La formación investigadora (I) Modelos pedagógicos

[cat] Aquest text presenta una panoràmica de la formació investigadora, mostrant experiències educatives i models formatius que les sustenten. Aquest àmbit d'estudi és relativament recent i les aportacions són encara més aviat escasses, com apunten alguns autors (Tight 2008; Rojas-Betancur, 2009; Evans, 2012). No obstant això, hi ha signes i evidències que la formació d'investigadors està sent objecte d'atenció des de múltiples enfocaments, donada la seva projecció en diferents facetes: desenvolupament professional, processos d'innovació, competitivitat econòmica, millora de la qualitat de les institucions d'educació superior, etc.

Valoració de l'última edició del Practicum de Llicenciatura de la Facultat de Psicologia: reptes per a les pràctiques en centres del Grau

El propòsit últim del Pràcticum de Psicologia es centra en preparar i qualificar els alumnes per a l’exercici professional, amb la clara intencionalitat de formar professionals de la Psicologia que siguin capaços de donar respostes a les demandes socials actuals. En aquest sentit, aquesta assignatura pretén posar en contacte l’estudiant amb els diferents àmbits i les diferents activitats de la realitat professional, per tal de completar la seva formació teòrica adquirida al llarg de la carrera.Objectiu. En aquest estudi es presenten els principals resultats de l’enquesta de valoració del Pràcticum de llicenciatura de Psicologia emeses pels alumnes que cursaren l’última edició d’aquesta assignatura.

Alta simulació en la formació de postgrau (Màster Infermeria Urgències Hospitalàries)

Els avenços en el camp de la simulació estanmodificant i adaptant les necessitats de les professions sanitàries. Diversos estudis comparatius recolzen la necessitat de la simulació, demostrant ser la millor via per dotar d'habilitats i competències clíniques als professionals de ciències de la salut..L'Escola Universitària d'Infermeria (EUI) de la UB ofereix (2004/2013) dos cursos de Màster en Infermeria d'Urgències hospitalàries amb edicions presencial i semipresencial de 60 crèdits ECTS, adaptats als requisits docents i organitzatius de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES).Aquests cursos incorporen un mòdul de 35 crèdits sobre el maneig del pacient crític a urgències. Al final d'aquest mòdul i com a síntesi d'aquests coneixements s'incorpora un taller d'alta simulació sobre el maneig de casos de pacient crítics en l'àmbit d'un àrea de crítics d'urgències.

Evolució dels resultats sobre la formació transversal dels estudiants del Grau de Farmàcia a la Unitat de Laboratoris Docents de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona

Amb la finalitat de conèixer el grau d’aprenentatge dels estudiants en aspectos relacionats amb la qualitat tota (qualitat, seguretat, salut, gestió de residus i sostenibilitat), s’han enquestat els estudiants al llarg del seu itinerari curricular, des del primer fins el quart curs de grau. Els resultats corresponents als cursos acadèmics 2010-11 i 2011-12 (n = 770 i 757 estudiants enquestats, respectivament) evidencien que determinats coneixements dels estudiants milloren al llarg del període considerat (qüestions relacionades amb les bones practiques de laboratori), altres que es mantenen i, per últim, hi ha aspectos com els relacionats amb la seguretat als laboratoris i la gestió dels residus que presenten diferències al llarg dels anys.

La formació del professorat novell: clau de volta pel futur de la innovació docent a la universitat dins de l'EEES

Para conseguir una docencia de excelencia y calidad en la Universidad se requiere de una preparación por parte del profesorado que la debe impartir. Si esta formación comienza desde los primeros escalones de la Universidad, los profesores noveles, ésta les permitirá alcanzar unas competencias pedagógicas básicas que podrán ir ampliando y mejorando en el transcurso de su trayectoria docente.

Qüestionari d'avaluació del curs de Formació Magistral (FMO): una eina per a la millora de la qualitat docent

Se ha elaborado un cuestionario que pretende recoger la opinión del alumnado de evaluación continuada (77% de los matriculados) de FMO, una asignatura obligatoria del 5º Curso del grado de Farmacia, sobre las distintas sesiones y actividades que conformaron el curso 2011-12, para realizar eventuales acciones de mejora de la docencia.

Evolució dels resultats sobre la formació transversal dels estudiants del Grau de Farmàcia a la Unitat de Laboratoris Docents de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona

Amb la finalitat de conèixer el grau d’aprenentatge dels estudiants en aspectos relacionats amb la qualitat tota (qualitat, seguretat, salut, gestió de residus i sostenibilitat), s’han enquestat els estudiants al llarg del seu itinerari curricular, des del primer fins el quart curs de grau. Els resultats corresponents als cursos acadèmics 2010-11 i 2011-12 (n = 770 i 757 estudiants enquestats, respectivament) evidencien que determinats coneixements dels estudiants milloren al llarg del període considerat (qüestions relacionades amb les bones practiques de laboratori), altres que es mantenen i, per últim, hi ha aspectos com els relacionats amb la seguretat als laboratoris i la gestió dels residus que presenten diferències al llarg dels anys.

