Avaluació inicial sobre programació de seqüències didàctiques de llengua en la formació del professorat

En aquest article es presenten els resultats d'una experiència d'avaluació inicial integrada en elprocés de programació de seqüències didàctiques de llengua que, amb l'ajuda del Moodle, s'ha dut aterme en l'assignatura Didàctica de la llengua II de la titulació de Mestre d'Educació Primària de laUniversitat de Barcelona. L'experiència se centra en l'avaluació inicial perquè es considera un factor clauper afavorir l'autoregulació de l'alumnat i perquè existeix un fort desfasament entre el tractament quemereix aquest tema en els models didàctics més consensuats i la realitat de la pràctica educativa. Elcontingut de l'article s'organitza en quatre apartats: En el primer, es presenta el context, elsantecedents i els destinataris de l'experiència. En el segon, es presenta la necessitat i justificaciód'incidir en l'avaluació inicial, el tractament i la fonamentació que aquesta avaluació mereix en elsmodels de referència i la integració i coherència d'aquesta avaluació en el disseny global de l'assignatura.En el tercer, es presenten els objectius concrets de l'experiència, la metodologia i recursos per dur¿la aterme i els resultats obtinguts. Finalment, en l'últim apartat es valoren aquests resultats, primer, enfunció de la millora en el procés d'autoregulació de l'alumnat i, després, de la validació del plantejamentde l'assignatura.

Una Proposta d'avaluació per competències a la universitat en una estructura modular

En aquest treball presentem una proposta d’avaluació per competències en una estructura modular que és fruit de la nostra experiència com a professors universitaris. Volem oferir un instrument d’avaluació conjunta per a tot l’equip de professors de mòdul que sigui vàlid, àgil i operatiu i que permeti donar feedback a cada estudiant del seu procés d’aprenentatge. Després de presentar els trets més singulars de la nostra institució i exposar alguns referents teòrics en relació a l’avaluació de competències, indiquem quines són les competències que hem seleccionat i aprofundim en la metodologia de treball i avaluació de les mateixes. Aquesta metodologia varia segons els espais acadèmics: gran grup, grup mig i seminari. A cadascun d’aquests espais es treballen i s’avaluen unes competències determinades, tot i que d’una forma més genèrica totes es desenvolupen conjuntament ens els tres àmbits. Considerem que és fonamental assenyalar que no es tracta d’avaluar “per assignatures” ni “per activitats”, sinó d’avaluar les competències que es desenvolupen a través de les matèries i de les propostes de treball que s’especifiquen en el pla docent.. L’ instrument d’avaluació que presentem possibilita la participació de tot el professorat implicat en el mateix mòdul i alhora permet que cada professor utilitzi els seus propis indicadors d’avaluació, aconseguint harmonitzar les dinàmiques de treball individuals i de grup.

La Docència de l'avaluació psicològica des d'una perspectiva integradora i professionalitzadora

Es presenta un projecte de millora de la qualitat docent, iniciat durant el curs acadèmic 2009-2010, en el qual es desenvolupà un treball conjunt amb les assignatures de Psicodiagnòstic, Psicologia Clínica Infantil i Neuropsicologia per tal de dissenyar un mòdul adreçat als alumnes de tercer de Grau en Psicologia, posant en comú les aportacions més recents en l’àmbit de l’avaluació i el diagnòstic psicològic, amb la finalitat d’afavorir la formació clínica dels estudiants. La finalitat d’aquest projecte era l’elaboració d’una proposta de Pla Docent del mòdul d’Avaluació i Diagnòstic Psicològic II, integrant els resultats de la metodologia plantejada en els seminaris i en coherència amb el plantejament del mateix mòdul, que s’imparteix, prèviament, durant el primer quadrimestre, tot intentant establir connexions entre les tres matèries. L’objectiu final és oferir als estudiants un plantejament modular integrador que els permeti assolir les competències previstes en el pla d’estudis de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Entre les propostes per a aquest mòdul es presenta el treball d’un cas interdisciplinari des de les franges de petit grup, com també un plantejament de les matèries de forma conjunta i coordinada. En aquest projecte també s’ha volgut tenir en compte la valoració dels mateixos estudiants, que han estat partícips del procés.

