Conflictivitat comunicativa en episodis d'emergència: aproximació a la cobertura informativa i la gestió institucional de l'esfondrament d'un túnel del metro al barri del Carmel de Barcelona

En aquesta investigació s’estudien els processos de producció de la informacióper part dels mitjans de comunicació i la gestió comunicativa institucional en episodis d’emergència. En concret, s’analitzen les negociacions entre els actors, les fonts informatives i el respecte deontològic en la divulgacióde les notícies. Per tal de conèixer específicament aquesta conflictivitat,s’ha escollit per a l’estudi de cas l’esfondrament d’un túnel del metro albarri del Carmel de Barcelona el gener de 2005. Per a realitzar aquesta investigació,s’ha utilitzat una perspectiva teòrica multidisciplinària. S’han pres en consideració els postulats teòrics de la sociologia, a partir del diàleg queestableixen diferents autors (Beck, Giddens, Lash i Luhmann) entre el conceptede modernitat i el nou paradigma que Beck (1998) denomina la societat del risc. També s’han tingut en compte els camps de la teoria i la sociologia de la comunicació i, més específicament, el marc teòric del periodisme i de les relacions públiques.

La producció de l'espai en la Modernitat Líquida

The article aims to show how the theoretical framework of liquid modernity, explained by Zygmunt Bauman, can offer new fields for exploration and new perspectives on the study of geographical phenomena. The article is based on the division of space conceived by French sociologist Henri Lefebvre in spatial practice, representation of space and representational spaces. An example in each dimension is analysed using liquid modernity as an analytical framework; there are, successively, local development policies, geoweb and no-places as new symbolic spaces. At the end, the article acknowledges the value of contributions from liquid modernity to analyse each example, and also some possible contributions that liquid modernity could offer for a geographical analysis

La calidad de las repoblaciones forestales: una aproximación desde la selvicultura y la ecofisiología

El proceso de repoblación forestal es bastante complejo, ya que implica numerosos factores, cada uno de los cuales debe ser comprendido de forma individual, y conocidas sus relaciones con otros factores con los cuales interactúa. La forma de evaluar de manera integral el resultado de estos factores es mediante el control de calidad. La respuesta de la planta en una estación particular va a depender de la capacidad de respuesta a unas condiciones ambientales limitantes, y de la forma en como esas condiciones limitan su supervivencia y crecimiento, o bien pueden ser modificadas para mejorar su arraigo. Las actividades culturales propias de las repoblaciones (ej. proceimiento de preparación, control de la vegetación, cuidados culturales, etc.) van a influir de manera directa en el éxito de la misma. La adecuada ejecución y el control de las mismas van a permitir mejorar el éxito de las repoblaciones, pero también ayudan a identificar las causas de las perdidas producidas y, por tanto, corregir defectos que condicionan su éxito final.

Caciquisme rural i contrautopies pageses. Testimonis d'unes cobles de la Conca de Barberà i del Priorat

Aquest article presenta i estudia un conjunt de cobles de la tradició oral recollides a la Conca de Barberà i al Priorat. Les cançons, creades en el marc de la Restauració, denuncien un conjunt de greuges lligats al caciquisme i al desenvolupament de l’Estat i de les relacions capitalistes que aquest fomenta. Les cobles presenten dos grans registres expressius, que obeeixen a diferents perspectives dels greuges que denuncien. D’una banda tenim unes cobles caracteritzades per una sàtira violenta, dreturera, una sintaxi cantelluda, antítesis primàries, i un recurs viu a les deformacions de l’adversari. En aquests casos, les lletres obeeixen a factors percebuts en la immediatesa de la comunitat, d’acord amb una perspectiva tradicional. D’altra banda, tenim cobles que es caracteritzen per un relaxament còmic i jocós de la sàtira, per una major narrativitat o arromançament, i també per una catarsi benèfica. En aquests casos, les cançons responen a un nou ordre de factors —polítics/política de partit, representants de l’Estat, noves modes estètiques, etc.— que en la societat rural, especialment entre aquells sectors poc introduïts a la modernitat, són percebuts amb una amplitud panoràmica, d’acord amb una ingenuïtat perceptiva, amb un distanciament naïf cap a la realitat. Es tracta d’un ordre de percepcions que informen els trets expressius que hem apuntat quant a aquestes cobles. Unes manifestacions ben il·lustratives d’aquestes darreres composicions són unes contrautopies que recullen, amb voluntat de totalitat, el conjunt d’abusos que pateix la societat pagesa, general o local.

Modernitat, consums i pràctiques culturals: el cas de la ciutat de Lleida

Este artículo presenta una reflexión teórica y empírica sobre la dialéctica entre modernidad y tradición, en relación con las nuevas pautas culturales desarrolladas en la sociedad de consumo. El acceso mayoritario al consumo no supone, en ningún caso, una práctica de carácter igualitario, sino que las diferentes disposiciones culturales y económicas definen diferencias importantes en este acceso, tanto en calidad como en cantidad. Estas diferencias permiten la consolidación de estilos de vida diferentes y distintivos que constituyen la base de las nuevas desigualdades sociales.

