El fitoplàncton dels aiguamolls de Ca l'Estany de Tordera (Barcelona)

Els aiguamolls de Ca l'Estany de Tordera (Maresme, Catalunya) són sistemes força fluctuants, lligats al règim del riu La Tordera. Han estat determinades un total de 71 espècies i varietats en el fìtoplàncton, de les que són descrites les seves variacions estacional i de comunitat segons les localitats.

Alguns aspectes formals de la traducció llatina de l'Alcorà de Robert de Ketton (ca. 1141-1143) i la seva relació amb el text original àrab

En el marc de la història de la transmissió escrita de l'Alcorà (al-Qur'an), l'article fa referència a l'evolució de la forma i l'estructura del text en relació amb l'oralitat del missatge original, a l'existència de diferents tradicions textuals en el si de la comunitat islàmica i al seu reflex en les traduccions. L'atenció se centra, sobretot, en la primera traducció sencera coneguda de l'Alcorà al llatí, realitzada per Robert de Ketton (ca. 1141-1143) a la Vall de l'Ebre, i se'n destaca el valor documental com a testimoni contemporani d'una tradició magribina i andalusina de tractament del text.

Cab45 is required for Ca(2+)-dependent secretory cargo sorting at the trans-Golgi network

Ca(2+) import into the lumen of the trans-Golgi network (TGN) by the secretory pathway calcium ATPase1 (SPCA1) is required for the sorting of secretory cargo. How is Ca(2+) retained in the lumen of the Golgi, and what is its role in cargo sorting? We show here that a soluble, lumenal Golgi resident protein, Cab45, is required for SPCA1-dependent Ca(2+) import into the TGN; it binds secretory cargo in a Ca(2+)-dependent reaction and is required for its sorting at the TGN.

Estudi sobre l’ecologia del stopover en passeriformes migrants de llarga distància al delta de l’Ebre

Durant la migració, els ocells normalment necessiten realitzar diverses parades per reomplir les reserves energètiques. La durada d’aquestes parades, és el factor m��s important alhora de determinar l’èxit o el fracàs de la migració, especialment en els migrants transsaharians, els quals prioritzen el temps respecte altres factors. En aquest estudi s’estima la durada d’aquestes parades mitjançant tècniques de captura-marcatge-recaptura (CMR), analitzant si existeixen diferències entre els períodes migratoris pre-nupcial i post-nupcial, i comparant els resultats amb els obtinguts emprant altres metodologies utilitzades fins a finals dels anys 90.

Papel de la historia en Une vie de Saint de Roger Martin du Gard

Roger Martin du Gard, como su héroe Antoine Thibault, nace en 1881, coincidiendo con los primeros años de la Tercera República. La bistotia de su tiempo, los acontecimientos que la configuran desempeñan un papel muy importante a lo largo de su obra. Martin du Gard es reacio a describir momentos históricos que no ha podido vivir directamente. Le gusta novelar sobre la base de hechos acaecidos en el tiempo en que vive. Así, todas sus obras publicadas se desarrollan teniendo como telón de fondo el acontecer histórico contemporáneo. Unicamente en una de sus primeras novelas inacabadas e inéditas, fine vie de Sainí, evoca la guerra con la que culmina el Segundo Imperio, que encuentra su fin en el desastre de Sedán. El ambiente social, los hechos históricos descritos en la ficción novelesca coinciden plenamente con los acontecimientos reales que tuvieran lugar durante la vida del autor.

La Divisió eclesiàstica en arxiprestats a Catalunya (1800-2005)

Arran del Concordat del 1851 els bisbats espanyols s’organitzen territorialment en arxiprestats. El mapa català d’arxiprestats presenta una complexa evolució històrica. Actualment s’observa una clara tendència envers la reducció del seu nombre (92). L’organització territorial arxiprestal reflecteix l’estructura del territori, la xarxa urbana i la percepció social de la realitat comarcal. Per això, la divisió eclesiàstica és un interessant element de comparació amb l’organització política i administrativa. El mapa de 7 vegueries (noves províncies) amb què treballa el Govern de la Generalitat de Catalunya té una estreta relació amb la divisió tradicional en bisbats. Igualment, totes les noves comarques previstes per la Generalitat tenen una clara correspondència amb algun arxiprestat. Inversament, la designació de Sant Feliu de Llobregat com a seu d’un nou bisbat (2004) no hauria estat possible si aquesta població no hagués estat designada com a cap de partit judicial el 1834.

Els polítics de Lleida al Trienni Liberal (1820-1823)

En aquest estudi es pretén analitzar la composició social i ideològica dels quatre consistoris municipals que es van formar a la ciutat de Lleida al Trienni Liberal. A l'inici d'aquesta nova etapa històrica ja es va comprovar com els individus (sobretot nobles) que van controlar l'Ajuntament de Lleida al sexenni absolutista posterior a la Guerra del Francés van perdurar, per tant, no es produir cap revolució. Tot i que poc a poc aquests elements m��s absolutistes i com a m��xim m��s identificats amb el liberalisme m��s moderat i proper al tradicionalisme van anant deixant pas a una nova classe dirigent política procedent dels sectors socials m��s dinàmics (professions liberals i activitats comercials), la qual va fer-se amb el consistori lleidatà a l'any 1823, va ser el triomf dels "exaltats". Aquesta experiència va finalitzar amb la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i la posterior destrucció del règim constitucional.

