en les zones bilingües on el castellà està en contacte amb el català la tendència és justament la contrària. En aquest article es pretén verificar aquesta tendència tot partint de la hipòtesi que la construcció Ir a + Infinitiu per expressar valors temporals prospectius es fa servir en menor grau, sobretot en els parlants amb el català como a L1. La justificació cal trobar-la en la influència del català sobre el castellà; concretament, en el paradigma verbal particular del català confusió amb el pretèrit perfet perifràstic (vaig cantar) i esforç articulatori i en el fet que Anar a + Infinitiu no ha gramaticalitzat els mateixos valors que el castellà a Ir a + Infinitiu manté els valors etimològics. Per comprovar-ho, ens valdrem del corpus RESOL; un corpus de dades orals constituït per 94 entrevistes semidirigides realitzades a nens de 6º de primària, i novament quan cursaven 1º de la ESO, a escoles de Mataró i de Manlleu. Un cop analitzat el corpus, les dades revelen que, efectivament, en les zones bilingües, els informants amb el català com a L1 tendeixen a utilitzar la forma sintètica en major grau que la forma analítica. En canvi, els parlants que tenen el castellà com a L1 fan servir majoritàriament la perífrasi Ir a + Infinitiu, tot i que aquest ús no es tan profús como en la resta de zones monolingües peninsulars. En definitiva, el fet de tenir el català como a L1 sembla ser un dels factor que condiciona o determina la proliferació de la construcció Ir a + Infinitiu en el castellà parlat a Catalunya, però, alhora, la convergència de diferents factors lingüístics és el que condiciona l"ús particular d"aquesta perífrasi verbal en la zona analitzada.

Una mirada inclusiva al medi social

Característiques principals de la nova societat, com ara la incorporació de les noves generacions de catalans fills de pares immigrants, el predomini dels valors individualistes en la societat i en els infants, la percepció del que passa al món on time o les noves maneres de representar el coneixement, entre d’altres, no actuen com a motor de renovació i enfortiment de l’ensenyament dels aspectes socials i culturals del medi a l’escola d’infantil i primària