Resolució de problemes i mètode de raonament en l'educació matemàtica

Des del principi dels temps històrics, la Matemàtica s'ha generat en totes les civilitzacions sobre la base de la resolució de problemes pràctics.Tanmateix, a partir del període grec la Història ens mostra la necessitat de fer un pas més endavant: l'evolució històrica de la Matemàtica situa els mètodes de raonament com a eix central de la recerca en Matemàtica. A partir d'una ullada als objectius i mètodes de treball d'alguns autors cabdals en la Història dels conceptes matemàtics postulem l'aprenentatge de les formes de raonament matemàtic com l'objectiu central de l'educació matemàtica, i la resolució de problemes com el mitjà més eficient per a coronar aquest objectiu.English version.From the beginning of the historical times, mathematics has been generated in all the civilizations on the base of the resolution of practical problems. Nevertheless, from the greek period History shows us the necessity to take one more step: the historical evolution of mathematics locates the methods of reasoning as the central axis of the research in mathematics. Glancing over the objectives and methods of work used bysome fundamental authors in the History of the mathematical concepts we postulated the learning of the forms of mathematical reasoning like the central objective of the mathematical education, and the resolution of problems as the most efficient way to carry out this objective.

Hacia una perspectiva europea de la formación continua en los mayores

Los programas de aprendizaje a lo largo de la vida ( ) han ofrecido a las personas mayores una variedad de oportunidades educativas a nivel formal, no formal y informal. Dentro de esta iniciativa europea, el programa más conocido es el programa Grundtvig que está abierto a todos los programas universitarios para mayores, elevando el reto de la formación durante toda la vida a nivel europeo, y dónde los adultos adquieren herramientas en su aprendizaje, mejoran sus conocimientos y potencian sus habilidades.

Gènere no normatiu i formació en el grau en treball social

En aquest informe es detallen els elements fonamentals d’una recerca duta a terme en tres universitats catalanes respecte dels continguts formatius en matèria de gènere del Grau en Treball Social. Recerca que parteix de la hipòtesi de que realitats de gènere no normatives, que requereixen ser abordades des de l’exercici professional del Treball Social, no tenen presència en els currículums formatius. Els continguts temàtics de les guies d’aprenentatge de les assignatures que conformen els plans d’estudi, i una enquesta als estudiants al final del seu procés formatiu vers als seus coneixements en matèria de gènere, són els dos eixos d’anàlisi que han permès arribar a unes primeres conclusions de caràcter preliminar, les quals conformen un escenari global caracteritzat per una presència residual d’aquestes realitats de gènere no normatives, i que planteja la necessitat de dur a terme una reflexió i revisió acadèmica al respecte.

Evaluación de la percepción de las competencias del Prácticum de los Grados de Educación Social y de Trabajo Social

El objeto de esta comunicación es presentar el resultado obtenido en la percepción de competencias adquiridas en el Prácticum realizado por nuestros estudiantes de Grado de la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés de la Universidad Ramón Llull (Barcelona), una vez desplegado el cuarto curso de las titulaciones de Grado. Nos centraremos en el Prácticum por ser uno de los ejes principales en el logro de las competencias profesionales de nuestros estudiantes ya que se convierte en el puente entre el mundo académico y el profesional y permite conectar los aprendizajes teóricos con aquellos más prácticos.

Seasonality and cyclic tendency of mortality in a Pyrenean population

Las características de la mortalidad Influyen decisivamente en la estructura demográfica de las poblaciones, regida por diferentes factores: internos (rasgos específicos genéticos y culturales), externos (características del ecosistema) e intermedios (capacidad de la población de autoajustarse al ambiente). El estudio de la distribución estacional de las 3313 defunciones registradas en la Villa de El Pont de Suert (Alta Ribagorça, Cataluña) desde 1664 evidencia la importancia de todos estos factores. Los patrones de distribución muestran el Influjo de las condiciones climáticas, de los ambientes epidemiológicos, así como de las transformaciones socioeconómicas y demográficas. El modelo de tendencia cíclica en la mortalidad, común a muchas poblaciones ibéricas de montaña, no se evidencia en esta población.

