The maximun and the addition of assigment games

[cat] En el context dels mercats a dues bandes, considerem, en primer lloc, que els jugadors poden escollir on dur a terme les seves transaccions. Mostrem que el joc corresponent a aquesta situació, que es representa pel màxim d’un conjunt finit de jocs d’assignació, pot ser un joc no equilibrat. Aleshores proporcionem condicions per a l’equilibri del joc i, per aquest cas, analitzem algunes propietats del core del joc. En segon lloc, considerem que els jugadors poden fer transaccions en diversos mercats simultàniament i, llavors, sumar els guanys obtinguts. El joc corresponent, representat per la suma d’un conjunt finit de jocs d’assignació, és equilibrat. A més a més, sota certes condicions, la suma dels cores dels dos jocs d’assignació coincideix amb el core del joc suma.

The assignment game: core bounds for mixed-pair coalitions

In the assignment game framework, we try to identify those assignment matrices in which no entry can be increased without changing the coreof the game. These games will be called buyer¿seller exact games and satisfy the condition that each mixed¿pair coalition attains the corresponding matrix entry in the core of the game. For a given assignment game, a unique buyerseller exact assignment game with the same core is proved to exist. In order to identify this matrix and to provide a characterization of those assignment games which are buyer¿seller exact in terms of the assignment matrix, attainable upper and lower core bounds for the mixed¿pair coalitions are found. As a consequence, an open question posed in Quint (1991) regarding a canonical representation of a ¿45o¿lattice¿ by means of the core of an assignment game can now be answered

Art i ciència: converses

A la infància, Enric Canadell químic teòric i Àlex Nogué artista visual comparteixen pupitre i jocs de carrer a Castellfollit de la Roca, un poble de la Garrotxa, Girona. Segueixen trajectes vitals ben diferents i desenvolupen una ampla experiència professional internacional en la ciència i l'art. Quaranta-cinc anys més tard es retroben novament sota el projecte "En comptes de la revolució, converses" promogut per Cafè Central i l'Associació per les Arts Contemporànies H.ACC per tal de cercar coincidències en les seves activitats professionals aparentment tan dispars i en la seva forma de viure-les.

El laboratori d'Arqueologia Experimental del Vendrell (Baix Penedès). Primers resultats

En aquest article es presenten els primers resultats d'un projecte d'arqueologia experimental, que s'està desenvolupant en un laboratori a l'aire lliure on se sotmeten a experimentació sistemàtica diversos aspectes de l'arquitectura i tecniques constructives tradicionals aplicables a la protohistòria de la Mediterrania nord-occidental, per tal de verificar les hipotesis de reconstrucció proposades en els darrers anys per a diversos jaciments.

La legislació constantiniana respecte de l'episcopalis audientia.

Dues disposicions de Constantí -el Codex Theodosiallus I, 27, 1 (318) i la COllstitutio Sirmondina I (333)- constitueixen la primera san ció legal del poder jurídic deIs bisbes en afers externs a la religió. Al voltant d' elles creix una nova institució eclesiastica, l' episcopalis audientia, la qual, recollint els preceptes cristians tradicionals, aplica el dret imperial en la resolució de causes de naturales a civil. La controvertida veracitat de les lIeis constantinianes i la varietat d' interpretacions que susciten depassen l' ambit d' allo estrictament jurídic per endinsar-se en la canviant societat romana del segle IV.

Identifiació arqueològica i arqueomètrica de noves produccions de Terra Sigillata Hispànica a l'àrea dels Pirineus catalans

Les excavacions realitzades a la Cerdanya han proporcionat l'evidencia arqueologica de la possible existencia d'una producció local de TSH, que inc10u les fonnes tradicionals i d'altres formes noves. Per tal de contrastar aquesta hipotesi, s'ha desenvolupat un estudi arqueometric per FRX i DRX. EIs resultats mostren l'existencia de diverses produccions desconegudes fins el present, sense que cap deis materials estudiats hagin pogut associar-se al taller d' Abella ni a les produccions de l'area de Tricio. Aquestes noves produccions ofereixen, a més, una important diversitat tecnologica.

El conte popular català com a eina de transmissió dels valors educatius

Al final dels anys setanta neix una nova manera d'explicar contes, a partir de contistes sovint urbans i cultes, utilitzant recursos no directament tradicionals, i amb una relació amb l'auditori que s'apropa més aviat a l'espectacle instituït que no pas a la transmissió de coneixements i fantasies deis nostres avantpassats. Es configura una etapa caracteritzada per l'arraconament i l'oblit del conte popular catala; paral-lelament van desenvolupant-se noves técniques que proporcionen educació i basicament distracció als nens i nenes.

L'avaluació de l'alumnat a la universitat

En les últimes dècades, en el camp de l'avaluació en general i, en particular, en el de l'avaluació dels aprenentatges, s'hi reflecteixen importants transformacions. Moltes raons justifiquen aquests canvis projectats en l'àmbit universitari. Podem indicar-ne com a rellevants els següents: a) La incorporació ineludible de nous objectius d'aprenentatge que la societat de la informació requereix dels professionals universitaris: capacitat de transferència, de treballar en grup i en xarxa; habilitats per seleccionar informació i per autoformar-se; saber desenvolupar comportaments d'autonomia, etc. Tots aquests objectius d'aprenentatge són competències que van més enllà del que ofereixen els tradicionals procediments d'avaluació. b) El desenvolupament de noves estratègies d'avaluació (mapes conceptuals, portafolis, etc. ) que posen en joc habilitats complexes i processos metacognitius, més d'acord amb les noves competències professionals i personals. A l'article s'analitzen diferents plantejaments d'avaluació de l'alumnat en l'àmbit universitari, distingint diferents modalitats i presentant tècniques, tant de tipus tradicionals com noves.

