510 resultados para H Al
Resumo:
Estudi sobre l'aplicaci del pasturatge bov al Parc Natural de Cap de Creus com una possible eina per fer disminuir la biomassa vegetal i aix intentar prevenir els incendis forestals i la seva expansi enel territori
Resumo:
Estudi de la distribuci del pteridfit invasor Azolla filiculoides al tram mitj-baix del riu Ter, entre El Pasteral i la seva desembocadura, anlisi dels factors ambientals que afecten el seu creixement i descripci del cicle biolgic. Es proposen diverses pautes per a la seva gesti
Resumo:
Lobjectiu daquest projecte s ampliar la plataforma Starviewer integrant els mdulsnecessaris per donar suport al diagnstic de lestenosi de cartida permetentinterpretar de forma ms fcil les imatges Angiografia per Ressonncia Magntica(ARM). La plataforma Starviewer s un entorn informtic que integra funcionalitatsbsiques i avanades pel processament i la visualitzaci dimatges mdiques. Estdesenvolupat pel Grup dInformtica Grfica de la Universitat de Girona i lInstitut deDiagnstic per la Imatge (IDI) de lhospital Dr. Josep Trueta. Una de les limitacions de la plataforma s el no suportar el tractament de lesions delsistema vascular. Per aix ens proposem a corregir-ho i ampliar les seves extensionsper a poder diagnosticar lestenosi de cartida
Resumo:
En aquest projecte s'ha dissenyat un sistema informtic per controlar els esdeveniments produts per vehicles en zones de trnsit restringit i zones de crrega i descrrega. La tecnologia utilitzada s RFID (Radio Frequency Identification Vehicles). Pel que fa al maquinari del projecte, s'ha desenvolupat un sistema a partir d'una placa amb un microcontrolador. Amb aquesta placa es simulen els esdeveniments i s'envien a una mquina amb estructura PC via port Srie. Finalment, aquesta mquina processa els esdeveniments rebuts, i els envia a travs de la xarxa Ethernet a un servidor central. Pel que fa al programari del projecte, s'ha dissenyat una aplicaci web amb llenguatge PHP que processar les dades rebudes des de la mquina via Ethernet. Un cop l'aplicaci rep les dades dels esdeveniments, aquesta s'encarrega d'introduir-les a la base de dades, de manera que aquesta es mantingui actualitzada en tot moment. A ms, aquesta aplicaci ha de permetre consultar totes les dades sobre els esdeveniments produts, de manera que es guardi un historial d'aquests
Resumo:
Estudi de les possibles solucions per al tractament de la resta vegetal al municipi de Porqueres. Sestudia la tecnologia ms eficient per valoritzar el residu verd per tal dobtenir un producte final reutilitzable, beneficis i sostenible, tant ambientalment com socialment. Actualment s tractat com a residu, la qual cosa suposa un cost de gesti important
Resumo:
Estudi general de la traducci potica, mitjanant lanlisi de 7 traduccions que sn publicades entre el 1990 al 2010, s a dir, els darrers vint anys de traducci de poesia anglesa al catal
Resumo:
Lobjectiu del projecte s dissenyar, desenvolupar i implementar una aplicaci web per a la gesti i control de les obres menors al municipi de lEscala basada en programari lliure i que incorpori explcitament funcionalitat relacionada amb informaci geogrfica. LOrganisme receptor s lAjuntament de lEscala i els usuaris previstos sn els ciutadans (comunicadors), els tcnics de lAjuntament (gestors) i la Policia municipal (controladors). Laplicaci desenvolupada queda distribuda en tres interfcies: el Portal dentrada on els usuaris trien el cam en funci de les seves necessitats i privilegis; els comunicadors poden consultar la normativa associada a les obres menors i accedir lliurement al formulari de comunicaci, mentre que els gestors i controladors poden accedir al Visor cartogrfic via autenticaci; el Formulari de comunicaci de les obres menors on el comunicador disposa dun mapa interactiu on marcar la situaci de la seva obra i consultar dades cadastrals a ms demplenar els camps requerits en la comunicaci i, finalment, el Visor cartogrfic de lEscala en qu es despleguen funcionalitats diverses que van des de la navegaci per mapes topogrfics, ortofotos, cadastral, etc., la cerca assistida dadreces, parcelles..., fins a ledici de capes (entitats residents a bases de dades amb capacitat per emmagatzemar i gestionar informaci geogrfica), la consulta datributs de capes prpies i provinents de servidors externs, la impressi de mapes... El desenvolupament de laplicaci sha realitzat ntegrament emprant javascript, php, html i css i les llibreries ms habituals de codi obert i lliure distribuci OpenLayers, GeoExt, Ext i jQuery
