Entrenament en atenció : Treball amb alumnat amb NEE

The purpose of this project was to analyze theattention span of students with mental retardation with Autism Spectrum Disorder (Asperger Syndrome) and with mild intellectual disabilities and behavioral disorders of an USEE class in a secondary school.

Desenvolupament en Moodle d’eines d’autoaprenentatge i avaluació continua en les àrees de Física i Matemàtiques

Aquesta comunicació presenta el projecte Aula de Tests desenvolupat com a suport en el desplegament de les assignatures de física i matemàtiques de primer curs dels estudis d'enginyeria de l’Escola Superior Politècnica de la Universitat Pompeu Fabra. El projecte té com a objectiu dissenyar eines d'auto aprenentatge i d'avaluació contínua accessible on-line a través de l'entorn Moodle per a afavorir el procés d'aprenentatge de l’estudiant. El context d’aquesta experiència es caracteritzaper la inherent dificultat dels estudis d’enginyeria, pel fet que molts estudiants entren a la universitat amb mancances substancials de coneixements en aquestes àrees així com la heterogeneïtat en quant a la formació pre-universitària. S’hi descriuen lescaracterístiques de les activitats programades i el context on s’han aplicat i es presenten els resultats de satisfacció, participació i notes que aporten informació útil al professorat per a adequar la planificació i les activitats els cursos següents.

The concentration of foreigners in French schools: interaction effects in place?

This paper explores the existence of negative peer-group pressures derived from the concentration of foreigners in French lower secondary schools. Using different dependent variables (number of years spent in lower secondary education, grades in 4th ‘and 3rd year and track election in upper secondary schooling) the analyses indicate that the much disputed existence of significant and negative effects of the concentration of foreign students in schools depends on the method used for the estimation. If we assume that the concentration of foreigners is a random and exogenous process, then the multivariate analyses confirm negative interactions. If, on the contrary, we question the assumption that this contextual information is not end the result of prior sorting mechanisms of individuals across social spaces, the concentration of foreigners has no statistical impact on attainment.

What lies behind the devaluation of educational credentials?

Applying fixed-effects models to EULFS data on Spain from 1998 to2006, the paper explores the effects of educational expansion on theoccupational returns to education across different levels of education.We build an indicator of the positional value of education, based on theidea that the value of a given educational credential partly depends onthe percentage of labour market entrants who have reached that level atthe time when individuals enter the labour market -- it is higher whenfewer individuals have reached it, lower otherwise. Our analysis for theSpanish case shows that the decrease in the occupational returns toeducation goes in parallel with the decrease in the positional value ofeducation, but this devaluation of credentials has been stronger ingeneral education (e.g., in humanities or social sciences universitydegrees, or in upper secondary general education) than in specializededucation (e.g., in technical fields in the university, or in uppervocational training). We argue that the reason for this is most likely thatgeneral education provides a more diffuse signal of candidates’ skillsthan specialized education. We also find that this devaluation ofcredentials has been stronger in fields accessed by women in largernumbers in last decades.

Evaluating the effects of decentralization on educational outcomes in Spain

[cat] Diversos arguments derivats de la teoria del federalisme fiscal suggereixen que la descentralització pot portar a majors nivells d’eficiència en la provisió de béns i serveis publics. L’objectiu d’aquest estudi és contrastar aquesta hipòtesi mitjançant l’avaluació dels efectes de la descentralització sobre els resultats educatius a Espanya. Els resultats educatius es mesuren d’acord amb la taxa de supervivència, que es defineix com el nombre d’estudiants que es matricula en educació secundària no obligatòria en relació als alumnes matriculats a l’últim curs d’educació obligatòria durant l’any acadèmic anterior.

Evaluating the effects of decentralization on educational outcomes in Spain

[cat] Diversos arguments derivats de la teoria del federalisme fiscal suggereixen que la descentralització pot portar a majors nivells d’eficiència en la provisió de béns i serveis publics. L’objectiu d’aquest estudi és contrastar aquesta hipòtesi mitjançant l’avaluació dels efectes de la descentralització sobre els resultats educatius a Espanya. Els resultats educatius es mesuren d’acord amb la taxa de supervivència, que es defineix com el nombre d’estudiants que es matricula en educació secundària no obligatòria en relació als alumnes matriculats a l’últim curs d’educació obligatòria durant l’any acadèmic anterior.

