Organisational adaptation of multi-agent systems in a peer-to-peer scenario

Organisations in Multi-Agent Systems (MAS) have proven to be successful in regulating agent societies. Nevertheless, changes in agents' behaviour or in the dynamics of the environment may lead to a poor fulfilment of the system's purposes, and so the entire organisation needs to be adapted. In this paper we focus on endowing the organisation with adaptation capabilities, instead of expecting agents to be capable of adapting the organisation by themselves. We regard this organisational adaptation as an assisting service provided by what we call the Assistance Layer. Our generic Two Level Assisted MAS Architecture (2-LAMA) incorporates such a layer. We empirically evaluate this approach by means of an agent-based simulator we have developed for the P2P sharing network domain. This simulator implements 2-LAMA architecture and supports the comparison between different adaptation methods, as well as, with the standard BitTorrent protocol. In particular, we present two alternatives to perform norm adaptation and one method to adapt agents'relationships. The results show improved performance and demonstrate that the cost of introducing an additional layer in charge of the system's adaptation is lower than its benefits.

Eliciting preferences for collectively financed health programmes : the "willingness to assign" approach

Improving public involvement in health system decision making stands as a primary goal in health systems reform. However, still limited evidence is found on how best to elicit preferences for health care programs. This paper examines a contingent choice technique to elicit preferences among health programs so called, willingness to assign (WTAS): Moreover, we elicited contingents rankings as well as the willingness to pay extra taxes for comparative purposes. We argue that WTAS reveals relative ( monetary-based) values of a set of competing public programmes under a hypothetical healthcare budget assessment. Experimental evidence is reported from a delibertive empirical study valuing ten health programmes in the context of the Catalan Health Services. Evidence from a our experimental study reveals that perferences are internally more consistent and slightly less affected by "preference reversals" as compared to values revealed from the willingness to pay (WTP) extra taxes approach. Consistent with prior studies, we find that the deliberative approach helped to avoid possible misunderstandings. Interestingly, although programmes promoting health received the higher relative valuation, those promoting other health benefits also ranked highly

Educational expansion, intergenerational mobility and over-education

[eng] There is a vast literature on intergenerational mobility in sociology and economics. Similar interest has emerged for the phenomenon of over-education in both disciplines. There are no studies, however, linking these two research lines. We study the relationship between social mobility and over-education in a context of educational expansion. Our framework allows for the evaluation of several policies, including those affecting social segregation, early intervention programs and the power of unions. Results show the evolution of social mobility, over-education, income inequality and equality of opportunity under each scenario.

Components del procés interactiu que afavoreixen la formació de l'alumnat a l'educació secundària obligatòria

L'educació secundària obligatòria sembla que estigui permanentment en crisi: situacions conflictives entre els diferents agents, fracàs escolar, bullying o reiterades modificacions curriculars són alguns dels múltiples exemples que envaeixen els medis educatius i el debat social i accentuen les crítiques i les experiències negatives que es donen en aquesta etapa educativa. Certament, la secundària obligatòria té com a repte fonamental la comprensivitat, que comporta l'atenció a la diversitat de tots els adolescents en una etapa vital complicada; aquest repte educatiu i social, sens dubte, ha de tenir ombres, però també té llums en forma d'experiències reeixides que convergeixen en un millor i major aprenentatge de l¿alumnat. La recerca que es presenta en aquest article es proposa fer emergir i difondre les característiques que reuneixen les pràctiques exitoses que es donen a les aules de la secundària obligatòria. La metodologia usada per assolir aquesta finalitat essencial ha estat el recull i l'anàlisi de relats de persones de diferents trams d'edat sobre les seves millors experiències en la secundària obligatòria com a alumnes.Els diversos objectius que es pretenen amb el recull i l'estructuració d'aquestes veus es poden sintetitzar en dos: identificar les característiques essencials o components de les «bones pràctiques» i contribuir a la reflexió i el debat en la formació inicial i permanent del professorat. A partir de les aportacions recollides es pot concloure que: - A l'ESO, en el nostre context, es registren nombroses experiències reeixides per a l'aprenent. Les experiències tenen incomptables formes de concretar-se en la pràctica (en forma de projectes, plans estratègics, programes concrets de determinades matèries, etc.). - Malgrat la diversitat de pràctiques concretes, hi ha un nombre reduït de components que determinen i caracteritzen aquestes pràctiques reeixides. El nostre treball identifica aquests components i els agrupa en cinc categories que es refereixen a aspectes de metodologia, continguts, relació educativa, relació entre iguals i projecte de centre.

