Anàlisi del projecte d’innovació en l’àrea de matemàtiques a la comunitat educativa Creciendo juntos: Parque Paso del Rey, Moreno, Argentina

Resum de les pràctiques desenvolupades l’estiu de 2007 a l’escola Creciendo Juntos, situada a Parque Paso del Rey de Moreno, una ciutat de la perifèria de Buenos Aires, Argentina. Es basa principalment en l’anàlisi d’un projecte d’innovació en l’àrea de matemàtiques què realitzava l’escola

Ecologia del tram final del riu Ebre: la comunitat de macròfits i macroinvertebrats associats

Durant els últims anys al tram final del riu Ebre s’han produit canvis molt importants a l’ecosistema fluvial: l’augment de la transparència de l’aigua ha comportat una proliferació massiva de macròfits que ha provocat canvis en l’estructura tròfica i en la composició de les comunitats biològiques, representant un greu perill per espècies amenaçades com Margaritifera auricularia. A més del problema ecològic, els macròfits estan provocant molts problemes socio-econòmics perjudicant les captacions d’aigua (centrals nuclears, hidroelèctriques i regadius), creant problemes per a la navegació fluvial, i afavorint la proliferació d’espècies molestes com la mosca negra (Simulium erythrocephalum). Entre les diferents causes que podrien explicar aquests canvis en l’ecosistema hi ha: la disminució del fòsfor dissolt, la regularització i la disminució de cabals, i l’aparició d’espècies introduides com el musclo zebra. Segurament es tractarà d’un efecte combinat de les diferents causes però és necessari analitzar-les per tal de conèixer quines tenen més incidència i així, poder proposar mesures de gestió per als problemes ecològics que pateix el tram final de l’Ebre. Al present projecte de tesi (inclós en el projecte d’I+D: efectes de la millora de la qualitat de l'aigua i de l'alteració del règim de cabals sobre les comunitats biològiques del tram final del riu Ebre) s’estudiarà la comunitat de macròfits i macroinvertebrats associats per tal de determinar el paper que tenen en el canvis que s’han produit al riu durant els últims anys.

L'altra cara del progrés. Estudi multidimensional sobre les conseqüències de les activitats d'explotació intensiva sobre l'ecosistema del manglar i les activitats econòmiques tradicionals a la comunitat de Cumbe, Brasil

La localitat de Cumbe és una comunitat tradicional que es troba al tram baix del riu Jaguaribe situat a l’estat de Ceará (Brasil) i que ha viscut centenars d’anys a partir de les pràctiques extractives que es porten a terme a l’ecosistema del manglar. Fa 20 anys va aparèixer a la regió una nova economia basada en l’explotació intensiva. L’aqüicultura destinada a la cria de gamba està causant danys severs a l’ecosistema del manglar i perjudicant greument la font d’ingressos de moltes famílies, amenaçant la continuïtat de l’economia local i deteriorant la qualitat de vida de les persones que s’hi dediquen. A partir de l’observació personal i la immersió en aquesta societat s’ha detectat que l’economia tradicional està infravalorada pel govern i per les persones que donen suport a l’aqüicultura. Per aquest motiu s’han creat una sèrie d’indicadors, a partir de les activitats extractives del cranc, que posin en valor aquesta economia tradicional envers la nova economia emergent.

Disseny i implementació del mòdul de generació de tests d'una aplicació web d'autoavaluació desenvolupada en comunitat

Crear un mòdul per al projecte d'autoavaluació InnovaCampus que ens permeti generar test utilitzant preguntes amb recursos, com podrien ser imatges, àudio, vídeo o documents, i poder generar preguntes que depenguin d'altres anteriors o que estiguin vinculades.

Disseny i implementació d'un mòdul d'estadístiques per a una aplicació d'autoavaluació desenvolupada en comunitat

El mòdul d'estadístiques d'InnovaCampus és un projecte de lliure distribució per ser utilitzat conjuntament amb els altres mòduls de l'aplicació. InnovaCampus és una aplicació que permet l'autoavaluació d'estudiants universitaris a través d'Internet. Posteriorment, un professor pot analitzar-ne els resultats i obtenir conclusions sobre el nivell general o d'un estudiant concret. El projecte se centra en implementar la funcionalitat de la segona part del procés tot facilitant la lectura dels resultats. Per fer-ho, obté dades d'una bases de dades i les opera per a generar valors estadístics i gràfiques dinàmiques.

Gènere i identitats en la construcció d'una comunitat colonial a Empúries (segles VI-V a.C.)

