110 resultados para 63, 22 p.
Resumo:
We prove two-sided inequalities between the integral moduli of smoothness of a function on R d[superscript] / T d[superscript] and the weighted tail-type integrals of its Fourier transform/series. Sharpness of obtained results in particular is given by the equivalence results for functions satisfying certain regular conditions. Applications include a quantitative form of the Riemann-Lebesgue lemma as well as several other questions in approximation theory and the theory of function spaces.
Resumo:
La famlia de protenes HERC contenen dos dominis caracterstics: HECT i RLD (RCC1-like). Protenes amb dominis HECT funcionen com ubiquitina ligasas i protenes amb dominis RLD actuen com a reguladors de GTPases. En humans, la famlia HERC est formada per sis membres: les gegants (HERC1-2) i les petites (HERC3-6). HERC1 va ser la primera a identificar-se, cont dos dominis RLD (RLD1 i RLD2) i ha estat implicada en trfic de membrana, proliferaci i creixement cel.lular per les seves interaccions amb clatrina, M2-piruvat quinasa i tuberina (TSC2). Aqu es descriu la caracteritzaci del ratol "rescat" d'una mutaci espontnia i recessiva anomenada tambaleante, que causa una degeneraci progressiva de les cl.lules de Purkinje amb atxia severa, un creixement redut i una menor supervivncia. Aquest rescat va ser realitzat amb un transgn de cDNA de HERC1 hum i demostra que HERC1 s el responsable del fenotip oscil.lant. Hem generats animals knock-outs de HERC1 que no expressen el extremo ubiquitina ligasa de la protena, i que no mimetitzen el fenotip tambaleante. La resposta de MEFs de tambaleante a insulina tampoc mimetitza l'activaci reduda dels substrats de mTOR, ni l'autofgia observats en l'animal tambaleante. Els nostres resultats suggereixen que HERC1 podria estar implicada en la regulaci de la biognesi ribosomal. Aquestes observacions contribueixen a la caracteritzaci funcional de la ubiquitina ligasa HERC1 i demostren un paper fins ara desconegut de HERC1 en creixement i neurodegeneraci.
Resumo:
El objetivo de esta tesis es reinterpretar la idea tecnologa partiendo del ejemplo etnogrfico de varias comunidades ribereas del Bajo Amazonas. La hiptesis que va a defenderse es que si se trasciende la perspectiva tcnica y se analiza la tecnologa desde un punto de vista antropolgico, sta se revela como algo indisociable de otras dimensiones sociales como 1. el cuerpo, 2. el conocimiento local 3. la modernizacin, 4. la poltica agraria y 5. la espiritualidad. Los datos etnogrficos se han obtenido durante diez meses de trabajo de campo en diversas comunidades ribereas formadas, principalmente, por poblacin mestiza. La situacin hbrida de estos ribereos, que mantienen las tcnicas tradicionales indgenas y a la vez se acomodan al influjo de la modernidad, permite tender un puente analtico entre la tecnologa amaznica y la tecnologa occidental. El objetivo terico que subyace a la propia etnografa es establecer un eje de simetra entre ambos sistemas sociotcnicos, para lo cual se propone evitar la valoracin de la tecnologa en tanto que instrumento y einterpretarla como estrategia relacional. Partiendo de esa perspectiva analtica, a lo largo de este trabajo se ver cmo la antropologa amaznica y la antropologa de la tecnologa, aparentemente disociadas, confluyen en un cuadro interpretativo segn el cual los ribereos del Bajo Amazonas (y si la simetra es correcta, tambin la poblacin postindustrial), tienden a disolver la clsica distincin naturaleza/cultura en la continuidad relacional generada por sus sistemas tecnolgicos.
Resumo:
We analyse in a unified way how the presence of a trader with privilege information makes the market to be efficient when the release time is known. We establish a general relation between the problem of finding an equilibrium and the problem of enlargement of filtrations. We also consider the case where the time of announcement is random. In such a case the market is not fully efficient and there exists equilibrium if the sensitivity of prices with respect to the global demand is time decreasing according with the distribution of the random time.
Resumo:
This paper presents an application of the Multi-Scale Integrated Analysis of Societal and Ecosystem Metabolism (MuSIASEM) approach to the estimation of quantities of Gross Value Added (GVA) referring to economic entities defined at different scales of study. The method first estimates benchmark values of the pace of GVA generation per hour of labour across economic sectors. These values are estimated as intensive variables e.g. /hour by dividing the various sectorial GVA of the country (expressed in per year) by the hours of paid work in that same sector per year. This assessment is obtained using data referring to national statistics (top down information referring to the national level). Then, the approach uses bottom-up information (the number of hours of paid work in the various economic sectors of an economic entity e.g. a city or a province operating within the country) to estimate the amount of GVA produced by that entity. This estimate is obtained by multiplying the number of hours of work in each sector in the economic entity by the benchmark value of GVA generation per hour of work of that particular sector (national average). This method is applied and tested on two different socio-economic systems: (i) Catalonia (considered level n) and Barcelona (considered level n-1); and (ii) the region of Lima (considered level n) and Lima Metropolitan Area (considered level n-1). In both cases, the GVA per year of the local economic entity Barcelona and Lima Metropolitan Area is estimated and the resulting value is compared with GVA data provided by statistical offices. The empirical analysis seems to validate the approach, even though the case of Lima Metropolitan Area indicates a need for additional care when dealing with the estimate of GVA in primary sectors (agriculture and mining).