La resistència liberal de Lleida davant la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís

Davant del fracàs de la contrarevolució interior efectuada pels reialistes, a partir pràcticament de l’inici del sistema constitucional inaugurat per la revolució de Riego, els elements m��s absolutistes van organitzar mitjançant la celebració del Congrés de Verona la invasió del territori espanyol per les tropes franceses (els Cent Mil Fills de Sant Lluís). La reacció de les institucions locals lleidatanes, sobretot la Paeria (l’Ajuntament) no es va fer esperar. Ràpidament van rebutjar ferventment la imposició estrangera i van organitzar la resistència a l’interior de la ciutat. Aquesta resistència va topar amb la penúria econòmica de la hisenda municipal, motiu pel qual van haver de realitzar una guerra defensiva, que va tenir èxit, ja que van resistir la invasió fins a l’últim dia d’octubre de l’any 1823 i es van convertir, juntament amb ciutats com ara Barcelona o Tarragona, en els baluards del liberalisme.

Hàbitat en cova i espai pels ramats ca.6200-6000 BP:La Cova Colomera (Prepirineu de Lleida) durant el Neolític Antic.

En aquest treball es presenten les dades referents a la Cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) durant el Neolític cardial final. A partir de diferents sondejos duts a terme des de l'any 2005, s'ha pogut observar la varietat d'usos i funcionalitats del jaciment en moments potencialment sincrònics. Per una banda,una zona on predominen les estructures de caire dom��tic (fogars, fosses i forats de pal)que ens mostren les dades entorn a l'hàbitat al jaciment; i per altra banda, un gran sector de la cavitat dedicat a l'estabulació dels ramats amb sediments de tipus fumier i probablement també a l'emmagatzematge. Tot això succeix en unes datacions d'entre 6180 +/- 40 i 6020 +/- 510BP. Aquestes dades es contextualitzen amb les d'altres jaciments de la zona pirinenca, un àmbit que sempre ha estat definit en la bibliografia com un espai de pas entre diferents biòtops ecològics, de les plantes fèrtils a les pastures de l'estiu.

Vespignani, Giorgio, Iппoδρoμoς. Il circo di Costantinopoli nuova Roma dalla realtà alla storiografia, Fondazione Centro Italiano di Studi sull"Alto Medioevo, Spoleto, 2010, 303 páginas. ISBN: 978 88-7988-197-5

"El Circo M��ximo es su templo, su hogar, su asamblea y la esperanza de todos sus deseos" (AmmiAnvs mArc., Res gest., XXVIII, 4, 29: eisque templum et habitaculum et contio et cupitorum spes omnis Circus est maximus). De este modo describió el historiador Amiano Marcelino, hacia el 382/397, la pasión que la plebe de Roma sentía hacia los espectáculos, especialmente hacia los ludi circenses. Se trata de una afición que se fue incrementando a lo largo de toda la historia del Imperio Romano, hasta el extremo que a mediados del siglo iv, según el calendario de Filócalo (CIL, I2, 1, p. 256-278), se alcanzaron los 177 días de juegos anuales. Y evidentemente tal apasionamiento no fue exclusivo de la ciudad de Roma, sino que se vivió de un modo com��n en todo el Imperio, sobre todo en las ciudades m��s grandes, entre las que destacó de una manera especial la capital de Oriente, Constantinopla, la nueva Roma fundada por Constantino I.

Els treballs filològics de l'acadèmic Josep de Bastero

Sobre els treballs filològics de l'acadèmic Josep Gaspar de Bastero i Vilana que fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres des del 1752 fins al 1786, data de la seva mort

L'empremta d'Antoni de Bastero entre els seus contemporanis i la pervivència del seu record. Revisió crítica dels estudis basterians

Sobre els treballs filològics de l'acadèmic Antoni de Bastero i Lledó

Hints for a fast precessing relativistic radio jet in LS I + 61° 303

Here we discuss two consecutive MERLIN observations of the X-ray binary LS I +61° 303 . The first observation shows a double-sided jet extending up to about 200 AU on both sides of a central source. The jet shows a bent S-shaped structure similar to the one displayed by the well-known precessing jet of SS 433 . The precession suggested in the first MERLIN image becomes evident in the second one, showing a one-sided bent jet significantly rotated with respect to the jet of the day before. We conclude that the derived precession of the relativistic (beta=0.6) jet explains puzzling previous VLBI results. Moreover, the fact that the precession is fast could be the explanation of the never understood short term (days) variability of the associated gamma-ray source 2CG 135+01 / 3EG J0241+6103