Supervisi�� i control de la lectura: anàlisi de procediments, judicis metacognitius i resultats de comprensi�� en estudiants d'Educaci�� Secundària Obligatòria

Els processos de comprensi�� lectora són complexes, i requereixen de l’ús autorregulat, conscient i deliberat de la metacognici�� en les seves dues vessants: supervisi�� i control. L’objectiu d’aquest projecte és analitzar les relacions entre aquests dos components, i la seva repercussi�� en la comprensi�� lectora que finalment s’assoleix. Per tal de tractar aquesta qüesti�� s’han analitzat els processos de lectura seguits per 60 alumnes d’Educaci�� Secundària Obligatòria. La presència i el tipus de relectura ha estat considerada com a mesura de control (estratègia emprada per millorar la pròpia comprensi��), mentre que els judicis metacognitius són considerats com a mesura de supervisi��. També es va elaborar una prova de comprensi�� lectora incloent preguntes que requerissin diferents nivells de processament cognitiu, de més superficial a més profund. Els nostres resultats preliminars mostren una relaci�� entre l’ajust dels judicis metacognitius i la comprensi�� lectora assolida; els lectors que millor entenen el text tendeixen a ser els que millor supervisen la seva comprensi��. La relectura també s’ha mostrat útil per millorar la comprensi��, ja que els participants obtenen millors resultats després de rellegir. Per últim, s’ha trobat una relaci�� significativa entre l’ajust dels judicis metacognitius i la relectura. D’una banda, aquests resultats subratllen la importància de la supervisi�� i el control en la comprensi�� lectora, i ofereixen evidències per explicar les complexes relacions entre supervisi��, control, i resultats de comprensi��. A més, els processos de lectura i els objectius amb què hom rellegeix apareixen com a temes rellevants que requereixen ser investigats per comprendre millor la interacci�� entre els processos de supervisi�� i control en la comprensi�� lectora. D’altra banda, els resultats tenen valuoses implicacions educatives, ja que proporcionen evidències de la importància d’ensenyar processos metacognitius des d’un punt de vista estratègic, en contraposici�� a les “tècniques”, per tal de millorar la comprensi�� lectora.

Utilitat del desfibril•lador automàtic implantable en prevenci�� primària versus prevenci�� secundària en pacients amb miocardiopatia isquèmica i dilatada

El desfibril•lador automàtic implantable evita la mort sobtada en prevenci�� secundària mentre que el benefici en prevenci�� primària és més discutit. L’objectiu del treball és conèixer la utilitat d’aquests aparells comparant prevenci�� primària i secundària. Des de l’any 2000 fins al 2008, s’han estudiat pacients amb miocardiopatia isquèmica i dilatada als que implantaven un desfibril•lador tant per prevenci�� primària i secundària. S’ha observat una infrautilitzaci�� dels desfibril•ladors en la prevenci�� primària, però sobretot a la inclusi�� de pacients amb indicaci�� MADIT II.

Interrupcions en el procés de la rehabilitaci�� en pacients ancians ingressats en una unitat de convalescència geri��trica: factors associats i conseqüències

