La Imagen de China en los periódicos españoles

En este trabajo de investigación se pretende analizar la formación de la imagen de China en la prensa española. A partir del análisis de contenido del tratamiento informativo que han aplicado los periódicos El País, La Vanguardia, El Diario y Público en la cobertura mediática sobre el XVIII Congreso Nacional del Partido Comunista Chino 2012, se propone explorar los factores que han determinado dicha imagen que se ha reflejado en estos medios de comunicación y las características de ella.

Las 'escuelas democráticas' de Michael W. Apple y James A. Beane en nuestro contexto

Ressenya de: Rafael Feito y Juan Ignacio López (eds.): Construyendo escuelas democráticas. Barcelona: Hipatia, 2008.

La sociología dialógica de las comunidades de aprendizaje

Los procesos de exclusión social están estrechamente ligados con las trayectorias educativas que siguen las personas. Se trata además de un hecho que se intensifica con la actual sociedad del conocimiento, dónde el éxito escolar favorece la inclusión en el mercado laboral y la participación en las distintas áreas de la sociedad (salud, vivienda, política, etc.). Debido a este papel clave de la educación es importante adquirir un compromiso científico sobre las medidas educativas que se lleven a cabo así como entrelazarlo con utopías para transformar las desigualdades. En este sentido, la sociología de la educación tiene un rol relevante. Es necesario que el profesorado reciba formación sobre aquellas prácticas educativas reconocidas por la comunidad científica internacional y también una actitud crítica frente a las desigualdades educativas. El espacio escolar puede reflejar algo más que las relaciones sociales desiguales del entorno y puede contribuir a la superación de éstas siempre y cuando se apliquen medidas educativas de éxito ya reconocidas por la ciencia y no por ocurrencias. Ejemplo de todo ello es la experiencia de escuela inclusiva de las Comunidades de Aprendizaje.

Vilanova. La caída del feudalismo universitario español

Marta Soler, Doctora por Harvard y actual Directora de CREA, es de Vilanova y la Geltrú. Cuenta la leyenda que Vilanova fue fundada en las afueras de La Geltrú por una pareja enamorada que no quiso someterse al servilismo de su señor feudal. A esa vila nova (villa nueva) fueron luego acudiendo otras parejas y personas que así dejaban de ser siervas y se transformaban en ciudadanas. Esa idea de ciudad de personas libres e iguales ha orientado muchas utopías posibles. La señal para iniciar la revolución de los claveles fue la emisión por radio de la canción de José Afonso 'Grândola, vila morena, terra da fraternidade Em cada esquina um amigo, em cada rosto igualdade'.

Labor Mobility of the Chinese Graduates from British and Spanish Universities: What Happens to the "Talent Migration"?

The scholarship on migration in Europe heavily focuses on the integration of economically vulnerable migrants. In the age of commercialization of education, however, the European Union attracts a rising number of highly skilled non-EU migrants that take up studies across the continent. Despite economic downturn, the EU universities experience a rapid growth in the number of Chinese students, many of whom settle in Europe upon graduation. Surprisingly, although the number of Chinese students in the EU increases, scholars largely ignore the labor paths that these highly skilled migrants take upon graduating from European universities. This study aims to fill this gap by exploring the variation in the Chinese graduates’ labor incorporation patterns and in their spatial mobility. In this project, I also examine macro-level hypotheses predicting that the EU and host states’ labor market institutions, changes in the EU policies on the highly skilled and the outburst of economic crisis matter for the Chinese highly skilled social and spatial mobility. Seizing on surveys, interviews and on the bodies of literature on stratification and social mobility, economic incorporation, social capital and human capital, I look at the Chinese students that graduated from universities in Great Britain and Spain. These states differ in the university tuition fees, migration policies towards the highly skilled workers and in the period of the Chinese students’ influx, thus providing an economically and socially diverse sample. My research will contribute to the literature on the relations between migrants’ social mobility, class and status background and spatial mobility, at the same time adding a transnational level perspective to the study of highly skilled Asian migration.

La influencia del Consejo de Seguridad en la aplicación de medidas contra el terrorismo por parte de la Unión Europea.

Los atentados terroristas del 11 de septiembre provocaron que el Consejo de Seguridad aprobara una serie de resoluciones con varias medidas antiterroristas. Inmediatamente, la Unión Europea aprobó un Plan de Acción contra el terrorismo e integró en el derecho comunitario las medidas aprobadas por el Consejo de Seguridad a pesar de no tener ninguna obligación de adoptarlas. El objetivo de este trabajo es ver cuáles son las condiciones y mecanismos internos de la Unión Europea que facilitan la propagación de la influencia de las normas del Consejo de Seguridad y que alteran la conducta de los actores europeos

La expresión de futuro en el español de Cataluña. Un posible caso de confluencia lingüística

