L' estereotip racial en els joves de 3er i 4art d' ESO. Aproximació al seu nexe amb la "islamofòbia" en un grup d'estudiants de Vic

L’objectiu d’aquest treball es investigar pensaments i actituds dels joves no musulmans cap a les persones musulmanes i també dels joves musulmans cap a les persones no musulmanes i musulmanes. També esbrinar la connexió entre estereotip racial i el terme «islamofòbia». L’estudi s’ha realitzat amb joves d’entre 14 i 18 anys que estan estudiant els cursos de 3er i 4rt d’E.S.O en Instituts de la ciutat de Vic. Anteriorment a aquest estudi, es pot observar dins el treball una fonamentació teòrica sobre l’estereotip racial, els models d’estudi contemporani d’aquest, l’aparició del terme «islamofòbia» i el seu antagònic «occidentofòbia», així com també l’influenciabilitat dels joves en l’adolescència. Per tal de realitzar aquesta investigació s’ha aplicat una enquesta. Els resultats obtinguts un cop realitzat l’estudi, han demostrat que alguns pensaments i actituds recollides sobre les persones musulmanes estan basades en estereotips de tipus racial sovint amb un tendència pejorativa cap a aquest grup social.

Anàlisi de l'atenció a la diversitat a les tres escoles rurals de la Zer Tramuntana

L’objectiu d’aquest estudi, de caire interpretatiu - qualitatiu, consisteix en l’anàlisi de l’Atenció a la Diversitat a les tres escoles rurals de la ZER Tramuntana. Una recerca que pretén descriure, analitzar i interpretar els principals aspectes d’inclusió de l’alumnat en el grup - classe, la resposta educativa que donen els docents a la diversitat en les aules i els documents normatius que recullen aquests dos aspectes. Professors, alumnes i grup - classe són els actors que nosaltres hem estudiat detalladament, a partir d’entrevistes, tests sociomètrics i l’anàlisi dels documents vigents de les tres escoles de referència d’aquesta ZER que tenen present l’Atenció a la Diversitat. A partir de l’estudi dels tres casos reals, l’escola Puig Segalar de Viladamat, l’escola de Ventalló i l’escola Els Valentins de Vilamacolum, ens centrem en la perspectiva curricular i model inclusiu, per poder donar resposta a la nostra hipòtesi plantejada inicialment: El model d’escola rural afavoreix les estratègies d’Atenció a la Diversitat.

Anàlis d'una experiència d'integració de les TIC als projectes de treball global desenvolupada a l'aula d'educació infantil

Algunes de les investigacions desenvolupades en els últims temps fan cada cop més incidència en la importància de l’enfocament metodològic sota el qual s’integren les noves tecnologies a l’aula. L’estudi que es presenta a continuació parteix de l’anàlisi d’una experiència d’integració de les TIC en una proposta de projectes de treball global desenvolupada en dues aules d’educació infantil de l’escola la Sínia de Vic. El propòsit general del treball és mostrar quins són els efectes que aquestes tecnologies exerceixen sobre l’alumnat i el professorat implicat, així com la contribució d’un recurs com el bloc en la relació entre l’escola i la família, prenent com a fil conductor el projecte portat a terme. En aquest sentit, alguns dels resultats més rellevants de la investigació mostren com els rols desenvolupats per l’alumnat i el professorat de l’aula influeixen directament en les actituds i la motivació de l’alumnat envers les tasques, i finalment posen de manifest la importància dels plantejaments didàctics sota els quals s’utilitzen els recursos TIC a l’aula. D’altra banda, s’ha vist que el bloc no ha tingut les mateixes repercussions en totes les famílies per diversos motius particulars que requeriran d’un treball més a fons per potenciar-ho molt més entre els pares i mares.

Quins són els factors que incrementen la motivació dels alumnes a les classes d'educació física?

L‟objectiu de l‟estudi és observar els diferents factors que fan incrementar la motivació dels alumnes a les classes d‟Educació Física. Aquesta recerca té com a finalitat descriure i interpretar el clima motivacional que envolta les sessions d‟Educació Física mitjançant l‟estudi de dos mestres de l‟especialitat. L‟estudi es centra en l‟observació de les diferents estratègies que utilitzen els docents per afavorir el clima motivacional a les sessions d‟Educació Física en els cursos de segon i tercer d‟Educació Primària. Aquesta recerca té com a base teòrica l‟estudi realitzat prèviament per diferents autors, com per exemple, Cecchini (2002), Cervelló (2005) i Pascual (2011). Paraules clau: Motivació, Educació Física, clima motivacional, entusiasme del docent, tasca, l‟autoritat del docent, el reconeixement del docent, grups de treball, l‟avaluació i el temps de treball.