Resumo:
Vegeu el resum a l'inici del document de l'arxiu adjunt
Resumo:
How should scholarships be distributed among the (public) higher education students? We raise this situation as a redistribution problem. Following the approach developed in Fleurbaey (1994) and Bossert (1995), redistribution should be based on the notion of solidarity and it re-allocates resources taking into account only agents relevant characteristics. We also follow Luttens (2010a), who considers that compensation of relevant characteristics must be based on a lower bound on what every individual deserves. In doing so, we use the so-called fair bound (Moulin (2002)) to define an egalitarian redistribution mechanism and characterize it in terms of non-negativity, priority in lower bound and solidarity. Finally, we apply our approach to the scholarships redistribution problem. Keywords: Redistribution mechanism, Lower bounds, Scholarship, Solidarity. JEL classification: C71, D63, D71
Resumo:
Recently, White (2007) analysed the international inequalities in Ecological Footprints per capita (EF hereafter) based on a two-factor decomposition of an index from the Atkinson family (Atkinson (1970)). Specifically, this paper evaluated the separate role of environment intensity (EF/GDP) and average income as explanatory factors for these global inequalities. However, in addition to other comments on their appeal, this decomposition suffers from the serious limitation of the omission of the role exerted by probable factorial correlation (York et al. (2005)). This paper proposes, by way of an alternative, a decomposition of a conceptually similar index like Theils (Theil, 1967) which, in effect, permits clear decomposition in terms of the role of both factors plus an inter-factor correlation, in line with Duro and Padilla (2006). This decomposition might, in turn, be extended to group inequality components (Shorrocks, 1980), an analysis that cannot be conducted in the case of the Atkinson indices. The proposed methodology is implemented empirically with the aim of analysing the international inequalities in EF per capita for the 1980-2007 period and, amongst other results, we find that, indeed, the interactive component explains, to a significant extent, the apparent pattern of stability observed in overall international inequalities. Key words: ecological footprint; international environmental distribution; inequality decomposition
Resumo:
El projecte COIM-BEST ha investigat com, per mitj de la formaci, es pot millorar la coordinaci entre mltiples agncies per fer front a les situacions crtiques que es produeixen en les grans emergncies. Entre les conclusions de lestudi COIM-BEST, que ja ha rebut bones valoracions per part de la comissi europea, es destaca la necessitat duna bona coordinaci entre els cossos i agents que participen en la gesti de les grans crisis, generar una confiana entre aquests actors, harmonitzar la formaci i una bona articulaci de les categories de comandament que es fan crrec de la direcci de la gesti de lemergncia. El projecte COIM-BEST s'emmarca en el Programa per a la prevenci, preparaci i gesti de les conseqncies del terrorisme i altres riscos relacionats amb la seguretat (CIPS) de la Direcci General de Justcia, Llibertat i Seguretat de la Comissi Europea i compta amb la collaboraci de lInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya, la Fondazione per la Ricerca sulle Migrazione e Integrazione delle Tecnologie (FORMIT), el Global Law Enforcement Institute i la Universitat Politcnica de Catalunya
Resumo:
A mesura que el suport del creixement econmic constitueix un objectiu fonamental de la formulaci de poltiques econmiques, cal assenyalar que aquest tipus de creixement est limitat naturalment per un planeta finit. Aquest article argumenta que, des del punt de vista de la justcia intergeneracional, la realitzaci d'un concepte de desmaterialitzaci i, com a efecte, d'una economia que no creix (en el sentit de dissociaci absoluta del creixement econmic i consum d'energia i materials) es pot justificar. Per tant, el creixement pot ser tamb entesa com la millora de la qualitat de vida sobretot en comptes d'ampliar quantitats escarpats de sortida. Per tant, una drstica reducci del cabal de material es necessita, sobretot en els pasos d'alts ingressos. Desprs de presentar alguns crtica de les propostes, en el focus d'aquest article es dibuixen en els arguments de per qu la poltica econmica en el futur han de ser etiquetats com "ecolgic" i, a continuaci, les opcions de posar en acci les idees del teric presentat marc en tasques manejables poltiques seran discutides. En aquest cas, s'argumentar que l'enfocament clssic de internalitzaci d'efectes externs sovint seguides de decisions de poltica econmica ortodoxa no s completament capa de reflectir canvis ecolgics en les estructures de preus dels mercats. Per tant, formal (industrial i l'establiment de la poltica de consum) i institucions informals (llars) representen punts clau de la poltica econmica sostenible, assenyalant l'individu com aix com la responsabilitat col lectiva per omplir aquest buit substancial.
