Ensenyar llengües a l'època d'Internet

Internet també ens ha fet diferents, com a professors i aprenents —ens agradi o no. Gràcies a la informació, els recursos, els contactes i les activitats que aporta la xarxa ha canviat la nostra feina a l'aula. Repassem aquí aquests canvis, plantegem algunes de les qüestions més controvertides i hi busquem respostes reflexives, més enllà de les visions apocalíptiques o messiàniques i del proselitisme estèril.

El blog i el wiki: eines digitals d'ensenyament-aprenentatge a les aules de llengua i literatura catalanes

Aquest projecte intenta afirmar la viabilitat de les noves eines digitals, en concret el blog i el wiki, com a complement útil en el desenvolupament de les competències relacionades amb l'aprenentatge i ensenyament de la llengua i la literatura catalanes.

Les partícules modals de la llengua alemanya i l’anàlisi del seu ús comparant el llenguatge oral real i el fingit

Resum: El treball està enfocat en les anomenades “partícules modals” de la llengua alemanya. La part teòrica inclou informació extreta de diferents fonts bibliogràfiques i a la part pràctica se n’analitza l’ús a partir d’un exercici elaborat amb fragments del guió de dues pel·lícules (llenguatge oral fingit) i la col·laboració d’estudiants de diferents parts d’Alemanya.

Maria-Mercè Marçal en el mirall : sobre l'imaginari femení i el llenguatge poètic

Per Maria-Mercè Marçal, la poeta no es pot trobar, no es pot veure, en el «mirall del bell», que sempre han fomentat els discursos dominants. El seu és una altra mena de mirall trencat que reflecteix un ésser complex, híbrid i contaminat que lluita «entre un jo que es vol fer i els múltiples personatges que, des del mirall, li retornen una imatge múltiple». En aquest article, per explorar el tema de l’imaginari femení i el llenguatge poètic, hem escollit dialogar amb Maria- Mercè Marçal i examinar tres dels múltiples bocins que conformen la seva imatge en el mirall. Conversem amb dues mares i un pare simbòlics de l’altre cantó del seu espill, tots tres proveïdors de material ideològic i eixos vertebradors dels assaigs marçalians. Es tracta d’intel·lectuals ben diversos: l’escriptora anglesa Virginia Woolf, el filòsof francès Jacques Derrida i la poeta catalana Maria-Antònia Salvà. En definitiva, dividim la investigació en tres apartats, que volen coincidir amb el diàleg que Marçal suposem que hi mantingué. De primer, amb Virginia Woolf, explorem la necessitat de la poeta de descobrir el sentiment de «fúria» que porta a dins per tal d’assumir la irracionalitat del seu llenguatge. Després, ens endinsem en les teories derridianes sobre la dona i l’escriptura, en un intent de demostrar que ambdues són espècies híbrides que viuen en el llindar, en un espai d’entremig. A l’últim, amb Maria-Antònia Salvà, revisem la imatge de la dona-monstre amb la certesa que «el salvatge» i «l’incert » són el motor del llenguatge poètic femení.

Le bon vin d’Orleans, le punays lac de Sorbone et la mode de Bretaigne: sociocentrisme lúdic i ambivalència als blasons populars del Pantagruel de Rabelais, amb mostres de versions en diferents llengües

En aquest article es presenta una selecció d’un corpus extret del Pantagruel, en el qual els personatges de Rabelais ataquen o afalaguen, grotescament i hiperbòlica, en el més pur estil pantagruèlic, les altres nacions o viles. Per a aquests epítets ètnics, Rabelais reutilitza el blasó popular (blason populaire), en una fusió total de la lloança i la injúria. En el nostre treball comprovarem si la visió sociocèntrica que el blasonador aplica al blasonat, així com el propòsit lúdic, han aconseguit ser traslladats a les versions catalana (Miquel-Àngel Sánchez Férriz, 1985), espanyola (Alicia Yllera, 2003), italiana (Mario Bonfantini, 1953) i anglesa (Burton Raffel, 1991).