El medievalismo fértil de Paloma Díaz-Mas

The author of this article is concerned with trying to understand why Paloma Díaz-Mas, the writer of such an excellent novel as La tierra fértil (1999), has not received much critical attention. He underlines three main reasons. First, she does not live in Madrid or Barcelona and so she is far away from the main centres of cultural power. Second, she teaches Spanish literature in the Basque Country, a political and linguistic community which significantly differs from that of many other writers. Third, she writes historical novels, which does not appear to be very fashionable in Spain these days. Moreover, Díaz-Mas is a woman writer who does not make use of the most commonly available feminine patterns, and she does not seem to offer a model easy to include in a given feminist methodology either. However, Mérida-Jiménez argues that Paloma provides an intelligent deconstruction of “male authority” through subtle rhetorical means, as well as a representation of the weakness of his “domination” in very innovative ways, such as those derived from the dialectics between history and fiction, centrality and marginality, heterosexuality and homosexuality, individual and society, dream and reason or tradition and modernity.

The SUD1 Gene Encodes a Putative E3 Ubiquitin Ligase and Is a Positive Regulator of 3-Hydroxy-3-Methylglutaryl Coenzyme A Reductase Activity in Arabidopsis

The 3-hydroxy-3-methylglutaryl-CoA reductase (HMGR) enzyme catalyzes the major rate-limiting step of the mevalonic acid (MVA) pathway from which sterols and other isoprenoids are synthesized. In contrast with our extensive knowledge of the regulation of HMGR in yeast and animals, little is known about this process in plants. To identify regulatory components of the MVA pathway in plants, we performed a genetic screen for second-site suppressor mutations of the Arabidopsis thaliana highly drought-sensitive drought hypersensitive2 (dry2) mutant that shows decreased squalene epoxidase activity. We show that mutations in SUPPRESSOR OF DRY2 DEFECTS1 (SUD1) gene recover most developmental defects in dry2 through changes in HMGR activity. SUD1 encodes a putative E3 ubiquitin ligase that shows sequence and structural similarity to yeast Degradation of a factor (Doa10) and human TEB4, components of the endoplasmic reticulum-associated degradation C (ERAD-C) pathway. While in yeast and animals, the alternative ERAD-L/ERAD-M pathway regulates HMGR activity by controlling protein stability, SUD1 regulates HMGR activity without apparent changes in protein content. These results highlight similarities, as well as important mechanistic differences, among the components involved in HMGR regulation in plants, yeast, and animals.

Carme Serrallonga, el plaer de traduir

Carme Serrallonga (Barcelona, 1909-1997) començà a traduir als anys seixanta, en moments de represa de consciència ideològica i literària. Bona coneixedora de diversos idiomes, especialment l’alemany, l’anglès, el francès i l’italià, girà al català unes vint obres del teatre universal dels grans autors. Serrallonga explicava que havia començat a aprendre alemany per poder conèixer a fons l’obra de Brecht, del qual el 1966 traduí La bona persona de Sezuan, a proposta de Ricard Salvat, i cinc obres més. De l’alemany també portà al català autors com Georg Büchner, Heinrich Böll, Friedrich Dürrenmatt, Peter Handke, György Lukács, Goethe, Mozart o Alfred Döblin. A més de l’alta literatura alemanya, Serrallonga féu petites incursions en la literatura anglesa i nord-americana, la italiana i, fins i tot, la sud-africana. El 1983 l’editorial La Galera li encarregà la traducció d’En Jim Botó i en Lluc el maquinista de Michael Ende. En sis anys traduí més de trenta títols de literatura infantil. Ja jubilada, a vuitanta-quatre anys, es posà a estudiar rus pel plaer de poder llegir Anna Akhmàtova i Txèkhov en la seva llengua originària. Abans de morir, treballava en la traducció d’un llibre de poemes de l’autora russa.

Miquel Martí i Pol, traducció i censura

Poeta, autor de narracions i memòries, Miquel Martí i Pol també fou un prolífic traductor del francès, amb petites incursions en les literatures anglesa, italiana i llatinoamericana. S’estrenà a la segona meitat dels anys seixanta, quan la tènue obertura del Ministeri d’Informació i Turisme aportà aires de modernitat a la indústria editorial catalana, que volgué introduir i difondre nous corrents. En vuit anys, entre 1965 i 1973, traduí al català, majoritàriament del francès, vuit obres de la literatura i del pensament contemporanis. Contextualitzades les traduccions de Miquel Martí i Pol, l’article se centra en l’estudi dels expedients de censura dels vuit títols que traduí al català entre 1965 i 1973, dipositats a l’Archivo General de la Administración d’Alcalá de Henares.

Postdesarrollo, modernidad y otros mundos; entrevista con Arturo Escobar

Habiendo dedicado el segundo número de Oxímora a pensar los trascursos de los movimientos contrahegemónicos y buscando que la condición de un instrumento académico no obvie su vínculo con las prácticas, nos ha parecido una alegre circunstancia poder sostener una conversación con Arturo Escobar, una de las voces que, en este marco general, podían ser escuchadas.

El lado más oscuro de la modernidad occidental

Ressenya de: Walter D. Mignolo, The Darker Side of Western Modernity. Global Futures, Decolonial Options. Duke University Press 2011.

La reinvención de la emancipación social en Boaventura de Sousa Santos

En este trabajo expondremos los términos en que se presenta la reinvención de la emancipación social en la plataforma crítica del autor portugués Boaventura de Sousa Santos.

Lo que no es nuevo puede ser actual: hacia distintos puntos de mira de la didáctica del arte What is not new can be current - towards different approaches of the didactics of art

With this article we want to present a state of affairs of the didactics of art in our context, and at the same time we want todiscuss on its pluri- and interdisciplinary construction. We check the different disciplines that configure it and we analysethe paradigm of artistic education as a discipline (DBAE) and its passage to post-modernity. This example focuses thediscussion about the opportunity of adapting holistic educative models and the transition of the current educativeinnovation towards skill models