The effects of tax deductibility on the mix of property taxes and use charges: an empirical analysis of the spanish case

This paper tests some hypothesis about the determinants of the local tax structure. In particular, we focus on the effects that the property tax deductibility in the national income tax has on the relative use of the property tax and user charges. We deal with the incentive effects that local governments face regarding the different sources of revenue by means of a model in which the local tax structure and the level of public expenditure arise as a result of the maximizing behaviour of local politicians subject to the economic effects of the tax system. We attempt to test the hypothesis developed with data corresponding to a set of Spanish municipalities during the period 1987-9l. We find that tax deductibility provides incentives to raise revenues from the property tax but does not introduce a biass against user charges or in favor of overall spending growth

Objetivo: cuantificar la reproducción

Se estudian en este trabajo algunas magnitudes relacionadas con el enfoque de la reproducción social. Ante todo se hace hincapié en tres ideas fundamentales, las nociones de: a) Salidas menos entradas; b) Salidas dividido por entradas; c) Subsistemas. A continuación se subrayan los obstáculos para la cuantificación directa de estos conceptos, y se repasan las vías sugeridas para sortear las dificultades (por medio de constructos teóricos propuestos por Leontief, von Neumann y Sraffa). Luego se examinan dos nuevos indicadores: la ¿tasaespecífica de excedente¿, que se refiere a los bienes autorreproducibles, y el ¿coeficiente neto de reproducción¿, que se predica de todos los bienes básicos. De pasada se apuntan algunas pistas para establecer indicadores del mismogénero en campos como la economía ecológica y la economía feminista. Por último, se anotan algunas conjeturas relacionadas con la dirección adecuada del cambio técnico

Cooperativisme i associacionisme agraris a Catalunya: els propietaris rurals i l'organització dels interessos agraris al primer terç del segle XX

Aquesta tesi doctoral centra l'atenció en la participació dels propietaris en el cooperativisme i l'associacionisme agraris del primer terç del segle XX, com una de les expressions de la reorganització dels interessos agraris després de la crisi del final del segle XIX. S'estructura en dues parts diferenciades segons l'àmbit d'anàlisi. La primera aborda la participació dels propietaris en l'associacionisme agrari a Catalunya, se centra fonamentalment en el model associatiu de les cambres agrícoles i destaca el protagonisme de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre en l'organització dels interessos agraris. La segona utilitza la comarca del Vallès Oriental com a banc de proves de la primera, i com que és un àmbit més reduït, permet ser més exhaustius en la descripció del moviment associatiu, identificar els seus protagonistes i analitzar la seva resposta als canvis econòmics i socials que es van produir durant el primer terç del segle XX.

An investment social network beside the Banco de Barcelona, an unusual case?

[cat] L’extensió de les activitats bancàries al segle XIX va ser liderat per alguns grups socials connectats amb el comerç, que van treure profit de la seva experiència i coneixement per estendre la seva influència al voltant del món del crèdit. A la historiografia espanyola, hi ha un conjunt de treballs que s’han centrat en aquesta gent, però en molts pocs casos s’ha fet una classificació que permeti detectar el conjunt de grups econòmics que han liderat el procés de modernització financera de l’Espanya de mitjans del segle XIX. El principal objectiu del treball és l’anàlisi dels grups socials que van formar el Banco de Barcelona entre 1844 i 1854. Aquesta institució va ser important per a la història financera i bancària d’Espanya per ser pionera en la seva activitat creditícia i d’emissió: a més, la seva experiència va servir com a base en la constitució d’un sistema financer modern a Espanya. En una societat com la catalana de mitjans del segle XIX, la confiança era un factor important per explicar la decisió d’invertir. L’aparició de noves companyies i les seves necessitats d’inversió van transformar el comportaments previs. Quin va ser el comportament dels inversors potencials? Va ser el grup que hi havia al voltant del banc el que va ascendir econòmicament en els anys centrals del segle XIX? La resposta és prou clara, els membres del consell d’administració del Banc de Barcelona formaven un grup apart dins dels grups que sorgeixen a l’economia catalana en el seu conjunt.

