76 resultados para Certificación ISO 9000


Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

En aquests ltims anys, sn moltes les empreses que han optat per la utilitzaci de sistemes de gesti normalitzats, per a garantir la rendibilitat i fiabilitat dels resultats de la implantaci del sistema de gesti en qesti. A la dcada dels 90 va ser quan la implantaci de sistemes de gesti va comenar a ser important en la majoria de sectors econmics. Levoluci en els sistemes de gesti a trets generals va iniciar-se primerament en lmbit de la qualitat, seguidament en la gesti ambiental i en ltima instncia en la prevenci de riscos laborals. Aquests tres tipus de sistemes de gesti, en els ltims anys shan anat integrant, de manera que shan redut els recursos i els esforos emprats en la gesti, millorant significativament leficcia i leficincia daquests sistemes. Lobjectiu principal que persegueix aquest projecte, s definir un sistema de gesti que permeti a lempresa conduir les seves activitats de forma simplificada i ordenada, i que alhora faciliti la informaci necessria per a corregir i millorar les activitats. Un altre objectiu que pretn aconseguir aquest projecte, s el de dissenyar un SGI que aprofiti les sinrgies generades en els diferents mbits de la prpia empresa i fomenti les interaccions entre els diferents nivells de lorganitzaci. En conseqncia, millorar de forma important els fluxos dinformaci dins de lempresa minimitzant els esforos i la prdua dinformaci. El mtode escollit per a la implantaci del SGI, ha estat la Gesti per Processos, la qual es basa en la definici i seguiment dels processos de lempresa, partint de les necessitats del client i acabant quan aquestes estan satisfetes. En conclusi, a la finalitzaci del present projecte sobtindr un SGI, amb tots els processos de lempresa definits i implantats, que doni compliment a les normes UNEEN-ISO 9001:00, UNE-EN-ISO 14001:04 i OHSAS 18001:07. Aquest SGI, que sha realitzat des dun punt de vista documental i teric, suposar una millora de leficcia operativa dels processos i una important millora competitiva de lempresa.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

El fitoplasma causante de la enfermedad del decaimiento del peral o Pear decline (PD) haba sido descrito en nuestro pas, pero se desconoca la incidencia real del patgeno, ya que las sintomatologas observadas se confundan a menudo con otros patgenos o con posibles desordenes fisiolgicos. Se propuso realizar un estudio conducente a discernir la presencia del PD de otros agentes afines, as como determinar su incidencia y distribucin por variedades y patrones en el rea frutcola de Catalua y Cuenca del Ebro. As mismo, para un adecuado control de la enfermedad era necesario conocer cuales eran las especies de insectos vectores de la enfermedad en la zona y conocer si exista un nico aislado del fitoplasma o por el contrario exista variabilidad gentica del mismo. Se desconoca si la distinta expresin de sntomas observada era debida a variabilidad gentica del fitoplasma o a una respuesta varietal. En el momento de iniciarse el proyecto nicamente dos especies del gnero Cacopsylla haban sido identificadas como vectores de la enfermedad C. pyricola y C. pyrisuga, aunque se sospechaba que C. pyri tambin era probablemente vector de la enfermedad, ya que era la especie ms abundante en los pases mediterrneos y se haban identificado individuos de esta especie portadores del fitoplasma. Por otro lado, la dificultad de diagnosticar las enfermedades producidas por fitoplasmas era tambin uno de los principales problemas para su control. La tcnica de la PCR aunque era la ms sensible, resultaba poco asequible para la aplicacin rutinaria en empresas o para la certificación de material vegetal. Los principales problemas eran debidos a la complejidad del proceso de extraccin del ADN, especialmente en leosas y muy especialmente en peral, donde la presencia de inhibidores interfiere a menudo en el desarrollo de la PCR. Por estos motivos se plante la mejora de las tcnicas de deteccin para este fitoplasma y la puesta a punto de modificaciones que simplificaran la tcnica de la PCR y permitieran su utilizacin de forma ms rutinaria. Otro punto importante para la deteccin precoz de la enfermedad era conocer la distribucin y concentracin del fitoplasma en los distintos estadios fenolgicos del rbol y en los distintos tejidos u rganos, con el fin de determinar el mejor momento para realizar la deteccin. Otra finalidad de este objetivo era determinar en que pocas del ao poda propagarse la enfermedad a travs de la multiplicacin vegetativa, ya que se crea que el fitoplasma descenda a las races durante el invierno y por tanto las yemas tomadas durante este perodo estaban libres del mismo. Tambin se plante un estudio para determinar la correlacin entre la deteccin del fitoplasma y la expresin de sntomas, ya que la deteccin del fitoplasma en plantas asintomticas es esencial en los procesos de propagacin vegetativa y de certificación del material vegetal obtenido.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Arran duna part de la transposici a lEstat espanyol de la Directiva 2002/91/CE sobre Eficincia Energtica dEdificis mitjanant el Real Decret 47/2007, pel que saprova el Procediment bsic per la certificaci deficincia energtica dedificis de nova construcci, la certificaci energtica esdev obligatria per edificaci nova, i es dna de termini fins a 2009 per a lobligatorietat en edificaci existent. s en aquest buit de ledificaci existent on es presenta lobjectiu de lestudi, que s precisament augmentar el coneixement i canvi dactitud dels agents de lhabitatge social sobre solucions de la rehabilitaci des duna perspectiva de sostenibilitat ambiental, en el context de la certificaci energtica per obra nova. Desprs dun intens treball de recerca de dades, saplic en un cas prctic dhabitatge social la nova directiva sobre certificaci energtica de ledificaci amb les eines oficials existents. Saconsegu fer una avaluaci energtica dun habitatge com a eina de gesti per la definici destratgies, i solucions ambientals per aconseguir aix una major eficincia dels mateixos. Daquesta manera, sha demostrat el valor afegit de la certificaci energtica, i les dades obtingudes de les diferents certificacions realitzades podran ajudar a desenvolupar eines i estratgies integrades daplicaci de millores energtiques a nivell del parc dedificis existent.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

