La millor comprensi�� del desenvolupament cardíac i el dany cel•lular en els mi��cits ajudarà a definir dianes terapèutiques

En el cor embrional, la senyalitzaci�� de mort cel•lular apoptòtica iniciada per receptors de mort i les caspases executores 3 i 7 exerceixen un paper important durant el desenvolupament cardíac no relacionat amb la mort cel•lular, i posteriorment són silenciats en l’adult, on les vies independents de caspases estan implicades en la mort cel•lular patològica. Resultats previs del nostre grup han contribuït a entendre com es regula i silencia en el cor l’expressi�� dels gens de la via apoptòtica depenent de caspases durant el desenvolupament; a més, resultats no publicats demostren que les caspases regulen el procés d’expressi�� de gens en el cor i, contràriament a la maquinària depenent de caspases, TatD, una nucleasa, ’expressa abundantment al cor postnatal. Es desconeixen les funcions de la senyalitzaci�� apoptòtica durant el desenvolupament cardíac, tot i que són essencials per al desenvolupament, a més, la senyalitzaci�� independent de caspases implicada al dany cel•lular en els mi��cits només es coneix parcialment, el nostre objectiu és contribuir al coneixement d’ambdós fenòmens. Creiem que les caspases podrien processar proteïnes reguladores de l’expressi�� de gens musculars alterant la seva activitat, mentre que TatD té un paper rellevant en el dany cel•lular però també en la funci�� cardíaca normal. Volem caracteritzar la contribuci�� de les caspases 3 i 7 en el desenvolupament cardíac, utilitzant models in vivo (estem finalitzant els creuaments necessaris per a disposar dels animals amb el genotip desitjat) i in vitro (pràcticament hem preparat tot el material i hem optimitzat els protocols per a tirar-ho endavant). També volem caracteritzar la funci�� de TatD durant el desenvolupament i fisiologia del cor i conèixer-ne la seva funci�� utilitzant models in vitro i in vivo.

El perdó de l’ofés: la via adequada per alleugerir les càrregues de la justícia? Estudi de la instituci�� i de les alternatives per rendibilitzar els recursos de l’Administraci�� de justícia

En aquesta recerca aportem les conclusions de la nostra investigaci�� sobre la figura del perdó de l’ofès i la seva possible virtualitat com a mitjà per alleugerir l’Administraci�� de Justícia. En primer lloc, analitzem la instituci�� del perdó de l’ofès, en concret, la seva regulaci�� en el nostre Codi penal, els seus antecedents històrics i aportem certes dades de Dret comparat que poden ajudar a l’estudi crític de la instituci�� (1). En la segona part, estudiem els arguments a favor i en contra del perdó de l’ofès dins el sistema penal i ens pronunciem sobre la seva legitimitat com a mecanisme per rendibilitzar l’Administraci�� de Justícia (2). En la tercera part, sobre la base de les conclusions anteriors, aportem una reflexi�� sobre les alternatives al perdó de l’ofès (3). Per últim, en la darrera part, formulem la nostra proposta final sobre els mecanismes per rendibilitzar els recursos de l’Administraci�� de Justícia (4). Segons el nostre estudi, el perdó de l’ofès no és un bon mecanisme per alleugerir la feina de l’Administraci�� de Justícia. En canvi, la reparaci�� i la conciliaci�� si poden operar com a substitutius de la pena en els supòsits de delictes de menor gravetat; en els processos penals per aquests delictes caldria introduir un intent obligatori de conciliaci��, com el del § 380 StPO alemany i, a més, convindria preveure en el Codi penal la facultat del jutge d’eliminar la responsabilitat penal en determinats supòsits de reparaci�� de l’autor a la víctima del delicte.

Implicacions diagnòstiques del strem-1 (soluble triggering receptor expressed on myeloid cells) en malalts amb síndrom del distress respiratori agut (sdra) i patologia abdominal. estudi preliminar

Els pacients amb patologia abdominal aguda poden desenvolupar una insufici��ncia respiratòria secundària a la resposta inflamatòria generada o a una pneumònia nosocomial. El mesurament del “soluble *triggering receptor expressed on myeloid cells 1” (sTREM-1) en líquid alveolar, pleural, sinovial o cefalorraquidi ha demostrat la seva utilitat en el diagnòstic d'infecci��. Es va determinar el sTREM-1 alveolar i peritoneal en pacients amb quadre abdominal agut més síndrom de distress respiratori agut (SDRA). Es va concloure que el sTREM-1 és útil per diagnosticar infeccions abdominals i pulmonars en aquests pacients i que la relaci�� sTREM-1 alveolar/peritoneal podria ser útil per determinar el focus infecci��s.