Resumo:
En aquest treball es pretn explicar el procs metodolgic que s'ha seguit per a crear una eina informtica de visualitzaci de dades "online" per al Consorci d'Ardenya Cadiretes. Inicialment s'explica el context en el que es desenvolupa el projecte, com a conveni de collaboraci en prctiques, per a realitzar el treball de final del Mster en Tecnologies de la Informaci Geogrfica, en la seva tretzena edici. S'explica tamb la situaci de l'entitat collaboradora del projecte, el consorci d'Ardenya Cadiretes. Els objectius que es fixen al projecte sn els de generar aquest visor amb eines de software lliure, de manera que el cost de producci sigui el menor possible. Tamb es pretn crear una aplicaci de senzill s i que resulti atractiva per al client web. Es repassen els diferents aspectes tcnics i funcionals que ha de tenir en compte el projecte, per tal que aquest es pugui desenvolupar de forma correcte. Es tracten temes com el tipus de programari que s'ha de fer servir i per que unes aplicacions es consideren ms oportunes que d'altres per a treballar tasques concretes del propi projecte. A travs de la metodologia seguida en el projecte es repassa el dia a dia que s'ha anat seguint durant el projecte, des de l'inici en el que s'installaven els diferents programes necessaris fins al final de l'escriptura del codi de programaci, passant per l'edici de les dades geogrfiques o la crrega d'aquestes al servidor de mapes
Resumo:
El sistema inclou un servidor d'aplicacions, un servidor de dades espacials i un sistema gestor de bases de dades alfanumriques; dna servei de mapes sota l'especificaci Web Map Tile Service, de l'OGC, i s'explica el procs de confecci dels tiles per a cada nivell de zoom amb el programari GeoWebCache integrat en Geoserver. Mostra l'estructura de matrius de tesselles (TileMatrix) i pirmides (TileMatrixSets). Implementa un portal visualitzador de mapes (geoportal), capa per a WMTS i WMS, amb les opcions d'exploraci de capes i consulta a la base de dades del carrerer oficial de l'Ajuntament de Malgrat de Mar
El CRAI: suport a la docncia, a laprenentatge i al desenvolupament de les competncies informacionals
Resumo:
L'assentament de poblaci immigrada ha repercutit en el paisatge social de les ciutats que s'ha diversificat i sha tornat ms complex, la qual cosa ha originat profunds canvis demogrfics i socioeconmics. L'objectiu principal de aquesta investigaci s analitzar la convivncia a l'espai pblic entre poblaci autctona i migrant, i elaborar possibles propostes d'actuaci. L'espai pblic s un espai fonamental per la socialitzaci i la convivncia entre diferents grups de poblaci, per tamb s un espai de conflicte. Per analitzar aquesta relaci entre convivncia i espai pblic s'ha estudiat la quotidianitat de la poblaci immigrada als espais pblics i la interacci a l'espai fsic entre poblaci autctona i immigrada a travs del treball de camp a tres barris de tres municipis de la provncia de Barcelona. La metodologia de la recerca s'ha concretat a travs de l'estudi de casos, utilitzant en cadascun d'ells diferents tcniques que pertanyen a metodologies qualitatives i quantitatives. A travs del treball de camp s'ha determinat que els usos que fa la poblaci immigrant de l'espai pblic sn molt variats: socialitzaci, feina, cura, oci, prctica d'esports, celebracions i, en alguns casos, dormir, entre daltres. Tamb s'ha pogut establir una relaci entre la intensitat i el tipus d's que es fa de l'espai pblic i diferents variables com gnere, origen o tipus de projecte migratori. El projecte ha perms identificar elements que poden millorar la convivncia en l'espai pblic i a partir d'aqu s'han generat algunes lnies d'actuaci.