Speaking in the CLIL classroom: to what extent do teachers and students use english in the classroom?

L'objectiu principal d'aquesta investigació va ser determinar els efectes del CLIL en els professors i estudiants en les seves produccions orals. El punt de partida de la meva investigació era de la teoria de Dalton-Puffer (2007), que estableix que la funció de parlar en les classes CLIL és mínima, la meva recerca s'ha basat en la recopilació recollir informació des de diferents fonts, amb la finalitat de veure si aquest fet també passa a les nostres escoles. Eventualment, he planejat algunes estratègies i activitats per incrementar la quantitat d’oportunitats per parlar en llengua anglesa els alumnes.

Organització del temps de pràctica motriu en la programació i desenvolupament de les sessions d'E.F a l'IES Monsacopa d'Olot

L’educació física és una matèria que presenta diferències estructurals i organitzatives significatives respecte la resta d’àrees. L’anàlisi de la pràctica diària durant les sessions, ens demostra els pocs minuts que els alumnes realment disposen per practicar i poder assolir els objectius marcats. Aquesta recerca, pretén fer veure als professors la importància d’una adequada gestió del temps a l’aula amb l’objectiu d’augmentar el temps de pràctica motriu dels alumnes. Per fer-ho, es durà a terme un procés d’investigació on, primerament es definiran els diferents temps que existeixen en una sessió d’educació física, i després, s’analitzaran i es buscaran possibles relacions entre l’organització d’aquests temps dins la programació del professor i durant la realització de les sessions. Per últim, es presenten una sèrie d’estratègies d’intervenció, que poden ajudar al professorat a augmentar el temps dedicat a la pràctica, temps essencial per a l’aprenentatge.

EL Portafolio docente como estrategia formativa innovadora del profesorado novel universitario. Un estudio de casos

Este artículo sintetiza los resultados y las principales conclusiones de una investigación realizada en la Universidad de Barcelona sobre el tema del portafolio docente, un fenómeno bastante reciente en el campo de la formación del profesorado en general, y en la del docente universitario en particular. La introducción de esta herramienta en la Enseñanza universitaria se debe a la Asociación Canadiense de Profesores de Universidad (en la década de los ochenta), que la empleó para la habilitación y la evaluación de docentes. Sin embargo, en este trabajo se parte de la idea de que los portafolios docentes tienen también una vertiente formativa y resultan útiles en la mejora y el desarrollo profesional del profesorado universitario novel. Explorar este aspecto es el objetivo de nuestro estudio. Se ha elegido, como campo de aplicación, el profesorado novel de la Universidad de Barcelona, que ha elaborado un portafolio docente en los cursos de Iniciación en la Docencia Universitaria. El enfoque usado ha sido cualitativo y como estrategia metodológica hemos optado por el estudio de casos múltiple, dado que la muestra está constituida por 10 profesores universitarios noveles de diferentes áreas de conocimiento. Para recoger y registrar la información, los instrumentos empleados fueron la entrevista en profundidad y el análisis de documentos. Los resultados apuntan a que el verdadero valor del portafolio docente reside en su potencial formativo y para el desarrollo profesional del profesorado universitario novel. También revelan que el portafolio es una herramienta valiosa para un nuevo profesionalismo docente, que se orienta a la reflexión sobre la propia práctica docente y al desarrollo de una enseñanza más acorde con las exigencias de la nueva sociedad del conocimiento.