Ensenyament presencial a l'aula. Anàlisi metodològica i avaluació dels coneixements adquirits

El treball que es presenta gira a l'entorn de la classe teòrica presencial, dissenyada segons les possibilitats d'aquesta classe quan es planteja per a un nombre elevat d'alumnes i es pretén la màxima implicació de l'estudiant. Analitza l'assistència a classe, el tipus de classe teòrica que s'imparteix i els resultats de les iniciatives preses per incentivar la participació activa. Els resultats demostren que els plantejaments didàctics són globalment adients en aquest context, fet que es reflecteix en la bona acceptació per part de l'alumne de les iniciatives proposades i en la millora notable del rendiment acadèmic, objectiu primordial del projecte REDICE-06 titulat Deconstrucció/construcció de l'ensenyament presencial, del qual forma part.

Aplicació i avaluació d'activitats de grup per desenvolupar competències d'ensenyament-aprenentatge en un escenari de grup mitjà

El present treball, implementat durant els dos primers cursos de Grau de Psicologia en dos semestres consecutius, es focalitza en l’aplicació de diferents tècniques participatives, al voltant de la competència de treball en equip que figura en el pla docent dels mòduls d’ambdós cursos, i en la ubicació de l’espai docent, que anomenarem grup mitjà (petit grup en els plans d’estudis). Concretament, l’activitat del primer curs s’ha desenvolupat dins la matèria Psicologia Social i la de segon curs dins la matèria Psicologia dels Grups. El treball s’ha centrat tant en aspectes metodològics com en aspectes d’autoavaluació i heteroavaluació de les persones participants en els equips de treball formats en el grup mitjà. S’han analitzat competències relacionals procedents del model de Chaves (2007). La comprensió de l’activitat per part dels alumnes i la reflexió com a forma d’aprenentatge i millora del rendiment han estat cabdals en el procés. La coincidència en les valoracions de l’autoavaluació i de l’heteroavaluació, tant en el primer curs com en el segon curs, ens permet donar crèdit a l’evolució favorable experimentada en una gran part de les dimensions competencials estudiades al llarg dels dos semestres. Aquests resultats podran ser confirmats empíricament amb la recerca, encara en curs, que compara aquest grup focal (els mateixos subjectes de primer i segon curs de grau de Psicologia) amb un grup control de tercer curs de la llicenciatura de Psicologia.

Incorporació de petites seqüències de cinema comercial en l'ensenyament de la toxicologia

El Grup d’Innovació Docent en Toxicologia “Orfila”, amb el propòsit de millorar la comprensió de determinats conceptes, està assajant la integració de petites seqüències de cinema comercial en el desenvolupament de les classes presencials. La manifestació dramàtica d’un fet real permet als estudiants relacionar-se amb la situació clínica i assimilar més fàcilment els nous conceptes, així, el llenguatge audiovisual subministra estímuls afectius i permet reforçar el coneixement a través de les emocions. Per tant, les petites seqüències poden utilitzar-se en un moment determinat com un instrument de transmissió del coneixement per a la millora de la comprensió d’alguns conceptes. Cal doncs, detectar en quins punts dels temes del programa de Toxicologia és més adient i efectiva la utilització d’aquest recurs didàctic.

Automatisme i control en el llenguatge

En la comprensió i la producció del llenguatge intervenen processos automàtics i processos controlats. La diferència entre uns i altres està determinada pel grau d'implicació del sistema cognitiu en el processament, el qual es pot inferir, en certa mesura, examinant el nivell de consciència i voluntarietat presents en realitzar una tasca. L'objectiu d'aquest article ha estat definir aquests processos i posar-se en relació amb un marc teòric de referència. L'automatisme s'explica a partir de la hipòtesi de la modularitat, mentre que els processos controlats, per la seva estreta relació amb el sistema cognitiu, són interpretats des de diferents marcs teòrics que abasten des de la perspectiva pragmàtica a la teoria de la ment.

