Desenvolupament en Moodle d’eines d’autoaprenentatge i avaluació continua en les àrees de Física i Matemàtiques

Aquesta comunicació presenta el projecte Aula de Tests desenvolupat com a suport en el desplegament de les assignatures de física i matemàtiques de primer curs dels estudis d'enginyeria de l’Escola Superior Politècnica de la Universitat Pompeu Fabra. El projecte té com a objectiu dissenyar eines d'auto aprenentatge i d'avaluació contínua accessible on-line a través de l'entorn Moodle per a afavorir el procés d'aprenentatge de l’estudiant. El context d’aquesta experiència es caracteritzaper la inherent dificultat dels estudis d’enginyeria, pel fet que molts estudiants entren a la universitat amb mancances substancials de coneixements en aquestes àrees així com la heterogeneïtat en quant a la formació pre-universitària. S’hi descriuen lescaracterístiques de les activitats programades i el context on s’han aplicat i es presenten els resultats de satisfacció, participació i notes que aporten informació útil al professorat per a adequar la planificació i les activitats els cursos següents.

Per què els castellanoparlants no miren TV3? Proposta de recerca sobre gust televisiu: anàlisi de textos i receptors

Amb l’objectiu d’orientar una futura tesi doctoral, aquest treball de recerca planteja una investigació sobre audiència televisiva a Catalunya. A partir de les aportacions fetes pels investigadors del camp, tant a nivell empíric com teòric, es dissenya una metodologia d’anàlisi del text i la recepció per tractar de donar resposta a un fenomen particular: la poca presència de públiccastellanoparlant en l’audiència de TV3, la televisió pública catalana. Sota elparaigües del construccionisme social moderat, la recerca dissenya unes hipòtesis relacionades amb la distància percebuda respecte de la cadena, el gust televisiu i les característiques enunciatives dels missatges televisius, i planteja donar-hi resposta a partir de l’anàlisi de l’enunciació de les principals cadenes generalistes que emeten a Catalunya, per una banda, i amb la realització d’entrevistes i grups de discussió amb una mostra d’espectadors, per l’altra.

Colònies Febrer 2010

Actualment l’educació és un dels pilars fonamentals de la nostra societat. Qualsevol modificació que es produeix sobre algun aspecte educatiu sempre comporta tot tipus d’opinions perquè tota la població, d’una manera o d’una altra, hi està implicada.La proximitat del tema i la implicació de tots els ciutadans, doncs, són alguns dels motius que ens ha portat a escollir el tema del nostre treball en l’assignatura d’Economia Aplicada II.L’11 de febrer de l’any 2009 el conseller d’Educació, Ernest Maragall, va fer pública una proposta de modificació del calendari escolar a Catalunya. Aquesta reforma implica, a grans trets, una redistribució de les vacances al llarg del curs.La distribució actual de les vacances durant el curs (excloent l’estiu) no sembla la més adequada per a optimitzar el rendiment dels alumnes. Per altra banda, les 11 setmanes de vacances d’estiu actuals mantenen massa temps els alumnes deslligats de l'activitat escolar.És per això que la proposta de modificació preveu una reducció del període devacances d’estiu que es veu compensat amb increments equivalents en altres èpoques de l’any. És important destacar que aquest fet comportaria una homogeneïtzació dels períodes de vacances amb la majoria de països de la resta d’Europa.Les dates de Setmana Santa varien cada any, la qual cosa provoca que durant alguns cursos el segon trimestre sigui excessivament llarg. Així doncs, la solució que inclou la proposta és establir una setmana de vacances al mes de febrer o principis de març.Avui en dia, però, el fet d’implantar una setmana de vacances al febrer és sinònim de problemes en termes de la conciliació laboral i familiar.És per tot això que hem decidit elaborar un treball basat en la creació, organització i desenvolupament d’unes colònies dirigides als infants durant la setmana de vacances que el departament d’educació preveu implantar durant el mes de febrer o març.1La nostra intenció en aquest treball, doncs, és estudiar la rendibilitat d’aquest projecte, és a dir, realitzar un estudi cost-benefici a partir d’una anàlisi de mercat.Per això, hem cregut interessant comparar dues alternatives: l’estada a les colònies i la contractació dels serveis d’un/a “cangur” a la ciutat de Barcelona.A continuació podem llegir les observacions que ha elaborat el Departament d’Educació.“Introducció de setmanes de descans al llarg del curs.Si bé es poden considerar diferents combinacions (finals d’octubre, finals de febrer, una setmana afegida a Setmana Santa…) aquesta opció implicaria, en general:- Canviar l’organització social de les vacances. Es considera imprescindible un pacte amb el món laboral per a la conciliació dels horaris familiars i laborals.- Preveure els costos d’oferir activitats generalitzades d’escoles obertes durant les setmanes de descans intercalades al llarg del curs.- Explorar la resposta de les entitats de lleure, per tal de veure si podrien oferir activitats en les setmanes esmentades.- Acordar amb les universitats calendaris semblants per a facilitar la contractació de monitors de lleure educatiu.Es considera fonamental no incrementar el nombre de dies lectius previstos al Pacte Nacional per l’Educació (entre 175 i 178).”2Així doncs, l’organització de les colònies és una de les alternatives reals proposades des del Departament d’Educació. Amb aquest treball podrem extreure conclusions sobre el cost que podrien suposar a nivell particular i també a nivell macroeconòmic, és a dir, tenint en compte tots els escolars de Catalunya afectats per la reforma del calendari de vacances.1 Veure calendari proposat pel Departament d’Educació a l’annex 1.2 Informació extreta de www.gencat.cat/educacio

