El modelo de Súnion y el pronóstico de la educación permanente. Lo pendiente desde una doble perspectiva

La idea de que el proceso de Bolonia y la reforma universitaria representan un cambio radical del modelo educativo y una auténtica renovación didáctica no halla su correspondencia necesaria en la teoría pedagógica de la educación superior. Conscientes de la importancia y la repercusión de esta nueva realidad, que es ya un hecho en la práctica cotidiana de las academias, el presente artículo intenta trazar un paralelismo con lo que aconteció en otros momentos clave de la pedagogía moderna. En la didáctica del siglo XX, la dimensión práctica de la enseñanza ha dejado faltas de un análisis teórico a no pocas iniciativas. Mediante el ejemplo de Súnion. Institució Cultural Catalana se considera hasta qué punto conviene mirar a la enseñanza primaria y secundaria para prever el futuro de la enseñanza superior y prepararse para un profundo replanteamiento tanto del aprendizaje y de lo aprendido como de las figuras del profesor y del estudiante.

The international competitiveness of cava : success of a particular firm or the district?

[spa] En primer lugar el autor se pregunta qué es lo que exactamente significa la palabra éxito aplicada al caso de la evolución reciente de la industria catalana del cava. La comparación de las trayectorias seguidas por la industria italiana del spumante y la del más reputado vino espumoso del mundo, el champagne, muestran una trayectoria muy positiva del volumen de producción y de las exportaciones. En segundo lugar el papel se pregunta por el agente responsable de este éxito. ¿Se debe a una empresa en particular o, por el contrario, al distrito en su conjunto, atendiendo que nos hallamos ante un sector muy concentrado geográficamente en torno a Sant Sadurní d’Anoia? La concentración de las exportaciones en más de dos tercios en manos de una sola empresa justificaría atribuir a dicha empresa el éxito. Sin embargo el análisis histórico de la formación del distrito industrial del cava en la zona del Penedés muestra como los productores se han podido beneficiar de las economías externas marshallianas inherentes a este tipo de concentraciones. El papel muestra que el éxito de la empresa exportadora líder se explica por la existencia de este tipo de ventajas invisibles derivadas de la concentración.

An investment social network beside the Banco de Barcelona, an unusual case?

[cat] L’extensió de les activitats bancàries al segle XIX va ser liderat per alguns grups socials connectats amb el comerç, que van treure profit de la seva experiència i coneixement per estendre la seva influència al voltant del món del crèdit. A la historiografia espanyola, hi ha un conjunt de treballs que s’han centrat en aquesta gent, però en molts pocs casos s’ha fet una classificació que permeti detectar el conjunt de grups econòmics que han liderat el procés de modernització financera de l’Espanya de mitjans del segle XIX. El principal objectiu del treball és l’anàlisi dels grups socials que van formar el Banco de Barcelona entre 1844 i 1854. Aquesta institució va ser important per a la història financera i bancària d’Espanya per ser pionera en la seva activitat creditícia i d’emissió: a més, la seva experiència va servir com a base en la constitució d’un sistema financer modern a Espanya. En una societat com la catalana de mitjans del segle XIX, la confiança era un factor important per explicar la decisió d’invertir. L’aparició de noves companyies i les seves necessitats d’inversió van transformar el comportaments previs. Quin va ser el comportament dels inversors potencials? Va ser el grup que hi havia al voltant del banc el que va ascendir econòmicament en els anys centrals del segle XIX? La resposta és prou clara, els membres del consell d’administració del Banc de Barcelona formaven un grup apart dins dels grups que sorgeixen a l’economia catalana en el seu conjunt.

