The profile of general practitioners (GPs) who publish in selected family practice journals

Background: Providing support for research is one of the key issues in the ongoing attempts to improve Primary Care. However, when patient care takes up a significant part of a GP's time, conducting research is difficult. In this study we examine the working conditions and profile of GPs who publish in three leading medical journals and propose possible remedial policy actions. Findings: The authors of all articles published in 2006 and 2007 in three international Family Medicine journals - Annals of Family Medicine, Family Practice, and Journal of Family Practice - were contacted by E-mail. They were asked to complete a questionnaire investigating the following variables: availability of specific time for research, time devoted to research, number of patients attended, and university affiliation. Only GPs were included in the study. Three hundred and ten relevant articles published between 2006 and 2007 were identified and the authors contacted using a survey tool. 124 researchers responded to our questionnaire; 45% of respondents who were not GPs were excluded. On average GPs spent 2.52 days per week and 6.9 hours per day on patient care, seeing 45 patients per week. Seventy-five per cent of GPs had specific time assigned to research, on average 13 hours per week; 79% were affiliated to a university and 69% held teaching positions. Conclusions: Most GPs who publish original articles in leading journals have time specifically assigned to research as part of their normal working schedule. They see a relatively small number of patients. Improving the working conditions of family physicians who intend to investigate is likely to lead to better research results.

Caciquisme rural i contrautopies pageses. Testimonis d'unes cobles de la Conca de Barberà i del Priorat

Aquest article presenta i estudia un conjunt de cobles de la tradició oral recollides a la Conca de Barberà i al Priorat. Les cançons, creades en el marc de la Restauració, denuncien un conjunt de greuges lligats al caciquisme i al desenvolupament de l’Estat i de les relacions capitalistes que aquest fomenta. Les cobles presenten dos grans registres expressius, que obeeixen a diferents perspectives dels greuges que denuncien. D’una banda tenim unes cobles caracteritzades per una sàtira violenta, dreturera, una sintaxi cantelluda, antítesis primàries, i un recurs viu a les deformacions de l’adversari. En aquests casos, les lletres obeeixen a factors percebuts en la immediatesa de la comunitat, d’acord amb una perspectiva tradicional. D’altra banda, tenim cobles que es caracteritzen per un relaxament còmic i jocós de la sàtira, per una major narrativitat o arromançament, i també per una catarsi benèfica. En aquests casos, les cançons responen a un nou ordre de factors —polítics/política de partit, representants de l’Estat, noves modes estètiques, etc.— que en la societat rural, especialment entre aquells sectors poc introduïts a la modernitat, són percebuts amb una amplitud panoràmica, d’acord amb una ingenuïtat perceptiva, amb un distanciament naïf cap a la realitat. Es tracta d’un ordre de percepcions que informen els trets expressius que hem apuntat quant a aquestes cobles. Unes manifestacions ben il·lustratives d’aquestes darreres composicions són unes contrautopies que recullen, amb voluntat de totalitat, el conjunt d’abusos que pateix la societat pagesa, general o local.

Ética de las organizaciones de Servicios Sociales (parte I)

Este artículo, por su extensión, se compone de dos partes y en su conjunto trata de establecer la conveniencia de introducir o profundizar la reflexión ética en las organizaciones de Servicios Sociales. Esta primera parte se dedica a descubrir las características de las organizaciones del ámbito del bienestar y cómo incide en ellas la dimensión colectiva de la ética. Así avanzamos, a partir de preguntas esenciales, hacia las razones que exigen un mayor rigor analítico y una praxis más consecuente de las entidades en las que trabajamos o con las que trabajamos los profesionales de intervención social. Aunque se trata de la parte más general, se abordan aquellos elementos necesarios para enmarcar la segunda parte en la que se propondrán conclusiones concretas para la inclusión de la dimensión ética en los Servicios Sociales.

Early adversity and 5-HTT-BDNF genes: new evidences of gene-environment interactions on depressive symptoms in a general population

Adverse childhood experiences have been described as one of the major environmental risk factors for depressive disorder. Likewise, the deleterious impact of early traumatic experiences on depression seems to be moderated by individual genetic variability. Serotonin transporter (5-HTT) and the Brain-Derived Neurotrophic Factor (BDNF) seem to modulate the effect of childhood adversity on adult depression, although inconsistencies across studies have been found. Moreover, the GxE interaction concerning the different types of childhood adversity remains poorly understood. The aim of this study is to analyse the putative interaction between the 5-HTT gene (5-HTTLPR polymorphism), BDNF gene (Val66Met polymorphism) and childhood adversity in accounting for adult depressive symptoms.