Algunes reflexions al voltant del tractament de l'equilibri químic en el batxillerat

En aquest escrit es recorda el tractament que rebia l"equilibri químic en el batxillerat que va estudiar l"autor de l"article i es compara amb el què es dóna en el batxillerat actual. Es palesa que en el batxillerat d"avui dia, l"equilibri químic rep un tractament força més extens i amb una major càrrega conceptual que el d"aquells anys. Aquest fet pot portar, si la matèria no es tracta amb el temps requerit, a que els estudiants d"avui dia no acabin d"entendre massa bé el significat i la utilitat de les magnituds i constants fisicoquímiques introduïdes i, a la vegada, es dificulti que puguin assolir completament d"altres objectius més elementals. D"altra banda, a partir de la revisió d"alguns dels textos de química més usats en els centres de batxillerat, es proposa reconsiderar el tractament que reben alguns aspectes concrets de l"equilibri químic i, en aquest sentit, es discuteixen algunes de les inconveniències observades i es plantegen alternatives per a tractar d"una manera més adient.

Cap a una escola secundària inclusiva: sabers i experiències de joves en situació d'exclusió

[cat] Aquest projecte revisa la narrativa al voltant del fracàs escolar a partir del desenvolupament de deu històries de joves - set nois i tres noies- de Catalunya en situació d'exclusió escolar. Dins d'aquest marc la recerca s'ha articulat a partir de tres eixos: (1) La realització d'un mapa dels estudis realitzats a Catalunya entorn l'anomenat fracàs escolar, amb la finalitat de situar i contextualitzar les seves narratives dominants. (2) La recerca entorn a les històries biogràfiques d'un grup de joves per explorar alternatives a l'actual crisi internacional de l'escola secundària que es reflecteix, entre d'altres fenòmens, en els elevats índexs d'abandonament d'aquesta etapa educativa per part dels estudiants. (3) La recerca conclou amb una sèrie de consideracions que pretenen contribuir a una narrativa a favor d¿una escola inclusiva per a l'educació secundària que tingui en compte les experiències i sabers d'aquests joves que, per diferents raons, no finalitzen la seva educació bàsica.

¿Qué nos cuentan los jóvenes? Narraciones biográficas sobre las relaciones de los jóvenes con el saber en la escuela secundaria

[spa] El contenido de esta publicación se deriva de la investigación "Repensar el éxito y el fracaso escolar de la Educación Secundaria desde la relación de los jóvenes con el saber". Ministerio de Ciencia e Innovación. EDU2008-03287. 2008-2011. Las narraciones biográficas rescatan las experiencias escolares de estudiantes que durante su recorrido en la escuela secundaria se encontraron en una posición de éxito o fracaso escolar. La publicación da cuenta de relatos de situaciones, historias, conductas y discursos en torno a las experiencias de relación de un grupo de jóvenes con los saberes de la escuela secundaria y fuera de ella.

Cap a una escola secundària inclusiva: sabers i experiències de joves en situació d'exclusió

[cat] Aquest projecte revisa la narrativa al voltant del fracàs escolar a partir del desenvolupament de deu històries de joves - set nois i tres noies- de Catalunya en situació d'exclusió escolar. Dins d'aquest marc la recerca s'ha articulat a partir de tres eixos: (1) La realització d'un mapa dels estudis realitzats a Catalunya entorn l'anomenat fracàs escolar, amb la finalitat de situar i contextualitzar les seves narratives dominants. (2) La recerca entorn a les històries biogràfiques d'un grup de joves per explorar alternatives a l'actual crisi internacional de l'escola secundària que es reflecteix, entre d'altres fenòmens, en els elevats índexs d'abandonament d'aquesta etapa educativa per part dels estudiants. (3) La recerca conclou amb una sèrie de consideracions que pretenen contribuir a una narrativa a favor d¿una escola inclusiva per a l'educació secundària que tingui en compte les experiències i sabers d'aquests joves que, per diferents raons, no finalitzen la seva educació bàsica.