El projecte de recerca ha analitzat la complexitat ètnica, social i de gènere de l’assentament colonial d’Empúries a partir d’un exhaustiu estudi contextual dels materials ceràmics d’ús quotidià provinents de diferents sectors excavats als anys vuitanta a la Neàpolis empuritana (N-7000, N-5000 i N-1000). Aquests sectors datats els segles V i IV a.C., corresponen a un moment en el qual s’està construint una identitat colonial diferenciada en l’espai emporità. La comparació dels aixovars domèstics usats quotidianament pels habitants d’aquest tres sectors situats en punts distants de la Neàpolis mostra que estem davant d’un assentament colonial molt heterogeni, on conflueixen materialitats, tradicions tecnològiques i pràctiques quotidianes iberes, gregues i híbrides. Els estudis de materials confirmen que no va existir una segregació espacial entre poblacions d’origen grec i iber en aquest assentament i suggereixen la cohabitació de gent –tant d’homes com de dones- d’origen grec i iber a les diferents àrees estudiades d’aquest assentament portuari. En el registre material ceràmic de totes les zones estudiades s’observa un predomini dels productes ceràmics de tradició grega (colonials o àtics) en els serveis de taula, però no així en els estris utilitzats a la cuina, que són majoritàriament de tradició ibera. També els materials ceràmics relacionats amb l’emmagatzematge domèstic i amb el transport i el comerç (àmfores) són predominantment ibers. Aquest patró suggereix que els ibers que van cohabitar amb els grecs al port emporità no van assumir en tots els casos posicions subalternes, sinó que tingueren un rol rellevant en la gestió econòmica i comercial d’aquest espai portuari.

L’assalt de l’aristocràcia gal•loromana al poder episcopal (darrer quart del s. IV-primer quart del s. VI): estratègies de persuasió social i controvèrsies doctrinals derivades de les interpretacions aristocratitzants de la comunitat cristiana

Estudi realitzat a partir d’una estada al Laboratoire d’études sur les monothéismes (UMR 8584, Centre national de la recherche scientifique / École pratique des hautes études / Université Paris IV-Sorbonne), França, entre 2010 i 2011. Anàlisi de la crisi estructural que afectà a l’església gal•la entre el darrer quart del segle IV i el primer del segle VI, crisi causada per la cristianització a gran escala de les elits aristocràtiques gal•loromanes i per la reivindicació per part d’aquest estament de la translació a l’esfera de la jerarquia institucional de l’Església de la seva preeminència econòmica i social. Aquest procés implicà l’aparició d’algunes interpretacions del “fet existencial cristià” que tractaven de legitimar en el plànol teòric la presa del control de les comunitats cristianes per part de la noblesa senatorial. En relació a aquest últim punt, s’ha donat particular rellevància a l’anomenada “controvèrsia semipelagiana” a Provença, amb especial èmfasi en dos punts: a) la relació entre l’oposició a la teologia agustiniana de la gràcia en alguns cercles monàstics provençals –Marsella, Lérins– i l’emergència en aquests ambients d’una literatura autobiogràfica en la que la reflexió sobre els conceptes de uocatio divina i conuersio a l’ascetisme cristià està estretament vinculada a un esforç teòric de redefinició i reorientació de l’ethos aristocràtic; i b) la relació entre els punts teològics debatuts en aquesta controvèrsia i les concepcions eclesiològiques dels pensadors que hi prengueren part –entengui’s aquí per eclesiologia la definició teòrica dels límits i dels fonaments de la “comunitat cristiana”, amb especial incidència en aquest cas en els plantejaments sobre el rol que l’aristòcrata havia d’exercir en aquestes noves comunitats “transversals”–. Aquest projecte bianual ha posat de manifest la inexistència d’una “teologia semipelagiana”, ateses les antagòniques concepcions eclesiològiques dels autors tradicionalment associats a aquesta corrent de pensament: Cassià entén la comunitat cristiana com una elit ascètica en la que els criteris “laics” d’estratificació social queden suspesos, i rebutja –en la teoria i en la pràctica– que aquesta elit hagi d’assumir el lideratge de la comunitat de fidels seglars; en els autors del cercle de Lérins, en canvi, l’oposició a la teologia agustiniana de la gràcia és inspirada per l’esforç d’importar a tota la comunitat cristiana els ideals monàstics, quelcom que fou també una via de legitimació de l’autoritat dels monjos-bisbes d’origen aristocràtic sorgits del cenobi de Lérins.

Sobre el discurs normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans

L’objectiu d’aquest text és analitzar la il•locutivitat del discurs normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC): és a dir, fins a quin punt la comunitat lingüística catalana rep clarament la normativa de l’IEC i què condiciona aquest grau de claredat. Per fer aquesta anàlisi, argumentem, en primer lloc, quina mena d’emissor és l’IEC i fins a quin punt l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) li disputa les seves atribucions discursives; en segon lloc, fins a quin punt l’IEC emet missatges coherents sobre una mateixa qüestió; i, en tercer lloc, quin tipus de receptor és el destinatari dels missatges de l’IEC. Un cop presentats aquests elements del discurs normatiu de l’IEC, ens plantegem fins a quin punt aquesta comunicació és clara en la situació comunicativa que es dóna quan un catalanoparlant consulta una obra normativa. Aquesta anàlisi s’exemplifica en una frase creada ad hoc amb unes quantes formes la correcció de les quals ha estat tradicionalment discutida.