El presente proyecto final de carrera contiene el diseo, fabricacin y calibracin de un conductmetro trmico para materiales secos de alta resistencia trmica, realizado dentro de los lmites impuestos por la norma. Se describen detalles constructivos, de fabricacin, parmetros a tener en cuenta, y pasos a seguir para la realizacin del ensayo y para la certificación de los resultados. Tambin se ha realizado el calibrado del dispositivo, un presupuesto detallado de la fabricacin, y un estudio de sostenibilidad tanto para el proyecto como para cada ensayo realizado.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest projecte consisteix a realitzar el disseny i desplegament d'una connexi entre el Port d'Informaci Cientfica (PIC) i el Consell Europeu per a la Recerca Nuclear (CERN) sobre un circuit dedicat amb una velocitat de transferncia de 10 Gbps. En una primera fase el desplegament de la connexi es realitza sobre un circuit dedicat de 1 Gbps. El projecte implica la certificaci dels circuits dedicats de 1 i 10 Gbps i el disseny dels plans d'actuaci que han de permetre la integraci de les noves connexions dins la xarxa i els serveis del PIC.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Este trabajo de investigacin abarca el desarrollo de la leyenda Los Amantes de Teruel en el teatro espaol de los siglos XVIII y XIX empezando con los primeros textos escritos. El desarrollo de la leyenda se analiza haciendo una comparacin de los textos segn las caractersticas del gnero. Las versiones que se estudian son los melodramas de Francisco Mariano Nifo, y Francisco Comella, la tragedia annima, los dos dramas de Hartzenbusch que se escribieron en las diferentes fechas (1836-1849) y el drama lrico de Toms Bretn.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Projecte de recerca elaborat a partir duna estada al Auditing and Integration of Management Systems Research Laboratory de la Universitat dAlberta, Canad, des de maig fins a setembre del 2007. Aquest centre porta a terme recerca de caire terica i bsica aplicada a lassegurament de la qualitat, i ms concretament a lestandarditzaci i integraci de sistemes de gesti. En primer lloc, shan analitzat les dades obtingudes en lestudi empric descriptiu realitzat a Catalunya durant lany 2005, focalitzat en els estndards de gesti ms utilitzats per les empreses catalanes, en que shi incloen les normes ISO 9001, ISO 14001, OSHAS 18001 aix com els nous estndards de suport de la srie ISO 10000. En segon terme, i a partir daquest anlisis previ, sha iniciat el disseny duna metodologia flexible per a la integraci dels sistemes de gesti basats en estndards internacionals.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la University of Alberta, Canada, Estats Units juliol i novembre del 2007. Moltes empreses tenen implantats sistemes de gesti com el de la qualitat, medi ambient o riscos laborals, per es tractava de saber si els gestionaven separadament o de forma integrada i com duien a terme el procs dintegraci. El grup de recerca liderat pel professor Dr. Stanislav Karapetrovic va dur a terme recerca terica i bsica aplicada a lassegurament de la qualitat, concretament a lestandarditzaci i integraci de sistemes de gesti. La metodologia utilitzada va ser aplicar anlisi multivariant dels resultats duna enquesta feta a empreses espanyoles durant lany 2005 (Karapetrovic et al, 2006), i es tractava danalitzar si les empreses integraven de la mateixa manera o seguien models diferents que les conduen a resultats diferents. Els resultats del projecte shan publicat en diferents revistes de difusi i cientfiques nacionals, i est en revisi en una revista cientfica internacional, la Journal of Cleaner Production.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Estudiant el sistema de certificacions, concretament el PEFC (Programme for the Endorsement of Forest Certification) i el FSC (Forest Stewardship Council), sha analitzat la forest CUP 141 (catalogada d'utilitat pblica) Sarredo-Manyero per a identificar-ne les mancances documentals en el Projecte dOrdenaci del PNAP (Parc Natural de lAlt Pirineu). Dels resultats sen desprn un major grau de sostenibilitat del sistema FSC enfront del PEFC, fet que ha estat decisiu en lelecci del primer com a certificaci a estudiar al parc. Per altra banda, shan constatat les discrepncies existents quant a poltica forestal entre propietaris de les forests i ladministraci del parc. Aquest fet t una incidncia negativa si es vol revitalitzar el sector de la fusta a la zona. Finalment, i un cop avaluada la documentaci de la CUP 141 amb els estndards del sistema FSC, sha detectat que caldria completar aproximadament el 40% de la documentaci necessria per a obtenir la certificaci. Per tant, sha dissenyat un Protocol que serveixi de guia per a un nou Projecte dOrdenaci i que permeti obtenir la certificaci de les forests del parc.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