Hepatitis autoimnune. Diagnòstic, característiques clíniques i resposta al tractament

La hepatitis autoimmune (HAI) és una patologia inflamatòria crónica hepàtica, progressiva i d’origen desconegut d’àmplia variabilitat clínica. S’estudiaren 40 casos (edad mitjana 50.8 anys, 82,5% dones). Al nostre medi la majoria de casos d’HAI són de tipus 1, el 40% debuten en forma d’hepatitis aguda i tenen una malaltia autoimmune associada. El 60% van rebre incialment monoteràpia amb corticoides i el 32,5% associats a azatioprina. Al 94% s’aconsegueix la remissi�� independentment de la pauta terapèutica i és més freqüent si l’AST està augmentada.

Desenvolupament i gesti�� d'un entorn web pel Club Esportiu Futbol Sala Santpedor

Aplicaci�� per al Club Esportiu Futbol Sala Santpedor, que no només contindrà les dades referents a les competicions a on juguen els equips de l’entitat, sinó que també serà un mitjà de comunicaci�� per transmetre informaci�� sobre les seves activitats. L’aplicaci�� permetrà, a través de comentaris i enquestes, millorar la interactivitat tant amb els usuaris del Web com amb els jugadors del club. Per aconseguir-ho s’utilitzaran diverses tecnologies com HTML per l’estructuraci�� de la pàgina, CSS per al seu disseny, MySQL per a la base de dades, PHP per poder transmetre les dades i JavaScript i ActionScript per aportar més dinamisme a la pàgina.

Disseny i desenvolupament d'una botiga online

Aquest projecte consisteix en dissenyar i crear una aplicaci�� web que cobreixi les necessitats de comerç electrònic d’una empresa que es dedica als consumibles d’informàtica. L’aplicaci�� a implementar contindrà un catàleg de productes amb totes les seves característiques (preu, foto, descripci��) part principal de la botiga virtual. També hi haurà un servei d’enregistrament per dur a terme el procés de compra amb èxit que proporcionarà les dades del client. També existirà la possibilitat per part de l’usuari d’escollir entre diverses formes de pagament i d’enviament del producte. A més hi haurà un panell d’administraci�� a disposici�� del venedor per poder gestionar la botiga virtual de manera senzilla i còmoda.

Execuci�� penal de sancions a conductors sota els efectes de drogues d’abús basats en estudi de saliva: ingerència i repercussi�� futura en el Codi penal

El consum de drogues no institucionalitzades té una important dimensi�� epidemiològica. En l'actualitat augmenta el consum de cocaïna i de cànnabis i s'estabilitza o disminueix el de opiacis. En la majoria dels països hi ha una relaci�� entre la drogoaddicci�� i el delicte. Objectius: 1) Obtenir dades sociodemogràfiques en una poblaci�� detinguda en els jutjats de guàrdia que passen a disposici�� judicial; 2) Obtenir dades sanitàries referents a infecci�� per VIH, VHC I VHB; 3) Obtenir dades de consums de cocaïna, haxis, heroïna, benzodiazepines i drogues de síntesis; 4) Conèixer la correlaci�� o concordança clínico-analítica i, 5) Valorar la relaci�� de l'addicci�� a drogues amb la delictologia. Subjectes i Mètodes: Estudi realitzat en una poblaci�� de 151 subjectes consumidors de drogues il·legals detinguts a disposici�� judicial al Jutjat de guàrdia de la ciutat de Barcelona. Temps de l'estudi: 1,5 anys. Mètodes: Administraci�� d'un qüestionari amb dades sociodemogràfiques, sanitàries i de consums de tòxics. Obtenci�� d'una mostra d'orina que es va analitzar per immunoassaig en l'analitzador AsXym (*Abbot). Els resultats es van interpretar com positius o negatius segons el punt de tall establert per al mètode. Resultats: El perfil de la mostra és un home solter, edat mitjana de 31.4 anys, amb estudis primaris i sense professi�� qualificada. La droga il·legal més consumida és la cocaïna, 77,5%, seguida dels opiacis 62,9%, del cànnabis 60,3% i benzodiazepines 61.6% (auto-medicades 40,9%). La prevalença de HIV va ser del 16,7%, VHC 37,9% i VHB 19,1%. La via intravenosa és utilitzada pel 46% dels cocainòmans i pel 53.8% del heroinòmans. Un 45.5% tenen signes compatibles amb UDVP. Només un 14.2% presentava signes de deteriorament físic i un 23.1% una clara síndrome d’abstinència. Existeix un 74.3% de correlaci�� o concordança clínico-analítica. El delicte més relacionat amb el consum de drogues va ser els delictes contra la propietat. Conclusions i Discusi��: Es detecta un alt consum de cocaïna i disminuci�� de l'heroïna. El consum de cànnabis i benzodiazepines és elevat. Els delictes contra la propietat estan associats al consum de drogues il·legals. Propostes: L'estudi té aplicabilitat en medicina forense. El screening rutinari d'orina en poblaci�� detinguda és una mesura d'utilitat. Permet obtenir dades objectives quan se sol·liciten informes de drogoaddicci�� als perits. Els detinguts poden beneficiar-se de circumstàncies modificadores de la responsabilitat criminal en cas de ser consumidors de tòxics, d’acord amb la legislaci�� actual. Els lletrats i l'autoritat judicial tindran una prova objectiva en les seves actuacions per poder resoldre amb més coneixement els procediments on es troben implicats els consumidors de drogues d'abús.