Anàlisi agronòmica i ambiental dels cultius cerealístics de secà de la plana de Lleida

Al llarg d’aquest estudi es descriuen les tècniques de cultiu i alguns elements de les explotacions agràries de les diferents ZEPA d’hàbitat estèpic. El document inclou a l’apartat 4, les recomanacions tecnològiques per a la millora de la gestió agronòmica de cadascun dels pais estudiats que son vàlides per als secans cerealistes de la plana de Lleida, així com de moltes zones cerealistes de la Vall de l’Ebre i d’altres indrets amb condicions mediterrànies. En general s’observa que aquestes zones cerealistes presenten característiques de clima i sòl que condicionen la productivitat agrícola de manera important. El principal factor limitant és l’aigua disponible per als cultius, que ve condicionada per les pluges irregulars intera-anuals i també intra-anuals, i per l’eficiència en l’absorció i ús per part dels conreus. El sòl al seu torn, condiciona generalment la capacitat d’emmagatzematge d’aigua i en alguns casos introdueix algunes limitacions com la salinitat o alcalinitat. A aquests condicionants cal afegir la dimensió de les explotacions, l’estructura de la propietat i altres característiques socials, culturals i econòmiques que limiten la renda agrària. Aquesta marginalitat econòmica i social es veu resolta en algunes ocasions pel complement de la renda mitjançant l’activitat agrícola en regadiu i d’activitats ramaderes intensives. Les àrees d’estudi estan dotades d’una alta tecnificació agrícola, fins i tot amb excés de mecanització, i on les pràctiques de cultiu estan arrelades de forma tradicional. Tanmateix, encara hi ha un espai molt important per a la millora i optimització tecnològica. Aquesta és essencial i necessària pel que fa a la millora econòmica de la renda reduint els costos de cultiu i també per a una recuperació mediambiental del sistema agrícola, més enllà de l’interès per la protecció de les aus i d’altres elements de la biodiversitat o el paisatge. Actualment, algu- nes de les pràctiques agrícoles habituals afavoreixen l’erosió del sòl i la reducció de la matèria orgànica del mateix. El manteniment del sòl i de la seva qualitat són elements importants en la sostenibilitat d’aquestes àrees i en la productivitat a diferents nivells. Així mateix, el control de la fertilització és necessari per evitar problemes de contaminació per nitrats del sòl i de l’aigua, els quals es comencen ja a detectar en algunes de les ZEPA. Davant de la necessitat i exigència actual de promoure sistemes productius sostenibles ambientalment i agronòmica, el present estudi aporta algunes observacions i planteja recomanacions i propostes per tal d’assolir aquest objectiu.

Concepcions i raonaments en l'ús de sistemes de referència galileans

Durant la darrera dècada s'han multiplicat les investigacions sobre les idees que tenen els nens i els estudiants en general de diversos aspectes que s'estudien a les classes de Ciències i de !'impacte que les classes de Ciències fan 'Sobre aquestes idees ( Driver i Erickson, 1983, Gilbert i Watts, 1983, Osborne i Freyberg, 1985, etc. )...

The embryonic blood-CSF barrier has molecular elements for specific glucose transport and for the general transport of molecules via transcellular routes.

In vertebrates, early brain development takes place at the expanded anterior end of the neural tube, which is filled with embryonic cerebrospinal fluid (E-CSF). We have recently identified a transient blood-CSF barrier that forms between embryonic days E3 and E4 in chick embryos and that is responsible for the transport of proteins and control of E-CSF homeostasis, including osmolarity. Here we examined the presence of glucose transporter GLUT-1 as well the presence of caveolae-structural protein Caveolin1 (CAV-1) in the embryonic blood-CSF barrier which may be involved in the transport of glucose and of proteins, water and ions respectively across the neuroectoderm. In this paper we demonstrate the presence of GLUT-1 and CAV-1 in endothelial cells of blood vessels as well as in adjacent neuroectodermal cells, located in the embryonic blood-CSF barrier. In blood vessels, these proteins were detected as early as E4 in chick embryos and E12.7 in rat embryos, i.e. the point at which the embryonic blood-CSF barrier acquires this function. In the neuroectoderm of the embryonic blood-CSF barrier, GLUT-1 was also detected at E4 and E12.7 respectively, and CAV-1 was detected shortly thereafter in both experimental models. These experiments contribute to delineating the extent to which the blood-CSF embryonic barrier controls E-CSF composition and homeostasis during early stages of brain development in avians and mammals. Our results suggest the regulation of glucose transport to the E-CSF by means of GLUT-1 and also suggest a mechanism by which proteins are transported via transcellular routes across the neuroectoderm, thus reinforcing the crucial role of E-CSF in brain development.