La licitud de l’interès: evolució històrica d’un tema de moral econòmica

[cat] El problema de la consideració de qualsevol interès com a usura i les formes per a evitar la condemna eclesiàstica foren uns dels principals temes econòmics i morals de l’Europa tradicional. Aquest paper mostra els orígens i fonaments de la doctrina eclesiàstica sobre la usura, l’aparición dels instruments comercials i financers que evitaven la condemna de l’església i les excepcions i noves doctrines que consideraven lícit el benefici procedent del préstec.

Hay competencia en el mercado europeo de transporte aéreo?: el caso español

La liberalización del transporte aéreo que se llevó a término en la Unión Europea a principios de los años noventa ha tenido efectos positivos sobre el bienestar del viajero. No obstante, existe un consenso en la literatura académica que estos efectos dependen de la existencia de una competencia efectiva en el nivel de la ruta. En este sentido, se plantea el problema que puede llegar a suponer las ventajas de escalera de las compañías dominantes en cada mercado interior. Además, se pretende capturar la diferenciación de productos como característica esencial de la industria del transporte aéreo. El análisis de estas cuestiones se realiza de la forma siguiente. En primer lugar, se hace referencia a los principales aspectos económicos que condicionan la competencia en el transporte aéreo. Y en segundo lugar, se implementa un modelo empírico basado en un sistema de tres ecuaciones, que se estima mediante la técnica de las variables instrumentales. La muestra utilizada hace referencia al año 2001 para la mayoría de las rutas del mercado interior español de vuelos regulares en dónde hay competencia. Los resultados de la estimación muestran la existencia de unas condiciones de competencia diferentes según el segmento del mercado al cual se dirigen las compañías aéreas. Efectivamente, la competencia en precios (calidad) parece ser predominante en el segmento de viajeros por motivos personales (negocios). Adicionalmente, el dominio que la compañía dominante tiene sobre la mayoría de las rutas parece descansar en las ventajas competitivas, tanto en términos de costes como en términos de demanda, que le proporciona el control de la red aeroportuaria nacional. De todo esto se puede inferir que el mantenimiento y/o aumento de los beneficios de la liberalización de los servicios de transporte aéreo exige extender la liberalización al uso del aeropuertos así como descentralizar su gestión.

An eclectic third generation model of financial and exchange rate crises

[cat] En aquest treball es presenta un model eclèctic que sistematitza la dinàmica de les crisis que s’autoconfimen, usant els principals aspectes de les tres tipologies dels models de crisis canviàries de tercera generació, amb la finalitat de descriure els fets que precipiten la renúncia al manteniment d’una paritat fixada. Les contribucions més notables són les implicacions per a la política econòmica, així com la pèrdua del paper del tipus de canvi com instrument d’ajust macroeconòmic, quan els efectes de balanç són una possibilitat real.

Factors influencing privatization of urban solid waste collection: some evidence from Spain

In this paper we analyse some of the organisational aspects of the urban solid waste collection and, in particular, the privatization modality of contracting out. We start by discussing some of the theoretical aspects of contracting out. We then specify and estimate an explanatory model on a sample of municipalities that we surveyed. Our purpose is twofold: on the one hand, we identify the economic factors at work when deciding to contract out the service and, on the other hand, we analyse the role of ideological factors in choosing between the public production of the service or contracting it out. The results show a significant effect of the demand for waste collection on contracting out. There also appears to be a neighbouring effect as the municipalities close to other cities that contract out are also more prone to do so. Finally, the decisions to contract seem to have been motivated by pragmatic rather than ideological reasons.

National Identity and the Preference for State Opting-Out in the Basque Country

We argue that preferences for secession are the expression of a common unobserved mechanisms determining national identity. This paper examines the hypothesis of independence of both preferences for secession (independent Euskadi) and Basque national identity in the light of Akerloff and Kranton (2000). We deal with psychological determinants of individuals' national identity formation as well as those that influence the propensity of individuals to support the secession of their perceived ¿imagined community¿ or nation.. We undertake econometric survey analysis for the Basque Country using a bivariate probit model and publicly available data from the Spanish Centre for Sociological Research. Our results provide robust evidence of a common determination of national identity and political preferences for the secession of the Basque Country consistently with Akerloff and Kranton model.