El risc com a paràmetre de les estratègies de planejament del territori: condicions per la gesti�� de les emergències col·lectives mitjançant la prevenci�� dels riscos greus en l'ordenaci�� territorial i l'urbanisme

Els riscos greus es poden materialitzar en emergències col·lectives on l’afectaci�� a la poblaci��, als béns materials, a les infraestructures i als serveis bàsics pot ser molt intensa i de forma molt ràpida. Quan aquests elements vulnerables se situen molt pròxims al focus de l’emergència es pot dificultar l’actuaci�� del sistema de gesti�� d’emergències i més concretament no poder aplicar a temps les mesures de protecci�� i autoprotecci�� a la poblaci��, o bé que aquestes siguin insuficients. La ubicaci�� dels elements vulnerables en relaci�� als potencials focus d’emergència queda definida per la planificaci�� territorial i l’urbanisme. Per tant, una adequada ubicaci�� dels elements vulnerables que faciliti la gesti�� de les emergències pel que fa a l’aplicaci�� de mesures de protecci�� i autoprotecci�� requereix incorporar la prevenci�� dels riscos greus a la planificaci�� territorial i l’urbanisme. Actualment aquest procés de prevenci�� es troba en fase embrionària i disgregat entre diversos col·lectius professionals i organismes sectorials de l’àmbit de la seguretat i el risc. Aquest estudi de recerca recull l’estat actual de la qüesti�� i valora i justifica la importància social i econòmica del problema de la prevenci�� d’emergències col·lectives. A partir d’aquest punt es proposa que atès el caràcter transversal i aglutinador del servei de protecci�� civil, a través d’aquest servei es defineixi un sistema i metedologia per incorporar la prevenci�� del risc als paràmetres que condicionen el plantejament territorial i l’urbanisme. Es proposa que aquest sistema incorpori les visions dels diferents organismes experts amb caràcter sectorial i gestors de riscos greus concrets, i que tingui una estructura i un procés d’implantaci�� similar al model de prevenci�� d’incendis en edificis, altament implantat i efectiu.

Relaci�� i valor pronòstic de la metilaci�� del promotor MGMT , amplificaci�� del EGFR i mutaci�� de l’ EGFRvIII en una sèrie de pacients amb glioblastoma.

Introducci��. La metilaci�� de l’enzim MGMT és un factor predictiu de resposta en pacients amb glioblastoma tractats amb alquilants, però el seu valor pronòstic s’està estudiant . Tanmateix, en el cas de l’amplificaci�� de l ‘EGFR i la mutaci�� EGFRvIII no se s’ha demostrat cap mena de valor pronòstic ni predictiu. Objetius. Determinar la distribuci�� de la metilaci�� de l’enzim MGMT , amplificaci�� de l’ EGFR i mutaci�� EGFR vIII , l’asociaci�� entre ells i avaluar la supervivència global i supervivència lliure de progresi�� en relaci�� amb l’estat de metilaci�� del MGMT , amplificaci�� de l ‘EGFR mutaci�� EGFR vIII . Material i mètodes. S’hi han determinat les variacions genètiques en una poblaci�� de 70 pacients amb glioblastoma i s’han relacionat, a més, amb la supervivènciia global i temps a la progressi��. Resultats. La metilaci�� del MGMT , amplificaci�� de l’ EGFR i detecci�� de ’l EGFR vIII foren detectats en un 38,6 % , 50% y 25,7% DELS pacients , respectivament. No es va demostrar pas cap relaci�� entre l’estat de metilaci�� del MGMT i l’estat de l’ EGFR , a diferència de la relaci�� entre l’amplificaci�� de l’ EGFR i la mutaci�� EGFRvIII. En l’anàlisi multivariant de supervivència global i temps a la progressi��, els factors edat , radioteràpia i metilaci�� del MGMT foren significatius. . Conclusions. L’estat de metilaci�� del MGMT és, doncs, un factor pronòstic de supervivència en pacients diagnosticats de glioblastoma tractats amb radioteràpia i quimioteràpia basada en alquilants , a diferencia de l’amplificaci�� de l’ EGFR i mutaci�� EGFRvIII.

