El Joc lliure : un espai natural per al desenvolupament infantil

L’article presenta diferents arguments que defensen i recolzen la importància del joc lliure al llarg dels primers 6 anys de vida. Es comenten les atribucions que el defineixen i es relacionen amb algunes de les aportacions dels grans teòrics de la psicologia. Es contempla l’infant com un ésser amb moltes potencialitats, i es mostra com, a través de la seva activitat lúdica, desenvolupa de manera integral la seva personalitat, iniciant i afirmant aprenentatges diversos. S’incideix específicament en el desenvolupament cognitiu, bàsicament per la complexitat que comporta la seva valoració en contraposició a altres àrees com el llenguatge, la motricitat i la socialització, que són àrees més fàcilment observables. Amb aquesta finalitat s’inclouen alguns exemples de joc lliure on s’il·lustra, de manera introductòria, aquest desenvolupament. Al mateix temps s’observa el desenvolupament infantil a partir de les tipologies de joc que es manifesten naturalment en aquests anys, passant de l’activitat exploratòria al joc simbòlic i al joc reglat, i vinculant aquest darrer amb l’entrada a l’educació formal. Finalment s’incideix en la importància de la presència de l’adult, com una presència propera, que educa, i que ha de partir d’unes actituds prèvies molt clares si vol compartir espais de joc lliure amb els infants, afavorint d’aquesta manera que l’espai de joc es converteixi també en espai educatiu.

El Joc en el desenvolupament infantil

En el joc hi conflueixen i s’entrellacen múltiples capacitats psicològiques de gran importància en el desenvolupament infantil i juvenil. L’objectiu d’aquest article ha estat analitzar el substrat psicològic de la conducta lúdica en la seva gènesi i posterior evolució. Hem parat especial atenció en l’aparició de la funció semiòtica, en els processos cognitius que hi estan implicats i en el paper decisiu que hi juga la comunicació. Finalment, reflexionem sobre una de les manifestacions més genuïnes del comportament humà, la recursivitat, la qual s’assoleix a través del llenguatge i el joc, se serveix d’aquests elements i, al mateix temps, en propulsa el desenvolupament.

El joc : reflexions psiconalítiques

Una de les principals preocupacions de l’ésser humà és la de desenvolupar capacitats que li permetin manejar la realitat, tant externa com interna. El joc, precisament, obre la possibilitat de crear un espai intermedi entre el que hi ha a fora (la realitat externa) i el que hi ha a dins (les necessitats personals, els desitjos, els sentiments). A l’infant, el joc que té lloc en aquest espai intermedi li permet d’anar rebent i incorporant aspectes del seu entorn més immediat (pares, família, escola) mitjançant el procés d’identificació i fer-ho, no d’una manera passiva, sinó com una incorporació activa, en la qual ell també és protagonista. Un espai intermedi que, en la vida adulta, permet de jugar mentalment amb les idees, amb experiències i sensacions, construint la base de la creativitat com a activitat cultural, científica o artística. En definitiva, doncs, el valor intrapsíquic del joc en l’ésser humà permet, des del punt de vista psicoanalític, la introjecció, la simbolització i la relació.

Cuando jugar se convierte en un problema : el juego patológico y la adicción a los juegos de rol online

En este artículo se revisan las características que pueden llevar a convertir el juego en un trastorno psicológico. Tal es el caso de los juegos de azar con apuesta y de los juegos de rol online (MMORPG). Para ello se repasan los dos criterios de dependencia con respecto a sustancias y conductas, la dependencia psicológica (craving, polarización atencional, modificación del estado de ánimo y pérdida de control) y los efectos perjudiciales (intra e interpersonales). A continuación se analizan los videojuegos y los juegos de rol online para concluir que el juego de identidades que permiten estos últimos es un elemento crucial para establecer si se trata de un hábito inadecuado o de una verdadera adicción. Por otro lado, los videojuegos y los juegos de rol online también fomentan el contacto entre jugadores y por tanto tienen un claro aspecto socializador.

