135 resultados para València (regne). Corts-Historia
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada al Center for Socio-Legal Studies de la Universitat dOxford, Gran Bretanya, entre setembre del 2006 i gener del 2007. L'objectiu d'aquesta recerca ha estat determinar i avaluar com la poltica de la competncia de la Uni Europea ha contribut a la configuraci del sector pblic televisiu espanyol i britnic. El marc teric est basat en el concepte d europeitzaci, desenvolupat per Harcourt (2002) en el sector de mitjans, i que implica una progressiva referencialitat de les poltiques estatals amb les europees mitjanant dos mecanismes: la redistribuci de recursos i els efectes en la socialitzaci de la poltica europea. Per tal de verificar aquest impacte en el sector televisiu, la recerca ha desenvolupat una aproximaci en dues etapes. En primer lloc, a banda de fer un inicial reps bibliogrfic s'han estudiat les accions de la Comissi Europea en aquest terreny, sobre tot la Comunicaci sobre aplicaci de la reglamentaci d'ajudes pbliques al sector de la radiodifusi de 2001. En una segona etapa, s'han desenvolupat un seguit d'entrevistes personals a directius i poltics del sector a Brusselles, Londres i Madrid. Els resultats de la recerca mostren que el procs dEuropetzaci es un fenomen creixent en el sector audiovisual pblic a Espanya i el Regne Unit, per que encara les peculiaritats estatals juguen un factor preponderant en regular aquesta influncia de la UE. L'anlisi de les entrevistes qualitatives mostren tamb que hi ha una relaci inversament proporcional entre la tradici democrtica i el grau dinfluncia i de referncia que suposa la UE en el sector audiovisual. Mentre que el Regne Unit, l'acci de la poltica de la competncia de la UE es percep com a element suplementari, a Espanya la seva referencialitat ha estat clau, tot i que no decisiva, per la reforma dels mitjans pblics estatals.
Resumo:
Documento publicado en 1992 por el CEO-UAB como parte de la coleccin &i&Working Papers&/i& que incluye la historia de los pictogramas de los distintos Juegos Olmpicos, de Invierno y de Verano, desde Tokio '64, cuando se inicia su diseo sistemtico, hasta Barcelona '92, cuando los recursos grficos se integran en un proceso nico de informacin y de representacin de la identidad olmpica y de la cultura de la ciudad sede.
Resumo:
Desde los aos noventa del pasado siglo estamos asistiendo a la proliferacin de estudios que se centran en el anlisis de los conflictos blicos ms recientes y sobre todo desde el 11 de septiembre de 2001, tambin el fenomno terrorista. Trminos como "guerra asimtrica", "guerra irregular", "guerra sin restricciones", "guerras de cuarta generacin" han pasado a formar parte del lenguaje comn de polticos, militares y analistas. Igualmente, expresiones como "nuevas guerras", "nuevos conflictos" y otras similares han adquirido casi la categoria de autnticos "comodines" empleados de forma tan recurrente que no utilizarlos empieza a ser sntoma de excentricidad. Cabe aducir dos objeciones relevantes a esta proliferacin conceptual. En primer lugar, que los diversos conceptos con que se intentan definir las guerras y conflictos ms recientes, tienden a llamar de otra manera a lo que tradicionalmente se ha denominado "guerra irregular". En segundo lugar, la insistencia en el uso de adjetivo "nuevo" releva un a carencia en esta clase de estudios.
Resumo:
Aquest treball de recerca est encaminat a la sntesi de lligands tipus catecol fluorescents, els quals, un cop units a un i metllic adient, podran presentar tautomerisme de valència, i aix permetre la sntesi dinterruptors moleculars fluorescents basats en tautmers de valència. La sntesi daquests lligands parteix del 4-metil-2-metoxifenol com a esquelet catecol que, mitjanant una srie de reaccions, ha condut a lintermedi 1, intermedi clau per a la preparaci de diferents lligands tipus catecol. A partir daquest intermedi 1 shan sintetitzat dos lligands tipus catecol diferents: el lligand model 2, que servir per assajar reaccions de complexaci, i un de fluorescent. Desprs dexplorar diferents rutes sinttiques encaminades a la preparaci daquest segon tipus de lligand, sha obtingut el compost 20.