Diagnòstic en profunditat sobre la integració dels i les joves de 14 a 18 anys migrats a Catalunya

La present recerca s’emmarca doncs, a l’eix 3 definit pel Pacte Nacional per a la Immigració (PNI), sobre la integració de la nova població catalana i de la societat d’acollida en una cultura pública comuna, mantenint la cohesió social. Entenem la integració com un procés dinàmic d’apropament i empatia recíprocs entre la persona migrada i la societat d’acollida, fet que suposa el reconeixement dels valors de cada grup en la seva diferència i en la seva igualtat per tal d’ enriquir al conjunt social. Apostem per la integració des d’un enfocament intercultural de diàleg i intercanvi, on el reconeixement de la condició de ciutadania, és indispensable i, ha de permetre tenir presents totes les dimensions de la integració: estructural, cognitiva i cultural, social i de la identitat (Martínez, 2006). Aquest repte es tradueix en la construcció de la ciutadania des de la diversitat ètnica i cultural avançant així cap a una autèntica interculturalitat. Es parteix d’un concepte d’integració bidireccional, dinàmic i continu, entre els joves migrats i la resta, coincideix totalment amb el que reconeix el PNI. La finalitat d’aquesta recerca és identificar els elements clau de l’estat actual de la integració dels joves migrats a Catalunya, per això cal definir tant els elements constitutius com els entramats del procés de la integració d’aquesta joventut al context català. La metodologia serà un estudi per enquesta, amb una mostra de 3000 joves de Catalunya. L’estudi descriptiu es complementarà amb grups de discussió de joves i entrevistes a agents socials i educatius implicats en l’acompanyament a aquests joves. Plantegem, per tant, un estudi descriptiu-comprensiu, que combina el treball sobre dades quantitatives i dades qualitatives en funció de l’objecte a valorar, sota una lògica de complementarietat (Bericat, 1998). En l’estudi per enquesta, s’aplicarà el “Qüestionari de cohesió social entre joves” elaborat per Palou (2009). Per l’aproximació qualitativa, es faran grups de discussió amb joves per analitzar en profunditat la seva realitat; i finalment, es faran entrevistes en profunditat a agents socials i educatius. El rigor metodològic permetrà que aquesta anàlisi en profunditat tingui per fruit línies clares per a elaborar propostes afavoridores per la convivència i la cohesió social.La integració a una cultura pública comuna (objectiu clau del PNI i el Pla de ciutadania i immigració 2009-2012) passa per l'Administració més propera a les persones (en aquest cas, els joves migrats i migrades del municipi), a través de les polítiques de ciutadania per a la joventut. Els resultats del present projecte pretenen orientar propostes d’actuació en aquest nivell, bé sigui en clau d’acollida i coneixement de la llengua i l’entorn com d’integració al teixit social i associatiu del barri o municipi.Més enllà de la política pública local, l’aplicabilitat del projecte que es presenta també troba un altre encaix en les polítiques educatives de Catalunya i, més concretament, en el Pla per a la llengua i la cohesió social. Educació i convivència intercultural (Departament d’Educació, 2007), Dins de les seves línies estratègiques, aquest Pla contempla el reforç de la xarxa estable de l’entorn escolar amb la col•laboració dels diferents serveis i recursos municipals (entitats d'àmbit social, cultural o esportiu), a través d’iniciatives com els Plans Educatius d’Entorn (PEE).

Obesitat i control del pes corporal

L'obesitat es una malaltia mal coneguda queafecta un nombre creixent de persones arreu del mon. L'increment de la incidencia de l'obesitat en alguns paisos s'ha atribu 'it a un increment del consurn de determinats aliments i, sobretot, de les disponibilitats energetiques, malgrat haver-se produit durant els ultims anys un descens significatiu en el consum energetic, en disminuir la ingestio de greixos i de sucre. Aquesta contradiccio es explicada per alguns com una consequencia del sedentarisme, per d'altres per la incidencia de gens que regulen l'obesitat i encara uns altres I'atribueixen a causes desconegudes complementades per tots aquests factors. Sigui com sigui, la morbiditat Iligada a I'obesitat es considerable i tambe ho es la mortalitat addicional que genera.

Jornades d'Història de la Medicina a la Garrotxa : Olot, 28 i 29 de març de 1987

Amb aquest número, la revista "Gimbernat" deixa de centrar-se en els Congressos d'Història de la Medicina Catalana i s'obre a altres esdeveniments, també més locals, en aquest cas, les primeres Jornades d'Història de la Medicina a la Garrotxa. En aquest volum trobem el resum de les diferents ponències i comunicacions.