Evaluación competencial de los estudiantes de trabajo social

Con la finalidad de evaluar la implementación de los grados de Trabajo Social y de Educación Social, una vez han sido desplegados en su totalidad, desde el Equipo de Coordinación de Grado de la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés de la Universidad Ramón Llull (Barcelona) nos planteamos la necesidad de evaluar los resultados obtenidos. En esta comunicación presentamos una de las acciones que consiste en evaluar la percepción de los estudiantes sobre la adquisición de las competencias del prácticum, las propuestas de mejora para las titulaciones, y los resultados obtenidos en el Grado de Trabajo Social.

Les Estratègies d'accés a la universitat via cicle formatiu de grau superior

Les inèrcies de la institució educativa avancen a un ritme més pausat que els reptes socials que es plantegen, donant com a una de les conseqüències el fet que l'origen social continua sent un factor explicatiu de l'èxit educatiu.Són moltes les teories que apunten que l'economia global en la qual estem immersos requereix d'un augment dels requeriments educatius col•lectius. És en aquest context en el qual analitzarem l'accés a la Universitat des dels Cicles Formatius de Grau Superior partint de la hipòtesi que aquesta és una via que afavoreix la consecució del'objectiu d'augmentar els titulats superiors, sota un prisma d'equitat d'oportunitats.

El Acceso a la universidad en el estado español en 2009: los condicionantes en el acceso y la dimensión transicional

Presentamos una actualización del análisis del acceso a la universidad española a partir de datos del módulo de la EPA 2009, un módulo que nos permite analizar también a los jóvenes independizados. Identificamos los principales condicionantes considerados y construimos un modelo de elección, añadiendo además aspectos biográficos en el análisis para mostrar la importancia de la trayectoria vital del joven en el acceso a la universidad. Las desigualdades de acceso están presentes en 2009 y tienen un impacto en la equidad social.

Mortality rates in by-caught loggerhead turtle Caretta caretta in the Mediterranean Sea and implications for the Atlantic populations

Reliable estimates of the post-release mortality probability of marine turtles after incidental by-catch are essential for assessing the impact of longline fishing on these species.Large numbers of loggerhead turtles Caretta caretta from rookeries in the northwestern Atlantic Ocean have been by-caught annually in the southwestern Mediterranean Sea since the 1980s, but nothing is known about their post-release mortality probability under natural conditions. Pop-up archival transmitting tags were attached to 26 loggerhead turtles following incidental capture by Spanish longliners. Hooks were not removed, and 40 cm of line was left in place. The post-release mortality probability during the 90 d following release ranged from 0.308 to 0.365, and was independent of hook location. When the post-release mortality probability was combined with previously reported estimates of the mortality probability before hauling, the aggregated by-catch mortality probability ranged from 0.321 to 0.378. Assuming a total annual by-catch of 10656 loggerhead turtles by the Spanish longline fleet operating in the southwestern Mediterranean, by-catch results in 3421 to 4028 turtle deaths annually. This range is equivalent to 8.5−10.1% of the approximately 40000 turtles inhabiting the fishing grounds used by Spanish longliners, most of them from rookeries in the northwestern Atlantic. As a consequence, the accumulated mortality during the oceanic stage is expected to be larger for those loggerhead turtles of Atlantic origin that spend several years in the Mediterranean Sea than for turtles of the same cohort that remain in the Atlantic. For this reason, the Mediterranean can be considered a dead end for loggerhead turtle populations nesting in the Atlantic, although the actual demographic relevance of by-catch mortality of loggerhead turtles in the Mediterranean remains unknown.

Les competències genèriques en l’educació superior. Recerca sobre la percepció dels estudiants respecte l’impacte que té la metodologia de Seminari de Blanquerna en l’adquisició de competències genèriques.

