The economic value of reciprocal bilingualism

Some bilingual societies exhibit a distribution of language skills that can- not be explained by economic theories that portray languages as pure commu- nication devices. Such distribution of skills are typically the result of public policies that promote bilingualism among members of both speech commu- nities (reciprocal bilingualism). In this paper I argue that these policies are likely to increase social welfare by diminishing economic and social segmenta- tion between the two communities. However, these gains tend to be unequally distributed over the two communities. As a result, in a large range of circum- stances these policies might not draw su¢ cient support. The model is built upon the communicative value of languages, but also emphasizes the role of linguistic preferences in the behavior of bilingual individuals.

Ecologia de les Invasions Ecològiques

La paradoxa de les invasions planteja com és possible que algunes espècies siguin capaces d'envair regions a les que no han evolucionat i, fins i tot, arribar a ser més abundants que espècies autòctones que han tingut més oportunitat d’adaptars’hi. Comprendre l’ecologia de les invasions és especialment interessant perquè algunes d’aquestes espècies causen greus impactes ecològics i econòmics arreu del món. Per intentar resoldre la paradoxa en aquest treball s’ha seguit dues aproximacions. Per una banda, mitjançant anàlisis comparatius s’ha volgut identificar aquelles característiques que afecten el resultat de les introduccions d’ocells, i utilitzar-les com a predictors en protocols d’avaluació de riscos per prevenir futures invasions. Seguint en aquest nivell d’aproximació també s’ha volgut validar si, tal com prediu la teoria ecològica, les estratègies vitals de les espècies afecten l'èxit en l'establiment de poblacions d'ocells exòtics. D'altra banda, a través d'aproximacions descriptives i experimentals, s’ha volgut investigar els mecanismes d’invasió en un cas d’estudi concret, el del Rossinyol del Japó (Leiothrix lutea) als boscos de Collserola (Barcelona). Els anàlisis comparatius han mostrat que és possible de predir la probabilitat d’establiment de les espècies introduïdes a partir d’unes poques característiques amb notable precisió. Altrament, l’anàlisi sobre l’efecte de les estratègies vitals sobre el resultat de les invasions sembla indicar que hi ha un biaix en el registre històric d’introduccions que impedeix descobrir la naturalesa d’aquesta relació i suggereixen buscar una aproximació alternativa per al problema. Respecte el cas del Rossinyol del Japó, els resultats preliminars suggereixen que les raons del seu èxit als boscos de Collserola podrien ser que ha trobat un nínxol ecològic que està poc aprofitat per les espècies natives. Aquest treball vol mostrar com a través de la integració de diferents aproximacions podem ser capaços d’aportar una visió més completa per comprendre la paradoxa de les invasions.

L'ús dels clítics pronominals del català i la seva adquisició per parlants de romanès i de tagal

El nostre estudi ha analitzat els mecanismes de transferència de la L1 en dos grups de parlants, un que té el romanès i l’altre el tagal com a llengües mare, en el procés d’aprenentatge del català com a L2. En concret ens hem centrat en l’estudi de l’ús dels clítics pronominals, una de les parts de la gramàtica catalana més apassionant per les seves idiosincràsies i la seva diversitat formal. L’ús d’aquest tipus de pronoms és un aspecte que resulta complicat d’adquirir per parlants de llengües en què no existeixen o on l’ús que en fan és diferent. En el nostre estudi, ens hem basat inicialment en la descripció de les característiques fonamentals dels clítics pronominals del català, del romanès i del tagal, a partir de bibliografia especialitzada i més general, i, en el cas del català, fent servir també la pròpia competència. Després d’aquest apartat més descriptiu, hem utilitzat un corpus d’entrevistes fetes en català a dos grups de parlants, el primer amb aprenents de català que tenen el romanès com a L1 i el segon amb aprenents de català que tenen el tagal com a L1, per analitzar quantitativament i qualitativament l’ús dels clítics pronominals. Un altre grup d’entrevistes, aquesta vegada a persones autòctones (català L1), ens ha servit com a grup de control. El nostre estudi dóna suport a la hipòtesi que atorga una importància especial a la transferència de la L1 en l’adquisició d'una segona llengua en general, i en la dels clítics pronominals d’una llengua romànica, en particular. Els resultats mostren que hi ha diferències entre els dos grups d'aprenents que són estadísticament significatives (ús del programa SPSS) i poden ser atribuïdes a les característiques de la L1.

Web semántica: RDF y SGBD que lo soportan

En aquest treball es fa una breu introducció a la web semàntica i el seu estat actual. S'analitzen els llenguatges que hi ha a la base del munt de recomanacions del World Wide Web Consortium (XML, XML Schema, RDF i RDF Schema) i s'examinen diferents sistemes de gestió de bases de dades que donen suport a les metadades, que són la base de la web semàntica.