Objectius: Determinar la prevalença, causes i conseqüències de la interrupci�� de la rehabilitaci�� (IR) en pacients ingressats en una unitat de convalescència geri��trica. Mètode: S’ha realitzat un estudi prospectiu d’una cohort de 300 pacients ingressats consecutivament en una unitat de convalescència per a avaluaci�� integral i rehabilitaci�� durant 10 mesos. IR s’ha definit com la interrupci�� del programa de rehabilitaci�� estàndard durant &3 dies consecutius degut a una causa mèdica, cognitiva o afectiva. S’han registrat possibles factors que podien relacionar-se amb interrupci�� de la rehabilitaci��, recollits en el procés de l’avaluaci�� geri��trica integral feta al moment d’ingrés a la unitat. Aquests factors són: edat, sexe, situaci�� funcional prèvia a l’ingrés actual (puntuaci�� en els índex de Lawton i Barthel), presència de síndromes geri��triques (úlceres per pressi��, desnutrici��, restrenyiment, incontinència esfinteriana, polifarmàcia, immobilitat i confusi�� mental), capacitat funcional en el moment d’ingrés i alta de la unitat (puntuaci�� en Índex de Barthel), funci�� cognitiva (mesurat amb el MMSE de Folstein), depressi�� (mesurat amb el GDS-Yesavage 15) i comorbiditat (mesurat amb l’Índex de Charlson). S’ha analitzat l’efici��ncia del procés rehabilitador (guany en punts en Índex de Barthel per dia d’estada a la unitat) i la destinaci�� d’alta. Resultats: Han presentat IR 54 (22%) dels 247 pacients que han iniciat el programa. Les principals causes d’interrupci�� han estat infecci�� aguda (35%), aguditzaci�� de patologia crònica (22%) i confusi�� (18%). En l’anàlisi univariant les variables significativament relacionades amb la interrupci�� de la rehabilitaci�� són: la presència d’úlceres per pressi�� (38,9% vs 15,0%; p&0,001), de desnutrici�� (63,0% vs 44,0%; p&0,02), d’incontinència urinària (59,3% vs 27,5%; p&0,001), d’immobilitat (33,3% vs 9,8%; p&0,001), de confusi�� (22,2% vs 10,4%; p&0,03) i la puntuaci�� baixa en l’índex de Barthel en el moment de l’ingrés (26,7+/-15,3 vs 30,1+/-19,7; p&0,001). En l’anàlisi multivariant, només han resultat significatives la presència d’incontinència i d’úlceres per pressi�� al moment d’ingrés a la unitat. L’efici��ncia rehabilitadora en el grup IR ha estat de 0,1 ± 0,9, i de 0,8 ± 0,7 en els restants (p&0.001). Només 24% dels pacients del grup IR han sigut donats d’alta a domicili, comparat amb el 82% del grup no IR (p&0.001). Conclusions: IR és freqüent en malalts ingressats per a rehabilitaci�� geri��trica i es relaciona amb pobre efici��ncia rehabilitadora i menor freqüència d’alta a domicili. Pacients amb incontinència o úlceres per pressi�� al moment d’ingrés a la unitat s’ha vist que tenen més possibilitats d’interrompre la rehabilitaci�� i podrien beneficiar-se d’un seguiment proper abans i durant la rehabilitaci��.

Estudio clínico, observacional, de una nueva modalidad ventilatoria; Ventilaci��n Asistida Proporcional. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona, 2010

La ventilaci�� assistida proporcional és una modalitat en la que el respirador genera una assistència proporcional a l’esforç muscular del pacient. En aquest estudi s’han inclòs vuit malalts en “weaning” de la ventilaci�� mecànica. Es descriu la tolerància clínica i es quantifica l’esforç muscular dels pacients. L’esforç muscular va estar sempre dintre de límits predefinits de confort. Concloem que la ventilaci�� assistida proporcional dóna una ventilaci�� mecànica similar a altres modalitats i és probablement més fisiològica.

Post-adopci�� i resili��ncia: l'ajust psicosocial i vivència de l'adopci�� en infants adoptats internacionalment

Antecedents. Cada cop són més els nens i nenes adoptats internacionalment que creixen en la nostra societat, i el seu ajust psicosocial s’ha convertit en un assumpte d’especial interès i rellevància. Objectius. Estudiar l'ajust psicosocial i la vivència de l'adopci�� en els infants adoptats internacionalment. Els objectius específics són: 1) estudiar els nivells d’adaptaci�� personal i social en nens i nenes adoptats/des internacionalment, en comparaci�� amb els estàndards de la poblaci�� normativa; 2) estudiar la vivència de l’adopci�� en nens i nenes adoptats internacionalment i la percepci�� que mares i pares en tenen al respecte; 3) analitzar el paper de las variables estrés i estratègies d’afrontament en l’ajust psicosocial dels infants adoptats. Material i Mètode. La mostra està formada per 103 infants adoptats a l’estranger, d’entre 8 i 12 anys, i els seus respectius pares i mares. Els participants completaren les següents proves: BASC (Behavior Assessment System for Children (BASC; Reynolds & Kamphaus, 1992), Qüestionari de punts forts i febles (SDQ; Goodman, 1997, 1999), Escala de la vivència adoptiva (Reinoso, 2008), Kidcope (Spirito, Stara y Williams, 1988). En realitzen anàlisis estadístics de tipus descriptiu, comparatiu, correlacional i exploratori. Resultats. La majoria dels menors adoptats internacionalment presenta bons nivells de funcionament, si bé un 25% d’ells presenta dificultats adaptatives bàsiques. En general s’observa un elevat nivell de convergència en la visi�� de l’experi��ncia adoptiva entre nens/es i mares i pares. Els infants puntuen més alt en identitat cultural i més baix en discriminaci�� percebuda que els seus pares/mares. Principalment esmenten problemes interpersonals de relaci�� i de salut, malalties i accidents i utilitzen predominantment estratègies d’afrontament aproximatives. Els estressors vinculats amb l’experi��ncia adoptiva són escassament mencionats. Conclusions. L’especificitat de la condici�� adoptiva requereix d’intervencions ajustades a la realitat d’aquests les necessitats d’aquests nens i les seves families.