Educació per a la seguretat i prevenció d'accidents a les institucions educatives.

Per lluitar contra els accidents és necessari establir programes educatius,entre els quals destaquen els escolars. Durant les primeres etapes de la vida i fins a l'adolescència, l'educació en la seguretat esdevé primordial pel fet que els infants són molt vulnerables, perquè els adolescents i joves s'exposen voluntàriament al risc i també perquè els uns i els altres estan en una etapa de la vida molt plàstica i receptiva per incorporar hàbits sans i segurs. Quan aquests programes es duen a terme a les institucions educatives és més fàcil d'assolir els objectius, perquè hi ha la possibilitat de sistematitzar les experiències d'aprenentatge i es disposa de més recursos i de més oportunitats per incidir en el tema de manera continuada i progressiva.

Guia d’Internet (HTML5 i reproductors web)

Aquest document dóna les pautes bàsiques per poder incorporar vídeos incrustats en una pàgina web codificada en HTML5, amb un reproductor accessible. Així mateix, es dóna una introducció a l’eina ccPlayer, reproductor de vídeos que està implementat com un objecte SWF Flash i que permet l’addició de subtítols. Veurem també una altra eina similar, el JWPlayer.

La evaluación participativa de un programa de formación para una participación activa e intercultural

Este artículo parte de las bases teóricas y metodológicas fundamentales para la elaboración, aplicaciónes y evaluación de un programa de formación para una participación activa e intercultural específicamente diseñado para mujeres. El programa sigue una metodología de evaluación participativa, que incluye la participación de los sujetos en todo el proceso de la evaluación. Presentamos un modelo de evaluación participativa: la evaluación diagnóstica que incluye el origen del proyecto, un análisis en profundidad de mujeres inmigrantes sobre su ejercicio de la participación y un análisis del contexto de aplicación; la evaluación de la aplicación que contiene una síntesis el trabajo desarrollado durante las sesiones; y la evaluación final que analiza los efectos del programa con respecto a los objetivos y necesidades identificadas en el diagnóstico.

L'avaluació universitària: l'experiència de la Universitat de Barcelona

El Pla d'Avaluació-lnnovació de la UB inicia el camí el curs 90-91 amb la creació d'un gabinet tecnic encarregat de donar forma i fer operatives diverses idees dirigides cap a una millora de la qualitat de l'educació universitaria. Les practiques d'avaluació institucional en el context europeu, així com les experiencies i el marc legal de la universitat espanyola són referents que s'han pres en consideració. Aquests marcs de referencia s'examinen a la primera part del trebal!. A la segona part, s'exposa el Pla, dissenyat al voltant de deu programes d'actuació que recullen tres tipus amplis d'accions: de caracter avaluatiu (intern-extern), de caracter avaluatiu-innovació i de caracter formatiu-innovació. Els programes es desenvoluparan al Ilarg del trienni 91-93 i d'alguns, després del primer any d'actuació, ja se'n poden oferir elements d'avaluació, tant del procés com deis resultats.

L'acolliment familiar especialitzat: avaluació d'una experiència

En aquest article es presenten els resultats relatius a l'evaluació del programa d'acolliment especialitzat dut a terme a Catalunya des de la perspectiva de les famílies acollidores. Recull un anàlisi i una valoració de com s'han implementat cada una de les fases del programa, matizat, en cada cas, per les expectatives, emocions i sentiments que han acompanyat tot el procés. Un procés on, sens dubte, les famílies d'acollida han estat una de les parts directamet implicades. El rpocés de reflexió sobre la pròpia experiència que fa cadascuna de les famílies a partir de les entrevistes permetrà un apropament als factors relacionats amb l'èxit en les primeres fases del programa i valorarà la utilitat i adequació del programa en la seva totalitat.

