Les villae de Costantí a Carlemany: aportacions gironines a la qüestió de l'evolució i la transformació de les vil·les o termes rurals durant l'antiguitat tardana (segles IV-VIII)

Article que tracta la qüestió de l'evolució i la transformació de les vil·les o termes rurals durant l'antiguitat tardana (segles IV-VIII)

Sobre geografía moral

Els geògrafs s’inclouen tant en el camp de les ciències de la terra com en el de les ciències socials, tot i que també es poden considerar filòsofs morals, perquè es preocupen i s’interessen pels valors, els costums i les aspiracions humanes de no només limitar-se a sobreviure, sinó també d’aconseguir una vida fructuosa i agradable. En aquest intent per aconseguir una bona vida, els éssers humans han hagut d’organitzar-se i servir-se del poder, amb el qual és fàcil, per altra banda, cometre abusos contra els més febles i també contra la natura. El vessant moral és inevitable en qualsevol detallada consideració de la realitat humana. Aquest article pretén explorar l’esmentat vessant en societats senzilles i complexes, és a dir, tant entre els pobles caçadors-recol·lectors com en aquelles cultures més sofisticades que han transformat el camp, el jardí i la ciutat

La dona a Roma (del segle IV aC al segle III dC)

Estudi interdisciplinari de la dona romana entre els segles IV aC i III dC. El treball s'ha basat en estudis monogràfics, justificats i comprovats mitjançant la lectura i l'examen de fonts de l'època.

Arqueología de la producción agrícola. Aplicación de técnicas de análisis estadístico y geocomputacional a un caso de estudio del IV-II milenio ANE en la Cuenca del Río Grande (Perú)

Muchas investigaciones arqueobotánicas, desde un enfoque cualitativo-descriptivo, limitan el propio campo de estudio a los análisis de presencia/ausencia y/o de frecuencia de taxones a partir de su recuento en los conjuntos vegetales. De esa manera, los datos proporcionados resultan ser inconcluyentes y no fiables para la reconstrucción del paleoambiente, la determinación de la dieta alimenticia y de la práctica económica realizada (recolección VS agricultura), y totalmente insuficientes para determinar los cambios históricos ocurridos en los procesos productivos. Por lo que concierne el Perú, desde los primeros estudios con referencia a restos vegetales recuperados en yacimientos arqueológicos, principalmente de la costa, se documenta el importante papel que han desarrollado las especies vegetales en la vida de las comunidades pre-hispánicas. No obstante la excepcional abundancia y óptima preservación de este tipo de material (botánico) en muchos de los yacimientos arqueológicos de esta región, gracias a las extremas condiciones climáticas y ambientales sobre todo de sus áridas zonas costeras, los estudios arqueobotánicos desarrollados hasta el momento son muy escasos y las limitaciones análiticas que presentan en su mayoría reflejan la poca importancia dada a las investigaciones arqueobotánicas. En el presente trabajo desarrollamos y aplicamos una metodología analítica de tipo cuantitativa para el estudio de los macrorestos vegetales procedentes de un yacimiento de la Costa sur del Perú. Con ello pretendemos obtener datos representativos y objetivos de los conjuntos analizados, cuyo procesado lleve a una exhaustiva y correcta interpretación de la información.

Incidencia y características de las agudizaciones asmáticas en 2005 y 2011 en Barcelona (ASMAB III y IV).

Conocer nuevamente la tasa de agudizaciones asmáticas en una población determinada así como sus características clínicas puede contribuir a acotar con mayor precisión los factores desencadenantes sobre los que incidir así como a ajustar mejor los tratamientos a instaurar. Así mismo haber estudiado las mismas características clínicas además de los tratamientos de base de los pacientes y los tratamientos administrados durante la exacerbación y alta en una misma población, con un intervalo de 6 años puede ayudarnos a comprender la aplicabilidad y a realizar una monitorización real del uso del tratamiento en nuestra sociedad.

Sobre la facticitat de la consideració moral dels animals no humans

Aquest treball s'enquadra en l'àmbit del que s'anomena bioètica animal i es desenvolupa al voltant de la consideració moral dels animals no humans a partir d'un tractament interdisciplinari que implica l'encontre de disciplines tan diverses com filosofia, història, psicologia o estudis de gènere, entre d'altres.

