613 resultados para Gastroenteritis -- Catalunya
Resumo:
[cat] La finalitat daquest projecte s aprofundir en el procs dintegraci socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, especficament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els joves tenen un concepte fora tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus, i un baix grau de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autctons; tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptaci, favorable a la convivncia intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visi de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistncia, sense el reconeixement que suposaria un pas ms per a la convivncia. La immigraci s vista com un collectiu vulnerable, amb un baix nivell econmic i cultural i que tamb s percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensi i actuaci davant dels problemes i assumptes pblics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutad t una especial importncia la llengua. Els joves que fa ms de 10 anys que viuen a Catalunya sn els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinena cvica amb el lloc de residncia. De fet, com ms temps porten els joves estrangers vivint al lloc dacollida, perden importncia elements didentificaci cultural del pas dorigen, per la religi, les celebracions populars, lart i la tendncia a formar parella sn elements identitaris del lloc dorigen, ms estables. Es demana una intervenci urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: -La importncia duna acollida afectiva i efectiva, -Potenciar espais de trobada, -Treballar els prejudicis, -Transversalitzar leducaci intercultural, - Potenciaci de laprenentatge de la llengua catalana, -Formaci del professorat en competncies interculturals.
Resumo:
Convergncia Democratica de Catalunya (CDC) s un partit que, des del punteng de vista ideolgic, s'ha d'etiquetar com a partit nacionalista, ja que all que el defineix, tant des d' una ptica interna com des de l'exterior del partit, s el nacionalisme. Els orgens i els fonaments del nacionalisme de CDC cal buscar-los en el nacionalisme personalista de Jordi Pujol i, en general, en el seu pensament poltic, l'aplicaci del qual s'ha fet en quatre fases acumulatives: la de "fer pas", la de "fer poltica", la de "fer partit" (aquestes tres explicitades pel mateix Jordi Pujol) i la que I'autor anomena "fer govern". I pel que fa al concepte de naci que defensa CDC, s'hi pot percebre la influncia de Rovira i Virgili i de Prat de la Riba. CDC i Jordi Pujol no defensen un nacionalisme ideolgic, sin un nacionalisme ents com una tica i, a ms, globalitzador, s a dir, sense exclusions previes i integrador. Sovint s'ha considerat que CDC ms que un partit s un moviment, per I'autor s'inclina per qualificar CDC com un catch-allparty o partit arreplegador o, com el mateix Jordi Pujol diu, un "partit de gent".
Resumo:
D'un temps en, la preocupaci pels baixos ndexs lectors de la poblaci juntament amb els lamentables resultats de les proves PISA de comprensi lectora entre els escolars, han portat les administracions i organismes que en depenen, com biblioteques i escoles, a augmentar els esforos en el camp de la promoci lectora. La revisi d'aquest mbit s'articula en tres blocs: en el primer, es fa balan de les accions ms significatives dutes a terme els anys 2008 i 2009 des del govern autonmic i dels governs municipals, les activitats de promoci lectura que s'han dut a terme a les biblioteques pbliques i les iniciatives dutes a terme des de les biblioteques escolars arran de la posta en marxa del Puntedu i de l'elaboraci de plans de lectura de centre. En un segon bloc, es recullen les iniciatives a l'entorn de la recerca i la formaci, molt menors en quantitat. I en el tercer bloc, s'inclou una bibliografia seleccionada de tot tipus de documentsllibres, articles de revistes, actes de congressos i llocs web sobre la promoci de la lectura publicats durant els anys 2008 i 2009, de la qual se'n comenten alguns ttols.
Resumo:
Aquest article recull quines han estat les lnies mestres en I'elaboraci del currculum de geografia per a l'etapa 12-16 anys de I'ensenyament obligatori a Catalunya i la relaci entre els conceptes, els procediments i les actituds dissenyats i els objectius generals del cicle. S'hi fa tamb una reflexi sobre les aportacions de la geografia al currculum de I'etapa i sobre la formaci del professorat que I'ha d'impartir.