Resumo:
El document s el resultat d'una investigaci ms mplia sobre la construcci de l'Arc Mediterrani. El seu objectiu s posar en relleu el notable grau de desenvolupament de la cooperaci regional en la matria, a travs d'una anlisi detallada de les diferents figures institucionalitzades de cooperaci territorial existents (o haver existit) a la zona. L'anlisi s'ha dut a terme des d'un punt de vista temtic, basat en els objectius prioritaris d'aquestes institucions. En concret, les xifres estudiades es limiten a les institucions formals o les associacions de col laboraci de carcter especfic, com ara euroregions o les agrupacions europees d'inters econmic, ents com les figures de major institucionalitzaci dels espais transnacionals a nivell europeu. En canvi, hem deixat de banda altres figures, com Interreg (finanat pel FEDER), ja que no sn entitats correctament. Encara que de vegades els acords de cooperaci establerts per als projectes d'Interreg han donat lloc a algunes de les entitats estudiades aqu.
Resumo:
Creat el 1990, el Fons Com Euskadi-Aquitnia ha demostrat la seva eficincia en matria de finanament de projectes ransfronterers. Entre els factors que expliquen aquests resultats cal destacar els vincles transfronterers locals previs sobre els quals s'erigeix el Fons. La voluntat comuna de crear un eix regional central a la costa atlntica i l'equilibri de les forces oltiques basques i aquitanes afavoreixen tamb la cooperaci. No obstant aix, el Fons s'enfronta actualment a un dilema important: d'una banda seguir impulsant els projectes locals que neixen espordicament, i per altra institucionalitzar a nivell regional aquestes col laboracions per a formar xarxes duradores.
Resumo:
Gaireb 182 milions d'ciutadans de la Uni Europea (= 37,5% de la poblaci total) viuen en aproximadament 130 regions frontereres i transfrontereres. Aquestes regions contribueixen significativament al procs d'integraci europea. Aquesta importncia es documenta pel paquet dels Fons Estructurals 2007-2013, que ha estat presentat per la Comissi Europea i que va ser aprovat recentment pel Parlament Europeu. Considerant que la UE ha gastat uns 4875 milions per a la cooperaci transfronterera, transnacional i interregional en el marc de la iniciativa Interreg per al perode 2000-2006, la cooperaci territorial europea es convertir en un dels tres objectius dels fons estructurals i rebr 7750000000 (5,57 milions d'euros per a la cooperaci transfronterera noms) per al perode 2007-2013 (Comissi Europea, 2006a, 2006b). A part d'aix, un nou conjunt de normes per a l'establiment d'una "agrupaci europea de cooperaci territorial" (AECT) ha estat adoptat i que facilitar la cooperaci transboundray, transnacional i interregional a la UE. Aquest treball s'ocupar de les estructures de la institucionalitzaci, la presa de decisions i l'execuci i les poltiques de la "Gran Regi" / "Groregion" (d'ara endavant: GR o Gran Regi).
Resumo:
Malgrat els esforos de la UE en la promoci de la democrcia i un comproms com per la democrcia i els drets humans al EMP, no hi ha signes de convergncia cap al model liberal democrtic propugnat per la UE. No obstant aix, l'abast i la intensitat de la cooperaci multilateral, transnacional i bilateral han augmentat constantment en tota la regi des de mitjans de 1990. La cooperaci en el camp de la promoci de la democrcia es caracteritza per la forta dinmica de normativa sectorial, i la diferenciaci geogrfica, per est clarament situada en un marc regional i altament estandarditzat. Si b la convergncia poltica o la poltica sembla poc probable en el curt o mitj termini, democrcia i drets humans estan fermament establerts en una agenda regional com
Resumo:
On Friday May 16, the Ministry of Foreign Affairs of Cuba summoned the newly-appointed chargedaffairs of the European Commission in Havana and announced the withdrawal of the application procedure for membership in the Cotonou Agreement of the Africa, Caribbean, and Pacific (ACP) countries, and in fact renouncing to benefit from European development aid.1 In a blistering note published in the Granma official newspaper of the Cuban Communist Party, the government blamed the EU Commission for exerting undue pressure, its alleged alignment with the policies of the United States, and censure for the measures taken by Cuba during the previous weeks.2 In reality, Cuba avoided an embarrasin flat rejection for its application. This was the anti-climatic ending for a long process that can be traced back to the end of the Cold War, in a context where Cuba has been testing alternative grounds to substitute for the overwhelming protection of the Soviet Union
