El dibuix de la figura humana com a llenguatge expressiu

El dibuix de la fi gura humana utilitzat com a llenguatge expressiu es pot contemplar a diferents exposicions artístiques com a font d’informació històrica on es relacionen les vivències personals amb la seva representació pictòrica. Les exposicions més representatives d’aquest tema que han tingut lloc a la nostra ciutat en els darrers anys han estat La col·lecció Prinzhorn (Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 2001), En guerra (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2004) i Hi havia una vegada Txernòbil (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2006). En el grup de recerca Salut Activitat Física i Esport (SAFE) de la Facultat de Psicologia Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna, dins el projecte Dansa Esquema Corporal (DEC) hi ha una línia d’investigació dedicada a avaluar l’impacte de les sessions d’expressió corporal, entesa principalment com a vivència personal, i la seva representació gràfi ca en paper. Els objectius principals de la nostra recerca son examinar si el dibuix de la fi gura humana és una eina efi caç per avaluar el coneixement de l’esquema corporal en població general infantil i en població d’adolescents amb Síndrome de Down amb el test de Goodenough, i avaluar la repercussió de la sessió d’expressió corporal en el desenvolupament emocional amb el test de Koppitz .

Mètode psicofísic “cos-art”: relació amb l’emissió de la veu

Es presenten els resultats d’una investigació de caràcter qualitatiu -encara que s’ha utilitzat en algun moment l’estadística- pel que fa a la valoració que un grup d’alumnes de la Universitat Ramon Llull fa del mètode psicofísic Cos-Art com a treball que serveix per millorar l’emissió de la veu. Les tècniques i els instruments per a la recollida d’informació que s’han utilitzat han estat el diari de camp i el qüestionari. L’anàlisi de resultats mostra el treball global del Mètode com a efectiu. En blocs més específics, com poden ser els temes de respiració o llengua, entre altres, la freqüència més elevada en les respostes ha estat que el treball de Cos-Art els ha ajudat bastant. Per últim, un gran nombre d’alumnes consideren que el Mètode Cos-Art ajuda, de forma molt positiva, a prendre consciència d’un mateix.

La Capacitat d'adaptació de la universitat a l'obtenció de resultats i l'educació dels intangibles : un moment clau

Les tendències socioeconòmiques actuals imposen noves exigències als sistemes que confi guren les economies nacionals, i els obliguen a cercar alternatives perquè els individus desenvolupin les competències que es requereixen. En aquest sentit, són molts els escenaris on es discuteix i es planteja un canvi en l’educació que s’adeqüi als requeriments d’un entorn que exigeix cada cop més la valoració dels resultats i la competitivitat, i això no hauria de conduir la universitat a descuidar la formació dels valors més humans i intangibles.

Una revisió dels conceptes de responsabilitat i autoritat en l'educació a la llum de Hannah Arendt

Este texto aborda las dificultades que tiene para el sujeto contemporáneo asumir responsabilidades sociales. Presenta una revisión de 10s conceptos de responsabilidad y autoridad de 10s educadores a la luz del pensamiento de Hannah Arendt, y plantea la relación del educador con el conocimiento y con 10s sujetos de la educación. Por Último, reflexiona sobre la responsabilidad de educar para comprender y vivir la diversidad de nuestro mundo contemporáneo.

Model per a categoritzar les bones estratègies en estimació, en numeració i càlcul emprades pels infans en acabar l'educació primària

L' estimació, per la inexactitud i l'aparent manca de rigor que comporta, ha estat, i encara continua essent, un contingut deixat de banda en els curriculums escolars, entestats fins fa poc temps a presentar una matematica exacta, tancada, acabada, plena de normes i poc flexible. En canvi, nosaltres el considerem un contingut de primer ordre i d'importancia cabdal. Consequència d'aquesta poca consideració curricular és la manca del domini d'estrategies d'estimació en numeració i calcul, per part de l'alumnat, que hem constatat durant anys en diferents nivells educatius. Aquest informe resumeix una part, la determinació dels tipus i categories d'estratègies acceptables, d'un treball de tesi doctoral que consta de dues parts principals: la creació i validació d'un test per analitzar quatre ambits d'estimació en numeració i càlcul i una segona part experimental que suposa l'aplicació dels instruments de mesura a una mostra per poder esbrinar, a partir de les respostes dels infants, els tipus dlestratPgies, de dificultats i d'errors. Posteriorment, s'arriba a establir categories perla tots tres i concloure amb orientacions didhctiques que redundin en la millora de la competencia numerica dels estudiants a partir d'una adequada instrucció a l'aula.