Abundància i persistència de Faecalibacteriun prausnitzii en la Malaltia de Crohn

Faecalibacterium prausnitzii és un del bacteris anaeròbis més abundants entre les espècies comensals del tracte intestinal humà sa. Aquesta espècie és una de les principals productores de butirat a l'intestí (que és la principal font d’energia per als colonòcits), però també s'ha suggerit que pot produir compostos antiinflamatoris i intervenir en la regulaci�� de vàries rutes metabòliques de l’hoste. F. prausnitzii és un bacteri difícil de cultivar, ja que presenta una elevada sensibilitat a l'oxigen i presenta uns requeriments nutricionals molt exigents, el que ha compromès considerablement el nombre d’estudis basats en aïllats d’aquesta espècie. No obstant això, en els darrers anys l’interès en aquest bacteri està creixent ja que s’ha evidenciat que les poblacions de F. prausnitzii són variables en diferents grups d'edat i que es veuen reduïdes en certs trastorns intestinals com ara la malaltia inflamatòria intestinal i el càncer colorectal. L’objectiu d'aquest treball ha estat aprofundir en el rol que desenvolupa F. prausnitzii com un dels principals bacteris comensals del tracte intestinal humà. En primer lloc, s’ha dissenyat, optimitzat i validat un nou mètode molecular per determinar l’abundància d’aquesta espècie en mostres del tracte gastrointesinal, i s’ha demostrat la seva possible aplicaci�� per ajudar al diagnòstic de la malaltia de Crohn. En segon lloc, s’ha dut a terme un estudi de les característiques filogenètiques i fenotípiques dels aïllats de F. Prausnitzii disponibles en l'actualitat a fi de coneixre’n millor la diversitat genètica i fenotípica i dilucidar quins factors són crucials en comprometre la poblaci�� d’aquest bacteri en un intestí malalt. L’anàlisi de les soques ha revelat que F. prausnitzii inclou Principalment dos filogrups, nutricionalment versàtils i molt sensibles a canvis en les condicions ecològiques que pot patir l’intestí de l’hoste sota certes malalties intestinals. En conclusi��, els resultat obtinguts en aquest estudi mostren que F. prausnitzii és una espècie ben establerta al còlon sa, amb una elvada versatilitat metabòlica ja que és capaç d’ interactuar amb carbohidrats de diferent estructura i complexitat. S’ha corroborat que aquest microorganisme seria un bon indicador de salut intestinal ja que la seva abundància es veu significativament reduida en pacients amb malaltia de Crohn. Aquests resultats concorden amb els obtinguts per proves fisiològiques que mostren una elevada sensibilitat de l’espècie a determinades condicions relacionades amb malalties intestinals. Estudis futurs s’orientaran a comprendre millor quins factros derrivats de la interacci�� amb l’hoste també determinen la persistència d’aquesta espècie en un intestí sa o malalt.