L’assalt de l’aristocràcia gal•loromana al poder episcopal (darrer quart del s. IV-primer quart del s. VI): estratègies de persuasió social i controvèrsies doctrinals derivades de les interpretacions aristocratitzants de la comunitat cristiana

Estudi realitzat a partir d’una estada al Laboratoire d’études sur les monothéismes (UMR 8584, Centre national de la recherche scientifique / École pratique des hautes études / Université Paris IV-Sorbonne), França, entre 2010 i 2011. Anàlisi de la crisi estructural que afectà a l’església gal•la entre el darrer quart del segle IV i el primer del segle VI, crisi causada per la cristianització a gran escala de les elits aristocràtiques gal•loromanes i per la reivindicació per part d’aquest estament de la translació a l’esfera de la jerarquia institucional de l’Església de la seva preeminència econòmica i social. Aquest procés implicà l’aparició d’algunes interpretacions del “fet existencial cristià” que tractaven de legitimar en el plànol teòric la presa del control de les comunitats cristianes per part de la noblesa senatorial. En relació a aquest últim punt, s’ha donat particular rellevància a l’anomenada “controvèrsia semipelagiana” a Provença, amb especial èmfasi en dos punts: a) la relació entre l’oposició a la teologia agustiniana de la gràcia en alguns cercles monàstics provençals –Marsella, Lérins– i l’emergència en aquests ambients d’una literatura autobiogràfica en la que la reflexió sobre els conceptes de uocatio divina i conuersio a l’ascetisme cristià està estretament vinculada a un esforç teòric de redefinició i reorientació de l’ethos aristocràtic; i b) la relació entre els punts teològics debatuts en aquesta controvèrsia i les concepcions eclesiològiques dels pensadors que hi prengueren part –entengui’s aquí per eclesiologia la definició teòrica dels límits i dels fonaments de la “comunitat cristiana”, amb especial incidència en aquest cas en els plantejaments sobre el rol que l’aristòcrata havia d’exercir en aquestes noves comunitats “transversals”–. Aquest projecte bianual ha posat de manifest la inexistència d’una “teologia semipelagiana”, ateses les antagòniques concepcions eclesiològiques dels autors tradicionalment associats a aquesta corrent de pensament: Cassià entén la comunitat cristiana com una elit ascètica en la que els criteris “laics” d’estratificació social queden suspesos, i rebutja –en la teoria i en la pràctica– que aquesta elit hagi d’assumir el lideratge de la comunitat de fidels seglars; en els autors del cercle de Lérins, en canvi, l’oposició a la teologia agustiniana de la gràcia és inspirada per l’esforç d’importar a tota la comunitat cristiana els ideals monàstics, quelcom que fou també una via de legitimació de l’autoritat dels monjos-bisbes d’origen aristocràtic sorgits del cenobi de Lérins.

La scena nel testo: Enrico IV di Luigi Pirandello

The starting point is the understanding of the dramatic text as literary text, thus it could be analyzed with methodologies coming from literary studies: the dramatic text is literature, creation of language and it can be read and interpreted as such. Of course I acknowledge the text’s performativity, implicit in its characteristic and functions. The analysis of Enrico IV (1921) constitutes a practical application of the proposal and the opportunity for opening the discussion to new perspectives.

Catholic Confession of Sins as Third-Party Moral Enforcement

Catholicism has built up a legalistic religion based on two pillars: salvation by works and 'auricular' confession of sins to a priest with judicial functions. Since the Reformation, many consider auricular confession inferior to less institutional and more individual conceptions of faith. This article analyzes how all these historical solutions trade off specialization advantages against exchange costs to produce moral enforcement. After showing the behavioral foundations of confession and the adaptiveness of its historical evolution, it tests hypotheses on its efficacy, exploitation and opportunity cost. Econometric evidence supports the efficacy but not the exploitative character of Catholic confession. It also explains its secular decline as a consequence of two factors. First, the rise in education, which makes moral self-enforcement less costly. Second, the productivity gap suffered by confession, given its necessarily interpersonal nature.

