164 resultados para Vicenta del Ssmo. Sacramento , T.O.C.D.-Exèquies
Resumo:
Aquest informe, encarregat per la unitat de programes RLG (Research Libraries Group) de l'OCLC com a part del seu programa Shared Print Collections, examina el context i l'estat actual dels dipòsits d'emmagatzematge bibliotecari. S'analitzen els dissenys de dipòsits d'emmagatzematge i l'abast del seu ús; el context que dóna suport al desenvolupament i és de dipòsits d'emmagatzematge externs; les tendències clau pel que fa a arxius de revistes compartits, a serveis d'exemplar últim i d'exemplar únic, a l'"emmagatzematge virtual", a la digitalització massiva, i a la tecnologia d'escaneig local i d'impressió sota demanda; i té en consideració el futur de les col·leccions impreses de les biblioteques, així com el desenvolupament potencial d'una xarxa distribuïda de dipòsits de documents impresos.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Napier University, Gran Bretanya, des d’octubre del 2006 a febrer del 2007. Els ecosistemes marins costaners són sistemes complexos, tant pel que fa a l’estructura de les comunitats que hi viuen com per la seva dinàmica, amb processos que impliquen múltiples escales d’espai i de temps. Aquesta complexitat natural s’ha incrementat al llarg de les darreres dècades com a conseqüència directa del creixement urbà al litoral. L’augment de població a les zones costaneres ha comportat no només un augment generalitzat en l’aport de nutrients inorgànics al mar, sinó també una forta intervenció sobre la línia de costa –construcció de ports, dics- i canvis en el moviment de les masses d’aigua. En aquest context, la interacció entre els factors turbulència-nutrients a la zona costanera pot ser clau per a millorar la nostra comprensió sobre el funcionament dels sistemes planctònics i, en darrer terme, per a derivar-ne mesures de gestió. A diferència de treballs experimentals previs, que adrecen els efectes de la turbulència i/o els nutrients sobre grups específics de plàncton, per avaluar la resposta conjunta de la comunitat necessitem paràmetres integradors, que relacionin diversos processos i donin una idea general de l’estat i funcionament de l’ecosistema. Durant l’estada de recerca alguns dels algoritmes que es fan servir per la costa escocesa van reformular-se i recalcular-se amb dades de la Mediterrània (dades procedents de la badia de Blanes i de la costa de Barcelona). Els resultats mostren una capacitat de resposta molt ràpida del plàncton als increments de nutrients, una variabilitat anual marcada (quant a diversitat d’organismes planctònics) i apunten el fòsfor com a principal limitant del creixement dels organismes en aquesta zona de la Mediterrània.
Resumo:
És ben sabut que les úniques etapes del cicle de vida del programari que necessàriament s'han d'especificar són les de recollida de requisits i l'anàlisi o l'especificació del programari. La resta (disseny, implementació i prova) es pot generar d'una manera més o menys automàtica a partir de l'anàlisi. En aquest PFC hem volgut estudiar la viabilitat de la construcció automàtica de codi SQL a partir de diagrames de classes d'anàlisi UML. S'ha estès l'eina de modelatge UML Poseidon amb un connector, de manera que amb una interfície molt simple es pot obtenir molt ràpidament l'esquema bàsic d'una base de dades, incloent-hi les taules, les seves columnes, claus rimàries i foranes, i també els disparadors (i les claus úniques) necessaris per a garantir les restriccions de cardinalitat de les associacions.
Resumo:
En aquest treball s'ha implementat un sistema d'inserció i recuperació de marques que ha permès fer aquest procés amb un tipus específic d'imatges (imatges en format JPEG). La implementació correcta del sistema ha permès fer proves d'inserció i recuperació de marca en imatges JPEG. S'ha estudiat la robustesa del sistema enfront de manipulacions per compressió que pretenen eliminar la marca i s?ha comprovat que el sistema implementat ofereix més robustesa en imatges en escala de grisos que en imatges en color.
Resumo:
Seguint les metodologies i tècniques del disseny centrat en l'usuari, s'implementa un sistema per gestionar les diferents necessitats d'una piscina municipal. Per a la realització es té en compte tot el referent a l'àmbit de la interacció persona-ordinador.