Avaluació dels efectes d'un tractament logopèdic en la qualitat de veu d'adults amb sordesa

La veu de les persones amb pèrdues auditives severes o profundes presenta diverses característiques acústiques que són reconegudes pels oients i que, sovint, se’ls assignen valoracions negatives.En aquest treball s’exposen els resultats d’una experiència d’entrenament vocal amb un grup de deu adults amb pèrdues auditives severes i pregones, portadores de diferents tipus de pròtesi. L’entrenament es va duu a terme durant un any amb una mitjana de 14 sessions individuals. Es va realitzar un registre de la veu en format digital previ i posterior dels participants que ha estat analitzada des de tres perspectives distintes: acústica, perceptiva i narrativa. Des del punt de vista acústic, les mostres han estat analitzades amb el programa MDVP de Kay Elemetrics. S’han utilitzat els paràmetres jitter (estabilitat de freqüència), shimmer (estabilitat d’intensitat) i NHR (relació soroll vs. harmònics). En segon lloc, les mostres s’han sotmès a la valoració de dos jurats d’escolta, un de logopedes experts en veu i un altre de no experts, format per estudiants universitaris no entrenats. Finalment, s’han analitzat els discursos dels participants sobre les característiques de la seva veu.El conjunt de resultats no és totalment coincident entre les distintes perspectives d’anàlisi. Totes tres coincideixen a reflectir la millora vocal en sis dels participants, però discrepen en els altres quatre.L’experiència obre les portes a noves investigacions sobre l’efectivitat dels tractaments de millora de la veu en les persones sordes.

Cap on va la psicopedagogia?

L’ article planteja una reflexió històrica que va des de la Ratio Studiorum fins a Bolonya. I propugna no quedar-se aquí, sinó atansar la tasca psicopedagògica a les noves propostes de la neurociències a partir dels descobriments sobre el cervell. Finalment, fa un breu repàs dels punts de futur de la intervenció psicopedagògica, explicitats en els diversos articles d’aquest monogràfic, per a encabir-los en el projecte unitari de la competència i realització personal de l’ésser humà.

“Transformar les condicions de vida sense incidir en el sentit vital no serveix per a res”. Entrevista a Salvador Busquets

Salvador Busquets ha estat disset anys director d’Arrels Fundació, entitat dedicada a acompanyar persones en fase consolidada d’exclusió. No té formació teològica ni filosòfica, és llicenciat en Econòmiques, i va desenvolupar la seva activitat professional en el sector privat fins a l’any 1995, abans d’incorporar-se a Arrels Fundació. Actualment és el coordinador de totes les entitats d’acció social de la Companyia de Jesús a Catalunya. L’hem convidat a participar en la classe de l’assignatura “Diàleg interreligiós i acció social” que fan els estudiants de quart curs de Treball Social i Educació Social de la Facultat Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull. Entre tots tenim diverses qüestions que li volem plantejar, i així encetem el diàleg.

La problemàtica psicopedagògica a secundària : alguns elements de particular incidència actual

Aquest article presenta una breu anàlisi de la situació actual de l’Educació Secundària, centrada en vuit punts: els continguts curriculars, els mètodes d’ensenyament-aprenentatge, la motivació de l’alumnat, la motivació del professorat, l’avaluació, la tutoria de grup, la tutoria individual i les relacions escola-família. Com a pistes de futur assenyala cinc aspectes: els espais de trobada escola-família, concretar els valors i conviccions de pares i mestres, l’actuació dels equips interdisciplinaris, la valoració multidimensional del progrés dels alumnes i el rellançament de la tutoria.

Reflexions al voltant de la resiliencia. Una conversa amb Stefan Vanistendael

E Darre rament, e l concepte resili cncia s' ha fet molt present en e ls discursos tècnics del camp soc ial. Ara bé, e ls usos que se li estan donant són múlti ples i en alguns casos molt diferenciats entre ells. Per cl arificar e l sentit ini c ial de l concepte hem mantingut una: conversa amb el professor Stefan VanistendaeL una de les persones que més ha desenvolupat aquest concepte i explorat les seves aplicacions.

Aprendre estratègies : aproximació experimental

Aquest article recull una aproximació experimental de les estratègies i els procediments d’aprenentatge, amb una recerca sobre els estils cognitius dels infants. Queda clar que els infants són preferentment visuals, segons el constructe de La Garanderie. Es fan unes propostes de futur sobre cap on hauria d’anar l’aprendre a aprendre.

