La Transformación de la Presidencia del Consejo Europeo a raíz del Tratado de Lisboa y su impacto sobre el control de la agenda europea

L'objecte d'aquesta recerca és analitzar en quina mesura la nova presidència permanent del Consell Europeu establerta pel Tractat de Lisboa ha transformat la funció presidencial i ha comportat un canvi qualitatiu en el funcionament del Consell Europeu, així com en el seu procés de presa de decisions. Les conclusions de l'estudi apunten a que el canvi en el sistema presidencia ha comportat un increment en l'eficàcia del Consell Europeu alhora que ha provocat una concentració de nous poders en la presidència gràcies a l'ús dels mecanismes d'establiment i control de l'agenda.

4th International LIS-EPI meeting: una mirada al futuro de la información

Informe sobre el 4th International LIS-EPI Meeting que tuvo lugar en Valencia en noviembre de 2009 bajo el lema ¿La información en 2015¿. Los temas que se trataron fueron el futuro del sector de la información y de las bibliotecas, las rich internet applications (RIAs), el software libre en bibliotecas, el acceso abierto y los dispositivos móviles

Some game-theoretic grounds for meeting people half-way

It is well known that, in distributions problems, fairness rarely leads to a single viewpoint (see, for instance, Young (1994)). In this context, this paper provides interesting bases that support the simple and commonly observed behavior of reaching intermediate agreements when two prominent distribution proposals highlight a discrepancy in sharing resources. Specifi cally, we formalize such a conflicting situation by associating it with a `natural' cooperative game, called bifocal distribution game, to show that both the Nucleolus (Schmeidler (1969)) and the Shapley value (Shapley (1953a)) agree on recommending the average of the two focal proposals. Furthermore, we analyze the interpretation of the previous result by means of axiomatic arguments. Keywords: Distribution problems, Cooperative games, Axiomatic analysis, Nucleolus, Shapley value. JEL Classi fication Numbers: C71, D63, D71.

La Economía del Cuidado en la Agenda de la Cooperación Internacional para el Desarrollo. Estudio de caso: Las políticas de los cuidados en América Latina. Una aproximación a Panamá y Uruguay.

El cuidado es una actividad indispensable en todos los hogares para la reproducción social y el bienestar en la vida diaria de las personas. La economía del cuidado hace referencia al espacio de actividades, bienes y servicios necesarios para la reproducción cotidiana de los individuos, siendo de suma importancia para el desarrollo económico de los países y el bienestar de sus poblaciones. Sin embargo, sigue siendo subvalorada por las sociedades y gobiernos de todo el mundo. El trabajo de cuidados o doméstico remunerado alcanza índices bajísimos de salarios mínimos, precarias condiciones laborales o se realiza desde la economía informal. El trabajo doméstico no remunerado es concebido por la sociedad como improductivo y vinculado a la mujer por razones de habilidades naturales de clara concepción machista. El resultado es la marginación de la mujer en las sociedades que la impide o le resta posibilidades de acceder a formación, empleo digno, ser parte de la esfera pública e incluso al sufragio.

A Carrot and Stick Approach to Agenda-Setting

This paper models a legislature in which the same agenda setter serves for two periods, showing how he can exploit a legislature (completely) in the first period by promising future benefits to legislators who support him. In equilibrium, a large majority of legislators vote for the first-period proposal because they thereby maintain the chance of belonging to the minimum winning coalition in the future. Legislators may therefore approve policies by large majorities, or even unanimously, that benefit few, or even none, of them. The results are robust; but institutional arrangements (such as entitlements) can reduce the agenda setter's power by reducing his discretion to reward and punish legislators, and rules (such as sequential voting) can increase a legislator's ability to resist exploitation. Keywords: Legislative bargaining, distributive politics, agenda-setting, proposal power. JEL C72, D72, D78.

Agenda web modular

El proyecto consiste en la realización de una agenda web modular, utilizando para ello las tecnologías de la plataforma J2EE mediante frameworks (Hibernate y Spring) y un patrón de arquitectura (MVC). La agenda se ha realizado para ser gestionada por un servidor Apache Tomcat y sus datos almacenados en MySQL.

The path: sustainable development in conjunction with meeting the demands of a changing environment.