Financial Integration, Trade Openness and International Transmission

[cat] Com afecten l’obertura comercial i financera a la volatilitat macroeconòmica? La literatura existent, tant empírica com teòrica, no ha assolit encara un consens. Aquest article usa un model microfonamentat de dos països simètrics amb entrada endògena d’empreses per estudiar-ho. L’anàlisis es du a terme per tres règims econòmics diferents amb diferents nivells d’integració internacional: una economia tancada, una autarquia financera i una integració plena. Es consideren diversos nivells d’obertura comercial, en forma de biaix domèstic de la demanda i l’economia pot patir pertorbacions en la productivitat del treball i en innovació. El model conclou que la incertesa macroeconòmica, representada principalment per la volatilitat del consum, la producció i la relació real d’intercanvi internacional, depèn del grau d’obertura i del tipus de pertorbació.

Seed morphology of the genus Delphinium L. (Ranunculaceae) in Turkey

La morfologia de les granes de 28 espècies de Delphinium recollides a Turquia ha estat estudiada per mitjà de la Microscòpia Electrònica de Rastreig (MER). Quatre tipus principals de granes són reportats: subgloboses amb anells continus de lamelles, subpiramidals amb esquames amples o primes, subpiramidals allargades amb esquames i sector-esferoïdals reticulades, que es corresponen amb les seccions reconegudes en els sistemes taxonòmics habituals del gènere, cosa que indica llur bona resolució taxonòmica. Es discuteixen les implicacions biogeogràfiques i sistemàtiques.

«S'ha de practicar, el problema és la solució» sense ús no hi ha prou aprenentatge: les pràctiques lingüístiques dels joves sabadellencs

El present article pretén conèixer les tries i els usos lingüístics dels joves de Sabadell. L'estudi se centra en els individus presents a l'escola secundària amb edats compreses entre 14 i 19 anys. En concret es basa a conèixer la importància de l'escola en l'adquisició de la segona llengua d'aquests joves, així com els factors que influencien en la tria i l'ús d'una llengua determinada en els diferents contextos. Donada la diversitat sociocultural actual de Catalunya els individus seleccionats representen les diverses tipologies principals existents segons el seu origen etnicolingüístic (català, castellà i bilingüe), combinat amb la composició del seu entorn bàsic de socialització (xarxes socials), i amb altres aspectes geogràfics, demogràfics i econòmics.

Bombolles financeres i confusió informativa. Relació entre la informació econòmica als mitjans de comunicació i la presa de decisions d’inversió

La Teoria Econòmica està construïda sobre la hipòtesis de racionalitat dels agents econòmics. La racionalitat de l’homo economicus consisteix en què maximitza la seva utilitat tractant d’obtenir els majors beneficis amb el menor esforç, si bé l’aplicació d’aquesta hipòtesi a l’ésser humà no és plena ja que la seva motivació no sempreés biològica i de vegades actua empès per aspectes culturals difícils d’associar a un benefici1. Tanmateix, la hipòtesi de racionalitat s’ha considerat una bona representació dels aspectes essencials del comportamenteconòmic de l’ésser humà. El problema es presenta quan la Teoria Econòmica no és capaç d’explicar ni resoldre satisfactòriament problemes tan rellevants com les bombolles especulatives i la causa d’aquesta mancança s’atribueix a una construcció inadequada d’aquesta Teoria...

Eficiencia de las reglas de asignación de agua en el regadío: asignación a través de mercados, de la regla proporcional y de la regla uniforme

En el presente trabajo se simula la introducción de diferentes métodos de reparto del agua en la agricultura, y se aplican a una zona de regadío del valle central del Ebro. En concreto, se han escogido tres métodos diferentes de asignación con el fin de comparar su eficiencia económica. Además del actual sistema proporcional y el sistema de mercado, se simulará la introducción de la regla de reparto uniforme, desarrollada en la teoría de la elección social. Los resultados permiten concluir que aunque el mercado de agua conduzca a mejores resultados globales en todos los casos, la regla uniforme puede resultar una alternativa interesante cuando las dotaciones de agua se encuentran en el intervalo habitual, mientras que en situaciones de escasez severa de agua, el mercado presenta una ventaja más clara con respecto a cualquier otro sistema de asignación. Asimismo, los resultados demuestran que los niveles superiores de heterogeneidad entre los usuarios y altos precios administrativos del agua representan situaciones más ventajosas para la aplicación de la regla de asignación uniforme en comparación con el actual sistema proporcional