Avaluació del grau d'amenaça i de l'interès de conservació dels hàbitats de Catalunya

Aquest document ofereix una metodologia per avaluar l'estat de conservació dels hàbitats en un indret determinat, una valoració de l'interès de conservació dels hàbitats CORINE de Catalunya a partir d'una proposta metodològica que té en compte diversos paràmetres qualificadors, una estimació del grau d'amenaça a què estan sotmesos els hàbitats en el conjunt del territori i una primera aproximació a l'avaluació de l'interès de conservació dels hàbitats marins. Aquesta informació és aplicable en l'àmbit de la planificació territorial i de la valoració del patrimoni natural.

Avaluació del grau d'amenaça i de l'interès de conservació dels hàbitats de Catalunya

Aquest document ofereix una metodologia per avaluar l'estat de conservació dels hàbitats en un indret determinat, una valoració de l'interès de conservació dels hàbitats CORINE de Catalunya a partir d'una proposta metodològica que té en compte diversos paràmetres qualificadors, una estimació del grau d'amenaça a què estan sotmesos els hàbitats en el conjunt del territori i una primera aproximació a l'avaluació de l'interès de conservació dels hàbitats marins. Aquesta informació és aplicable en l'àmbit de la planificació territorial i de la valoració del patrimoni natural.

Feblesa de tutories: manca de feedback i autoregulació en l'estudiant d'infermeria. Valoració de l'avaluació continuada en l'assignatura Ciències Psicosocials Aplicades a la Salut en el Grau d'Infermeria (EEES), (2009-2010)

Resum: En el nou model derivat de l"Espai Europeu d"Educació Superior (EEES), l"ensenyament aprenentatge (E-A) es centra en l"estudiant, enfront del rol més destacat del professor en l"ensenyament tradicional. El procés d"experimentació al que assistim en el nostre medi, requereix la valoració de les primeres experiències. Objectiu: L"objectiu d"aquest estudi és identificar si la metodologia utilitzada en l"assignatura Ciències Psicosocials Aplicades a la Salut, en el Grau d"Infermeria a l"Escola d" infermeria de la Universitat de Barcelona, està ben enfocada per assolir una avaluació continuada de qualitat. Metodologia: Es presenta a traves d"un estudi descriptiu. La població estudiada mitjançant un qüestionari, ha estat els estudiants dels quatre grups de primer curs, del primer any de desenvolupament del Grau d"Infermeria en el nostre Centre, passades el curs acadèmic 2009-2010, amb una mostra total de 221 alumnes. Conclusions: Els resultats permeten tres franges interpretatives: 1) qualificació de notable que fa referència a la modalitat disciplinar i experiència docent del professorat, 2) qualificació entre notable i aprovat referida a la metodologia didàctica i organitzativa, 3) qualificació d"aprovat que fa referència a les tutories.

Feblesa de tutories: manca de feedback i autoregulació en l'estudiant d'infermeria. Valoració de l'avaluació continuada en l'assignatura Ciències Psicosocials Aplicades a la Salut en el Grau d'Infermeria (EEES), (2009-2010)

Resum: En el nou model derivat de l"Espai Europeu d"Educació Superior (EEES), l"ensenyament aprenentatge (E-A) es centra en l"estudiant, enfront del rol més destacat del professor en l"ensenyament tradicional. El procés d"experimentació al que assistim en el nostre medi, requereix la valoració de les primeres experiències. Objectiu: L"objectiu d"aquest estudi és identificar si la metodologia utilitzada en l"assignatura Ciències Psicosocials Aplicades a la Salut, en el Grau d"Infermeria a l"Escola d" infermeria de la Universitat de Barcelona, està ben enfocada per assolir una avaluació continuada de qualitat. Metodologia: Es presenta a traves d"un estudi descriptiu. La població estudiada mitjançant un qüestionari, ha estat els estudiants dels quatre grups de primer curs, del primer any de desenvolupament del Grau d"Infermeria en el nostre Centre, passades el curs acadèmic 2009-2010, amb una mostra total de 221 alumnes. Conclusions: Els resultats permeten tres franges interpretatives: 1) qualificació de notable que fa referència a la modalitat disciplinar i experiència docent del professorat, 2) qualificació entre notable i aprovat referida a la metodologia didàctica i organitzativa, 3) qualificació d"aprovat que fa referència a les tutories.