L’ús dels biomarcadors plasmàtics (CKMB i BNP) facilita la detecci�� de patologies embòliques en l’ictus isquèmic agut

Per avaluar la utilitat dels biomarcadors en el diagnòstic etiològic de l’ictus agut, es van estudiar pacients amb ictus isquèmic agut no lacunar, en els quals es va fer una exploraci�� cardiològica i es van determinar els biomarcadors plasmàtics seleccionats (CKMB, pèptid natriurètic cerebral(BNP), D-dímer, mioglobina i troponina I). Els pacients amb fibril•laci�� auricular i els pacients amb patologia embòlica en l’estudi amb ecocardiograma transtoràcic(ETT) van mostrar nivells més elevats de CKMB i BNP respecte els pacients amb ritme sinusal i estudi ETT normal, respectivament. Després de la regressi�� logística, CKMB i BNP es mantenien com a predictors independents de font embòlica.

Contusions mesentèriques i intestinals en els pacients politraumàtics: El perill ocult.

Es descriuen les troballes per TCMT dels pacients politraumàtics amb una lesi�� mesentèrica o intestinal i quin tractament segueixen, així com possibles lesions associades. Es revisen 1284 TCMT realitzades a politraumàtics durant un període de 4anys. 70 pacients presenten una lesi�� mesentèrica o intestinal, essent el líquid lliure la troballa radiològica més freqüent. La majoria són tractats conservadorament i la lesi�� associada més comú és la fractura. La TCMT és la prova d’imatge d’elecci�� en el diagnòstic de les lesions mesentèriques i intestinals en pacients politraumàtics hemodinàmicament estables, i els seus resultats són crucials en l’evoluci�� clínica i el pronòstic.

Más allá de una distinci��n dicotómica del apoyo a la democracia: diversos perfiles de no demócratas

El apoyo ciudadano a la democracia constituye un requisito fundamental de los modernos regímenes democráticos, tanto respecto de su estabilidad y consolidaci��n como de la calidad de su funcionamiento. En este marco, la legitimidad democrática pertenece a la dimensi��n de creencias ciudadanas respecto de que la democracia y sus instituciones son las más apropiadas (de hecho, las únicas aceptables) como régimen de gobierno. Sin perjuicio de lo anterior, no todos los ciudadanos expresan este conjunto de actitudes positivas hacia el régimen democrático. En gran parte de las nuevas democracias un número considerable de personas o bien no entregan un apoyo abierto a la democracia o, expresan actitudes contradictorias hacia los regímenes democráticos. Este grupo de individuos ha sido normalmente tratado por la literatura como un solo grupo homogéneo, que responde sin más consideraciones a la etiqueta de “no demócratas”. Sin embargo, tal como esta investigaci��n pretende demostrar, existen razones teóricas y empíricas para esperar que no haya un único perfil de ciudadanos que no apoya la democracia. Por el contrario, sería posible encontrar y analizar diversos perfiles de “no demócratas”, que explican sus diferencias de acuerdo a distintas objeciones hacia la democracia. Esto es, las razones que se tienen para no entregar un apoyo difuso a la democracia no serían las mismas en todos los casos. De esta forma se derivan las siguientes preguntas de investigaci��n: ¿Cuáles son los argumentos teóricos y empíricos que permiten distinguir diversos tipos de “no demócratas”? ¿Cuáles son las distintas objeciones hacia la democracia (razones) que configuran estos perfiles diversos? Sin embargo, no basta con responder sólo a estas preguntas. Es necesario avanzar en esta línea argumental, preguntándose respecto de la relevancia de distinguir distintos perfiles de “no demócratas”. Así, surge una tercera pregunta: ¿Bajo qué circunstancias tiene relevancia efectuar una distinci��n entre quienes no apoyan la democracia?

Sistema de monitoritzaci�� vital portable amb System on Chip i interfície SD Card

Aquesta memòria descriu el procés de desenvolupament del projecte de fi de carrera “Sistema de monitoritzaci�� vital portable amb System on Chip i interfície SD Card”. Aquest es tracta d’un dispositiu de dimensions reduïdes, baix consum i portable amb capacitat d’enregistrar els biopotencials cardíacs dins d’una targeta de memòria flash SD Card. En temps real es mostra una representaci�� d’aquests biopotencials mitjançant una pantalla LCD gràfica. El projecte, a més, inclou el desenvolupament d’un software de visualitzaci�� per PC que permet l’anàlisi posterior més detallada dels registres emmagatzemats a la targeta SD Card.