Impacte econòmic de la reforma de l'avinguda Diagonal

Quina és la primera imatge que et ve al cap quan sents parlar de l’avinguda Diagonal?Segurament és la d’una avinguda llarga i sovint altament congestionada pel trànsit.No obstant, fa seixanta anys l’avinguda Diagonal complia unes funcions ben diferents a les que compleix avui en dia. Tot just acabava de finalitzar la Guerra Civil i la gent necessitava diversió, i per això l’avinguda acollia sales de festa, bars i cafès, els grans premis d’automoció de l’època i era una mena d’autopista per travessar la ciutat de manera ràpida. Tot això es ben diferent de la Diagonal actual on el trànsit és molt dens, i la congestió i el desordre estan presents al nostre cap quan pensem en aquesta columna vertebral de l’Eixample.Res a veure amb la Diagonal del futur, on els vianants tindran un espai molt generósper poder passejar, comprar o fer una copa a la terrassa d’un bar tranquil·lament sense haver d’esquivar les bicicletes que, per cert, també tindran un espai reservat i bendelimitat. I una reducció del trànsit molt important, per tal de tenir una avingudamoderna, neta, cosmopolita i al nivell de la ciutat de Barcelona.I, com veurem a continuació, aquesta reforma es mourà al voltant d’un polèmic i controvertit punt: la unió dels dos tramvies de la ciutat a través de l’avinguda Diagonal.

El Lloguer a BCN : una realitat, dos creixements

Partint d’una mateixa realitat, dos organismes públics com són l’InstitutNacional d’Estadística i l’Ajuntament de Barcelona, realitzen un estudi sobre la inflació en els lloguers dels habitatges de la ciutat de Barcelona, arribant paradoxalment a resultats molt diferents. L’objectiu del nostre treball, se centra en analitzar els informes per separat, tot trobant els motius de les discordances entre els mateixos.A partir de l’elaboració de dues hipòtesis hem arribat a la conclusió que la discordança rau en una diferència metodològica. Això és degut a la inclusió de diferents tipus de contractes a l’hora de calcular la taxa de creixement dels preus del lloguer, ja que l’INE utilitza, en la seva fórmula del càlcul del creixement del subíndex del lloguer, tots els contractes existents en un període en el mercat, és a dir, tant aquells que ja estaven en vigor durant el període anterior, com aquells que han sorgit de nou en el període en curs; mentre que l’Ajuntament de Barcelona només utilitza aquells contractes nous, entesos com una oferta virtual.Aquest fet suposa que segons la Llei 29/1994 de 24 de novembre d’Arrendaments Urbans l’INE està calculant el creixement general del mercat del lloguer, mentre que l’Ajuntament està calculant el creixement de preu dels lloguers de nova firma. Es per això que la taxa de l’INE és molt superior a la que proposa l’Ajuntament de Barcelona.