Avaluació dels nivells de nitrats i duresa a l'aigua de consum a quatre zones d'Espanya participants a l'estudi epidemiològic Infància i Medi Ambientl (INMA)

L’aigua és un dels components bàsics per a la vida i una font d’exposició a contaminants ubiqua, ja que tota la població en consumeix. L’estudi epidemiològic INMA avaluarà si l’exposició a nitrats durant l’embaràs i a la duresa de l’aigua durant la infància es relaciona amb el baix pes al néixer i l’èczema atòpica, respectivament. Objectiu: Fer una avaluació dels nivells de nitrats i duresa de l’aigua en aigua de consum de la població de l’estudi INMA. Metodologia: l’estudi descriptiu realitzat a quatre de les set cohorts INMA, a Astúries, Guipúscoa, Sabadell i València. S’ha recopilat dades dels nivells de nitrats i duresa a l’aigua de consum dels municipis durant el període d’interès (2003 al 2008 i 2004 al 2012), a través d’ajuntaments i companyies d’aigua. S’ha calculat la mitjana, la desviació estàndard, el màxim i el mínim dels nivells de nitrat i de duresa en total i segons l’àrea geogràfica, l’any i l’estació. A Sabadell s’han fet tres mostrejos d’aigua per analitzar la duresa a diferents punts de la ciutat. Resultats: el nivell promig de nitrats (mg/L NO3-) és de 4,2 a Astúries, 4,0 a Guipúscoa, 9,2 a Sabadell i 15,2 a València. El nivell promig de duresa (mg/L CaCO3) és de 89,1 a Astúries, 132,7 al Guipúscoa, 178,3 a València i 230,9 a Sabadell. En l’anàlisi que es va realitzar a Sabadell, es detecta una duresa lleugerament inferior a la reportada sense variabilitat geogràfica. No s’observa una pauta clara de variabilitat estacional ni de variabilitat temporal tant per nitrats com per duresa. Conclusions: S’ha detectat variabilitat en els nivells de nitrats i duresa de l’aigua a les zones d’estudi. Els nivells de nitrats són moderats i els més alts es troben a zones agrícoles de València. La duresa de l’aigua és força alta degut al domini calcari dels subsòls de les zones d’estudi.

Identificación y priorización de problemas socio-sanitarios de las personas mayores de Roda de Ter, Barcelona : participación ciudadana y grupo nominal, en el estudio previo a la planificación de los estudios de salud