Resumo:
Com a base per endinsar-se en l'anhlisi de l'articulaci espacial d'un territori, proposo postular que aquesta articulaci, s a dir, l'espai social en cada moment determinat, s la resultant dels efectes de la formaci social vigent sobre una situaci genealbgica del territori en el qual interv. Segons aixb, la variable articuladora en cada formaci social estarh formada pel procs de producci i reproducci de valor en la seqkncia: 1) producci de valor; 2) utilitzaci dels diversos recursos productius, tot aprofitant-se de la mobilitat diferencial dels factors; 3) circulaci del valor, i 4) gesti i/o apropiaci de l'excedent i repartiment social del valor. Tot aixb sobre un territori en el qual s'articularan diverses funcionalitzacions de manera que possibilitin, i maximalitzin si s possible, el resultat per part del bloc gestor-apropiador de l'excedent.
Resumo:
Aquest treball radiografia la pobresa infantil a Catalunya en el context d"adversitat econmica que estem vivint. Les anlisis realitzades posen en relleu que Catalunya presenta nivells de pobresa infantil molt alts quan es compara amb altres pasos europeus, i les tendncies que s"apunten en els darrers anys sn negatives. La nostra investigaci discuteix, en primer lloc, la magnitud del fenomen, la seva evoluci i els principals perfils socials. En segon lloc parem atenci al tipus d"experincies de la privaci en les llars on viuen infants, rastrejant els canvis que es produeixen entre l"any 2007 i 2010. Per acabar, analitzem l"impacte de les transferncies pbliques sobre la pobresa infantil a Catalunya i als pasos de la Uni Europea 15. Evidenciem les enormes limitacions de les poltiques pbliques vigents al nostre pas per corregir fenmens de pobresa i privaci. El treball acaba alertant sobre les conseqncies a les quals ens aboca el fet de relegar la inversi social en infncia i planteja una srie de propostes.
Resumo:
Les matemtiques constitueixen un element imprescindible per a l'alumnat, per tal que puguin esdevenir ciutadans responsables, ja que es tracta d'una disciplina que pot ajudar a interpretar la realitat. Per tant, considerem que l'ensenyament i aprenentatge de les matemtiques s una qesti d'equitat per a l'alumnat nouvingut. En aquest estudi, es mostren les semblances i les diferncies de l'alumnat llatinoameric (concretament d'alumnes equatorians) respecte als alumnes autctons dESO en la resoluci de problemes matemtics. Aquest estudi aporta el coneixement de la realitat educativa equatoriana i la comparaci amb els alumnes del nostre pas. Juntament amb aquesta recerca, s'ha fet tamb un estudi de cas sobre la realitzaci de problemes matemtics amb alumnes nouvinguts a l'aula d'acollida i s'han comparat els resultats amb els dels alumnes autctons. Finalment, a partir de les dades obtingudes de l'estudi de camp s'ha dissenyat un portal web que dna pautes d'ajuda per a l'acolliment dels alumnes.
Resumo:
Informe encomanat per la Direcci General de Cooperaci Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Resumo:
La present recerca semmarca doncs, a leix 3 definit pel Pacte Nacional per a la Immigraci (PNI), sobre la integraci de la nova poblaci catalana i de la societat dacollida en una cultura pblica comuna, mantenint la cohesi social. Entenem la integraci com un procs dinmic dapropament i empatia recprocs entre la persona migrada i la societat dacollida, fet que suposa el reconeixement dels valors de cada grup en la seva diferncia i en la seva igualtat per tal d enriquir al conjunt social. Apostem per la integraci des dun enfocament intercultural de dileg i intercanvi, on el reconeixement de la condici de ciutadania, s indispensable i, ha de permetre tenir presents totes les dimensions de la integraci: estructural, cognitiva i cultural, social i de la identitat (Martnez, 2006). Aquest repte es tradueix en la construcci de la ciutadania des de la diversitat tnica i cultural avanant aix cap a una autntica interculturalitat. Es parteix dun concepte dintegraci bidireccional, dinmic i continu, entre els joves migrats i la resta, coincideix totalment amb el que reconeix el PNI. La finalitat daquesta recerca s identificar els elements clau de lestat actual de la integraci dels joves migrats a Catalunya, per aix cal definir tant els elements constitutius com els entramats del procs de la