Set obres sobre retòrica i persuasió

El comentari crític de set obres sobre retòrica i persuasió, publicades recentment, ofereix una visió de diverses perspectives teòriques i també de les aplicacions a situacions comunicatives específiques. Les obres són El arte de hablar , de José Antonio Hernández Guerrero i María del Carmen García Tejera; Retórica , de Giambattista Vico, editada per primera vegada en castellà; 40 jocs per parlar català , de Jacqueline Jacquet, Sílvia Casulleras, Núria Mirabet; Acròbates de l'emoció , d'Amadeu Viana; Tres finestres obertes al món de la comunicació , de Ricard Morant i Miquel Peñarroya; El lenguaje de la negociación , de Joan Mulholland; i Tècniques de negociació i resolució de conflictes , de Carles Mendieta i Suñé.

Competiciones de lucha en la Hispania antigua

En este artículo analizamos y clasificamos los testimonios iconográficos y epigráficos de época prerromana y romana en Hispania sobre los combates cuerpo a cuerpo sin armas. La primera evidencia es una escultura ibérica de lucha del siglo V a.C. Con la romanización, se generalizan por toda la Península las competiciones grecorromanas de lucha, pugilato y pancracio. En los siglos II y III estas pruebas conocen su periodo de esplendor; se conservan nscripciones y mosaicos en establecimientos termales. En época visigoda desaparecen los testimonios, coincidiendo con el ocaso de la vida urbana romana.

El laboratori d'Arqueologia Experimental del Vendrell (Baix Penedès). Primers resultats

En aquest article es presenten els primers resultats d'un projecte d'arqueologia experimental, que s'està desenvolupant en un laboratori a l'aire lliure on se sotmeten a experimentació sistemàtica diversos aspectes de l'arquitectura i tecniques constructives tradicionals aplicables a la protohistòria de la Mediterrania nord-occidental, per tal de verificar les hipotesis de reconstrucció proposades en els darrers anys per a diversos jaciments.

La didàctica del patrimoni: nous camins per nous temps

L'article tracta d'una de les branques emergents en Didàctica de les Ciències Socials: la Didàctica del Patrimoni. A partir de camps d"acció tradicionals, com el vinculat a l"ensenyament, s"obre a nous camps, com la museografia i la mediació en béns patrimonials, del qual es considera estructurant. L"article acaba amb la proposta d"una nova titulació vinculada a les necessitats socials i culturals de la nostra societat i permet que la didàctica de les ciències socials ja no sigui exclusiva del marc de l"ensenyament reglat.

El desplegament curricular de les competències bàsiques. Una proposta real d’intervenció

Les competències bàsiques han entrat a formar part dels currículums del país per donar resposta a les finalitats educatives que s'han descrit en l'àmbit internacional per definir les capacitats i els sabers que s'han d'haver adquirit al final de l'educació secundària obligatòria. A més dels tradicionals continguts relacionats amb les disciplines del saber, els canvis socials i culturals que estem vivim, les noves relacions personals i la complexitat en l'àmbit laboral han provocat que el currículum inclogui altres continguts relacionats amb la formació integral de la persona mitjançant les competències metadisciplinàries. El fet d'introduir les competències bàsiques en un currículum organitzat per àrees i amb una descripció quasi nul·la dels objectius i continguts de cada competència n'ha dificultat molt la comprensió i la posada en pràctica. Actuar de manera competent vol dir saber resoldre amb èxit un problema o una qüestió de la realitat a partir de la mobilització de diferents tipus de saber que s'ajustin a la selecció d'un esquema per resoldre'ls. La proposta presentada del desplegament curricular de les competències és una eina que aporta tres avantatges. Primerament, permet seqüenciar i garantir el treball de totes les competències des de totes les àrees. En segon lloc, permet incorporar continguts metodològics competencials dins de les àrees disciplinàries. En tercer lloc, facilita que es donin les condicions necessàries per ensenyar i aprendre les competències a través de la creació de l'àmbit comú.

Some game-theoretic grounds for meeting people half-way

It is well known that, in distributions problems, fairness rarely leads to a single viewpoint (see, for instance, Young (1994)). In this context, this paper provides interesting bases that support the simple and commonly observed behavior of reaching intermediate agreements when two prominent distribution proposals highlight a discrepancy in sharing resources. Specifi cally, we formalize such a conflicting situation by associating it with a `natural' cooperative game, called bifocal distribution game, to show that both the Nucleolus (Schmeidler (1969)) and the Shapley value (Shapley (1953a)) agree on recommending the average of the two focal proposals. Furthermore, we analyze the interpretation of the previous result by means of axiomatic arguments. Keywords: Distribution problems, Cooperative games, Axiomatic analysis, Nucleolus, Shapley value. JEL Classi fication Numbers: C71, D63, D71.

On the coincidence of the Mas-Colell bargaining set and the core

In this paper we prove that the Mas-Colell bargaining set coincides with the core for three-player balanced and superadditive cooperative games. This is no longer true without the superadditivity condition or for games with more than three-players. Furthermore, under the same assumptions, the coincidence between the Mas-Collel and the individual rational bargaining set (Vohra (1991)) is revealed. Keywords: Cooperative game, Mas-Colell bargaining set, balancedness, individual rational bargaining set. JEL classi fication: C71, D63, D71.