El context social i sanitari del nostre país mostra una resposta insuficient a les creixents necessitats i demandes sociosanitàries de les persones grans. La planificació d’ estratègies en els serveis sanitaris i socials dedicats a l atenció de les persones grans han de ser considerats a partir de criteris racionals i eficients. És un bon mètode la analitzar la situació amb una estratègia qualitativa ? La participació de la gent gran en la definició de problemes aporta alguna perspectiva novedosa?. Per a la gestió sanitària, manquen a la seu anàlisi i avaluació dissenys innovadors útils i de fàcil aplicació. Els objectius de l’ estudi són: 1.-Identificar , definir i prioritzar els problemes socials i sanitaris de les persones majors de 70 anys del municipi de Roda de Ter ( Barcelona), emprant la tècnica de Grup Nominal. 2.-Avaluar una dinàmica de participació ciutadana per la detecció de problemes i necessitats. Metodologia. S’organitza un grup nominal per a la identificació, definició i priorització dels problemes de salut. El grup està constituït per 11 persones clau, persones especialment implicades en el context social del municipi , entre els que hi ha els profesionals dels serveis socials i sanitaris. Resultats. Es varen identificar 15 problemes i es varen prioritzar en 3 grups, de major a menor importància. En el primer grup: la soledat, manca i dificultat d’ accés a l’ informació, problemes d’ ordre fisiològic: limitacions físiques,incontinència urinària y el dolor, les barreres rquitectòniques en el domicili, el soport als cuidadors, la manca de serveis d’ ajuda a domicili. El segon grup: diners, la qualitat de les relacions familiars, l’ automedicació, la manca de coneixement del que significa ser gran per part dels fills i barreres arquitectòniques al carrer. En el tercer grup: disposar d’ajudar de confiança per als tràmits i gestions econòmiques administratives, disposar de companyia per anar als llocs i manca de mitjans de transport per anar als llocs. Discussió. La anàlisi dels resultats suggereix seguir les següents línees d’ actuació: 1.Promoció de la qualitat de les relacions familiars i socials. 2.Elaborar programes específics per : atenció al dolor crònic, rehabilitació i manteniment físic, diagnòstic i tractament de la vista i oïda, reeducació de la presa de medicaments, programa de reeducació vesical. 3.Creació d’ estratègies de comunicació eficients dirigides a persones grans. 4.Allargar l’ estada en el domicili fomentant l’ autonomia individual mitjançant: serveis a domicili, ajudes tècniques,reeducació d’ activitats de la vida diària i adaptació de l’habitatge. 5.Atenció i suport al cuidador de persones dependents. 6.Creació de serveis d’assessoria legal, administrativa i financera. 7.Reivindicació de l’ acompliment de la llei de supressió de barreres arquitectòniques. La dinàmica interdisciplinar, la participació ciutadana y la utilització d’una estratègia d’investigació qualitativa com el grup nominal, s’ha valorat com unes eines útils per a la planificació en l’àmbit sociosanitari. Des de el punt de vista dels professionals dels serveis implicats, s’ha introduit canvis importants en la definicó dels conceptes sobre la salut i la qualitat de vida de les persones grans. En conjunt, hem contrastat les possibilitats d’ una altra forma d’analitzar els problemes de salut de les persones grans y ens ha permès pensar en accions futures d’una forma diferent a la realitzada fins al moment, basada principalment en estratègies quantitatives, per a l’ abordatge de la qualitat de vida.

El Taller de traducción como metodología didáctica experimental en un marco epistemológico socioconstructivista y humanista

Aquest treball de recerca presenta les diferents fases d’un experiment pilot que vaig projectar i realitzar dins l’àmbit de l’ensenyament de la traducció a un context universitari. L’experiment va consistir en l’aplicació i observació d’una metodologia didàctica innovadora, amb una base epistemològica socioconstructivista i humanista, i en l’avaluació dels resultats obtinguts. Per l’experiment pilot vaig seleccionar com a marc teòric el model socioconstructivista del procés d’ensenyament i aprenentatge proposat per Williams i Burden (1997), que integra instàncies constructivistes, interaccionistes i humanistes. En aquest àmbit vaig elaborar una metodologia didàctica innovadora, el “Taller de Traducció”, modelat sobre el Constructivist Workshop proposat per Don Kiraly (2000: 62-64) al qual vaig aportar algunes modificacions per adequar-lo al context diferent d’ensenyament. El disseny experimental basat en la utilització d’un grup experimental i d’un de control, preveu el recurs a instruments de recollida de dades qualitatives i quantitatives. Les hipòtesis elaborades prospecten l’aparició de determinats efectes com a conseqüència de l’aplicació del tractament experimental (autonomia, motivació i presa de consciència) i, al mateix temps es basen en la pressuposició, sustentat sobre la literatura consultada, que els efectes prospectats milloren el procés d’ensenyament i aprenentatge. Per tant, vaig intentar, per una banda, verificar l’eficàcia del tractament relacionada amb l’aparició dels efectes prospectats i, per una altra, mesurar l’incidència d’aquests efectes sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge. A més, vaig dur a terme l’observació i avaluació de la metodologia aplicada respecte la coherència amb les bases epistemològiques socioconstructivistes i a la funcionalitat dins el context universitari on es va aplicar. Totes les dades recollides confirmen la coherència i la funcionalitat de la metodologia aplicada, tant pel que fa a l’eficàcia relacionada amb l’aparició dels efectes prospectats a les hipòtesis elaborades i a la seva incidència sobre la millora del procés d’ensenyament i aprenentatge, tot i que es van detectar algunes fallides a l’experiment pilot que se solucionaran a l’experiment definitiu. Els resultats positius de l’experiment pilot han estat confirmades també per les dades d’altres dos experiments realitzats posteriorment amb altres grups d’estudiants de la mateixa assignatura. Tots els resultats recollits es faran servir per projectar l’experiment definitiu, aportant-hi les modificacions necessàries per eliminar les fallides evidenciades durant la fase d’aplicació de l’experiment pilot i de les seves extensions i seguiments, i serviran com a base per a la meva tesi doctoral a la qual voldria arribar a formular una proposta socioconstrucitivista i humanista integradora per a l’ensenyament de la traducció.