La comunitat romanesa a Catalunya en el programa de televisió Tot un Món: estudi de la imatge representada i el grau d'identificació dels immigrants

El programa de Televisió de Catalunya Tot un Món, emès des de l'any 2004, té per objectiu explicar la immigració i la diversitat cultural a partir de les experiències personals dels immigrants. La finalitat d'aquest estudi és esbrinar fins a quin punt els programes divulgatius que tenen per objectiu donar a conèixer la imatge de la comunitat romanesa representen una imatge que s'adiu amb la realitat d'aquesta comunitat. El present projecte de recerca s'articula a partir de l'exploració de tres camps de treball diferents: l'anàlisi del contingut dels capítols del programa Tot un Món protagonitzats per romanesos, l'anàlisi de les dues carpetes de material didàctic elaborades amb l'objectiu d'explicar la immigració a les escoles i, per últim, la realització i anàlisi d'entrevistes a immigrants romanesos amb diferents perfils per comprovar-ne el seu grau d'identificació. La culminació d'aquest estudi relacionarà tres àmbits disciplinaris: l'audiovisual, l'educatiu i el sociològic.

La imatge social de la comunitat xinesa a la premsa a Catalunya. Estudi de cas al municipi de Santa Coloma de Gramenet

El present projecte busca estudiar la relació entre la imatge de la comunitat xinesa projectada a la premsa escrita i la seva construcció en l’imaginari col·lectiu, d’acord amb els postulats més vigents de les teories dels efectes dels mitjans de comunicació (attribute agenda setting, cultiu i framing) que emfasitzen el poder dels mitjans en la construcció social d’una realitat. Amb aquest objectiu, el projecte s’acota a la premsa escrita de major difusió a Catalunya i a la comunitat xinesa de Santa Coloma de Gramenet –el municipi català amb més percentatge de població xinesa sobre el total de població immigrant. El projecte consta de dues fases: una primera d’anàlisi dels textos periodístics –de la qual s’inclou un estudi pilot a petita escala– i una segona de recepció del discurs, mitjançant grups de discussió.

Cultura y espiritualidad en la edad moderna valenciana: Juan de Juanes y el ostensorio bifaz de la iglesia parroquial de San Andrés de L'Alcúdia.

En este artículo, partiendo de las pinturas de Juan de Juanes en l¿Alcúdia, analizamos las cuestiones sociales que pudieron incidir en su producción artística, iconografía y difusión dentro del ámbito valenciano. La posible influencia del erasmismo, la filosofía intimista, la cristología de Eiximenis o el adoctrinamiento a los moriscos son algunos aspectos sobre los que centramos nuestra reflexión.

Sobre la molt primera tradició epigràfica valenciana

L'article analitza els primers autors (Pere Miquel Carbonell, Ermolao Barbaro, Jeroni Pau) i les primeres obres que citen inscripcions valencianes d'època romana. Tot seguit es posa en relació la informació present en aquestes obres amb la tradició de l'Antiquus i de l'Antiquissimus. Es conclou que el coneixement sobre l'epigrafia valenciana en el primer Renaixement entre els cercles humanístics italians i catalans és molt més ric i més antic del que tradicionalment es creia.

El coral·ligen de les illes Medes: una comunitat fràgil amb un gran valor patrimonial

El coral·ligen ha estat definit com una bioconstrucció formada sobretot per algues calcàries de la família de les coral·linàcies, principalment dels gèneres Lithophyllum, Lithothamnion, Mesophyllum,Neogoniolithon, Peyssonnelia i Halimeda, que es desenvolupen entre 20 i 120 m de fondària, on la poca disponibilitat de llum limita el creixement de les algues fotofil·les (Ballesteros, 2006). En aquestescondicions, les espècies d’algues carbonatades passen a ser dominants i, juntament amb diferents espècies d’invertebrats, desenvolupen unes comunitats amb una forta complexitat estructural.Originalment, el coral·ligen es va descriure en el segle XIX a la zona de Marsella (Marion, 1833). El nom, coral·ligen, estava relacionat amb la “producció” de corall vermell Corallium rubrum per part deles bioconstruccions algals. De fet, a la zona de Marsella el corall vermell era un recurs pesquer molt important en aquella època i d’aquí, probablement, que s’emprès el terme. Tanmateix, el terme englobael conjunt de comunitats dominades per diferents algues calcàries i invertebrats que, independentment de la seva composició, estan caracterizades per desenvolupar importants bioconcrecions (fins a 2 m d’alçada) en diferents zones geogràfiques de la Mediterrània.