219 resultados para Lamentacions de Jeremias (Música) -- Mallorca -- S. XIX
Resumo:
Del jingle a la música pop: una aporximació a l’us de la música en la publicitat és un treball de fi de carrera en el que s’exposa la evolució que ha patit la cançó publicità ria. En una primera part s’expliquen el diferents tipus de música que existeixen, en la segona la història de la música a la publicitat espanyola i conclou amb un Top-10 de les millors cançons dels anuncis.
Resumo:
Aquest treball de recerca del doctorand Bartomeu MartÃnez Oliver titulat Art i Església a la Mallorca del segle XVI a través de les visites pastorals del bisbe Joan Vic i Manrique (1573-1604) és innovador pel tema, però també per l’enfocament metodològic, ja que obre noves vies per conèixer millor l’art eclesià stic, en el seu cas de Mallorca al tombant del segle XVII, mitjançant l’anà lisi rigorós de les visites pastorals del bisbe Joan Vic i Manrique conservades a l’arxiu diocesà de Mallorca. Bartomeu MartÃnez Oliver centra l’interés en la personalitat d’un prelat extraordinari que governà la diòcesi de mallorquina durant més de trenta anys. A més de l’enèrgica aplicació dels principis reformadors del Concili de Trento (1545-1563), aquest bisbe valencià (que gaudia d’una conspÃcua cultura, no debades era nét de Jeroni Vich i Vallterra, ambaixador de Ferran el Catòlic a Roma i important col•leccionista de pintura renaixentista) va ser l’introductor de noves devocions a l’illa, per exemple la Immaculada Concepció, i va afavorir els intercanvis artÃstics entre Mallorca i València. Finalment, dins la novetat del tema a Mallorca, cal dir que la investigació de Bartomeu MartÃnez connecta amb les investigacions sobre el pontificat immediatament anterior del bisbe Diego de Arnedo (1562-1572) i també, amb els treballs que s’han fet en altres diòcesis de l’Estat espanyol, i especÃficament a Catalunya. En aquest sentit, aquell treball de recerca ampliarà el coneixement real de l’aplicació conciliar que ha suscitat molts de tòpics dins la historiografia
Resumo:
La presente comunicación pretende abordar el papel que desempeña el ferrocarril en el suministro de cereales panificables en los distintos partidos judiciales de la provincia de Barcelona en la segunda mitad del XIX. Dedicaremos la primera parte de este trabajo a estimar el consumo de cereales panificables en la provincia de Barcelona en la segunda mitad del siglo XIX. A continuación estimaremos y analizaremos la producción y calcularemos que parte del consumo podÃa cubrir. A partir del déficit productivo calculado para los distintos partidos judiciales, en la segunda parte del trabajo analizaremos el papel desempeñado por el ferrocarril en la cobertura del consumo de cereales de la población. Comparemos el déficit productivo estimado, con las cifras disponibles sobre cargas y descargas de cereales en las distintas estaciones de tren de los partidos judiciales de la provincia de Barcelona, y valoraremos su verosimilitud. Finalmente, evaluaremos a modo de conclusión la relevancia de la aportación de este moderno medio de transporte a la alimentación de la población de la provincia de Barcelona, y en general a la estabilidad polÃtica y social y al crecimiento demográfico y económico.