La incursión de nuevas disciplinas en la lingüística, tales como la sociología, el cognitivismo, la antropología, etc., han permitido encontrar diversos puntos de unión entre las investigaciones realizadas desde cada una de estas disciplinas. Ello resulta de gran interés para los estudios de variación y contacto de lenguas en los que, aparte de los factores lingüísticos tradicionales, intervienen significativamente otros de índole cognitiva, sociocultural y pragmático-discursiva.Partiendo de este marco teórico plural, y desde la perspectiva del contacto de lenguas, en las siguientes páginas se analizan las expresiones prospectivas del español. Concretamente, se pretende aseverar la hipótesis de la influencia del catalán sobre el español en la expresión formal del futuro,1 pues parece que en las zonas catalanohablantes la frecuencia de uso del futuro sintético (FS) y del futuro analítico (FA) para hablar de eventos venideros es opuesta al empleo que de estas mismas formas suele hacerse en el resto de zonas hispanohablantes.2 La idea parte del hecho de que, pese a que en catalán también alternan las dos estructuras —el FS y la perífrasis prospectiva «ANAR A+Infinitivo»—, el menor rendimiento de la perífrasis en catalán y, por tanto, su menor grado de gramaticalización, parece incidir en la frecuencia de uso de la perífrasis en español «IR A+Infinitivo».

L'impacte de la iconografia musical en les dinàmiques socials : David Bowie o el poder social de les imatges musicals

El present treball de recerca posa de relleu que la música és un element fonamental de la configuració de les societats humanes actuals i analitza un cas concret, el de l'artista britànic David Bowie, per il·lustrar els mecanismes pels quals un artista pot convertir-se en una icona i, d'aquesta manera, influir decissivament en la configuració d'elements de l'imaginari social compartit.

Abstenció diferencial, vot dual i vot diferencial a L'Hospitalet de Llobregat : Estudi sobre el comportament electoral a L'Hospitalet de Llobregat entre 1979 i 2014

Aquest treball presenta un anàlisi sobre el comportament electoral a L'Hospitalet de Llobregat entre 1979 i 2014, en relació als diferents nivells de participació electoral i les diferències en el vot a partits que es produeixen segons l'àmbit de la convocatòria electoral.

Resurrecting Disney: Tracing Walt Disney‘s ever-present spirit in feature animated films of the Michael Eisner era (1984-2004)

El treball Ressuscitant a Disney: Rastrejant el sempre present esperit de Walt Disney en els llargmetratges animats de l'era Michael Eisner (1984-2004) pretén definir i analitzar les característiques, tant respecte al procés creatiu com en la definició de contingut, integrades en els clàssics originals de Disney per, a continuació, demostrar que aquestes van ser recuperades i implementades de nou després de la mort de Walt Disney -amb lleus adaptacions- per donar lloc a una segona edat d'or de l'animació

La vida quotidiana : exploració d'un marc conceptual i d'una proposta d'indicadors

L'interès per la vida quotidiana ha crescut de manera paral•lela a la necessitat d'augmentar el coneixement racional sobre la realitat social. I, més específicament, si hem de fer cas al que diuen algunes especialistes, aquest interès neix, lligat a la clarificació del que s'entén per benestar. Tal com aquest breu estudi exploratori posa de manifest, la complexitat comença en la polisèmia que acompanya el concepte de vida quotidiana, afavoridora de no poques confusions. I, continua amb una de les dificultats més greus amb les que pot ensopegar el coneixement científic. L'interès per clarificar conceptualment la vida quotidiana, en aquesta ocasió, com en tantes d'altres, ha sorgit de la necessitat de conèixer millor per actuar de manera més acurada. Els objectius de l'informe han estat deutors d'aquesta orientació. En concret, han perseguit una doble fita. En primer lloc, han anat dirigits a aconseguir la clarificació i racionalització de la polisèmia conceptual esmentada. En segon lloc, els objectius de l'informe s'han dirigit a obtenir informació sobre els indicadors socials més adients per fer visible l'abast de la vida quotidiana. Això ha suposat la revisió d'una sèrie de bases de dades existents. L'interès d'aquesta revisió és la possibilitat de reconèixer l'existència d'una sèrie de dades objectives, resultatd'enquestes o d'altres tipus de recollida de dades. Els resultats d'aquesta part de l'informe es presenten, de manera ordenada, mostrant les característiques de les bases de dades revisades. I senyalant la informació que, a parer nostre,resulta més pertinent per a ser reutilitzada com a indicadors objectius capaços de mostrar l'àmbit i abast de la vida quotidiana. Aquesta informació es completa amb una sèrie de consideracions sobre aquest tipus d'indicadors socials i la conveniència d'utilitzar els indicadors de tipus subjectiu. I sobre laconveniència de dibuixar una prova pilot sobre uns possibles itineraris de vida quotidiana.

La societat civil global: les complexitats d’un espai de contestació

Societat civil global és un concepte contestat utilitzat des de diferents aproximacions per a descriure una realitat global. El working paper assenyala la utilitat d’una aproximació de societat civil global per analitzar les potencialitats de l’esfera d’abordar els reptes globals del món d’avui. D’acord amb aquesta aproximació la societat civil global és una àrea global complexa de conflicte i contestació, una àrea que ofereix un lloc i uns valors per a reconsiderar el món de diferents maneres, incloent les visions dels marginats de la societat civil. Per una millor comprensió del concepte i dels debats actuals, el paper repassa les concepcions històriques de societat civil des de la Il·lustració fins avui i el context en el qual el concepte adquireix un nou significat i incorpora l’aspecte global. El paper és la fase inicial d’una futura recerca sobre les potencialitats de la societat civil global per a influir i modelar l’estructura del sistema internacional.