Catalogaci�� i millora de vendes d'una llibreria

En aquest projecte s’ha desenvolupat un entorn web per la gesti�� de productes a la Llibreria Roca de Manresa que permet la venda en línia, a més d’un entorn on els possibles clients poden consultar tot el catàleg d’ofertes que ofereix l’empresa. Així la botiga, a més de poder controlar els seus productes de forma més eficient, els podrà servir a molta més gent un cop l’entorn estigui preparat.

Optimitzaci�� d'una aplicacio bioinformàtica d'alineament de seqüències executada en processadors multi-core i many-core (GPUs)

Las aplicaciones de alineamiento de secuencias son una herramienta importante para la comunidad científica. Estas aplicaciones bioinformáticas son usadas en muchos campos distintos como pueden ser la medicina, la biología, la farmacología, la genética, etc. A día de hoy los algoritmos de alineamiento de secuencias tienen una complejidad elevada y cada día tienen que manejar un volumen de datos más grande. Por esta razón se deben buscar alternativas para que estas aplicaciones sean capaces de manejar el aumento de tamaño que los bancos de secuencias están sufriendo día a día. En este proyecto se estudian y se investigan mejoras en este tipo de aplicaciones como puede ser el uso de sistemas paralelos que pueden mejorar el rendimiento notablemente.

Visualitzaci�� de la interaccio entre la proteïnaG12 i la catenina p120

Els processos de senyalitzaci�� a través de receptors acoplats a proteïnes G (GPCRs) estan implicats en una gran varietat de processos fisiològics i patològics. Els objectius de la meva recerca es centren en l’estudi de la funci�� de les proteïnes heterotrimèriques de la família G12, en particular, en el paper que aquestes proteïnes poden tenir en la inducci�� de la migraci�� cel•lular. Des del seu descobriment, s’han descrit diversos efectors que s’uneixen i es regulen per aquestes proteïnes. Les proteïnes de la família de RhoGEF semblen ser els efectors més directes i que juguen un paper més important en els processos de senyalitzaci�� de les proteïnes G12. Tanmateix, resultats recents semblen indicar que altres vies independent de l’activaci�� de Rho són també necessàries perquè els efectes fisiològics de les vies de les proteïnes G12 tinguin lloc. En aquest camp, els resultats que he obtingut, juntament amb resultats previs del grup, han descrit una nova via d’activaci�� independent de Rho. Hem trobat que la proteïna G12 s’uneix a una catenina: la catenina p120. La seva uni�� sembla tenir lloc a través l’extrem N-terminal de la catenina i condueix a la reducci�� de la fosforilaci�� en algun dels seus residus de tirosina, ja sigui per la quinasa Src o per l’activaci�� a través d’EGF. Per tant, aquests resultats suggereixen que una altra via d’acci�� de la proteïna G12 seria mitjançant la regulaci�� de la catenina p120 i, com a conseqüència, alguns processos d’adhesi�� cel•lular es podrien veure afectats. A fi d’entendre millor la regulaci�� i la interacci�� de la catenina p120 hem iniciat l’estudi de la seva distribuci�� cel•lular en l’espai i temps mitjançant tècniques de microscopia. Així, vam intentar construir una sonda de G12 fluorescent amb GFP. Després de diversos intents i experiments amb proteïnes no funcionals hem aconseguit, amb la col•laboraci�� de T. Meigs, una construcci�� funcional que activa Rho. Això ens permetrà acabar els experiments de seguiment in vivo.

Friedrich Nietzsche i Oscar Wilde : la qüesti�� humana, una anàlisi comparada

Anàlisi comparativa de l'obra de Nietzsche i de Wilde en relaci�� als eixos de la vida, l'home i la societat. S'analitza com ambdós autors intenten de fer l'home més humà i quines mesures proposen, la qual cosa implica tractar també què s'entén per vida (dimensi�� individual) i com l'home s'ha de relacionar amb la resta de la humanitat (dimensi�� social).

Per què Harry Potter i no Harriet Potter?

Les pel·lícules i sèries de ficci�� més vistes a Espanya durant el 2008 en clau de gènere.