Resumo:
Joan Alcover va inaugurar amb Cap al tard (1909) la poesia moderna en llengua catalana, amb l’home com a centre de tot. L’escriptor, després de fracassar en castellà , va canviar de veu amb aquest llibre, el primer en català , fins al punt que si abans era un autor de saló, ara esdevé un autor moral, la missió del qual serà transmetre al lector la Mallorca del seu temps, mitificar la Serra de Tramuntana i oferir-nos el racó més dolorós de la seva existència. Els racons de l’illa, el seu paisatge natural i humà , li serviran per desenvolupar la seva poètica.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientÃÂfic del Jovent l'any 2009. L'objectiu general del treball de recerca és estudiar la figura de Pità gores, aixà com analitzar la seva filosofia i endinsar-se en les relacions que va establir entre la música i les matemà tiques. El treball consta de dues parts diferenciades, una teòrica i una prà ctica. En la part teòrica s'estudien l'Escola Pitagòrica i les seves aportacions al camp musical. Es descriuen les experimentacions de Pità gores amb el monocordi i es dóna explicació matemà tica a les escales musicals sorgides des de llavors, aixà com també es comenta la teoria de la música de les esferes. En la part prà ctica, l'alumne empra tot el seu bagatge matemà tic i musical, adquirit al llarg de l'elaboració del cos teòric del treball per arribar a la construcció de dos tipus de monocordi.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientÃÂfic del Jovent l'any 2009. El treball tracta sobre la petita memòria històrica en la faceta de l'oci de la nostra societat , el ball i la música concretament, centrat en la memòria de l'avi de l'autor, músic, arranjador i compositor. Es tracta doncs, d'una investigació sobre la música de ball a Barcelona i a Catalunya, i en general també a Europa, atès que grà cies a les vivències d'en Vicenç Sabater (l'avi), es relata com era la seva feina i el seu ofici, el de músic. La recerca està ordenada cronològicament, començant pel seu naixement (1930), la formació i les primeres actuacions, passant per tota la seva vida personal, però sobretot professional, i conclou amb un epÃleg sense el qual el treball de recerca no tindria sentit, ja que aquest explica com el Vicenç no s'ha jubilat mai, perquè sempre ha estat treballant amb la música, i perquè sempre que el seu fÃsic li permeti, ell s'hi seguirà dedicant. El treball inclou un apartat destacat de la llarga etapa (30 anys) de Sabater amb el grup musical 'Rudy Ventura y su conjunto'. Molta d'aquesta informació s'obté a través d'entrevistes a dos dels cinc integrants del grup: el mateix Jaume Ventura, i en Joan Antoni Calvet, cantant i bateria, respectivament. Apartat que, dissortadament, s'ha convertit en el meu involuntari i modest homenatge a Jaume ('Rudy') Ventura , recentment traspassat.
Resumo:
En aquest treball analitzem el procés de formació dels mestres de música de la UAB en l’à mbit de la direcció musical i avaluem si allò que han après els serveix per donar resposta a les necessitats que tindran com a professionals de l’educació. Igualment deixem les portes obertes a possibles estudis en altres universitats.
Resumo:
Considerando las últimas tendencias teatrales ocurridas en la ciudad de São Paulo (Brasil) que culminaron en la renovación del escenario teatral en la últimas dos décadas, esta investigación tiene como enfoque central entender cómo la ocupación y/o utilización de determinados espacios urbanos y las relaciones generadas por este entorno influencian y/o determinan la manera de producción artÃstica de un grupo teatral. Para eso son investigados los procedimientos creativos del Grupo XIX de Teatro (São Paulo, 2000), desde su organización interna, construcción dramatúrgica, escénica y de lenguaje, partiendo del análisis del proceso de sus dos primeros montajes: Hysteria e Hygiene.
Resumo:
El text que es mostra a continuació resumeix el treball realitzat en la primera fase de recerca del projecte titulat provisionalment "Del teatre lÃric a la cançó popular: construcció social a partir de la música en València (1900-1959)". Aquest treball ha tingut una durada de set mesos entre febrer i agost de 2009. El projecte pretén dibuixar les lÃnies que uneixen teatre lÃric i cançó popular fent especial èmfasi en els mecanismes de creació d'identitat de gènere, que va envoltar tot aquest procés. Per aquests motius, la recerca está construïda sobre dos eixos: entrevistes amb les fonts orals i buidatge dels principals fons bibliogrÃfics per a l'estudi de les fonts primà ries i secundà ries del primer perÃode analitzat (1931-1959), focalitzat en els pobles que envolten la ciutat de València. Les conclusions apunten cap a una clara vinculació entre teatre lÃric i cançó popular, aixà com la utilització dels esdeveniments musicals amb finalitats conformadores de rols socials per part de les institucions sociopolÃtiques. Les diferències entre fonts primà ries i fonts orals assenyalen una naturalització de la desigualtat de gènere a través de la música que han arribat fins als nostres dies, per la qual cosa és necessari l'estudi i anà lisi de la memòria musical.
Resumo:
En aquesta investigació qualitativa s’analitza com es desenvolupava un projecte de treball a partir de l’escolta d’una música del món i se’n concreten les caracterÃstiques i potencialitats. Dels resultats se’n desprèn que el binomi músiques del món i projectes de treball esdevé una forma idònia pel tractament d’aquesta tipologia de músiques a les aules: Els projectes de treball propicien l’esperit investigador de l’alumne i l’escolta d’una música del món genera interessos multidisciplinars. Aquests diferents sabers són fonamentals per poder contextualitzar aquest tipus de música, cosa que reverteix a que la seva escolta i comprensió esdevingui més significativa
Resumo:
El análisis de la distribución de la propiedad de la tierra —y de las consecuencias sociales de ésta— entraña dificultades heurÃsticas y metodológicas importantes que suelen limitar la posibilidad de establecer comparaciones territoriales suficientemente sólidas y sistemáticas. Dicho análisis es difÃcilmente asumible a partir de aquellas estadÃsticas fiscales y catastrales que presentan los datos agregados y, por ello, ofrecen mayor cobertura territorial. Un acercamiento más realista y con mayor potencial sólo es posible combinando prospecciones locales en distintos ámbitos territoriales, en los cuales sea posible la identificación nominal tanto de los habitantes como de los propietarios de tierra usando simultáneamente padrones de población y relaciones catastrales. La presente comunicación pretende desarrollar un enfoque metodológico basado en el análisis de casos locales con el objetivo de analizar comparativamente el nivel de desigualdad social existente en la sociedad rural catalana de mediados del siglo XIX.