Factors de risc de conducta violenta intrainstitucional en interns penitenciaris

Existeixen un gran nombre d’investigacions sobre els indicadors de risc de la conducta violenta intrainstitucional en l’àmbit penitenciari, especialment en els EUA. Malgrat això, poc se sap sobre aquesta qüestió a Espanya, tot i que aquest és el país que presenta un dels índex de població reclusa més elevats d’Europa Occidental. Aquest estudi té per objecte la determinació de la prevalença i els correlats associats a les infraccions disciplinàries violentes i potencialment violentes d’11 centres penitenciaris de Catalunya. Per assolir aquest objectiu el present estudi prospectiu, basat en dades oficials, examina la relació entre variables sociodemogràfiques, criminals, penitenciàries i psicològiques d’una mostra de 7517 interns/es durant un període de seguiment de 2 anys. Els resultats obtinguts indiquen que ser més jove, estar en situació de presó preventiva en el cas de les dones, haver presentat conducta violenta o antisocial anteriorment, tant en la comunitat com en l’àmbit penitenciari, respondre d’una manera poc exitosa als tractaments recents o mostrar problemes en el consum d’alcohol o drogues i les actituds procriminals són factors de gran potència en la predicció d’infraccions disciplinàries. Per concloure, cal esmentar que investigacions addicionals en altres àrees geogràfiques i la consideració de variables situacionals són necessàries per corroborar els resultats aquí obtinguts. També es discuteixen algunes implicacions per a polítiques penitenciàries i per a futures línies d’investigació.

Rehabilitación del Parque Recreativo Cariari : propuesta de actividades de educación ambiental

El proyecto de rehabilitación del "Parque Recreativo Cariari" se enmarca en el proyecto más amplio "Proyecto Limón Ciudad Puerto". Se ubica en la zona más desfavorecida de Costa Rica, a nivel social y de infraestructuras. Nuestra labor en el proyecto de rehabilitación, se centra en la preparación de la propuesta de actividades de educación ambiental, aprovechando los recursos biológicos y geológicos del parque, así como las infraestructuras que incluirá una vez rehabilitado. Para la realización del proyecto fue necesaria una gran revisión bibliográfica, una serie de encuestas y reuniones con escuelas, profesores y la responsable del Ministerio de Educación Pública en la región. También se contactó con personal especializado con materias claves para los talleres. Además se acordó con universidades nacionales la realización de prácticas de sus estudiantes de los sectores de turismo ecológico y administración. Así, el resultado, son los 18 talleres, y la preparación de un hormiguero y un mariposario abierto, que se implementarán durante la rehabilitación del parque. De llevarse a cabo correctamente, se espera que transmitan a sus participantes la importancia ambiental de la zona, implicándolos en la conservación de esta. A nivel general, se espera que el parque sea vía de escape y ayude al progreso social y mejora de la calidad de vida de Limón.

Desenvolupament d’una eina per a l’escriptura de nous exercicis de l’ACME

L'ACME és una plataforma d'e-learning utilitzada a la Universitat de Girona que permet la correcció automètica d'un gran nombre d'exercicis de tipologies variades via web. Actualments'utilitza com a eina de seguiment del treball diari dels alumnes en moltes carreresi facultats de la Universitat de Girona, que els permet consolidar la matèria explicada aclasse.Actualment tots els fitxers que contenen la implementació dels exercicis definits a l'ACMEestan en format LATEXi segueixen uns formats d'escriptura concrets, no estàndards i moltsdefiits per a la seva posterior lectura i interpretació. Aquesta alta especificitat i mancad'estandardització fa difícil l'aprenentatge de l'escriptura per part dels professors que volenfer servir l'ACME. La majoria d'ells es limiten a escriure exercicis nous a partir d'exercicisantics, desconeixen per complet si amb la tipologia d'exercici que utilitzen estan fent servirtot el potencial, o no, que permet l'eina. És en aquest punt que neix aquest ProjecteFinal de Carrera amb la intenció de desenvolupar una eina que permeti facilitar, millorar iampliar la metodologia d'escriptura de nous exercicis a l'ACME.L'objectiu d'aquest Projecte Final de Carrera era desenvolupar una metodologia d'escripturad'exercicis diferent, innovadora i a l'abast de qualsevol professor per poder crear noustipus d'exercicis amb facilitat i sense haver de necessitar coneixements sobre programació

Origen(s). Postguerra i emigració a Benavarri

Sóc de l’opinió que hem d’analitzar acuradament els fets històrics precedents i veure què feien els nostres avantpassats per conèixer i viure més intensament el present, i també per encarar amb més precisió el futur. Saber en quines situacions es van trobar ens pot servir per plantar cara al present, amb actituds, coneixements i intuïcions que provenen de l’herència de la història que ens precedeix.Ben segur que és aquest el principal motiu que m'ha empès a dur a terme aquesta recerca i convertir-la en el meu Treball de Fi de Grau. Cal analitzar l’exili republicà, conseqüència directa de la victòria de l’exèrcit rebel. Amb l'inici de la dictadura de Francisco Franco, el procés demogràfic generacional a Espanya va patir un greu sotrac. Amb la “modernització del país” propugnada pel Caudillo, molts homes i dones es van veure forçats a marxar precipitadament del seu poble, d'on provenien i on tenien les seves arrels, per arribar a grans ciutats, totalment contràries a la seva manera de viure rural. Aquests milions de persones que van deixar el país o van canviar de domicili van ser víctimes d'aquest “nou ordre” franquista.

