A Formal Framework for Specifying, Reusing and Implementing Educational Settings. Third level

Aquest fitxer conté la ontologia que descriu un metamodel de l'especificació Open Service Interface Design v.2.0 proposada per OKI. Ha estat creada en OWL i estesa amb un conjunt de regles SWRL. S'adjunta també el conjunt de regles.

The framework for specifying, reusing and implementing educational settings. Level 1 & 2 integrated

This file includes the ontology of patterns of educational settings adapted to a given organization as part of a formal framework for specifying, reusing and implementing educational settings. It includes a description of such an ontology.

La implicació de les famílies immigrades en els processos educatius dels seus fills/es: estratègies davant l'èxit i el fracàs escolar

En el present projecte hem analitzat els determinants de les trajectòries educatives dels i les adolescents d'origen immigrant, centrant I'atenció en el paper de les seves famílies davant de I ‘èxit o fracàs escolar del seu fillla. Amb aquest objectiu, I'estudi combina tècniques quantitatives i qualitatives. Per una banda hem analitzat les dades longitudinals del Panel de Famílies i lnfancia, que ens permeten fer un seguiment de les trajectòries educatives i personals de 248 alumnes d'origen immigrant que al 2006 estudiaven I'ESO al llarg de la seva adolescència, i identificar els factors socials responsables de la seva diversificació. Els resultats indiquen que malgrat presentar actituds bastant favorables als estudis i I'assoliment educatiu, concentren diverses situacions de vulnerabilitat a la llar (dificultats socioeconòmiques, estructures familiars atípiques, i erosió de capital social), que incideixen negativament sobre els seus rendiments acadèmics. Per altra, hem realitzat 59 entrevistes semi-estructurades per a complementar i facilitar la interpretació dels resultats obtinguts a la recerca quantitativa i copsar les narratives dels propis protagonistes. Aquestes entrevistes s'han realitzat a: una submostra de les famílies d'aquests alumnes, seleccionades en funció de perfils d’èxit o fracàs educatiu de la trajectòria del menor (46), una submostra d'estudiants resilients (a), i una sèrie d'agents educatius i socials, que inclou membres d'equips directius de centres escolars, AMPA i entitats dedicades a I'atenció a la infància i les famílies (5). El projecte que presentem té una clara vocació de servei públic. L'objectiu és incrementar el coneixement de factors "extraescolars" que poden condicionar I ‘èxit escolar dels estudiants d'origen immigrant. Aquest coneixement constitueix la base per al disseny i orientació de programes d'acompanyament a les famílies dels infants en situació de risc. La nostra voluntat (que reflecteix el principal objectiu de I'lnstitut d’infància i Món Urbà, instituci6 que impulsa el projecte) és contribuir a la transferència de coneixement que pugui ser d'utilitat pels agents que treballen directament sobre les qüestions que estudiem.

Trajectòries d’èxit dels i les joves marroquines a Catalunya. Una anàlisi qualitativa des d’una perspectiva comparada

Les investigacions mostren que en la majoria dels països hi ha diferències significatives en el rendiment escolar entre els estudiants estrangers i els seus companys nadius. També indiquen que, tot i tenir una actitud més positiva cap a l'escola i aspiracions més elevades, els joves estrangers obtenen pitjors resultats i les seves aspiracions disminueixen amb el temps d'estada. I, especialment entre certs grups, no hi ha una millora en els seus resultats acadèmics. No obstant això, la literatura de recerca sobre migracions i educació també mostra com es distribueixen les oportunitats com les polítiques públiques -educatives - i l'estructura i cultura escolar col•laboren en la construcció de les trajectòries dels i les joves de minories. Ara bé, aquestes tendències no poden invisibilitzar les trajectòries d'èxit escolar i la creixent participació social d'una part considerable de joves (nois i noies) d'ascendència marroquina en la societat catalana. Aquest informe mostra els resultats del projecte de recerca realitzat, que analitza les condicions i possibilitats per a l'èxit acadèmic i la continuïtat educativa entre aquests joves.L'anàlisi reconstrueix els factors centrals que han permès el desenvolupament d'aquestes trajectòries i la consolidació d'aspiracions acadèmiques de llarga durada.