L'objectiu de l'article és contribuir a la reflexió actual sobre les competències genèriques en l'educació superior. Es va desenvolupar una investigació sobre l'adquisició de competències genèriques en els programes de ciències socials de llicenciatura (Psicologia) de Blanquerna-Universitat Ramon Llull. Per a aquests estudis s’ha estat desenvolupant una metodologia innovadora anomenada Seminari. El seu propòsit se centra, entre altres qüestions, en el desenvolupament de competències genèriques. En primer lloc, les competències genèriques són avaluades respecte si són o no són percebudes com a importants per part dels estudiants d'últim curs, i respecte quin és el context principal per la seva adquisició. La metodologia de Seminari, que es caracteritza en aquest estudi, correlaciona més estretament amb la percepció de la importància de les competències en el món professional que els altres contextos, fins i tot les assignatures o l’adquisició de competències fora de la universitat. La investigació té com a objectiu el contribuir a aconseguir una millor comprensió dels millors contextos per a l'adquisició de competències genèriques en l'educació superior i de la importància d’aquestes en el món professional. Es desenvolupa implícitament una metodologia per a l'estudi de l'adquisició de competències i per a la caracterització d'un model educatiu centrat en competències.

Metodologies per a la coresponsabilitat en l'aprenentatge universitari

L’Espai Europeu d’Educació Superior ha propiciat un replantejament metodològic basat en el desenvolupament de competències que permet formular noves propostes d’estil docent universitari. En aquest article plantegem un model metodològic proper als principis del constructivisme social i del pensament complex, aplicable a un mòdul dels estudis de grau en Educació Infantil i en Educació Primària, analitzant diferents estratègies didàctiques utilitzades per facilitar l’aprenentatge dels estudiants. Les diverses propostes metodològiques tenen com a denominador comú que totes elles estan centrades en l’alumne, que dinamitzen diferents àmbits competencials i que afavoreixen la coresponsabilitat entre professor i estudiant en el procés d’aprenentatge. Els resultats d’un estudi fet el curs 2008-09 sobre la percepció dels estudiants en relació a metodologies afins a les proposades, ens han resultat d’utilitat a l’hora de ratificar la pertinença de la majoria d’estratègies, per incorporar-les al pla docent del mòdul Societat, família i escola I.

Una Proposta d'avaluació per competències a la universitat en una estructura modular

En aquest treball presentem una proposta d’avaluació per competències en una estructura modular que és fruit de la nostra experiència com a professors universitaris. Volem oferir un instrument d’avaluació conjunta per a tot l’equip de professors de mòdul que sigui vàlid, àgil i operatiu i que permeti donar feedback a cada estudiant del seu procés d’aprenentatge. Després de presentar els trets més singulars de la nostra institució i exposar alguns referents teòrics en relació a l’avaluació de competències, indiquem quines són les competències que hem seleccionat i aprofundim en la metodologia de treball i avaluació de les mateixes. Aquesta metodologia varia segons els espais acadèmics: gran grup, grup mig i seminari. A cadascun d’aquests espais es treballen i s’avaluen unes competències determinades, tot i que d’una forma més genèrica totes es desenvolupen conjuntament ens els tres àmbits. Considerem que és fonamental assenyalar que no es tracta d’avaluar “per assignatures” ni “per activitats”, sinó d’avaluar les competències que es desenvolupen a través de les matèries i de les propostes de treball que s’especifiquen en el pla docent.. L’ instrument d’avaluació que presentem possibilita la participació de tot el professorat implicat en el mateix mòdul i alhora permet que cada professor utilitzi els seus propis indicadors d’avaluació, aconseguint harmonitzar les dinàmiques de treball individuals i de grup.

Educació física en anglès : percepcions dels estudiants entorn d'una experiència metodològica en el marc universitari

L’article presenta una experiència AICLE en el marc universitari, a través de l’execució de dues assignatures de l’àrea d’educació física dels estudis de Magisteri en llengua anglesa. El projecte suposa una primera experiència pilot de la introducció d’assignatures AICLE a la FPCEE Blanquerna (Universitat Ramon Llull), abans de la plena implementació dels nous plans d’estudi. Es mostra una proposta didàctica pel tractament de les assignatures en format AICLE, així com, una anàlisi de les creences dels estudiants participants entorn l’experiència desenvolupada. La metodologia de la recerca, basada en una investigació acció, ha utilitzat dues estratègies de recollida de dades: els grups de discussió i el diari de classe. L’anàlisi qualitativa de les dades s’ha realitzat amb el suport del ATLAS.ti. Els resultats i la discussió permeten introduir nous indicadors d’interès al debat metodològic de les assignatures en format AICLE en el marc universitari.