In the context of severe economic recession, the Library is compelled to adapt to this changing environment, in order to meet the requirements and demands of users with very specific needs. Taking the pillars of sustainable development as a reference point, and extrapolating them to our domain, we establish the next main goals

Intervenció en educació per la sostenibilitat en centres preescolars a Nicaragua. Aplicació d'una Agenda 21 escolar

Es presenta un cas d’intervenció en educació per la sostenibilitat en un centre de preescolar d’Estelí ( Nicaragua) que es duu a terme creant una Agenda 21 Escolar. El marc teòric de la investigació es recolza en l’educació per la sostenibilitat i el marc metodològic es recolza en el model d’ Agenda 21 Escolar de Barcelona, adaptant-ho a la realitat del país i del centre de preescolar concret. Els resultats destaquen: una millora de la qualitat ambiental , una promoció de nous hàbits més sensibilitzats cap al medi ambient, una millora de la participació de la comunitat educativa i una bona cohesió de l’equip docent a partir del procés de creació de l’A21 E. Seguint com a model l’ A21 E de BCN i un cop fetes les adaptacions corresponents i creades les activitats dinamitzadores l’aplicació de la A21 E en preescolars d’ Estelí és una intervenció en educació per la sostenibilitat satisfactòria .

Agenda deportiva

Aquesta memòria recull el procés seguit per al desenvolupament i implementació d’una aplicació Software. Aquest procés s’inicia amb la presentació del tema, estat de l’art i planificació temporal per continuar amb l’anàlisi de requeriments de l’aplicació —identificació dels interessats, entitats existents i les relacions d’aquestes...— el disseny de la mateixa —mètode de desenvolupament emprat, arquitectura...— la implementació de l’aplicació i les proves corresponents. Finalment la memòria es completa amb les conclusions i vies de continuació així com la bibliografia i annexos complementaris.

Disseny d'una agenda cognitivament adaptada per a persones adultes amb discapacitat psíquica

El projecte que es presenta en aquesta memòria té com a objectiu el disseny d'una aplicació agenda amb tècniques orientades a l'usuari (Disseny Centrat en l'Usuari). Seguint aquestes metodologies es pretén dissenyar una agenda que aconsegueixi un grau de satisfacció alt per part dels usuaris, una part dels quals té unes habilitats cognitives especials, i un gestor d'agendes que agilitzi la coordinació als professionals de suport que treballen diàriament amb ells. L'objectiu final de les dues aplicacions és el mateix: millorar el benestar dels usuaris.

Un análisis comparativo del papel del bucle fonológico versus la agenda viso-espacial en el cálculo en niños de 7-8 años

En esta investigación se ha estudiado la relación entre dos subsistemas de la memoria de trabajo (bucle fonológico y agenda viso-espacial) y el rendimiento en cálculo con una muestra de 94 niños españoles de 7-8 años. Hemos administrado dos pruebas de cálculo diseñadas para este estudio y seis medidas simples de memoria de trabajo (de contenido verbal, numérico y espacial) de la «Batería de Tests de Memoria de Treball» de Pickering, Baqués y Gathercole (1999), y dos pruebas visuales complementarias. Los resultados muestran una correlación importante entre las medidas de contenido verbal y numérico y el rendimiento en cálculo. En cambio, no hemos encontrado ninguna relación con las medidas espaciales. Se concluye, por lo tanto, que en escolares españoles existe una relación importante entre el bucle fonológico y el rendimiento en tareas de cálculo. En cambio, el rol de la agenda viso-espacial es nulo.

Agenda cultural colaborativa, GeuSiAgend

En el mercado existen numerosas aplicaciones para gestionar el tiempo y llevar un control de las actividades diarias. Por otro lado, existen sistemas de consulta de eventos públicos de ocio y cultura. En este trabajo se presenta una aplicación que reúne ambas funcionalidades. De forma que se puede utilizar como agenda personal y, al mismo tiempo, permite consultar eventos públicos.

Desenvolupament d'una aplicació per a dispositius mòbils per visualitzar l'agenda d'activitats de la web www.festamajor.biz

Aplicació mòbil desenvolupada en HTML5, CSS, AngularJS i PhoneGap per obtenir les activitats de la web www.festamajor.biz. L'aplicació mostra publicitat de Google en el dispositiu per tal d'obtenir ingressos per al seu manteniment.

Agenda de proves diagnòstiques

El TFC neix d'una necessitat real, d'una empresa privada del sector sanitari, la qual ens requereix crear una aplicació web que anomenarem "Agenda de proves diagnòstiques" que ens servirà per monitoritzar quin és l'estat actual en què es troben les visites que han arribat al centre per poder assignar-li els recursos necessaris (Dr./Dra. i sala d'exploració).