Resumo:
Las innovaciones biológicas han sido siempre consustanciales al desarrollo económico, pero no suelen ser consideradas en Historia Económica. En parte esta situación es consecuencia de la escasa información disponible de aquella variable, en relación con la clase de informaciones que historiadores y economistas estamos acostumbrados a utilizar. La escasa atención de la Historia Económica por las innovaciones biológicas también está relacionada con la marcada tendencia de sus especialistas a minimizar la importancia de los ciclos biológicos en el sector agrario. Por uno y otro motivo, cuando aquellos especialistas analizan por ejemplo los cambios técnicos en la agricultura, tienden a utilizar unos modelos de referencia más relacionados con aquellas otras actividades, donde la incidencia de los ciclos biológicos es menos evidente a corto plazo. Esta situación también afecta, aunque algo menos, a la Historia Agraria. Las anteriores deficiencias están muy presentes en la Historia Agraria europea. En la historiografÃa de Estados Unidos, en cambio, las innovaciones biológicas han sido más estudiadas, y las aportaciones que se han realizado en esta dirección son muy destacables.
Resumo:
Amb aquest projecte s'ha treballat en la direcció de: 1) Implementar un nou recurs en un projecte global de millora de la qualitat docent i d’aplicació de les TIC a l’ensenyament de les diferents assignatures de la matèria d’Història de la Música a la UdL en curs des de fa alguns anys. Concretament, diverses eines per a l’autoavaluació de l’alumnat a través d’un banc de preguntes segons el format de les proves psicomètriques (proves objectives en l’avaluació del rendiment acadèmic dels estudiants o d’elecció múltiple). 2) Arribar a disposar d’un extens banc de preguntes d’elecció múltiple i correcció objectiva en diferents formats, ordenades per blocs, temes, nivells de dificultat, etc., que reuneixin els criteris mÃnims de fiabilitat, objectivitat i validesa necessaris per a una correcta avaluació del rendiment acadèmic. Entenem que l’avaluació ha de tenir utilitats diferents que van més enllà de la simple puntuació de l’alumnat. Ha de servir també per millorar la docència, per facilitar l’aprenentatge de l’alumne, per assegurar un nivell de competència mÃnim, per discriminar entre estudiants o per informar la pròpia institució. 3) Aconseguir que l’alumne, a través de l’autoavaluació, entengui que aquest tipus de proves són instruments per continuar aprenent. En aquest sentit les proves d’elecció múltiple permeten tot un seguit d’opcions que ho afavoreixen. 4) Elaborar una eina amb capacitat de generar estadÃstiques, Ãndex de discriminació i de fer l’anà lisi d’items, tot permetent anar redefinint i millorant els Ãtems.
Resumo:
El papel desempeñado por el Estado en la economÃa española del siglo XIX ha sido muy controvertido y, en general, ha recibido juicios negativos. Este artÃculo trata de evaluar la intervención pública en el ámbito de la regulación del cultivo del arroz. Justificada frente al paludismo, esta reglamentación encontró grandes dificultades para ser aplicada hasta que se consolidó el nuevo aparato estatal salido de la revolución liberal, a causa de las resistencias locales y las limitaciones administrativas. En la segunda mitad del siglo XIX, sin embargo, el Estado estableció una legislación que pervivirÃa en el tiempo y fue ampliamente respetada. De ese modo el Estado mostró una cierta autonomÃa respecto a intereses sociales muy arraigados y materializó medidas que tenÃan un impacto sobre la mejora sanitaria de la población.
Resumo:
Aquest treball és el resultat d'una investigació sobre com la música ajuda a la publicitat com a eina de memorització. S’ha exposat com ha estat la influència psicològica i social de la música al llarg de la història, la funció que exerceix en el marc de les ciències de la comunicació i la seva implementació en les accions de mà rqueting actuals. Les entrevistes finals ens aporten la visió de dos creatius sobre quina ha estat la funció de la música en la seva campanya, quin és el seu paper en el context publicitari actual i quin és el futur que li auguren a la música publicità ria dels propers anys.