Avaluació d’un nou protocol MAC per IEEE 802.11 en un entorn multicel·lular exterior

Estudi realitzat a partir d’una estada al laboratori LSR (Logiciels, Systèmes, Réseaux) – IMAG a Grenoble, França, entre els mesos de setembre del 2005 i febrer del 2006. El grup de recerca Drakkar d’aquest laboratori va desenvolupar un nou mecanisme d’accés al medi per a xarxes d’àrea local sense fils (WLAN) anomenat Idle Sense. S’ha avaluat aquest mecanisme en entorns cel·lulars i s’ha comparat del seu comportament amb l’estàndard IEEE 802.11 DCF mitjançant la implementació en un simulador. En els entorns cel·lulars es troben condicions de transmissió molt allunyades de les ideals, i de les analitzades fins al moment, que consisteixen en escenaris formats per una única cel·la aïllada. Per aquest motiu, primer s’ha estudiat els mecanismes d’accés al medi d’Idle Sense en una cel·la i en condicions de transmissió adverses. Després, s’ha estudiat en entorns multicel·lulars, on les comunicacions entre estacions es veuen influenciades pel problema de solapament de cel·les i per les interferències provocades per les transmissions d’estacions d’altres cel·les. També s’ha comparat els resultats obtinguts amb el comportament d’IEEE 802.11 DCF i d’altres propostes de millora: Asymptotically Optimal Backoff (AOB) i Slow Decrease. Finalment, s’ha realitzat una modificació sobre Idle Sense, que s’ha anomenat Weighted Idle Sense, que resulta més adecuat per a treballar en xarxes d’àrea local sense fils en mode infraestructura.

Avaluació de l'aprofitament energètic de la biomassa forestal del Parc de Collserola

En aquest treball se sintetitzen els resultats més destacats del projecte de final de carrera de la llicenciatura de Ciències Ambientals sobre l’aprofitament de la biomassa forestal al Parc de Collserola (PCo), realitzat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’objectiu principal és determinar la disponibilitat de biomassa forestal susceptible a ser extreta del PCo a fi d’aprofitar-la per a l’obtenció d’energia. Els principals factors analitzats són: la producció anual per cada espècie, les limitacions que marquen l’explotació i la tecnologia aplicable per a l’aprofitament en tres possibles escenaris. La proposta d’explotació sostenible dels boscos del PCo s’efectua sobre les espècies de Pinus halepensis, Quercus ilex i Quercus cerrioides, que presenten una producció major de biomassa susceptible a ser aprofitada, 5.500, 4.000 i 300 t psa1/any, respectivament. Per tant, la biomassa extraïble de forma sostenible al PCo s’estima en aproximadament 9.700 tones/any. L’estudi de l’aprofitament forestal està marcat per limitacions d’extracció, tals com les limitacions silvícoles (zones amb una cobertura arbòria igual o superior al 70% i un pendent igual o inferior al 60%) i d’accessibilitat (franges de 25 metres a banda i banda de les vies forestals). Amb la quantitat de biomassa extraïble es poden establir diferents escenaris d’aplicació energètica, mitjançant la seva combustió en calderes amb diverses potències de funcionament. Des del nivell domèstic (calderes domèstiques) fins al d’una gran planta (cogeneració), passant per l’aplicació en un barri residencial (District Heating). D’aquesta manera s’obté energia tèrmica, per calefacció, o elèctrica, aplicable a residències individuals, a barris residencials o a polígons industrials. S’ha escollit l’escenari de District Heating com el més viable, ja que és el que més avantatges presenta dintre del context del parc i un ventall de possibilitats d’aplicació més elevat. Per determinar-ne la viabilitat, s’han integrat diversos aspectes: tecnològics (eficiència, producció energètica, tipus de combustible i requeriment de biomassa), ambientals (impactes generats), socials (percepció dels usuaris) i econòmics (llocs de treball generats i viabilitat econòmica).