Resumo:
Esta ponencia se enmarca dentro de la tesis doctoral que estamos escribiendo y que intenta recuperar el legado gráfico del Mirouer des simples ames (c. 1290) de Marguerite Porete. Tanto ella como su tratado fueron sometidos a una persecución inquisitorial que concluyó con el encarcelamiento de la escritora, la prohibición de su tratado y la quema de ambos. A pesar de ello, la obra sobrevivió sustentada por varios códices que la recogen como texto meramente escrito. Nosotros sostenemos que este texto posee un trasfondo visual (que no visionario) que se puede recuperar en forma de iconografía. Las razones para plantear esta hipótesis son muchas, aunque la fundamental reside en su justificación didáctica: estamos ante un tratado que se autodefine como speculum, como miroir, y que, efectivamente, se ha escrito para enseñar a otros el camino hacia la divinidad. Tal camino es complejo y se desarrolla a través de los parajes de un lenguaje teológico violentamente abstracto, que se difundía en ambientes de predicación no necesariamente clericales y letrados: aquí es donde la visualidad se constituye como andamio del discurso, que permite hablar, enseñar, un camino experiencial complejo mediante imágenes comprensibles, incluso memorizables. Para mostrar el cómo de esta recuperación de manera práctica y presentar algunos resultados, analizaremos en este texto uno de los esquemas gráficos que subyacen en el texto poreteano: la alegoría de Ezequiel. Examinaremos primero el pasaje donde se presenta utilizando instrumentos de la filología para dilucidar un hipotético esquema gráfico subyacente, que, en un segundo estadio, vinculamos con otros textos cercanos al Mirouer que, por una razón u otra, sí tienen una iconografía asignada. Comprobaremos qué relación visual sostiene la obra poreteana con temas iconográficos como el Jardín de las virtudes (en, esencialmente, Le somme le roi) o el árbol de Jesé (ídem Speculum Virginum) y observaremos a qué conclusiones histórico-doctrinales nos lleva este estudio comparativo. En suma, intentamos con esta ponencia devolver parte del aspecto histórico-visual al Mirouer des simples ames, con la finalidad de que ello nos permita realizar una lectura hermenéutica más amplia, más justa, del texto.
Resumo:
Study of the publication models and the means of accessing scientific literature in the current environment of digital communication and the web. The text introduces the concept of journal article as a well-defined and stable unit within the publishing world, and as a nucleus on which professional and scholarly communication has been based since its beginnings in the 17th century. The transformation of scientific communication that the digital world has enabled is analysed. Descriptions are provided of some of the practices undertaken by authors, research organisations, publishers and library-related institutions as a response to the new possibilities being unveiled for articles, both as products as well as for their creation and distribution processes. These transformations affect the very nature of articles as a minimal unit -both unique and stable- of scientific communication. The article concludes by noting that under varying documentary forms of publisher aggregation and bibliographic control -sometimes simultaneously and, even, apparently contradictory- there flourishes a more pluralistic type of scientific communication. This pluralism offers: more possibilities for communication among authors; fewer levels of intermediaries such as agents that intervene and provide added value to the products; greater availability for users both economically speaking and from the point of view of access; and greater interaction and wealth of contents, thanks to the new hypertext and multimedia possibilities.
Resumo:
L'impuls de l'activitat investigadora caracteritza actualment la major part de les polítiques educatives, i és una realitat inquestionable que augmenta les exigències institucionals relatives a la producció científica en un panorama cada vegada més internacionalitzat. El saber es difon mitjançant circuits cada vegada més ramificats i fluids, alhora que s'accedeix a un volum creixent de producció científica amb una facilitat impensable fa una década, pero també és un fet que es posen més en evidéncia els desfasaments entre ambits científics, entre famílies d'una determinada comunitat científica, entre perspectives agresolades i novedoses del coneixement, entre cosmovisions localistes i d'ampli calat, entre tecnologies transferibles i reflexions epistemologiques ... i podríem seguir mencionant una Ilarga sé-rie de contradiccions que impregnen la nostra realitat diaria. En definitiva, si bé és cert que es tracta de popularitzar l'activitat investigadora, també ho és que es multipliquen determinades barreres que amb més o menys subtilesa s'han d'esquivar perqué la investigació i els seus resultats siguin una realitat tangible.