La formació del professorat en educació intercultural

Aquest article assenyala la importància que la formació del professorat adquereix per introduïr i millorar la pràctica de l'educació intercultural. Des d'una visió realista, es comença per la dimensió legal que vehicula la organització del pla de formació intercultural a Catalunya tant en les modalitats de formació inicial com permanent. A continuació, entra en les grans orientacions conceptuals que dominen aquest àmbit i descriu com es concreten en els diversos models de desenvolupament professional, les àrees de coneixement i possibles estratègies formatives plantejades dins dels programes de formació vinculats als diferents enfocaments de l'educació multicultural

La garantia social: un recurs de lluita contra l'exclusió social

En aquest article s'ofereix una perspectiva general al voltant del concepte de garantía social, intentant oferir un horitzó que supera la dimensió de la inserció laboral amb la finalitat d'assolir una adequada integració social. En aquest sentit, es desenvolupen les característiques del centre de recursos per la garantía social com model d'atenció integral, detallant els objectius i els processos bàsics a seguir.

Risc i seguretat en el context educatiu: un debat necessari en el marc d'una educació orientada al desenvolupament de la ciutadania

En aquest article se profunditza en torna a les repercusions dels nous escenaris teòrics relacionats amb el desenvolupament del concepte de risc en la segona modernitat. Les tradicions d'anàlisi de la violència escolar o de la gestió positiva del conflicte, han constituït-del fet encara avui dia constitueixen- referents importants per a l'anàlisi de la seguretat en els centres educatius, però el desenvolupament d'un nou concepte de seguretat humana sorgit a partir dels Programes de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD) proporciona un marc de reflexió més ampli. Partint d'aquesta perspectiva, se pretèn operativitzar un model que permeti comprendre com es construeix la percepció de risc en el context escolar.

Elaboració d'un programa de formació per promoure la participació activa en societats multiculturals

Aquest article exposa les bases teòriques i l'estudi diagnòstic que fonamenten l'elaboració i l'aplicació d¿un programa de formació, específicament dissenyat per a dones, per promoure una participació activa. El programa, que inclou vint-i-dues activitats organitzades en cinc blocs temàtics, busca crear i promoure espais de participació on es fomenti el dret i la responsabilitat de participar, s'adquireixin les competències ciutadanes necessàries per tenir presència activa a l'espai públic, i es promogui un tipus d'identitat cívica a partir del diàleg i les relacions que es generen entre les persones participants.

La participació ciutadana: dimensió clau de l'educació per a la ciutadania

Aquest article té l'objectiu d'exposar les bases pedagògiques que fonamenten l'educació per a la ciutadania. Es parteix d'un model ampli de ciutadania proposat des del Grup de Recerca en Educació Intercultural (GREDI) que inclou el sentiment de pertinença a una comunitat, les competències ciutadanes i la participació activa. Partint d'aquests elements es plantegen propostes educatives (programes d'activitats i l'estratègia pedagògica d'aprenentatge-servei). L'article acaba amb una reflexió entorn de la formació per a una ciutadania paritària a les escoles, el nucli central formatiu de la qual al·ludeix a l'element de la participació de les dones en igualtat de condicions.

Algunes notes sobre la formació del professorat

Parlar sobre la formació del professorat a Catalunya i Europa, en el marc d'una reforma educativa i de les prioritats europees del 1993, considerant la formació inicial i la permanent, no és tasca facil. Aquest és, peró, l'encarrec rebut i el compromis adquirit. Sóc conscient d'algunes de les limitacions d'aquestes pagines, que provenen de la complexitat mateixa de les qüestions plantejades. Amb tot, no he renunciat a opinar amb llibertat sobre la nostra situació actual, referint-me tant a aspectes globals com a realitzacions i programes concrets, i fent-ho sense les limitacions i condicionaments que imposen, sovint, les representacions institucionals.