The role of moral values in the economic analysis of crime: A general equilibrium approach

In this paper, we develop a general equilibrium model of crime and show thatlaw enforcement has different roles depending on the equilibrium characterization and the value of social norms. When an economy has a unique stable equilibrium where a fraction of the population is productive and the remaining predates, the government can choose an optimal law enforcement policy to maximize a welfare function evaluated at the steady state. If such steady state is not unique, law enforcement is still relevant but in a completely different way because the steady state that prevails depends on the initial proportions of productive and predator individuals in the economy. The relative importance of these proportions can be changed through law enforcement policy.

Rules or consequences? The role of ethical mindsets in moral dynamics

Recent research on the dynamics of moral behavior has documented two contrastingphenomena - moral consistency and moral balancing. Moral balancing refers to thephenomenon whereby behaving (un)ethically decreases the likelihood of doing so againat a later time. Moral consistency describes the opposite pattern - engaging in(un)ethical behavior increases the likelihood of doing so later on. Three studies supportthe hypothesis that individuals' ethical mindset (i.e., outcome-based versus rule-based)moderates the impact of an initial (un)ethical act on the likelihood of behaving ethicallyin a subsequent occasion. More specifically, an outcome-based mindset facilitates moralbalancing and a rule-based mindset facilitates moral consistency.

Specialization and rent-seeking in moral enforcement: The case of confession

Moral codes are produced and enforced by more or less specialized means and are subject to standard economic forces. This paper argues that the intermediary role played by the Catholic Church between God and Christians, a key difference from Protestantism, faces the standard trade-off of specialization benefits and agency costs. It applies this trade-off hypothesis to confession of sins to priests, an institution that epitomizes such intermediation, showing that this hypothesis fits cognitive, historical and econometric evidence better than a simpler rent-seeking story. In particular, Catholics who confess more often are observed to comply more with the moral code; however, no relationship is observed between mass attendance and moral compliance. The data also links the current decline in confession to the rise in education, which makes moral self-enforcement less costly, and to the productivity gap suffered by confession services, given its necessarily interpersonal nature.

A note on the convergence to competitive equilibria in economies with moral hazard

We examine the conditions under which competitive equilibria can beobtained as the limit, when the number of strategic traders getslarge, of Nash equilibria in economies with asymmetric informationon agents' effort and possibly imperfect observability of agents'trades. Convergence always occur when either effort is publiclyobserved (no matter what is the information available tointermediaries on agents' trades); or effort is private informationbut agents' trades are perfectly observed; or no information at allis available on agents' trades. On the other hand, when eachintermediary can observe its trades with an agent, but not theagent's trades with other intermediaries, the (Nash) equilibriawith strategic intermediaries do not converge to any of thecompetitive equilibria, for an open set of economies. The source ofthe difficulties for convergence is the combination of asymmetricinformation and the restrictions on the observability of tradeswhich prevent the formation of exclusive contractual relationshipsand generate barriers to entry in the markets for contracts.

Moral hazard and non-exclusive contracts

This paper studies equilibria for economies characterized by moral hazard(hidden action), in which the set of contracts marketed in equilibrium isdetermined by the interaction of financial intermediaries.The crucial aspect of the environment that we study is thatintermediaries are restricted to trade non-exclusive contracts: theagents' contractual relationships with competing intermediaries cannot bemonitored (or are not contractible upon). We fully characterize equilibrium allocations and contracts. In thisset-up equilibrium allocations are clearly incentive constrainedinefficient. A robust property of equilibria with non-exclusivity isthat the contracts issued in equilibrium do not implement the optimalaction. Moreover we prove that, whenever equilibrium contracts doimplement the optimal action, intermediaries make positive profits andequilibrium allocations are third best inefficient (where the definitionof third best efficiency accounts for constraints which capture thenon-exclusivity of contracts).

Social value orientation as a moral intuition: Decision-making in the dictator game

We studied the decision making process in the Dictator Game and showed that decisions are the result of a two-step process. In a first step, decision makers generate an automatic, intuitive proposal. Given sufficient motivation and cognitive resources, they adjust this in a second, more deliberated phase. In line with the social intuitionist model, we show that one s Social Value Orientation determines intuitive choice tendencies in the first step, and that this effect is mediated by the dictator s perceived interpersonal closeness with the receiver. Self-interested concerns subsequently leadto a reduction of donation size in step 2. Finally, we show that increasing interpersonal closeness can promote pro-social decision-making.