integraci daquesta joventut al context catal. La metodologia ser un estudi per enquesta, amb una mostra de 3000 joves de Catalunya. Lestudi descriptiu es complementar amb grups de discussi de joves i entrevistes a agents socials i educatius implicats en lacompanyament a aquests joves. Plantegem, per tant, un estudi descriptiu-comprensiu, que combina el treball sobre dades quantitatives i dades qualitatives en funci de lobjecte a valorar, sota una lgica de complementarietat (Bericat, 1998). En lestudi per enquesta, saplicar el Qestionari de cohesi social entre joves elaborat per Palou (2009). Per laproximaci qualitativa, es faran grups de discussi amb joves per analitzar en profunditat la seva realitat; i finalment, es faran entrevistes en profunditat a agents socials i educatius. El rigor metodolgic permetr que aquesta anlisi en profunditat tingui per fruit lnies clares per a elaborar propostes afavoridores per la convivncia i la cohesi social.La integraci a una cultura pblica comuna (objectiu clau del PNI i el Pla de ciutadania i immigraci 2009-2012) passa per l'Administraci ms propera a les persones (en aquest cas, els joves migrats i migrades del municipi), a travs de les poltiques de ciutadania per a la joventut. Els resultats del present projecte pretenen orientar propostes dactuaci en aquest nivell, b sigui en clau dacollida i coneixement de la llengua i lentorn com dintegraci al teixit social i associatiu del barri o municipi.Ms enll de la poltica pblica local, laplicabilitat del projecte que es presenta tamb troba un altre encaix en les poltiques educatives de Catalunya i, ms concretament, en el Pla per a la llengua i la cohesi social. Educaci i convivncia intercultural (Departament dEducaci, 2007), Dins de les seves lnies estratgiques, aquest Pla contempla el refor de la xarxa estable de lentorn escolar amb la collaboraci dels diferents serveis i recursos municipals (entitats d'mbit social, cultural o esportiu), a travs diniciatives com els Plans Educatius dEntorn (PEE).
Resumo:
El proyecto sigue el formato de un encargo de una solucin de almacn de datos por parte de un cliente hipottico llamado ONdO que necesita poder analizar datos de establecimientos tursticos, poblacin y equipamientos del territorio cataln.
Resumo:
The Biblioteca de Catalunya (BC) was created in 1907 by the Institut dEstudis Catalans (IEC). In 1914 the Mancomunitat de Catalunya gave the library its condition of cultural and public service, open to researchers and scholars. The library underwent several changes as a consequence of political events, along the most of 20th century. In 1981 it was recognized by law as national library and it recovered its foundational aim of gathering, preserving and disseminating the bibliographical output of Catalonia and the production related with the Catalan linguistic field. As the proud host of ANADP2, the BC wants to show the attendees to the conference how, since 2004, has positioned itself to face the challenge of the new informational and technological paradigm. The library strategy for oncoming years includes giving open and free access online to the digitization of many of his collections through the portals MDC (Digital Memory of Catalonia), ARCA (Old Catalan Serials Archive) and Google Books project; the creation of the Web Archive of Catalonia and, as the last step in the consolidation of its policy, a high-security preserving repository named COFRE, based on the international guidelines and initiatives and the experience of the BC itself.
Resumo:
Cercar antecedents historics de la situaci poltica actual a Catalunya equival a aprofundir en els orgens de la nostra constituci com a poble. I en aquest sentit cal destacar que 1989 ha estat considerat -si b amb certes polemiques- l'any de I'acompliment del primer milalenari. Deixarem ara de banda altres consideracions i les pinzellades historiques que segueixen es limitaran a l'ambit educatiu. Com s ben sabut, el Decret de Nova Planta, que va dictar Felip V el 1714, desprs de la presa de Barcelona, va abolir totes les institucions catalanes d'autogovern i va iniciar un llarg perode de repressi lingstica i cultural que, tanmateix, no va ser obstacle perque en ple segle XVIII sorgissin obres pedagogiques com Instruccions per a l'ensenyanga de minyons de Baldiri Reixac.
