44 resultados para Tutorial attendance
Resumo:
This special issue aims to cover some problems related to non-linear and nonconventional speech processing. The origin of this volume is in the ISCA Tutorial and Research Workshop on Non-Linear Speech Processing, NOLISP’09, held at the Universitat de Vic (Catalonia, Spain) on June 25–27, 2009. The series of NOLISP workshops started in 2003 has become a biannual event whose aim is to discuss alternative techniques for speech processing that, in a sense, do not fit into mainstream approaches. A selected choice of papers based on the presentations delivered at NOLISP’09 has given rise to this issue of Cognitive Computation.
Resumo:
Aquest article presenta el projecte de Millora de Qualitat Docent que ofereix un disseny d’intervenció i materials de suport per a l’ensenyament i aprenentatge de competències en l’espai de seminari. Els eixos en els que es fonamenta la nostra proposta són: la identificació de les competències a assolir, l’autoavaluació com a eina formativa i la tutoria com a espai de suport en aquest procés d’aprenentatge. La intervenció s’adreça als estudiants de Grau i als professors tutors. Els materials de suport elaborats fan referència a: qüestionari online d’autopercepció del nivell de competències genèriques, qüestionari tutorial de detecció de necessitats i disseny del procés tutorial. En base a la reflexió derivada de l’elaboració d’aquest treball i en relació a l’experiència docent universitària com a professors tutors, podem constatar que l’adquisició de les competències és un procés perceptible que requereix d’un temps variable segons cada estudiant, que implica la conscienciació i participació activa del mateix i, que aquest procés requereix de l’espai de tutoria per a poder-lo dur a terme.
Resumo:
En un entorno online la actividad de tutoría de los estudiantes juega un papel fundamental. Su eje central es el acompañamiento del estudiante a lo largo del programa académico que curse, desde el momento en que muestra su interés en matricularse hasta que se titula. La literatura disponible sobre cómo organizar la actividad tutorial en entornos virtuales es escasa. En esta comunicación, basada en la experiencia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), se analizan dos niveles de especialización de la acción tutorial online. En un primer nivel organizativo, se presenta y evalúa una especialización de la coordinación de la tutoría en función del tipo de conocimiento necesario para ejercerla, académico o administrativo. Esto genera una estructura organizativa de tipo matricial que aporta flexibilidad y conocimiento especializado a la actividad tutorial, y que es valorada muy positivamente por las partes implicadas. En un segundo nivel, se analiza la separación de dos tipos de tutoría especializadas, una de inicio y otra de seguimiento, en función de la antigüedad del estudiante tutorizado. Los resultados de los análisis cualitativos y cuantitativos realizados no permiten concluir que esta segunda forma de especialización contribuya claramente a la mejora de los objetivos de la función tutorial.
Resumo:
El esfuerzo por desarrollar metodologías de enseñanza-aprendizaje específicas para el entorno virtual no ha venido acompañado de un impulso similar para adaptar los mecanismos de coordinación del profesorado, en general, y la actividad de tutoría en particular, a las características de las universidades virtuales. Esta comunicación contribuye a elaborar modelos organizativos que faciliten un buen desarrollo de la acción tutorial en línea. Con este fin, se presentan los principales elementos para estructurar y coordinar la acción tutorial, y se explica el modelo concreto adoptado en la UOC. Finalmente se presenta una valoración de la experiencia que puede ser útil para otras instituciones.
Resumo:
This paper presents a regional analysis of the effects of educational policies implemented in Spain between 1992 and 2003, focusing specifically on school failure rates. We consider the impact of expenditure per pupil, class size, and pupil-teacher ratio on dropout rates at the end of compulsory education and on the proportion of early school-leavers in the 18-24 year age group. Our results indicate that higher levels of educational expenditure per pupil and lower class sizes and pupil-teacher ratios reduce rates of dropout and early school-leaving (although class-size is not always significant). However, the magnitude of the effects of these variables is small at the average level.
Resumo:
Implementació de millores per a un sistema de control d'assistència a Moodle és un projecte que presenta una proposta de solució global al problema del control d'assistència, aprofitant l'arquitectura de l'entorn virtual d'aprenentatge Moodle, augmentant la capacitat d'interconnexió i millorant les interfícies existents.
Resumo:
Projecte que presenta una proposta de solució global al problema del control d'assistència, aprofitant l'arquitectura de l'entorn virtual d'aprenentatge Moodle, augmentant la capacitat d'interconnexió i millorant les interfícies existents.
Resumo:
Este trabajo efectúa, en un primer momento, una reflexión sobre el papel que ha de jugar la orientación y la acción tutorial en una educación de calidad. Por eso, se realiza un análisis del escenario educativo, señalando algunas de las principales características y destacando el protagonismo que debería tener la orientación y la acción tutorial en todo el proceso educativo. Una vez hecha esta reflexión, se plantean los nuevos roles i funciones que debe asumir la orientación y la acción tutorial en la realidad educativa, si quiere cumplir los objetivos que se le han encomendado. Para afrontar de manera efectiva los nuevos retos, se deben concretar las estructuras y la organización que se requiere, todo ello para una mejor operativización, implantación y consolidación de la orientación y acción tutorial en los centros educativos.