Anàlisi de la comunicació família-escola-serveis socio-educatius com a eina per a millorar l'èxit escolar. La situació de les famílies migrades a Catalunya: determinació de necessitats i propostes d'actuació

L’èxit escolar i personal dels nens i nenes escolaritzats en les primeres etapes de l’ensenyament obligatori passa per l’entesa de les seves famílies amb el professorat de les escoles a les que van i pel suport que els ofereixi l’entorn social en que estan immersos. Per entendre’s uns i altres els cal establir vies de comunicació eficients que permetin arribar al coneixement i al treball mutu. El projecte ACOFES (Anàlisi de la Comunicació Família-Escola-Serveis socio-educatius) ha buscat respostes a aquesta qüestió al voltant de cinc eixos: 1.Com es comuniquen els tres agents educatius que intervenen en l’èxit escolar: famílies, professorat i serveis socioeducatius municipals; 2.Quines són les vies de comunicació que fan servir i quina la seva eficàcia; 3.Què pensen les famílies, què necessiten a què es poden o volen comprometre’s respecte a l’escola i a l’educació dels seus fills i filles; 4.Què pensa el professorat de la comunicació amb les famílies, què necessiten com a professionals i a què pot o vol comprometre’s; 5.Quins són aquells factors que poden influir de forma més rellevant en la millora de les possibilitats d’èxit de tot l’alumnat fent, en darrer lloc, noves propostes d’intervenció en particular per ajudar a solventar les necessitats específiques de l’alumnat procedent d’altres cultures que s’escolaritzen a Catalunya.

Famílies immigrades i escoles: dinàmiques de relació a Catalunya

A Catalunya els discursos acadèmics i de l'administració han anat evolucionant fins que s'han imposat aquells que apunten a que la relació entre l'escola, la família i l'entorn és clau per l'èxit escolar de l'alumnat i el bon funcionament del sistema educatiu. Malgrat aquesta evolució, en la pràctica el canvi és lent i, sovint, complicat, donat que apareixen resistències en les dues institucions, família i escola, degut a que fins avui sempre s'ha mantingut una relació marcada pel desequilibri de poder. El nostre treball teòric i, sobretot, empíric s'ha centrat en la relació entre la família immigrada i l'escola a Catalunya. Com es presentarà, la creació del que hem anomenat dinàmiques positives de relació i comunicació en els centres escolars es troba condicionada per les actituds i els comportaments dels equips directius, els professionals i les famílies, tot i que també l'espai físic en que es donen aquestes relacions és important. Respecte a la organització del centre hem destacat el papel de l'equip directiu. Diferenciant una models de gestió observem aquells més facilitadors de la relació i la comunicació amb i entre les famílies i aquells més desincentivadors. Això sí, sempre s'ha de tenir en compte les actituds dels docents i de les famílies que són múltiples i complexes.

The roots of success: industrial growth in Italy reconsidered, 1911- 1951

This article reconsiders the growth of Italian industry from the First World War to the eve of the economic miracle, with the aid of sector-specific new value-added series, at three different price-bases. The new estimates reduce growth during the First World War, making the Italian case comparable to the other belligerent countries, while improving the performance of the 1920s. The 1929 crisis looks more profound than before, while the recovery after 1933 is now stronger. During the 1920s and the 1930s, a significant shift from traditional to more advanced activities took place: when confronted with the rest of Europe, the interwar period was a relative success, which laid the ground for the following economic boom.

Economic crisis and recovery: changes in second birth rates within occupational classes and educational groups

This study assesses the decline in second birth rates for men and women across different skill levels in transitional Russia. Changes within educational groups and occupational classes are observed over three distinct time periods: the Soviet era, economic crisis, and economic recovery. The most remarkable finding is the similarity in the extent second birth rates declined within educational groups and occupational classes during the economic crisis. Although further decline occurred in the recovery period, more variation emerged across groups.

Assessment and reuse of contents in the competence-based educational platform InterMediActor

This paper describes a failure alert system and a methodology for content reuse in a new instructional design system called InterMediActor (IMA). IMA provides an environment for instructional content design, production and reuse, and for students’ evaluation based in content specification through a hierarchical structure of competences. The student assessment process and information extraction process for content reuse are explained.