El projecte ha estat elaborat amb la collaboraci del LIGIT i del ETC LUSI. Serveix per a gestionar les Metadades i visualitzar-les a travs del Web. El programari utilitzat s Geonetwork opensource, gestiona Metadades conformes als estndards OGC i ISO. S'han implementat, a travs de local o a travs de connexions a servidors Web com Dav, CSW o OAI-PMH, en MckoiDB. Es visualitzen en el seu visor, a travs de connexions a servidors de mapes WMS i ArcIMS i en visors externs com GoogleEarth. S'ha millorat l'aspecte grfic i implementat amb noves funcionalitats editant el codi dels fitxers interns com Javascript, XML, XSL, Java

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

PTSA s el projecte resultat del desenvolupament de la Plataforma Telemtica de Serveis Administratius proposada com a iniciativa per l'Ajuntament de Ripollet. Amb l'objectiu de promoure la utilitzaci dels canals de comunicaci segurs entre el ciutad i l'Administraci, aporta els serveis d'acreditaci, registre i consulta. Integrada amb el portal ripollet.cat, implementa les tecnologies per al tractament de l'acreditaci d'usuaris mitjanant certificaci digital i la generaci dinmica de documents signats electrnicament. Dins el marc d'execuci de la llei 11/2007 d'accs electrnic dels ciutadans als serveis pblics, s un gran primer pas en el llarg cam amb destinaci a una Administraci electrnica completa i de qualitat.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Lobjectiu principal daquest projecte s posar a punt el mtode danlisi durea en llet crua de vaca mitjanant la tcnica dInfraroig per Transformada de Fourier (Fourier Transform Infrared Spectroscopy, FTIR). Shaur de portar a terme la validaci del mtode per FTIR (seguint els criteris de la ISO 17025) mitjanant la comparaci amb el mtode de referncia utilitzat actualment al laboratori.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