Morbiditat postoperatòria en pacients intervinguts d’un adenoma hipofisari: comparaci�� dels tumors no funcionants i dels secretors d’hormona de creixement i corticotropa

La neurocirurgia és el tractament definitiu més utilitzat pels tumors hipofisaris. Objectiu: valorar les complicacions postquirúrgiques immediates(1º mes) i durant el 1º any dels adenomes hipofisaris secretors de GH, ACTH i no funcionants(NF) operats des del 2001. Metodologia: estudi observacional restrospectiu de 94 pacients (39H, 55D) amb edat a la cirurgia de 46,9±15,5 anys, intervinguts pels 2 mateixos neurocirurgians. Resultats: 40 pacients tenen alguna complicaci�� immediata(42,5% dels NF, 37% GH i 48,5% ACTH) sense diferències en la freqüència de complicacions entre els 3 grups. Les complicacions més freqüents són: diabetis insípida transitòria(23,4%), fístula LCR(6,7%), sinusitis i meningitis(2,2%). Els secretors d'ACTH tenen una tendència a tenir més DI transitòria i sinusitis respecte els NF(p=0,071), mentre que els NF tendeixen a presentar més fístules LCR, meningitis i convulsions(p=0,08). En els GH, existeix major incidència de fístules LCR comparat amb els ACTH(p&0,05), sense diferències amb els NF. 10 pacients tenen complicacions al 1º any postquirúrgic(7,5% dels NF, 11,1% GH i 14,8% ACTH), destacant major incidència d'artromi��lgies i síndrome del túnel carpi�� en els ACTH comparat amb els altres 2 grups (p&0,05). Les variables més importants quan fem una predicci�� d'aparici�� de complicacions són: tipus de cirurgia utilitzada (més a craniotomies que als abordatges transesfenoidals) i presència d'extensi�� extraselar tumoral, sense ser significatiu(p=0,091). Conclusions: malgrat que els tumors d'ACTH són majoritàriament microdenomes(77,7%), i es presenten en pacients més joves, tendeixen a associar-se a major nombre de complicacions immediates i durant el primer any en comparaci�� amb els NF i GH(97,5%, 81,4% macroadenomes respectivament).

Los límites de la compacidad urbana como instrumento a favor de la sostenibilidad. La hipótesis de la compensaci��n en Barcelona medida a través de la huella ecológica de la movilidad y la vivienda

La hipótesis de la compensaci��n plantea la posibilidad de que los individuos que viven en centros urbanos densos tengan una mayor propensi��n a disponer de una segunda residencia y/o llevar a cabo desplazamientos más frecuentes hacia destinos más alejados durante los fines de semana y las vacaciones que los individuos que viven en zonas poco densas. En este contexto, no está claro cuál es el efecto neto de la densidad en términos ambientales. En esta investigaci��n se contrasta la hipótesis de la compensaci��n en la Regi��n Metropolitana de Barcelona utilizando como indicador de impacto ambiental la huella ecológica de la movilidad y de la vivienda. Los resultados obtenidos rechazan la hipótesis de la compensaci��n en un sentido fuerte, pero se detecta la existencia de un nivel máximo de densidad a partir del cual ejerce un impacto de signo positivo.

Funcions de les molècules associades a la mielina i la proteïna pri��nica cel•lular (PrPc) en neurodegeneraci�� (Malaltia d’Alzheimer) i neuroinflamaci�� (Esclerosi Múltiple)