Resumo:
En l'actualitat, el desenvolupament permanent de les tecnologies informtiques, Internet i el diner digital, fan cada cop ms evolucionades i sofisticades les operacions financeres des de i cap a qualsevol lloc del mn, potenciant la propagaci del problema del blanqueig de capitals. Sn desmesurats i enormes els recursos financers que es generen i provenen d'activitats illcites, la qual cosa genera un gran impacte en l'economia formal. El present treball, explora i analitza aspectes fundamentals del blanqueig de capitals, centrant-se en el cas d'Argentina i comparant-lo amb el d'Espanya. Es desenvolupa en l'evoluci histrica i dels processos, com s'ha anat modificant la legislaci existent en aquesta matria i savalua el seu impacte en l'economia.
Resumo:
En el ao 1982, la prensa japonesa public que el Ministerio de Educacin nipn haba suavizado en los libros de texto de historia las atrocidades cometidas durante la Guerra del Pacfico mediante el proceso de autorizacin de los libros realizado por el gobierno. Esta polmica y la publicacin del Nuevo Libro de Historia en el ao 2001, han sido dos de las controversias que con ms fuerza se han debatido y han influenciado las relaciones bilaterales entre la Repblica Popular China y Japn. El presente trabajo de investigacin analiza los factores que contribuyeron al surgimiento del debate sobre la interpretacin de la historia en Japn y a la posterior expansin internacional de la polmica de los libros de texto.
Resumo:
Las innovaciones biolgicas han sido siempre consustanciales al desarrollo econmico, pero no suelen ser consideradas en Historia Econmica. En parte esta situacin es consecuencia de la escasa informacin disponible de aquella variable, en relacin con la clase de informaciones que historiadores y economistas estamos acostumbrados a utilizar. La escasa atencin de la Historia Econmica por las innovaciones biolgicas tambin est relacionada con la marcada tendencia de sus especialistas a minimizar la importancia de los ciclos biolgicos en el sector agrario. Por uno y otro motivo, cuando aquellos especialistas analizan por ejemplo los cambios tcnicos en la agricultura, tienden a utilizar unos modelos de referencia ms relacionados con aquellas otras actividades, donde la incidencia de los ciclos biolgicos es menos evidente a corto plazo. Esta situacin tambin afecta, aunque algo menos, a la Historia Agraria. Las anteriores deficiencias estn muy presentes en la Historia Agraria europea. En la historiografa de Estados Unidos, en cambio, las innovaciones biolgicas han sido ms estudiadas, y las aportaciones que se han realizado en esta direccin son muy destacables.
Resumo:
Desde que en los aos 70 del siglo XX la cuestin de los archivos de empresa comenzara a tomar forma en Espaa, varios han sido las empresas que han organizado su documentacin y diversos los estudios que han tratado este tema. Aunque de manera mucho ms tarda que otros pases que presentan una muy superior tradicin en este aspecto, tales como Alemania, Inglaterra, Francia, Italia o los Estados Unidos. En Espaa la organizacin de estos archivos empresariales como centros de investigacin histrica an es escasa, y si analizamos los casos existentes comprobaremos que es una prctica que se circunscribe nicamente a empresas de gran tamao localizadas en sectores determinados, tales como el pblico, bancario, minero-metalrgico, energtico, ferroviario, naval, algo del sector alimentario (tabacos, bodegas vincolas jerezanas), etc.
