“Entretejiendo encajes” entre la universidad, los centros de arte y las escuelas

Habitualmente la formación inicial de profesionales de la educación suele realizarse en los contextos universitarios, las escuelas son consideradas contextos para realizar las prácticas y los museos y centros de arte tienen poca presencia en la formación de maestros. Por ello desde la Facultad de Ciencias de la Educación de la UdL y en el contexto de la formación inicial de maestros y psicopedagogos empezamos a entretejer la red entre la Facultad, los centros educativos y los recursos culturales comunitarios para mejorar la formación de todas las personas implicadas. Concretamente, estamos desarrolando el espacio híbrido en el marco del proyecto Educ-arte dando especial énfasis a las relaciones creadas entre la Facultad de Ciencias de la Educación, el Centro de Arte la Panera y la escuela Príncep de Viana de Lleida. Para ello utilizamos el arte contemporáneo como mediador de aprendizajes y como instrumento de formación y construcción de conocimientos. Nuestra aportación está enmarcada en los planteamientos socioconstructivistas que sitúan la cultura como elemento básico para la humanización de las personas. Es por ello que en nuestro entretejer situamos los recursos comunitarios culturales en general y museos y centros de arte en particular como parte esencial del trabajo en red.

Educació per al desenvolupament i la cooperació: criteris de valoració dels materials didàctics

Els mitjans de comunicació ens atansen periòdicament notícies commovedores i ens sotraguegen amb imatges de fams, sequeres o misèria, les víctimes de les quals acostumen a viure al sud. També ens fan arribar els èxits més notables de l'economia i la tècnica: més producció, més vendes, més autopistes, millors avions. Tot això passa, preferentment, al nord.

Una mirada a l'educació a través de les arts plàstiques

L’ensenyament i aprenentatge a través de l’art en el context escolar ha estat motiu de preocupació per a molts investigadors des de fa dècades. En aquesta línia, el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona i el Centre d’Arts Contemporànies de Vic van impulsar ara fa tres anys el projecte Art i Escola, el qual pretén donar valor i reconeixement a l’aprenentatge mitjançant les arts plàstiques que realitzen diverses escoles a partir d’una temàtica comuna, enguany, La Xarxa. Aquest estudi parteix del desig de conèixer i aprofundir en una proposta artística elaborada conjuntament pels alumnes de 6è de primària d’una escola ordinària amb tots els alumnes d’una escola d’educació especial. Així doncs, el següent estudi de cas s’ha portat a terme tot indagant en la pràctica a través de les arts plàstiques que han realitzat les dues escoles.

“L’Emozione di conoscere e il desiderio di esistere”: Què és i com afecta la seva pràctica en el desenvolupament de l'autonomia de l'infant

El treball que es presenta a continuació pretén fer un aprofundiment en la metodologia pedagògica “Emozione di conoscere e desiderio di esistere”, nascuda a Itàlia i usada com a referent en l’Educació Especial, amb la intensió de poder valorar de quina manera afecta la seva pràctica en el desenvolupament de l’autonomia de l’infant. Per fer-ho, s’ha fet un recull dels estudis més rellevants relacionats amb el mètode “Emozione di conocscere” i amb el concepte d’autonomia. Seguidament, s’ha fet una observació acurada per poder descriure la posada en pràctica d’un projecte basat en aquesta metodologia i analitzar com aquest intervé en desenvolupar dita competència en els alumnes. Tot això, emmarcat dins l’escenari de la “Scuola Elementare Pirazzini”, situada al centre – nord d’Itàlia.

Un estudi de cas: inclusió d'un infant amb paràlisi cerebral

En aquesta investigació qualitativa s’ha fet un estudi sobre la possibilitat d’incloure a un infant amb paràlisi cerebral en una escola ordinària. Per fer-ho, s’ha treballat a partir de l’estudi de cas d’un infant concret escolaritzat en un centre d’educació espacial. S’ha realitzat un anàlisi de la realitat d’aquest centre, l’Arboç, i de dos centres on les investigadores han realitzat l’estada de pràctiques, a l’escola Camí del Mig i a la Llàntia. Els instruments utilitzats al llarg del procés de recerca han estat les entrevistes, les graelles d’observació, el diari de camp i l’anàlisi de documents dels centres. Aquests s’han complementat amb una observació directa i participant a les escoles esmentades. La conclusió obtinguda després d’haver realitzat tot el procés d’investigació, és que la inclusió d’aquest infant no seria possible en els dos centres ordinaris estudiats, ja que seria necessari introduir un seguit de canvis a nivell d’infraestructures, metodologia, organització i de recursos humans i materials.