La Multimetodología autobiográfica extendida y los fondos de identidad

The main goal of this article is to illustrate a way of detecting identity foundations in people using extended autobiographical multi-methodology as a qualitative approach that combines different techniques to study the narrative construction of identity. There are four groups of techniques: 1) in-depth interviews; 2) the revised self-portrait technique; 3) the analysis of artifacts, routines and ways of living, and 4) “psycho-geographical maps.” “Identity foundations” are understood as a set of resources (toolbox) that have been historicallyaccumulated, culturally developed and socially distributed and transmitted, which are essential for defining and presenting oneself. Two examples are provided that illustrate how to use this methodological approach to achieve the aforementioned objective. In conclusion, the study recommends taking into account the explicit and implicit, underlying cultural forces involved in constructing human identity

Fluència verbal i funcions neuropsicològiques en la malaltia del Parkinson

S'han estudiant les funcions neuropsicològiques en una mostra de 96 pacients amb malaltia de Parkinson (MP) i 42 controls aparellats per gènere, edat, escolaritat i intel.ligència verbal. Els resultats indiquen que els pacients afectats per MP, com a grup, presenten alteracions en les funcions visuoespacials, en la memòria i en les funcions frontals, però que aquests dèficits no estan sempre presents en tots els pacients. L'anàlisi de clusters realitzat ens mostra que les alteracions neuropsicològiques presents en la MP estan distribuides en subgrups. En un dels grups es va observar la presència d'afectació cognitiva generalitzada, mentre que el segon subgrup va mostrar absència de dèficits cognitius i, finalment, el darrer subgrup presentava alteracions específiques en les funcions visuoespacials i frontals. La puntuació verbal mostrava el mateix patró de deteriorament que les funcions frontals i es va trobar una diferència significativa entre els pacients i el grup control en aquesta funció. La presencia de depressió estava present en un 50% dels pacients i estava fortament relacionada amb els dèficits frontals. Els resultats d'aquest estudi mostren la importància d'avaluar les funcions neuropsicobiològiques i del llenguatge en els pacients afectats per MP, amb la finalitat de conèixer el patró de deteriorament, per tal d'afavorir-ne el funcionament i la qualitat de vida.

La Detecció universal neonatal de la sordesa a Catalunya : situació actual i reptes de futur

Des de principi dels anys 90, els programes per a la detecció universal neonatal de la sordesa -DUNS- s'han anat implementant arreu del món. La seva aportació a la millora de la competència en llenguatge dels infants sords ha estat forca significativa. A l'Estat espanyol, la DUNS esta possibilitant una detecció molt més precç de la sordesa, cosa que accelera l'establiment del diagnostic i del tractament, i augmenta així les probabilitats que la rehabilitació auditiva dels infants sords sigui reeixida. Des de la perspectiva de l'atenció integral de la sordesa infantil, aquests programes tenen com a objectiu la detecció de la patologia dins el primer mes de vida, el diagnòstic als tres mesos i la instauració del tractament al voltant dels sis mesos. Aquests terminis suposen un autèntic repte que exigeix, d'una banda, la creació de centres qualificats i, de l'altra, la reformulació dels protocols d'actuació dels professionals de les distintes disciplines i la seva adaptació a les noves eines disponibles per al diagnòstic, l'adaptació protètica i la rehabilitació auditiva del nadó sord. Si en un article anterior abordava el futur de la intervenció amb infants sords, tot considerant els avenços tècnics ja existens (Valero, 2002); ara em proposo revisar breument l'estat de la qüestió a Catalunya, alhora que es faran una sèrie de reflexions sobre els canvis que la detecció molt primerenca d'infants sords pot reportar tant per als mateixos sords com per als professionals que els hem d'atendre.

Criteris per a la selecció del material fonètic en intervenció logopèdica en trastorns de la veu

L'educació i la reeducació de la veu tenen un llarg recorregut professional. A partir dels coneixements i de les tècniques provinents del món del cant i de la medicina, s'ha anat constituint un corpus de practiques professionals d'efectivitat contrastada en l'exercici quotidià. Componen una part d'aquest corpus les vocalitzacions que el pacient practica en les sessions terapèutiques. Aquest article pretén explicar les bases fisiològiques per escollir quin material fonètic s'empra en aquests exercicis.

Un projecte de logopèdia a la ciutat de l'infinit

En aquest article s'explica la realització d'un projecte de logopèdia a l'Índia. En concret, d'un projecte que neix a partir de la proposta de la Fundación Vicente Ferrer d'integrar la tasca de logopèdia en un nou centre per a nens amb paràlisi cerebral. En primer lloc, es fa una breu presentació de la Fundació des dels seus inicis fins a l'actualitat. A continuació, es descriu el context on aquest projecte es va dur a terme. Tot seguit, se n'explica el desenvolupament i l'evolució. Per acabar, es fa una reflexió sobre el que ha suposat aquest projecte tant com a professional com pel que fa a vivència personal.