Impacte tecnològic en el nou món colonial. Aculturació en arqueologia i arqueometria ceràmica (TECNOLONIAL)

El projecte se centra en l"expansió colonial atlàntica espanyola, especialment durant el segle XVI, estudiada a partir del coneixement arqueològic i arqueomètric de la ceràmica de pisa o majòlica, de les ceràmiques vidrades i dels contenidors de transport, però també de les ceràmiques indígenes d"estil europeu. Amb això, l"objectiu bàsic del projecte és aprofundir en els aspectes d"aculturació o de transculturació, de relacions i d"influències que es generen en un procés colonitzador, entre els colonitzadors i els grups humans colonitzats, però també l"aparició de noves identitats que sorgeixen en els espais colonitzats, amb grups humans generalment mixtos i complexos. Aquest objectiu general es concreta en quatre objectius concrets: la caracterització arqueològica i arqueomètrica dels centres productors i de difusió de Barcelona, Sevilla i el País Basc; la caracterització d"aquests materials, i dels materials indígenes d"influència europea, dels centres receptors de Gran Canària, Perú, Colombia i Canadà; la interpretació d"aquests materials ceràmics tant en termes de comerç, intercanvi i difusió, com des de la perspectiva del seu consum, com a artefactes que marquen o confereixen identitat social o estatus, i la seva participació en aspectes com les tradicions culturals, l"etnicitat o la creació de noves identitats; i la derivació de models teòrics aplicables a contextos colonials, basats en els estudis arqueològics i arqueomètrics de les ceràmiques implicades.

Monografia: Educació i Telemàtica

La referencia a les telecomunicacions en l'àmbit educatiu ha augmentat notablement a causa, sobretot, de les expectatives que l'ús d'lnternet ha despertat entre professionals, administradors, etc. El fenòmen és recent, per aquest motiu el tipus de publicació se centra bé en la descripció de les possibilitats bé en l'analisi d'experiencies concretes. La composició del número monografic Educació i Telematica es mou en aquesta línia. En aquest sentit, hem intentat recollir articles de reflexió juntament amb experiencies concretes que s'estan portant a terme amb l'objectiu que el lector tingui una visió general de les possibilitats pedagógiques de I'ús de les xarxes de comunicació en l'àmbit educatiu.

Les col·leccions digitals patrimonials espanyoles: polítiques de col·lecció i presentació de la col·lecció

Objectius: Analitzar l'existència i el contingut de documents de polítiques de col·lecció i criteris de selecció de les col·leccions digitals patrimonials espanyoles. Examinar si la descripció de les col·leccions incloses en els portals respectius comunica adequadament als usuaris la història i els objectius de la col·lecció, els destinataris, l'abast temàtic o geogràfic, cronològic i lingüístic, els tipus de documents digitalitzats, la relació amb la col·lecció analògica, els usos permesos i altres qüestions de tipus organitzatiu i tècnic. Metodologia: Per al primer objectiu, s'ha fet l'anàlisi del contingut dels portals de les col·leccions objecte d'estudi i s'ha enviat un qüestionari a les entitats responsables. Per al segon objectiu, s'ha desenvolupat una llista dels elements descriptius que s'haurien d'incloure en la descripció de les col·leccions basada en directrius internacionals i s'han avaluat les col·leccions amb relació a aquesta llista. S'han seleccionat per a l'estudi les col·leccions digitals exclusivament patrimonials que aporten metadades en el recol·lector Hispana del Ministerio de Cultura. Resultats: Destaca l'absència de documents formals de polítiques de col·lecció, però els criteris de selecció que en la majoria dels casos no són públics són clars i estan ben formulats. Pel que fa a la descripció de les col·leccions, hi ha diferències molt marcades entre els fons analitzats i s'hi observen alguns models de bones pràctiques. Tanmateix, en general, la informació és molt minsa: no acostumen a haver-hi dades sobre el mateix projecte, els destinataris queden molt difusos, les qüestions organitzatives hi són del tot absents, i les tipologies documentals incloses o les llengües i els períodes coberts sovint s'han de deduir de la interfície de cerca o de les estadístiques de les plataformes corresponents. En els apartats d'objectius de la col·lecció i de l'abast temàtic o geogràfic, la informació sol ser més completa.