Les proteïnes associades a la mielina (MAIS), Nogo-A, MAG i OMgp, són molècules que presenten una capacitat inhibitòria molt important per el recreixement axonal i la neuroreparaci�� després de lesi��. No obstant des de fa anys les seves funcions han estat ampliades i s’han involucrat en diferents processos degeneratius del sistema nervi��s o en processos neuroinflamatoris del sistema nervi��s central i el perifèric com ara l'Escleresi Múltiple (MS). La base neurobiològica d’indicadors moleculars que són responsables del dany axonal en MS segueixen sense estar plenament descrits. Recentment s’ha publicat que el mecanisme de senyalitzaci�� Nogo-A pot regir els primers canvis de la desmielinitzaci�� immunomediada del sistema nervi��s central en el model animal de MS, l’encefalomielitis autoimmune experimental (EAE). De la mateixa forma la proteïna pri��nica cel•lular és una proteïna que s’ha associat majoritàriament a malalties espongiformes, però que recentment s’ha vinculat (no sense controvèrsia) amb la seva possible relaci�� amb la Malaltia d'Alzheimer (AD), ja que seria capaç de reclutar els oligòmers d’Aβ (ADDLs), els quals correlacionen millor amb el grau de demència, i amb els que interacciona directament, actuant així com un possible mediador de la fosforilaci�� de tau en la malaltia. No obstant, les funcions de les MAIS i de la PrPc en aquests models de la malaltia no estan clarament definits i, per altra banda, es desconeixen els mecanismes de senyalitzaci�� implicats, no descartant de forma clara el component neural i l’immune.

Estudi comparatiu de detecci�� de Virus del Papiloma Humà entre pell psori��sica i pell normal.

Existeix un debat continu sobre la rellevància del Virus del papiloma humà (VPH) en l’etiopatogènia de la psoriasi. S’ha reportat un elevat percentatge de detecci�� de VPH en pacients psori��sics, sobretot el VPH5 i 36, suggerint que podrien correspondre a l’antigen causal de la cascada inmunològica. El propòsit de l’estudi és utilitzar un mètode ampli per a la detecci�� d’ADN tant de beta com gamma-papilomavirus en 30 bi��psies de pell psori��sica i 30 bi��psies de pell sana. Avaluarem si els VPH són detectats de forma més freqüent en pell psori��sica en comparaci�� amb pell sana, i quins són els VPH específics més sobreexpresats.

Revisi�� morfológica de smd amb del(5q) aïllada i amb del (5q) + 1

Van den Berghe et al. va descriure el “Sdr. 5q-” com un SMD amb del(5q) aïllada, curs indolent, predomini femení, anèmia macrocítica, amb o sense trombocitosi i megacariocits monolobulats. El SMD amb del(5q) aïllada constitueix un subtipus específic de SMD en la classificaci�� de la OMS. L’objectiu del estudi era revisar mostres de SP i MO de SMD amb del(5q) aïllada o amb del(5q) més una alteraci�� citogenètica. Els resultats mostren la dificultat de classificaci�� dels SMD amb les classificacions actuals, i suggereix que no hi ha diferencies entre els SMD amb del(5q) aïllada i els SMD amb del(5q) +1.

Prevalence and persistence of gymnodimines in clams from the Gulf of Gabes (Tunisia) studied by mouse bioassay and LC-MS/MS

In this work we studied the toxicity in clams from the Gulf of Gabes, Tunisia (Southern Mediterranean). Samples from two stations (M2 and S6) were collected monthly from January 2009 to September 2010, and analyzed by the official control method of mousse bioassay (MBA) for lipophilic toxins. All samples were also analyzed with the LC-MS/MS method for the determination of lipophilic toxins, namely: okadaic acid group, pectenotoxins, yessotoxins and azaspiracids, spirolides and gymnodimines (GYMs). The results showed prevalence of GYMs since it was the only toxin group identified in these samples with a maximum of 2,136 μg GYM -A kg-1 (February 2009 at M2). Furthermore, GYMs showed persistence in the area, with only one blank sample below the limit of detection. Interestingly, this blank sample was found in June 2009 after an important toxic episode which supports the recent findings regarding the high detoxification capability of clams, much faster than that reported for oysters. In comparison, good agreement was found among MBA, the LD50 value of 80-100 μg kg-1 reported for GYM- A, and quantitative results provided by LC-MS/MS. On the contrary to that previously reported for Tunisian clams, we unambiguously identified and quantified by LC-MS/MS the isomers GYM- B/C in most samples. Phytoplankton identification and enumeration of Karenia selliformis usually showed higher densities at site M2 than S6 as expected bearing in mind toxin results, although additional results would be required to improve the correlation between K. selliformis densities and quantitative results of toxins. The prevalence and persistence of GYMs in this area at high levels strongly encourages the evaluation of the chronic toxic effects of GYMs. This is especially important taking into account that relatively large quantities of GYMs can be released into the market due to the replacement of the official control method from mouse bioassay to the LC-MS/MS for lipophilic toxins (Regulation (EU) No 15/2011), and the lack of Regulation for this group of toxins.