La incidència de l'estrés en el cos docent

Aquest article ofereix una visió actualitzada de l’alarmant incidència de l’estrès en el col·lectiu docent, aprofundint en el seu diagnòstic, multicausalitat i diversifi cada repercussió. Així, doncs, es posa de manifest l’elevada subjectivitat en l’aparició de l’estrès, com també altres causes vinculades amb les dimensions personal, organitzativa i social. També es descriuen tant els indicadors de risc, com els factors de protecció més signifi catius envers la seva gènesi. Finalment, es presenta una proposta d’intervenció integradora i multimodal, de caràcter preventiu i pal·liatiu, constituïda per dinou programes que engloben la totalitat de les àrees implicades en aquesta patologia. Paraules clau: Estrès laboral docent, Burnout, Indicadors de Risc laboral, Factors de Protecció laboral, Programes preventius i palliatius d’estrès.

El Joc tradicional a la iconografia filatèlica

Des del Grup de Recerca i Investigació sobre Esport i Societat (GRIES) ha semblat escaient iniciar un projecte de recerca que permeti aprofundir en l’estudi de la “Cultura lúdica com a patrimoni”. Aquest projecte de recerca i la dedicada a “Esport i modernització a Catalunya en el segle XX” són els dos projectes que sostenen una de les quatre línies d’investigació desplegades per aquest grup de recerca, en concret aquella que fa referència a “Cultura, esport i patrimoni”. Doncs bé, el present article dóna a conèixer els resultats obtinguts en tres estudis en relació a la utilització d’una de les fonts iconogràfi ques que al nostre entendre no ha merescut la sufi cient atenció per part dels investigadors malgrat disposar d’informacions força valuoses, si més no, en l’àmbit de l’estudi dels jocs populars i tradicionals. Ens estem referim a la iconografi a fi latèlica. El primer dels estudis mostra els resultats obtinguts en la investigació d’una emissió fi latèlica que aplegava força manifestacions lúdiques, la “Serie Europa -Juegos infantiles - 1989”. El segon ha consistit en l’elaboració d’un catàleg fi latèlic de jocs tradicionals d’Europa i el seu corresponent anàlisi. Per últim, el tercer, pretén consolidar aquest projecte, amb la realització d’una tesi doctoral que pretén estudiar els jocs i esports tradicionals d’arreu del món a través de la fi latèlia.

La naturalesa de la tàctica esportiva: aproximacions a la seva mesura

La tàctica esportiva, la relació de l’esportista amb els altres esportistes de l’entorn o les aptituds interactives dels individus fent esport centren la refl exió del present article. S’aprofundeix en el marc de referència i en la visió de diversos autors del fenomen tàctic a l’esport. S’aporta una anàlisi etimològica dels termes vinculats i es revisen les principals propostes que s’han utilitzat per mesurar les aptituds tàctiques i cognitives a l’esport. Finalment, s’apunten algunes línies de recerca futura centrades en la utilització de les noves tecnologies.

Valoració de l'equilibri motriu durant el cicle vital

Des dels anys 1970 ençà, s’ha desenvolupat un creixent interès dins del món de la psicologia per observar l’evolució de les diferents capacitats humanes durant tot el cicle vital. En l’actualitat, la psicologia evolutiva no només es refereix a l’estudi des de les primeres etapes de la vida fi ns a l’etapa adulta, sinó que també implica la recerca durant tot el transcurs de la vida. Encara que a priori pot ser molt interessant veure tota l’evolució de forma global, no hi ha molts psicòlegs evolutius que es dediquin en aquest tipus d’investigació, per motius de temps i diners que cal disposar per portar-les a terme. En general, els estudis analitzen per separat els diferents segments del cicle vital començant per la lactància, continuant per la infància, adolescència, edat adulta i acabant amb la gent gran. D’aquesta manera el que s’obté és una informació segmentada per edats sense poder veure una perspectiva evolutiva des del principi fi ns al fi nal de la vida. És per aquest motiu que ens ha costat aconseguir estudis de la conducta humana que facin referència a tot el cicle vital, i a més si el centre d’interès són les conductes motrius. Així doncs, descriure les investigacions més rellevants sobre l’equilibri al llarg de la vida i al mateix temps posar de manifest la necessitat de portar a terme recerques que valorin la motricitat humana durant tot el cicle vital, pretén ser l’objectiu d’aquest article.