Anàlisi de l'estat de canvis en el patrimoni net i l'estat de fluxos d'efectiu : interpretació i anàlisi 2007-2011

L’objectiu d’aquest treball ha estat l’anàlisi dels dos nous documents comptables, l’Estat de Canvis en el Patrimoni Net – ECPN – i l’Estat de Fluxos d’Efectiu – EFE‐, introduïts amb la reforma comptable de 2007 [Reial Decret 1514/2007 de 16 de novembre i Reial Decret 1515/2007 per a petites i mitjanes empreses]. Aquest anàlisis s’ha portat a terme amb la finalitat d’analitzar com ha millorat i augmentat la informació per la presa de millors decisions tant per les empreses com per analistes externs. El treball consta de dues parts, la primera part està formada per un anàlisis teòric d’aquests dos documents. La segona part està formada per un anàlisis pràctic de les empreses del sector de Materials Bàsics, Indústria i Construcció de la Borsa de Madrid. D’aquestes empreses s’ha realitzat un anàlisis convencional i l’ anàlisis dels corresponents ECPN i EFE de cadascuna de les empreses, amb l’objectiu de comprovar la millora de la informació.

Morfologia flexiva i flexió verbal catalana

La característisca més notable dels sistemes flexius és la resistència que ofereixen a la tasca lingüística d'establir relacions entre morfs i morfemes. En sistemes d'aquesta classe, en efecte, les relacions esmentades són molt complexes, i fugen de la biunicitat pròpia dels sistemes aglutinants. Aclarir aquestes relacions, il·lustrant-les des de l'angle del verb català, i suggerir mecanismes formals per tractar-les dins un esquema generatiu constitueixen, de fet, els dos objectius fonamentals del present article.

Actividades de aprendizaje y evaluación a través del Campus Virtual. Experiencia en Fisiología y Fisiopatología I del Grado de Farmacia

[spa] Nuestro objetivo consiste en fomentar, entre alumnos internos del Departamento de Fisiología, el autoaprendizaje, el trabajo autónomo y en equipo, espíritu crítico y habilidad para buscar y analizar información. A la vez se pretende iniciar a estos alumnos en los sistemas de transferencia de resultados de la investigación básica a la investigación aplicada. Para ello a los alumnos se les proporciona materiales que contienen información sobre las materias objeto de aprendizaje y enlaces a diferentes sitios webs de interés relacionados con el tema. En ellos se promueve la exposición de trabajos y la participación en jornadas especializadas. El uso de estos materiales bajo supervisión del profesorado, ha permitido la mejora del conocimiento en Fisiología y la creación de equipos especializados en diferentes aspectos de la Fisiología. Además, la transferencia de información entre alumnos, ha propiciado que puedan adquirir una visión clara y amplia sobre qué es un trabajo de investigación básica o un trabajo de investigación aplicada, así como la importancia del trabajo en equipo, lo que ha posibilitado que pudieran diseñar pequeños experimentos y estudiar su aplicabilidad. Al final del periodo de formación, los alumnos demostraron haber adquirido las competencias genéricas CG1, CG3, CG5, CG6, CG11, CG13 y CG15 incluidas en la ficha Verifica para el Grado en Farmacia, así como las competencias específicas para el módulo 5 (Medicina y Farmacología) CEM5.8, CEM5.9 y CEM5.11, concluyendo así que la aplicación de métodos de enseñanza basados en el autoaprendizaje (bajo supervisión de equipos docentes) constituye una excelente herramienta para la promoción de la adquisición de competencias generales y específicas en el Grado en Farmacia.

El verb hebreu ḥåyâ ʻviureʼ: origen etimològic d'un verb doblement dèbil

En aquest article s"ofereix la reconstrucció etimològica del verb hebreu ḥåyâ ʻviureʼ, un verb doblement dèbil, els orígens del qual van més enllà de l"estadi protosemític i s"endinsen en l"estadi antiquíssim del protoafroasiàtic. A partir dels testimonis de les llengües semítiques i afroasiàtiques més antigues, ens proposem oferir la reconstrucció de l"arrel protosemítica i protoafroasiàtica d"aquest verb hebreu i oferim nous comentaris etimològics que fins ara havien passat desapercebuts.