Hierachy-based methodology for producing educational contents with maximal reutilization

Computer based training or distance education are facing dramatic changes withthe advent of standardization efforts, some of them concentrating in maximal reuse.This is of paramount importance for a sustainable -cost affordable- production ofeducational materials. Reuse in itself should not be a goal, though, since manymethodological aspects might be lost. In this paper we propose two contentproduction approaches for the InterMediActor platform under a competence-basedmethodology: either a bottom-up approach where content is designed from scratchor a top-down methodology where existing material can be gradually adapted tofulfil requisites to be used with maximal flexibility into InterMediActor.

Guiding students through competence-based educational material

Student guidance is an always desired characteristic in any educational system, butit represents special difficulty if it has to be deployed in an automated way to fulfilsuch needs in a computer supported educational tool. In this paper we explorepossible avenues relying on machine learning techniques, to be included in a nearfuture -in the form of a tutoring navigational tool- in a teleeducation platform -InterMediActor- currently under development. Since no data from that platform isavailable yet, the preliminary experiments presented in this paper are builtinterpreting every subject in the Telecommunications Degree at Universidad CarlosIII de Madrid as an aggregated macro-competence (following the methodologicalconsiderations in InterMediActor), such that marks achieved by students can beused as data for the models, to be replaced in a near future by real data directlymeasured inside InterMediActor. We evaluate the predictability of students qualifications, and we deploy a preventive early detection system -failure alert-, toidentify those students more prone to fail a certain subject such that correctivemeans can be deployed with sufficient anticipation.

Paternal involvement and children's developmental stages in Spain

How does fathering change across children’s developmental stages and how do these changes vary by educational levels and women’s employment? To investigate this, I use the „2003 Spanish Time Use Survey‟ (N = 2,941) for a sample of heterosexual couples with children of different ages. I differentiate between physical (i.e. feeding, supervising, putting children to bed) and interactive child care activities (i.e. speaking to, playing with, teaching the child). Fathers‟ education strongly influences how much fathers participate in physical care in families with preschoolers, a stage in which these activities are particularly important for children’s physical, social, and emotional development. For interactive care, a significant education gradient emerges when the youngest child is aged 3 to 5, when the acquisition of complex linguistic, conceptual, and social skills is critical for later school success. Mother’s employment significantly influences father’s physical child care with preschoolers. This suggests that empowering Spanish women to participate in the labor market promotes gender equity in the household division of child care.

The impact of women's educational and economic resources on fertility: Spanish birth cohorts 1901-1950

In this chapter we portray the effects of female education and professional achievement on fertility decline in Spain over the period 1920-1980 (birth cohorts of 1901-1950).A longitudinal econometric approach is used to test the hypothesis that the effects of women’s education in the revaluing of their time had a very significant influence on fertility decline. Although in the historical context presented here improvements in schooling were on a modest scale, they were continuous (with the interruption of the Civil War) and had a significant impact in shaping a model of low fertility in Spain. We also stress the relevance of this result in a context such as the Spanish for which liberal values were absent, fertility control practices were forbidden, and labour force participation of women was politically and socially constrained.

The Sociology of educational mismatch

This paper studies the theoretical relationships between core research lines of sociology such as intergenerational mobility, class structure, cultural capital and educational mismatches. By educational mismatch we mean two things. Firstly an individual can be horizontally mismatched whereby their field of study is inadequate for the job. Another direction of educational mismatch is the so called vertical mismatch where worker possesses more/less education than the job requires resulting in over-/under-education. While analyzing the educational mismatches I keep present the conclusions of Rational Action Theory on individuals’ rational choices in their educational careers. I arrive to conclusions where the influences between educational mismatches and social classes are bidirectional and one can establish fairly clear theoretical links between class of origins and likelihood of being educationally mismatched.

Parental investments in children: how bargaining and educational homogamy affect time allocation

This study examines parental time investment in their children, distinguishing between developmental and non-developmental care. Our analyses centre on three influential determinants: educational background, marital homogamy, and spouses' relative bargaining power. We find that the emphasis on quality care time is correlated with parents' education, and that marital homogamy reduces couple specialization, but only among the highly educated. In line with earlier research, we identify gendered parental behaviour. The presence of boys is an important condition for fathers' time dedication, but primarly among lower educated fathers. To the extent that parental stimulation is decisive for child outcomes, our findings suggest the persistence of important inequalities. This emerges through our special attention to behavioural differences across the educational distribution among households.