Estudi de la inserció laboral dels titulats de la Facultat d’Economia i Empresa, 2011

Una de les principals preocupacions de tots els agents implicats en el món universitari, estudiants, famílies, professors, equips directius, consells socials, administracions públiques i societat en general, és el nivell d’inserció dels titulats. Aquest és un dels possibles indicadors, entre d’altres, que ens pot ajudar a valorar la qualitat de la formació que ofereix la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. I recull, també, un dels aspectes de la necessària relació entre universitat i la resta de la societat.En concret, l’estudi d’inserció laboral, més enllà d’informar la societat sobre el grau en què les persones amb educació superior universitària s’insereixen i en quines condicions, pretén que la informació obtinguda sigui útil per al disseny de les titulacions que s’ofereixen, tot apropant-les a la realitat professional dels seus graduats i oferint-los la valoració d’aquests professionals sobre la formació rebuda...

Hi ha diferències en l’èxit acadèmic d’homes i dones en el Curs de formació bàsica?

Objectiu de l'anàlisi és veure la relació entre el nivell d’estudis previ dels aspirants i l’èxit acadèmic al CFB Com mesurem l’èxit acadèmic? Variable 1:Excel·lència (grup d’aspirants que treuen una nota igual o superior a 8) Com mesurem el nivell d’estudis previ? Variable 2:Nivell d’estudis previ (estudis bàsics obligatoris – estudis mitjans 1 – estudis mitjans 2 - estudis superiors) Per què utilitzem la variable nivell d’estudis previ? És la variable que més pes explicatiu té (predicció) en la nota final que l’aspirant obté en el CFB (més que altres variables com classe social, edat, suport familiar...)

Engaging students in an e-learning experience : how to manage information resources through wikis and web blogs

The purpose of this paper is to describe the collaboration between librarians and scholars, from a virtual university, in order to facilitate collaborative learning on how to manage information resources. The personal information behaviour of e-learning students when managing information resources for academic, professional and daily life purposes was studied from 24 semi-structured face-to-face interviews. The results of the content analysis of the interview' transcriptions, highlighted that in the workplace and daily life contexts, competent information behaviour is always linked to a proactive attitude, that is to say, that participants seek for information without some extrinsic reward or avoiding punishment. In the academic context, it was observed a low level of information literacy and it seems to be related with a prevalent uninvolved attitude.

Forma Conventus Tarraconenesis I: Baetulo-Blanda. La primera carta arqueològica de la Península Ibèrica

Josep de Calasanç Serra i Ràfols va dedicar una part molt important de la seva vida professional a la topografia arqueològica, als arxius del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans i a fer el seguiment de la descoberta i l’evolució dels jaciments arqueològics del país. En consonància amb aquesta labor, el 1928 va publicar la primera carta arqueològica de la península Ibèrica, una de les primeres corresponents al programa Forma Orbis Romani, de la Unió Acadèmica Internacional. Després de la Guerra Civil, proposem que fou el principal redactor de la Carta Arqueológica de España. Barcelona, que representa la tercera carta arqueològica publicada a la península Ibèrica.

L'Antropologia de l'esport a Espanya : visions crítiques i perspectives de futur d'una disciplina en construcció

En aquest article es porta a terme una aproximació avaluativa i crítica sobre el desenvolupament de l’antropologia de l’esport a Espanya dibuixant, al mateix temps, el potencial científi c d’aquesta disciplina acadèmica en vies de consolidació. Així, en primer lloc, es repassa succintament l’evolució de l’antropologia de l’esport a nivell internacional per assenyalar les infl uències més destacades a Espanya. En segon lloc, s’observa la producció d’estudis antropològics sobre l’esport a Espanya, destacant la transició que va d’una etnografi a del joc i de l’esport descriptiva, gairebé folklòrica, dels primers estudis, a una antropologia sociocultural de l’esport, més teòrica i amb major voluntat comprensiva, de l’última etapa. Finalment, s’assenyala el seu grau d’institucionalització acadèmica actual i es perfi la la seva orientació futura.tigació desplegades per aquest grup de recerca, en concret aquella que fa referència a “Cultura, esport i patrimoni”.

El llicenciat en ciències de l'activitat física i l'esport en el sistema sanitari

Els sistemes sanitaris dels països benestants s’enfronten cada dia a nous reptes generats per tot allò que prové de la salut individual i social. L’envelliment de la població i la manca d’exercici físic són dos factors que tenen una infl uència directa sobre la salut de les persones i que provoca que es plantegin noves logístiques i estructures dins els sistemes sanitaris per poder donar resposta a aquests factors. Són ben coneguts els benefi cis de l’exercici físic en la salut de les persones com a element preventiu i terapèutic. D’altra banda, l’exercici físic també està justifi cant i reivindicant la seva presència en el sistema sanitari, d’aquí la necessitat de crear la necessitat estructures i xarxes dins dels sistemes sanitaris que afavoreixin el treball de grups interdisciplinaris que integrin al llicenciat en ciències de l’activitat física i l’esport com a professional competent en la formació que ha rebut. L’aportació dels llicenciats en ciències de l’activitat física i l’esport en la prescripció d’exercici físic, conjuntament amb la resta de professionals com poden ser els facultatius, infermeria, fi sioterapeutes, entre d’altres, pot aportar benefi cis econòmics importants, sobretot pel que fa a l’estalvi en la despesa sanitària.