La autobiografía en la formación de los profesores de Educación Artística

Las autobiografías como recurso de formación e innovación docente para los profesores de educación artística. La autobiografía proporciona recursos de reflexión sobre conocimientos implícitos y genera una mayor conciencia de sus potencialidades y limitaciones. Estimula una auto-formación del propio estilo docente. Se reflexiona sobre la posibilidad de constituir la autobiografía docente como un área de formación docente.

Actuació d'infermeria en salut afectiva sexual i reproductiva en adolescents: proposta Programa Educatiu en l'àmbit escolar

L'adolescència és un període de transició entre la infància i l'edat adulta, una etapa del cicle de creixement que marca el final de la infància i anuncia la maduresa, aquest terme s'utilitza generalment per referir-se a una persona que es troba entre els 13 i 19 anys d'edat. En aquesta etapa s'inicia la maduració física, cognitiva, social i emocional del nen o nena en la cerca del camí cap a l'adultesa. Per a molts joves l'adolescència és un període d'incertesa i fins i tot de desesperació; per a uns altres, és una etapa d'amistats internes, de desvinculació de les lligadures amb els pares, de somnis sobre el futur, etc. El desenvolupament físic és només una part d'aquest procés de maduració, ja que els adolescents han de superar també una sèrie de canvis psicosocials, com per exemple: independència dels pares, aprenentatge d'estratègies de comunicació per relacionar-se de forma més madura, desenvolupament de les capacitats intel·lectuals, consolidació de la pròpia identitat, inici de les relacions sexuals, actituds i valors, control emocional, entre uns altres.

Trayectorias docentes e investigadoras en la universidad. 24 historias de vida profesional. Los efectos de los cambios en el trabajo y la vida profesional de los docentes universitarios

[spa] Este texto forma parte de un proyecto de investigación Los efectos de los cambios sociales en el trabajo y la vida profesional de los docentes universitarios, parcialmente financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación (SEJ2006-01876), en el que nos planteamos explorar los cambios los ámbitos de la legislación, laorganización institucional, la investigación, la gestión y la docencia en los últimos treinta años. El principal objetivo del estudio era profundizar en nuestra comprensión sobre el impacto del cambio económico, social, cultural, tecnológico y laboral que están experimentando las universidades españolas en la vida y la identidad profesional del personal docente e investigador, teniendo en cuenta el contexto nacional y europeo. Estapublicación recoge la 24 historias de vida profesional realizas con o sobre otros tantos docentes universitarios. Sus relatos analizados y contextualizados, significan una contribución significativa al conocimiento basado en la investigación sobre el saber profesional y la experiencia laboral en las universidades españolas, y en consecuencia, a nuestra comprensión sobre cómo los académicos se están enfrentando con los cambios actuales.

Trayectorias docentes e investigadoras en la universidad. 24 historias de vida profesional. Los efectos de los cambios en el trabajo y la vida profesional de los docentes universitarios

[spa] Este texto forma parte de un proyecto de investigación Los efectos de los cambios sociales en el trabajo y la vida profesional de los docentes universitarios, parcialmente financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación (SEJ2006-01876), en el que nos planteamos explorar los cambios los ámbitos de la legislación, laorganización institucional, la investigación, la gestión y la docencia en los últimos treinta años. El principal objetivo del estudio era profundizar en nuestra comprensión sobre el impacto del cambio económico, social, cultural, tecnológico y laboral que están experimentando las universidades españolas en la vida y la identidad profesional del personal docente e investigador, teniendo en cuenta el contexto nacional y europeo. Estapublicación recoge la 24 historias de vida profesional realizas con o sobre otros tantos docentes universitarios. Sus relatos analizados y contextualizados, significan una contribución significativa al conocimiento basado en la investigación sobre el saber profesional y la experiencia laboral en las universidades españolas, y en consecuencia, a nuestra comprensión sobre cómo los académicos se están enfrentando con los cambios actuales.