El projecte Definici, implantaci i certificaci d'un sistema de gesti de la qualitat de la docncia basat en els principis de l'EEES de dos anys de durada, es una continuaci del projecte Acreditaci de la qualitat a 6 assignatures de lEPSC, que un grup de professors de lEscola Politcnica Superior de Castelldefels van dur a terme els anys 2003 i 2004, projecte que va rebre una subvenci a la convocatria MQD2002 dajuts per al finanament de projectes per a la millora de la qualitat docent a les universitats de Catalunya. Aquest projecte va culminar amb lelaboraci del document Gesti de la Qualitat duna Assignatura de lEPSC: Nivell 0 Requeriments i lexpedici per lempresa certificadora Det Norske Veritas (la mateixa empresa que certifica la ISO 9001:2000 aplicada al Disseny del Programa de Formaci, i Organitzaci i Desenvolupament de l'Activitat Docent de lEscola), de certificats que acreditaven que quatre assignatures complien, en aquell moment tots els requeriments establerts en el document (requeriments que feien referncia als objectius de les assignatures, al seu programa dactivitats, al sistema de recollida i anlisi de dades i al procs de millora contnua). A partir dels comentaris que va fer lauditor de la empresa certificadora, de la legislaci i normativa aplicable a les noves titulacions i de lexperincia que alguns dels professors participants en el projecte han adquirit a lauditar a professors externs a la Escola per determinar si les seves assignatures complien els requisits establerts al document abans citat, sha elaborat una nova versi del document, que anomenem Gesti de la Qualitat duna Assignatura de lEPSC: Nivell 1 Requeriments, ms exigent que lanterior i que resol alguns dels defectes de la primera versi. Una conseqncia de la realitzaci del projecte ha estat la creaci, dins del programa RIMA del ICE de la UPC, del Grup dInters Qualitat a lAula (GiQual).

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

La validaci de mtodes s un dels pilars fonamentals de lassegurament de la qualitat en els laboratoris danlisi, tal i com queda reflectit en la norma ISO/IEC 17025. s, per tant, un aspecte que cal abordar en els plans destudis dels presents i dels futurs graus en Qumica. Existeix molta bibliografia relativa a la validaci de mtodes, per molt sovint aquesta sutilitza poc, degut a la dificultat manifesta de processar tota la informaci disponible i aplicar-la al laboratori i als problemes concrets. Una altra de les limitacions en aquest camps s la manca de programaris adaptats a les necessitats del laboratori. Moltes de les rutines estadstiques que es fan servir en la validaci de mtodes sn adaptacions fetes amb Microsoft Excel o venen incorporades en paquets estadstics gegants, amb un alt grau de complexitat. s per aquest motiu que lobjectiu del projecte ha estat generar un programari per la validaci de mtodes i lassegurament de la qualitat dels resultats analtics, que incorpors nicament les rutines necessries. Especficament, el programari incorpora les funcions estadstiques necessries per a verificar lexactitud i avaluar la precisi dun mtode analtic. El llenguatge de programaci triat ha estat el Java en la seva versi 6. La part de creaci del programari ha constat de les segents etapes: recollida de requisits, anlisi dels requisits, disseny del programari en mduls, programaci d les funcions del programa i de la interfcie grfica, creaci de tests dintegraci i prova amb usuaris reals, i, finalment, la posada en funcionament del programari (creaci de linstallador i distribuci del programari).