Santuaris lleidetans amb tradició mèdica

Aquest llibre es publica amb motiu del III Congrés d'Història de la Medicina Catalana, que se celebrà a la ciutat de Lleida durant els dies 4 al 6 de juny de 1981.Possiblement, la raó llunyana per la qual s'han elegit aquestes dates per a publicar-lo, obeeixi al punt de partida extern del llibre, que fou la petita comunicació "Aspectes mèdics del santuari de Butsènit", presentada precisament en un Congrés, el II d'Història de la Medicina Catalana, celebrat l'any 1975 a la reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Estadística médica de la Compañía de Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia (Barcelona, 1892)

A més de realitzar una estadística mèdica dels trastorns i perills que afecten els treballadors de dita companyia, el document reivindica la necessitat d'aquest tipus de treball per tal de posar sobre la taula els problemes presents i les solucions a buscar.

La Pesta de meitats del segle XVII a Catalunya

El llibre es centra en l'episodi de pesta que va afectar Catalunya i altres territoris de parla catalana l'any 1648. Per a redactar-lo, els autors han fet servir sobretot escrits de metges i sacerdots en un intent de recollir uns testimonis més propers i no tan freds com les xifres.

Jornades d'Història de la Medicina a la Garrotxa : Olot, 28 i 29 de març de 1987

Amb aquest número, la revista "Gimbernat" deixa de centrar-se en els Congressos d'Història de la Medicina Catalana i s'obre a altres esdeveniments, també més locals, en aquest cas, les primeres Jornades d'Història de la Medicina a la Garrotxa. En aquest volum trobem el resum de les diferents ponències i comunicacions.

Francesc Puig: 1720-1797, i els cirurgians del seu temps

Aquest llibre de Josep M.Massons, cirurgià  ell mateix, ens explica les enormes dificultats que hi hagué en el projecte de reformes executat per Francesc Puig, una figura que es pot considerar el pioner de la cirurgia catalana actual.

La Topografía médica de Vic de Antonio Millet: 1798

En primer lloc, aquest llibre conté una traducció i transcripció de la Topografia Mèdica de Vic, d'Antoni Millet, de 1798. Aquesta transcripció es completa amb una investigació analítica i detallada del context cultural en què sorgiren les primeres topografies mèdiques al nostre país.El present document suposa el redescobriment d'una figura rellevant de la medicina catalana, Antoni Millet, de qui també es recull una segona obra entorn a una epidèmia que afectà la ciutat de Ripoll l'any 1790.

Aportacions a la història de la psicopatologia infantil

Com ja van fer anteriorment amb la Història de la psiquiatria, en aquest treball el Seminari Pere Mata publica un recull d'articles fins ara dispersos aquest cop centrats en la psicopatologia infantil.Els setze articles es poden distribuir en tres grups. El primer, el formen articles sobre la història de l'especialitat. Un segon grup gira entorn de la influència de la psiquiatria infantil francesa. L'últim i més nombròs tracta del passat de la psiquiatria infantil espanyola i catalana.

El doctor Joan Baptista Parcet i Fàbrega, metge de Sant Genís de Vilassar: una personalitat del Maresme del segle XIX

Aquest treball s'inscriu en una línia de treball recent que consisteix en recuperar figures rellevants de la medicina catalana que van desenvolupar la seva activitat professional fora de Barcelona, en aquest cas la figura del doctor Parcet i Fàbrega al Maresme, a Sant Genís de Vilassar.El llibre recull una recensió de tota la seva obra manuscrita (part d'ella era inèdita fins la publicació d'aquest llibre) i la citació breu de les seves obres aparegudes en revistes mèdiques de l'època. Finalment, també s'inclou la transcripció de la seva obra manuscrita que es guarda a l'Arxiu de la Reial Acadèmia de Catalunya.