Avaluació dels indicadors hidrològics a la riera del Sorreigs (Osona)

Dins el marc de la DMA, aquest projecte pretén realitzar un estudi sobre la interrelació entre la riera del Sorreigs (Osona) i els distints tributaris que hi conflueixen, així com amb les aigües subterrànies i de les fonts.

Metodologia a seguir per la reconstrucció d’imatges mèdiques i la seva transformació en geometries mallades per a l’ús computacional

Estudi elaborat a partir d’una estada a l'Imperial College of London, Gran Bretanya, entre setembre i desembre 2006. Disposar d'una geometria bona i ben definida és essencial per a poder resoldre eficientment molts dels models computacionals i poder obtenir uns resultats comparables a la realitat del problema. La reconstrucció d'imatges mèdiques permet transformar les imatges obtingudes amb tècniques de captació a geometries en formats de dades numèriques . En aquest text s'explica de forma qualitativa les diverses etapes que formen el procés de reconstrucció d'imatges mèdiques fins a finalment obtenir una malla triangular per a poder‐la processar en els algoritmes de càlcul. Aquest procés s'inicia a l'escàner MRI de The Royal Brompton Hospital de Londres del que s'obtenen imatges per a després poder‐les processar amb les eines CONGEN10 i SURFGEN per a un entorn MATLAB. Aquestes eines les han desenvolupat investigadors del Bioflow group del departament d'enginyeria aeronàutica del Imperial College of London i en l'ultim apartat del text es comenta un exemple d'una artèria que entra com a imatge mèdica i surt com a malla triangular processable amb qualsevol programari o algoritme que treballi amb malles.

Sistemes de formació en presseguer: avaluació i resultats econòmics als 10 anys d’implantació

El presseguer es una espècie molt important en la fructicultura de Lleida, en constant increment i sotmesa a forts canvis de mercat en els darrers anys. Aquesta situació ha fet que les decisions que es prenen abans de la plantació com ara la densitat i el sistema de formació siguin encara més importants, ja que condicionen la inversió inicial i la rendibilitat futura. A més a més, en el cas dels sistemes de formació, aquests tenen una forta repercussió en la necessitat de mà d’obra i de maquinaria per les feines normals de cultiu, fet que condiciona o be condicionat pel tipus d’explotació que tenim. Per tant és d’interès analitzar diferents sistemes de formació per treure’n el màxim rendiment econòmic. Una de les tendències més generalitzades en els darrers anys és la reducció del volum total del arbre, utilitzant formes en volum de poca alçada. Els objectius perseguits en aquests sistemes són tenir un baix cost d’inversió i de mà d’obra, podent realitzar la major part de les tasques des de terra, sense renunciar però a una alta producció i qualitat però, sobretot, una millor rendibilitat econòmica. Conscients de la importància que té l’elecció del sistema de formació en l’èxit econòmic de la plantació, l’any 1995 l’IRTA-Estació Experimental de Lleida va començar un assaig de comparació de diferents sistemes de producció en presseguer a la finca de Gimenells. En aquest assaig, i durant 10 anys, s’han controlat els temps de treball en cada una de les feines anuals, així com les produccions, calibres i qualitats obtingudes. Aquesta tasca ens ha permès l’estudi econòmic dels sistemes que s’exposa a continuació.