Resumo:
Amb motiu del XXXVè anniversari de la creació d'aquesta escola, es va publicar aquest document que recull informació sobre els orígens i creació de l'escola, activitats que s'hi portaven a terme, organigrama de l'escola, professorat que hi exercí, plans d'estudi seguits i matèries ofertes.
Resumo:
Estudi científic exhaustiu sobre la toxicitat del cadmi i el plom i d'altres derivats presents a l'aigua de consum.
Resumo:
En 1949, con motivo de la publicación, por parte de S. Vilaseca, J. de C. Serra-Ráfols y L. Brull, de la memoria de excavaciones llevadas a cabo en los años 1942-43, en el yacimiento ibérico del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre), se dio la noticia y sucinta descripción del hallazgo de un cuenco de plomo en dicho poblado.l Recientemente, en la presentación de su tesis doctoral sobre el Castellet de Banyoles, el Dr. Ramón Pallarés hacía especial mención de este objeto, no sólo por su singularidad, sino también por su significado dentro del contexto del yacimiento y del área geográfica en el que se enmarca.
Resumo:
L'impuls de l'activitat investigadora caracteritza actualment la major part de les polítiques educatives, i és una realitat inquestionable que augmenta les exigències institucionals relatives a la producció científica en un panorama cada vegada més internacionalitzat. El saber es difon mitjançant circuits cada vegada més ramificats i fluids, alhora que s'accedeix a un volum creixent de producció científica amb una facilitat impensable fa una década, pero també és un fet que es posen més en evidéncia els desfasaments entre ambits científics, entre famílies d'una determinada comunitat científica, entre perspectives agresolades i novedoses del coneixement, entre cosmovisions localistes i d'ampli calat, entre tecnologies transferibles i reflexions epistemologiques ... i podríem seguir mencionant una Ilarga sé-rie de contradiccions que impregnen la nostra realitat diaria. En definitiva, si bé és cert que es tracta de popularitzar l'activitat investigadora, també ho és que es multipliquen determinades barreres que amb més o menys subtilesa s'han d'esquivar perqué la investigació i els seus resultats siguin una realitat tangible.
Resumo:
L'article tracta d'una de les branques emergents en Didàctica de les Ciències Socials: la Didàctica del Patrimoni. A partir de camps d"acció tradicionals, com el vinculat a l"ensenyament, s"obre a nous camps, com la museografia i la mediació en béns patrimonials, del qual es considera estructurant. L"article acaba amb la proposta d"una nova titulació vinculada a les necessitats socials i culturals de la nostra societat i permet que la didàctica de les ciències socials ja no sigui exclusiva del marc de l"ensenyament reglat.
Resumo:
A Catalunya, la presència de persones immigrades d'arribada recent ha significat un canvi substancial en les percepcions individuals i les representacions socials sobre la diversitat cultural. Aquest canvi ha resultat més destacat entre la població jove, en fase de construcció de la seva identitat, que ha hagut d'abordar les paradoxes del contacte entre cultures a partir d'estratègies de relació poc estructurades i planificades amb aquesta finalitat. La recerca KulTic¿08 ha explorat l'impacte de determinades paradoxes que es produeixen en el contacte amb altres realitats diferents a la pròpia i ha aplicat experimentalment un material en webquest, amb un enfocament socioafectiu i cognitiu i seguint els plantejaments pedagògics de l'aprenentatge cooperatiu.
Resumo:
A Catalunya, la presència de persones immigrades d'arribada recent ha significat un canvi substancial en les percepcions individuals i les representacions socials sobre la diversitat cultural. Aquest canvi ha resultat més destacat entre la població jove, en fase de construcció de la seva identitat, que ha hagut d'abordar les paradoxes del contacte entre cultures a partir d'estratègies de relació poc estructurades i planificades amb aquesta finalitat. La recerca KulTic¿08 ha explorat l'impacte de determinades paradoxes que es produeixen en el contacte amb altres realitats diferents a la pròpia i ha aplicat experimentalment un material en webquest, amb un enfocament socioafectiu i cognitiu i seguint els plantejaments pedagògics de l'aprenentatge cooperatiu.