Comerços d'immigrants al Raval : impacte socioeconòmic

La gran immigració que estem vivint en els últims anys ha esdevingut un tema que preocupa a la gent d‟avui en dia. Existeixen opinions molt diverses dins la societat i la política respecte a com afrontar-la.El treball que es presenta a continuació tractarà de determinar des d‟un punt de vista econòmic i social si l‟arribada d‟immigrants és positiva o negativa per l‟economia on emigren. És amb aquest objectiu que es realitza un estudi en el barri del Raval, on actualment els immigrants representen gairebé el 50% de la població, fent-ne una comparativa amb Sarrià, un dels barris amb menys immigrants de Barcelona. Finalment, el treball també tractarà de determinar quin és el grau d‟integració dels immigrants i la resposta de la població autòctona davant la seva arribada.El treball esà compost per diferents apartats. Començarem per la historia del Raval i la situació actual del barri. També parlarem sobre la immigració i la facturació del Raval, comparant-ho amb Sarrià i el total de la ciutat de Barcelona. Analitzarem les remeses que envien els immigrants. Estudiarem les característiques dels comerços del Raval i, per últim, tractarem la opinió dels comerciants autòctons i dels consumidors envers l‟establiment massiu de comerços d‟immigrants al barri del Raval.Per realitzar el treball ens hem trobat amb moltes dificultats, sobretot a l‟hora d‟obtenir determinades dades d‟interès referents al nostre objecte d‟estudi, ja que fins ara ningú havia investigat en aquest camp en particular

IPC alimentario en Barcelona

Comprarse un piso o pagar un alquiler, montar un negocio, pagar la escuela de loshijos, comprar ropa, ir al cine el domingo…vivir, no le cuesta lo mismo a un residentede Pedralbes que a uno de El Raval.Muchos son los factores que condicionan el nivel de vida de una determinada zona y que provocan diferencias de precios entre los servicios que en ellas se ofrecen: sulocalización y su importancia respecto a los centros económicos y de decisión, latradición cultural que posea, el nivel de educación de sus ciudadanos, la atención porparte de la Administración… pero ¿existirán también tales diferencias en productos deconsumo tan básicos como los de alimentación?Mediante este trabajo se quiere dar respuesta a esta pregunta y conocer hasta quépunto la actual coyuntura económica hace aumentar o disminuir las diferenciasexistentes entre varias zonas de Barcelona en lo referente a la variación de precios.

Urban mobilities: the anglo-catalan production of the Barcelona model

The aim of the project was to gauge the extent to which the so-called ‘Barcelona Model’ of urban transformation has been ‘exported’ to Britain and whether Barcelona has learned from British cities. We engage with the literature on successive British governments’ strategies for cities, focused on collecting data on contemporary policy initiatives and debates in the UK, did interviews in Manchester, London Barcelona and participated in the official visit of Leeds to Barcelona in March. Our research findings to date suggest that there is a good deal of mobility and interaction between Barcelona and the UK. However, it is by no means certain that this has resulted in definite instances of policy transfer. While the ‘Barcelona model’ has indeed featured in oficial discourse on urban regeneration in the UK, it does not appear to be the preferred best practice ‘model’ – other North American and European cities figure discursively as much, if not more. Where Barcelona does feature in official discourse, it is usually as an example of good design and an appealing urban aesthetic, rather than in terms of economic or social policy best practice. Our research suggests that the Barcelona model is seen as non-transferable to the UK due to the relatively more centralised governance structure therein.In contrast, evidence collected suggests that the Barcelona model is not influenced by UK British cities experiences but there is small evidence of being influenced by UK-based professionals.

La trayectoria residencial de la inmigración en Madrid y Barcelona. Un esquema teórico a partir del análisis cualitativo

El presente artículo busca proponer un esquema teórico que refleje el comportamientoresidencial de la población inmigrante en España. Dicho diagrama es el resultado de 50entrevistas en profundidad realizadas en las áreas metropolitanas de Madrid y Barcelona.El análisis del contenido de las entrevistas permite diferenciar etapas en el proceso migratoriode integración: el aterrizaje, la llegada, el asentamiento y la estabilización. Estas etapassintetizan el recorrido de un inmigrante extracomunitario en el camino hacia la satisfacción consu situación residencial.Cada etapa presenta diferencias en los criterios de localización residencial; en el tipo devivienda al que el inmigrante aspira; y en la composición del hogar. Asimismo, las etapasevolucionan de acuerdo con el origen del inmigrante, su capital humano, su acceso a redessociales y según si su proyecto migratorio es individual o familiar.

Fitxa Qualitativa. Rambla Raval, Casc Antic [Barcelona]

Pòster

Fitxa Qualitativa. Glòries - Clot [Barcelona]

Pòster

Fitxa Qualitativa. Gran Vía Carles III- Passeig de Zona Franca [Barcelona]

Pòster

Fitxa Qualitativa. Parc Central Roquetes [Barcelona]

Pòster

Ateneo

Projecte presentat al concurs Enter Ateneo per al disseny del vestíbul de l'edifici de l'Ateneo de Madrid