Llengua, cultura i turisme. Perspectives a Barcelona i a Catalunya.

En aquest estudi, explicaré i analitzaré aquests processos innovadors de conceptualització dels aspectes lingüístics del turisme. L'objectiu últim és explorar les possibilitats i perspectives que aquesta nova línia de treball pot obrir dins el context de l'oferta turística barcelonina, cosa que també afecta la projecció turística de Catalunya i dels Països Catalans. En termes generals, s'ha de constatar que l'ús de les llengües en activitats turístiques s'emmarca dins una política genèrica de projecció de la pròpia identitat i de promoció del patrimoni cultural. És per això que aquest treball també conté reflexions i propostes per a l'articulació del turisme cultural a Barcelona i Catalunya en base a la identitat i la cultura catalanes, amb el benentès que els termes "identitat" i "cultura" s'usen en un sentit ampli que incorpora la pròpia diversitat cultural i la producció artística contemporània al costat dels referents històrics, lingüístics i culturals que singularitzen la societat catalana.Aquest text està organitzat en tres blocs. El primer bloc tracta diverses qüestions prèvies, que ajuden a entendre els principis i conceptes que fonamenten aquest estudi, com són a) la justificació d'aquest estudi i, en definitiva, de la necessitat d'invertir en llengua i cultura en l'àmbit del turisme barceloní, que actualment lidera l'oferta de turisme cultural a Catalunya; b) el procediment que s'ha seguit per a fer l'estudi i la definició dels conceptes més importants; c) una explicació general de les connexions molt estretes que hi ha entre processos econòmics i processos sociolingüístics i que determinen la forma com les persones valoren les llengües pròpies i les dels altres en diversos àmbits socials, incloent-hi el món econòmic; i finalment, d) unes consideracions sobre el turisme cultural, això és, allò que fa que tingui sentit com a experiència d'interacció entre persones i cultures. En el segon bloc es presentaran experiències de marketització de llengües i identitats en diversos països. Em centraré bàsicament en els sectors de la publicitat i del turisme i, específicament, en les activitats que comporten l'ús de llengües no conegudes o poc conegudes pels clients. La secció sobre turisme està organitzada segons les llengües i, per al cas de les llengües cèltiques de les Illes Britàniques i per al Canadà, es subdivideix en diverses regions. Tot i que faré alguns comentaris sobre els processos de marketització de les grans llengües, em centraré en experiències associades a llengües minoritàries o políticament minoritzades. Això es justifica pel fet que les destinacions associades a grans llengües dominants dins el propi territori fins ara no s'han plantejat el rol de la llengua dins la pròpia oferta turística, excepte en allò que afecta al mercat d'ensenyament d'idiomes, aspecte sobre el qual parlaré també breument.El tercer bloc conté una valoració de conjunt sobre la trajectòria històrica de les polítiques turístiques a Barcelona i a Catalunya, amb els condicionants que poden facilitar l'articulació d'una oferta sòlida en matèria de turisme cultural. S'hi valora també la posició que ha tingut tradicionalment la llengua catalana en el món del turisme i s'elaboren propostes i línies de treball en base a les experiències analitzades al bloc 2. Veurem com, des del punt de vista sociolingüístic, les activitats turístiques plantegen reptes i oportunitats d'índole molt diversa: a) l'accés a espais o manifestacions culturals per part dels turistes i el seu impacte, b) el valor semiòtic de les llengües en la caracterització i diferenciació de productes i c) l'encaix entre les polítiques culturals i les turístiques, que pot implicar de formes complexes els diversos actors dels sectors econòmic, polític i cultural. L'estudi acaba amb un catàleg de propostes de desplegament d'una política turística basada en el patrimoni lingüístic, cultural, artístic i històric català, que ajudi a complementar i a reforçar l'oferta actual catalana, que gira principalment a l'entorn del clima i la platja.Versió en anglès del document: http://uoc.academia.edu/JoanPujolar/Papers/889133/Language_Culture_and_Tourism_Perspectives_in_Barcelona_and_Catalonia