¿Qué nos cuentan los jóvenes? Narraciones biográficas sobre las relaciones de los jóvenes con el saber en la escuela secundaria

[spa] El contenido de esta publicación se deriva de la investigación "Repensar el éxito y el fracaso escolar de la Educación Secundaria desde la relación de los jóvenes con el saber". Ministerio de Ciencia e Innovación. EDU2008-03287. 2008-2011. Las narraciones biográficas rescatan las experiencias escolares de estudiantes que durante su recorrido en la escuela secundaria se encontraron en una posición de éxito o fracaso escolar. La publicación da cuenta de relatos de situaciones, historias, conductas y discursos en torno a las experiencias de relación de un grupo de jóvenes con los saberes de la escuela secundaria y fuera de ella.

La evaluación de corrección objetiva como instrumento de mejora en el aprendizaje de la història en bachillerato.

En este artículo se describe la investigación realizada por el grupo DHIGECS de la Universidad de Barcelona durante los años 2002, 2003 y 2004 . Esta línea de investigación se ha propuesto y se propone estudiar las relaciones entre la frecuencia de las pruebas de evaluación objetiva, consideradas fundamentalmente como actividades de aprendizaje, y los resultados obtenidos en la materia de Historia en el Bachillerato. Han participado en este trabajo 19 profesores y se ha trabajado con una muestra de 800 alumnos. Este artículo sigue en la línea iniciada en 1997 centrada en el aprendizaje de la historia en primer curso de ESO. Se presenta la problemática objeto de estudio, la metodología utilizada, el proceso de investigación seguido y se exponen algunos de los resultados obtenidos.

La evaluación de la Historia en el Bachillerato

En el presente artículo se informa acerca de una investigación sobre la evaluación de la disciplina de Historia en el bachillerato desde una óptica selectiva realizado en Catalunya entre enero de 1999 y mayo de 2000. Fue encargado por el Consell Interuniversitari de Catalunya preocupado, entre otros asuntos, por establecer una medida justa en la transición de los estudios secundarios a los universitarios. Sus autores pretendieron verificar la hipótesis según la cual las pruebas de corrección objetiva, por lo que se refiere a la media, medían igual que la prueba de ensayo abierto. Siendo así que, por definición, en este tipo de pruebas la subjetividad del corrector no es en absoluto significativa, se propusieron éstas como más equitativas e idóneas para las evaluaciones discriminativas de tipo selectivo propias de las pruebas de acceso a la universidad. Otros objetivos de la investigación consistían en analizar la fiabilidad interna de dichas pruebas así como la problemática de su aplicación y, finalmente, sistematizar un proceso de trabajo en equipo para la elaboración de preguntas definiendo para ello un modelo de organización. En el artículo se presenta, pues, el marco teórico aplicado a la disciplina de Historia, el modelo y fundamento del cuadro de especificaciones, el proceso del diseño de la prueba ¿que no tenía en esta disciplina precedente alguno que no fuera de carácter memorístico o factual¿ su aplicación a la muestra de alumnado y, en último lugar, el análisis e interpretación de sus resultados. En las conclusiones se muestra la verificación de la hipótesis y se realizan diversas consideraciones sobre la virtualidad didáctica de este tipo de evaluación en el aprendizaje de la Historia.

Procés de transició del batxillerat a la universitat: factors d’èxit

La problemàtica de la transició batxillerat-universitat és avui un fenomen de preocupació i un tema de debat. La revisió de la recerca posa de manifest que, en l’anàlisi de la transició a la universitat, s’han fet estudis que descriuen resultats acadèmics al final d’un determinat període i seguiments de cohorts específiques en referència a centres específics1 però, no s’ha produït, un plantejament comprensiu i profund que permeti constatar el conjunt de factors psicosocials relacionats amb la qualitat de les transicions acadèmiques. La transició a la universitat és un procés complex que comporta per a l’estudiant canvis personals i vitals significatius, amb conseqüències que afecten també el marc social.

Eficacia e ineficacia de la comunicación horizontal en los movimientos sociales. Caso análisis: Oposiciones justas en Cataluña 2011

Las redes sociales están generando un amplio entramado de comunicaciones, a distintos niveles y con distintos objetivos. En este artículo analizamos un caso concreto, fruto de la observación y el seguimiento de un grupo creado para la defensa de unas oposiciones justas para el acceso a la función pública de docentes para educación secundaria. Se trata de un grupo creado como reacción a una serie de posibles irregularidades. Interesa observar tanto la creación del grupo, como las distintas fases que sigue la evolución, muy ligada a la efectividad de los procesos de comunicación, y la vinculación de estos últimos a las posibilidades de acción y resolución del conflicto que existe en la base del grupo