La llegenda del cor menjat al Decameró de Boccaccio : estratègies de traducció al català

Des de l'origen de les llengües, els pobles han tingut la necessitat de fer-se entendre. La traducció és una eina fonamental en la difusió i el coneixement de la diversitat, i el traductor, la peça que facilita l'apropament de les cultures. Però a l'hora de portar a terme el seu objectiu, no tots els traductors ho fan de la mateixa manera. Cal tenir en compte factors temporals, culturals, històrics, referencials, lingüístics, socials... elements que determinen el resultat final d'una traducció i les diferències entre les traduccions d'un mateix text. En aquest treball em proposo determinar les diferents estratègies que els traductors han seguit a l'hora de traduir al català el conte novè de la quarta jornada del Decameró de Giovanni Boccaccio.

Pla d'acollida per a l'alumnat nouvingut d'un CEIP de Barcelona : plantejament tècnic i social

Elaboració d'un pla d'acollida que recull l'organització i totes les actuacions necessàries per tal de facilitar l'adaptació a l'escola i l'aprenentatge de la llengua als alumnes nouvinguts, en funció de les característiques del context escolar i a partir de la reflexió docent entorn al concepte d'atenció a la diversitat cultural.

Universal complex structures in written language

Quantitative linguistics has provided us with a number of empirical laws that characterise the evolution of languages and competition amongst them. In terms of language usage, one of the most influential results is Zipf’s law of word frequencies. Zipf’s law appears to be universal, and may not even be unique to human language. However, there is ongoing controversy over whether Zipf’s law is a good indicator of complexity. Here we present an alternative approach that puts Zipf’s law in the context of critical phenomena (the cornerstone of complexity in physics) and establishes the presence of a large-scale “attraction” between successive repetitions of words. Moreover, this phenomenon is scale-invariant and universal – the pattern is independent of word frequency and is observed in texts by different authors and written in different languages. There is evidence, however, that the shape of the scaling relation changes for words that play a key role in the text, implying the existence of different “universality classes” in the repetition of words. These behaviours exhibit striking parallels with complex catastrophic phenomena.

Traduir i interpretar les llengües de la immigració a Catalunya: cap a la formació i acreditació d’un perfil professional emergent

El projecte que sol•licitem és el resultat natural d’una recerca iniciada l’any 2008 pel grup de recerca MIRAS (Mediació i Interpretació: Recerca en l’Àmbit Social) de la Universitat Autònoma de Barcelona. La recerca del grup MIRAS ha tingut com a objectiu general, durant els darrers dos anys, la definició del perfil professional del traductor/intèrpret als serveis públics. Aquesta figura emergent i encara poc reconeguda al nostre país va començar a sorgir a partir del boom migratori de les darreres dècades a Catalunya com a resposta als problemes de comunicació freqüents entre la població nouvinguda i els serveis públics locals. Per a assolir l’objectiu esmentat, la primera fase de la recerca del grup MIRAS s’ha centrat en el disseny, distribució, buidatge, anàlisi i creuament de dades de 250 qüestionaris semioberts dirigits als tres principals agents implicats en la interacció comunicativa que estudiem: els traductors/intèrprets, els usuaris i els proveïdors dels serveis. Els resultats d’aquest estudi han demostrat, entre d’altres qüestions rellevants, la manca d’una formació específica per als traductors/intèrprets als serveis públics, així com una absència de regulació de la professió que aquests exerceixen. Un cop realitzat aquest primer estudi pilot, i en vista dels resultats obtinguts, ens sembla doncs evident que el següent pas de la nostra recerca ha d’anar orientat cap a la formació i regulació professional dels traductors/intèrprets als serveis públics. En concret, en el projecte que sol•licitem ens proposem dissenyar una formació especialitzada per a traductors/intèrprets als serveis públics que compleixi amb els següents tres prerequisits: a) estar oberta a tot tipus de persones, independentment del seu nivell d’estudis; b) oferir un ampli ventall de llengües, principalment les llengües de la immigració a Catalunya (per a una primera selecció d’aquestes llengües, vegeu informe demogràfic de la SIM de l’1 de gener de 2010 i resultats de l’estudi pilot de MIRAS), i c) conduir a una acreditació nacional que reguli l’exercici de la professió de traductor/intèrpret als serveis públics de Catalunya. La implementació d’un sistema d’acreditació, segon objectiu del projecte que presentem, és essencial ja que no només permetrà la regulació d’una professió fins avui poc o mal definida, sinó que també garantirà la qualitat dels serveis oferts per aquests professionals en el futur.