Resumo:
Aquest projecte ha consistit en la realitzaci d'un informe actualitzat i ampli sobre la situaci dels fills i filles de famlies immigrades a Catalunya en dos grups dedat (0-17 i 18-29) i s'ha centrat en els mbits socio-demogrfic, educatiu i jurdic, des duna perspectiva comparativa internacional proporcionada pel projecte UNICEF Innocenti Children of Immigrant Families in 8 Affluent Countries (2009). Sha treballat amb dades quantitatives, qualitatives i bibliogrfiques de diverses fonts primries i secundries. Per realitzar aquest informe, shan ampliat els indicadors dInnocenti en dos sentits: a) afegint, quan ha estat possible, els ja elaborats i experimentats per lequip investigador al I i II Informes sobre Infncia i Immigraci a Catalunya en el marc del CIIMU els anys 2002 i 2005, aix com els desenvolupats als captols Infancia e Inmigracin dels dos volums La Infancia en Cifras en Espaa (Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales) els anys 2006 i el 2007 sobre una mostra del padr 2005 i amb projecci pel conjunt de lestat; b) afegint una anlisi jurdica transversal dels diferents marcs que regulen la situaci dels fills i filles de famlies immigrades a la Uni Europea, Espanya, Catalunya i les cartes de drets internacionals, i sha contrastat aquestes regulacions amb lanlisi de casos obtinguts amb treball de camp etnogrfic a dues comarques (de Barcelona i Girona) que han perms illustrar les contradiccions de la seva aplicaci. Daltra banda, seguint amb la perspectiva aplicada en estudis i informes precedents, labordatge ha perms analitzar comparativament la situaci dels fills i filles de famlies immigrades amb els seus coetanis dorigen autcton, pel que fa a les condicions de vida i les oportunitats socials en un sentit ampli. La Memria que sannexa consta de 4 grans apartats: 1) Sociodemografia, 2) Educaci, 3) Marc jurdic, 4) Joves de famlies immigrades.
Resumo:
Las categoras del espacio introvertido y extrovertido definen por excelencia la estructura espacial, que ordena el mbito de lo privado y lo pblico en la ciudad. La dualidad del espacio abierto y cerrado, vinculado a la estructura espacial de la ciudad clsica China, quedaba ordenado, justificado y vinculado mediante una estructura espacial muy definida. Sin embargo en el modelo de ciudad contempornea, aflora la cuestin de la integracin de estas categoras espaciales y su articulacin dentro de una estructura urbana heterognea y fuertemente alterada. Cules sern los factores de cambio de la transicin de un espacio comunitario introvertido a un espacio cvico abierto? Este proceso es un proceso que debe discurrir a un doble nivel espacial y poltico. Debe discurrir en paralelo a la transicin de las categoras espaciales que ordenan identitariamente el mbito urbano y la progresiva transicin socio-cultural y poltica de una sociedad que debe gradualmente identificar y adoptar como propias las instituciones de gobierno local y su escenario, la ciudad.
Resumo:
Leducaci dels immigrants s un tema prioritari a les agendes poltiques de molts pasos de la OCDE. En molts casos, els governs shan preocupat especialment de la seva integraci al mn del treball per creix linters en els seus resultats al sistema educatiu i en la revisi de les poltiques adreades a respondre a les seves necessitats educatives i formatives. La majoria daquests estudis es situen a lesfera de leducaci infantil, primria, secundaria i formaci professional, per aix resulta prcticament impossible trobar estudis que analitzin el baix percentatge daccs destudiants immigrants extracomunitaris a la universitat (al voltant de 3,3% en el cas de Catalunya); que contribueixin a entendre els factors que configuren les trajectries dxit escolar i dintegraci laboral dels estudiants immigrants que accedeixen i completen els estudis universitaris; que puguin donar pautes per desenvolupar poltiques educatives que millorin els resultats daprenentatge dels estudiants immigrants; i que puguin servir com a mirall i incentiu per a altres persones immigrants i, perqu no, tamb del pas. Aquest projecte ha estudiat el conjunt delements que condicionen laccs dels joves immigrants als estudis universitaris, i a lestatus laboral que els hauria de possibilitar la seva formaci universitria. Lestudi ha consistit en una metaanlisi dels documents existents sobre el tema i en la realitzaci de 8 narratives biogrfiques; quatre de persones cursant diferents estudis a les universitats catalanes i quatre que ja shan incorporat al mn del professional. Aquestes narratives venen acompanyades de 8 vdeos que exploren noves maneres de visibilitzaci daquesta poblaci i es transformen en una prctica dautoria. Aquest material visual pot servir com a recurs educatiu, en la mida que pugui ser un mirall i un incentiu per a altres persones immigrants i del pas. Finalment, presenta un seguit de recomanacions per als responsables de les poltiques i dels centres educatius.