Resumo:
L’atenció a l’etapa final de la vida de les persones és un dels pilars fonamentals de les cures pal·liatives i és des de la professió del treball social que es pot promoure aquesta atenció en concepte de qualitat, tranquil·litat i preservació dels valors de les persones en situació terminal. És per aquesta raó que s’ha elaborat el present document d’investigació, el qual compta inicialment amb un recull bibliogràfic que abraçarà la metodologia d’intervenció dels treballadors socials en el sistema de les cures pal·liatives de l’Estat espanyol i del Regne Unit, país pioner en la creació de les unitats de cures pal·liatives. En aquest recull s’emmarcaran detalladament les diferències existents en termes d’intervenció i de desenvolupament d’aquest àmbit en els dos territoris. La descripció detallada dels dos models d’intervenció pretén donar la resposta a l’interrogant sobre quina és la metodologia d’intervenció que realitzen els treballadors socials en el sistema de cures pal·liatives. Per assolir aquesta resposta, s’adrecen qüestions com els objectius que lideren el treball d’aquests professionals, les funcions que realitzen en la seva pràctica professional diària i les habilitats de les que han de disposar per tal d’aconseguir que la seva intervenció sigui òptima, tant per als mateixos professionals com per a les persones amb les quals intervenen. Posteriorment a la revisió bibliogràfica, es realitzaran tres entrevistes exploratòries a tres treballadors socials de diferents nivells sanitaris que promoguin les cures pal·liatives a Catalunya. S’analitzaran les qüestions treballades en el recull bibliogràfic (objectius, funcions i habilitats dels treballadors socials), les quals permetran comparar la perspectiva teòrica cercada amb la informació primària obtinguda. Finalment, es planteja una proposta de projecte que permetrà aprofundir en la intervenció dels treballadors socials de Catalunya i del Regne Unit, realitzant una comparació entre els dos models a través de la realització de quaranta-vuit entrevistes repartides homogèniament per els dos territoris. D’aquesta manera, s’especificaran totes aquelles accions que es puguin millorar i les intervencions que siguin més òptimes per la tipologia d’atenció que es requereix en els sistemes de les cures pal·liatives d’avui en dia.
Resumo:
Background: Being physically assaulted is known to increase the risk of the occurrence of post-traumatic stress disorder (PTSD) symptoms but it may also skew judgements about the intentions of other people. The objectives of the study were to assess paranoia and PTSD after an assault and to test whether theory-derived cognitive factors predicted the persistence of these problems. Method: At 4 weeks after hospital attendance due to an assault, 106 people were assessed on multiple symptom measures (including virtual reality) and cognitive factors from models of paranoia and PTSD. The symptom measures were repeated 3 and 6 months later. Results: Factor analysis indicated that paranoia and PTSD were distinct experiences, though positively correlated. At 4 weeks, 33% of participants met diagnostic criteria for PTSD, falling to 16% at follow-up. Of the group at the first assessment, 80% reported that since the assault they were excessively fearful of other people, which over time fell to 66%. Almost all the cognitive factors (including information-processing style during the trauma, mental defeat, qualities of unwanted memories, self-blame, negative thoughts about self, worry, safety behaviours, anomalous internal experiences and cognitive inflexibility) predicted later paranoia and PTSD, but there was little evidence of differential prediction. Conclusions: Paranoia after an assault may be common and distinguishable from PTSD but predicted by a strikingly similar range of factors.
Resumo:
A mitjans de segle XIX, John Henry Newman va rebre l'encàrrec d'organitzar i dirigir una nova universitat a Dublin. Com a síntesi de les reflexions que van acompanyar aquell projecte, va publicar un escrit intitulat Idea of a University que encara avui dia ofereix nombrosos elements per a la reflexió de tots aquells que en formem part de la comunitat universitària. Els trets distintius de la universitat en què Newman hi pensa són: una vocació humil de servei que es concreta en la formació de persones, no tant de gentlemen o elits socials; primacia de l'educació de la intel·ligència especulativa, sense subordinar-la a l'educació moral ni a la formació tècnica; un lloc d'ensenyament del saber universal -deixant per altres institucions l'activitat de pura investigació- i de contacte viu entre les diferents especialitats -és bàsic l'intercanvi continu d'experiències entre docents i alumnes d'estudis diferents-; una acció tutorial que permeti descobrir en cada alumne els seus talents i les seves aptituds particulars; una producció o 'transferència de coneixement' vinculada a la vàlua real de l'activitat intel·lectual -qui publica ho fa perquè realment té quelcom a dir-. Com a rerefons d'aquestes propostes, Newman posa l'accent en la necessitat que la universitat sigui un ambient on es confia pregonament en la possibilitat d'accedir a un coneixement veritable de la realitat. Més que mai en un món intel·lectual que ja a mitjans segle XIX començava a trontollar sota el pes del nihilisme i l'escepticisme, Newman reivindica el valor de la veritat com a fi últim de tota vida universitària.
Resumo:
Peer-reviewed
Resumo:
Amb aquest projecte de pràctiques pretenc concretar actuacions en relació amb els àmbits prototípics d'intervenció en l'educació formal, com són l'atenció a la diversitat (concretament dins del Programa de Diversificació Curricular) i l'acció tutorial amb una perspectiva inclusiva. Per aquest motiu, el meu pràcticum actuarà principalment a nivell acadèmic i d'orientació professional i personal de l'alumnat de l'Aula Oberta del S.I. Badalona. Concretament s'actuarà en l'assessorament curricular (incidint en la competència social) dins de l'àmbit sociolingüístic i en la seva orientació acadèmica i professional.
Resumo:
L’article s’obre amb una reflexió genèrica sobre la funció tutorial en l’ensenyament de llengües en entorns virtuals. A continuació s’analitza l’acció docent tutorial, els seus rols, funcions i tasques: en primer lloc, en l’autoconeixement inicial, la creació de comunitat i l’acció docent; seguidament, en relació amb l’actuació estratègica dels aprenents, i, finalment, en la incentivació, dinamització i facilitació de l’activitat col·laborativa.