Resumo:
La ra dsser daquesta investigaci s respondre a una pregunta tan suggeridora com contorbadora: es troba en decadncia la nostra civilitzaci, el mn occidental? A aquest efecte, recorrerem a una de les principals obres que han analitzat la temtica de l origen i la fi de les civilitzacions, l Estudi de la Histria d Arnold J. Toynbee. En base a la teoria que cont, complementada amb els pensaments de diversos autors respecte de la mateixa matria o d elements que li son connexos, aix com de l anlisi dels diferents esdeveniments i circumstncies que han anat configurant la nostra realitat, intentarem donar una resposta a aquesta qesti i aix realitzar la nostra particular previsi de quin pot ser el nostre dest.
Resumo:
L'estudi intenta descriure la simptomatologia disejecutiva aix com les caracterstiques socials, toxicolgiques i mdiques d'un grup de pacients que estan rebent tractament farmacolgic per a la seva addicci en una unitat de conductes addictives de València i que, romanent abstinents, presenten deteriorament cognitiu segons la impressi clnica del facultatiu. Els instruments d'avaluaci utilitzats sn la histria clnica, el mini-examen cognoscitiu de Lobo, el qestionari disejecutiu DEX-Sp, l'escala de comportament del sistema frontal (FrSBe-Sp), el test de la figura complexa de rei, el test de Stroop , diferents subtest dintelligncia per a adults del WAIS III i l'escala EEAG.
Resumo:
La sndrome de distrs respiratori agut es caracteritza per hipoxemia, infiltrats bilaterals en la radiografia de trax en absncia de signes d'insuficincia cardaca. Les terpies destinades al tractament no han tingut resultats esperanadors per la impossibilitat de detectar precoment la poblaci en risc. El nostre objectiu s fer una anlisi descriptiva i prospectiu dels pacients politraumatizats que van ingressar en la Fe de València durant 2009. Analitzant diverses variables: APACHE, pH, Lctic, etc; mesurant-les a l'ingrs, a les 12, 24 i 48h. Concloent que els nics factors amb significaci estadstica van ser l'A. Lctic i el pH a les 12h
Resumo:
Estudi del moviment coral a Catalunya des d'un punt de vista antropolgic i social. Fa mfasi en el paper dels repertoris del cant coral i en la manera com aquests repertoris reflecteixen la histria social i cultural del mn del cant coral a Catalunya. Estudi d'un microcosmos: l'Orfe de les Corts, la seva trajectria musical i la seva trajectria com a entitat en els darrers 50 anys a Barcelona. S'analitza qu hi ha ms enll del fet coral: el tipus de msica, el fet de cantar en grup, els tipus d'associacions, la procedncia, els objectius i la filosofia, les inquietuds dels cantaires i les preferncies dels directors, per tal de copsar les dinmiques socials i musicals del moviment coral.
Resumo:
En aquest article es parla breument de Pere Torroella i de les corts dels infants dArag (Carles de Viana, Joan dArag i Joana dArag), s a dir, de les corts de Joan II i el Magnnim. Per fer-ho es basa en cinc documents indits, tots ells referits a diferents moments de la vida de Pere Torroella
Resumo:
Lobjectiu daquest projecte s dotar a Servicleop dun programari que li permeti millorar la gesti dels serveis de retirada de vehicles de la via pblica, que actualment sefectua a travs del canal de veu. Aix saconseguir mitjanant ls de cartografia digital i localitzaci GPS, que permetr optimitzar lassignaci de retirades al saber quina grua es troba en millor disposici, i PDAs que es comunicaran amb un centre de control a travs de GPRS des del qual sassignaran aquest serveis. Soferiran facilitats sempre que sigui possible en la introducci de dades, disminuint les probabilitats de cometre errors, i tot el procs quedar enregistrat automticament en base de dades per a poder generar estadstiques o informes. el projecte parteix dun altre projecte intern de Knosos anomenat Micronav.Net Serveis, en el qual tamb he treballat molt activament i que ofereix una soluci genrica similar a la requerida per Servicleop, empresa a la que va destinada el sistema que es presenta en aquest projecte final de carrera