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

En este proyecto se tiene como objetivo comparar una EDAR especfica con otras tres, desde el punto de vista ambiental, y establecer diferentes alternativas. En particular, se ha evaluado la mejor alternativa en la obtencin de energa elctrica para la propia utilizacin de la planta de tratamiento de aguas residuales, a partir del biogs generado en el digestor en la lnea de lodos. En este tipo de instalaciones, entre las alternativas tanto en su uso actual como en fase de desarrollo, el motor de cogeneracin de electricidad y el calor es el ms utilizado para obtener simultneamente la electricidad necesaria para las instalaciones y el calor necesario para mantener el digestor de lodos a la temperatura de trabajo (36C aproximadamente). Las otras alternativas evaluadas en este estudio son las pilas de biogs de membrana electroltica polimrica (en ingls Polymeric Electrolyte Membrane, PEM) y las pilas de xidos slidos (en ingls Solid Oxide Fuel Cells, SOFC) con una turbina de gas (sistema hbrido SOFC-GT). Por otro lado, se estudian las caractersticas de los materiales que componen los dispositivos MEC (microbial electrolysis cell) y las pilas PEM y SOFC, as como las ventajas e inconvenientes de usar estas nuevas tecnologas en el tratamiento de aguas residuales, as como la evaluacin del impacto ambiental de la EDAR objeto de estudio, que se ha llevado a cabo utilizando el anlisis de ciclo de vida (ACV). El ACV es una herramienta que permite comparar diferentes procesos o productos que tengan la misma funcin, y as evaluar la alternativa que conlleve una mejora en el medio ambiental. La metodologa de ACV pretende evaluar en detalle el ciclo de vida completo de un producto o proceso. Un ACV se suele definir de tipo "cradle to grave" o "desde la cuna hasta la tumba" o bien de tipo "gate to gate", o "de puerta a puerta". En el primer caso el estudio analiza el ciclo de vida completo del sistema, dese el origen hasta el final, mientras que en el segundo caso el ACV no tiene en cuenta su disposicin final (vertedero, reciclaje, etc.). Un estudio de ACV del primer tipo conlleva hacer un estudio muy detallado, que en la prctica puede resultar muy largo y laborioso por la dificultad de encontrar todos los datos necesarios. Por ello, muchos estudios de ACV que se encuentran en la literatura suelen ser del tipo "gate to gate". Adems, hay que esablecer las fronteras del sistema a estudiar, ya que hay procesos que tienen muy poca contribucin a las categoras de impacto ambiental. En una EDAR los principales procesos considerados en el ACV llevado a cabo son el consumo de productos qumicos, de electricidad, la produccin de lodos y su utilizacin como composta, el biogs y su utilizacin para producir electricidad, los residuos slidos y las distintas emisiones al medio producidas por el propio funcionamiento de la EDAR. Las operaciones relacionadas indirectamente como el transporte de los lodos, de productos qumicos, de los residuos slidos y la infraestructura con una vida media de 30 aos no influyen significativamente en los resultados, por ejemplo el transporte de los lodos con un camin a 30km contribuyen en menos de 1% en todas las categoras de impacto. De acuerdo con las normativas ISO series 14040 que regulan las pautas de un ACV, se establece una unidad funcional apropiada, o sea habitante equivalente, ya que es la ms apropiada por tener en cuenta la carga contaminante en el agua a tratar, parmetro imprescindible para comparar EDARs. Redefiniendo las fronteras, se realiza un ACV del depsito del biogs sin tener en cuenta el resto de la instalacin y se toma como unidad funcional m3 de biogs, en el caso concreto de obtener biogs mediante un dispositivo MEC, que maximiza la cantidad de hidrgeno en detrimento de la cantidad de metano contenido en el biogs, observndose que la contribucin de un biogs con un alto contenido en hidrgeno y, por tanto bajo en metano, produce una mejora ambiental. Las categoras de impacto ambiental que tienen contribucin son el calentamiento global y la oxidacin fotoqumica; el dispositivo MEC hace quela contribucin a estas categoras de impacto sea de un orden de magnitud inferior con respecto al biogs generado en un digestor. Adems, si se produce la combustin del biogs, la nica categora de impacto que tiene contribucin es la de calentamiento global; para una dispositivo MEC la contribucin sigue siendo un orden de magnitud inferior con respecto al biogs de un digestor de lodos.