57 resultados para Television
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. L'obesitat s una malaltia crnica que es caracteritza per un augment de la massa grassa i en conseqncia per un augment de pes. En el segle XXI aquesta malaltia, considerada epidmia, est arribant a la poblaci infantil i adolescent, i ha cridat l'atenci de totes les institucions de salut pblica que estan lluitant per evitar aquesta alta prevalena d'obesitat i sobreps. Aquest estudi confirma que existeix un alt percentatge d'obesitat i sobreps en l'edat infantil i que est relacionat amb factors de risc (alguns modificables) que poden ser clau per a evitar aquesta malaltia. El mtode emprat s la realitzaci dun estudi epidemiolgic transversal sobre una mostra de nens compresa en 39 individus de 12 a 14 anys d'edat. Es van determinar el pes, la talla, el plec bicipital i tricipital, l'ample del canell i del colze, a ms de la realitzaci d'una enquesta sobre hbits alimentaris en lesmorzar i dades socioculturals. L'obesitat i el sobreps es van definir com resultats de IMC iguals als percentils 85 i 97 de les taules Orbegozo, respectivament. Els resultats van mostrar una prevalena de sobreps i obesitat en la nostra mostra de poblaci que va ser de 28,2%, la de noms sobrepes del 15,4% i la de noms obesitat del 12,8%. La prevalena d'obesitat s major en nens amb un 13,6% que en nenes 12,5% igual que el sobreps. L'obesitat i sobreps s major quan els estudis materns sn inferiors als universitaris, tamb quan existeixen famlies amb 3 o ms fills i quan es veu la TV ms de 3 hores al dia.
Resumo:
El problema de controlar les emissions de televisi digital a tota Europa pel desenvolupament de receptors robustos i fiables s cada vegada ms significant, per aix, sorgeix la necessitat dautomatitzar el procs danlisi i control daquests senyals. Aquest projecte presenta el desenvolupament software duna aplicaci que vol solucionar una part daquest problema. Laplicaci sencarrega danalitzar, gestionar i capturar senyals de televisi digital. Aquest document fa una introducci a la matria central que s la televisi digital i la informaci que porten els senyals de televisi, concretament, la que es refereix a lestndard "Digital Video Broadcasting". A continuaci daquesta part, lescrit es concentra en lexplicaci i descripci de les funcionalitats que necessita cobrir l'aplicaci, aix com introduir i explicar cada etapa dun procs de desenvolupament software. Finalment, es resumeixen els avantatges de la creaci daquest programa per lautomatitzaci de lanlisi de senyal digital partint duna optimitzaci de recursos.
Resumo:
El treball de recerca t com a principal objectiu l'estudi del cinema documental rus contemporani a travs de l'obra cinematogrfica d'Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa i Victor Kossakovski. En un primer moment la investigaci s'havia encaminat en un estudi comparatiu sobre les noves tendncies del documental i els models de realisme proposats des de la Rssia post-comunista. El treball s'ha realitzat a partir de tres vies d'investigaci. La primera ha consistit en una exhaustiva recerca bibliogrfica sobre cinema documental i cinema sovitic. La segona s'ha plantejat a partir d'un anlisi acurat de les diverses pellcules. Finalment, la tercera via s'ha desenvolupat a partir d'un treball de camp realitzat durant una estada a Rssia, un perode en el qual va ser possible entrevistar dos dels cineastes protagonistes de l'estudi, Sergei Dvortsevoi i Victor Kossakovski, aix com el crtic de cinema Andrei Xemijakin. Tamb va ser fonamental l'assistncia a la taula rodona i la master class impartida per Sergei Loznitsa en el marc del des aniversari del Mster en Teoria i Prctica de Documental Creatiu de la Universitat Autnoma de Barcelona. Tot i que es poden traar vincles entre el treball dels quatre cineastes escollits i algunes de les prctiques contempornies en l'mbit de la no-ficci, com pot ser l'experincia de Sergei Loznitsa en el terreny del found-footage, o els documentals experimentals de carcter assagstic d'Alexander Sokurov, aix com la tendncia observacional i el pas al cinema de ficci de Segei Dvortsevoi, o l's de la tecnologia digital en les ltimes pellcules de Victor Kossakovski. Tot i aquestes aproximacions, es pot afirmar que el model de realisme proposat per aquests cineastes troba el seu autntic llegat en el cinema sovitic. Una herncia que comena amb el cinema de Dziga Vertov pioner del documental artstic i revolucionari- i acaba en el d'Artavadz Pelechian.
Resumo:
La plataforma de-learning: COMalaWEB s una eina multimedia de suport a lestudi, lexperimentaci i ladquisici de tcniques dautoaprenentatge. COMalaWEB sofereix com a punt de trobada entre estudiants, professors i altres professionals relacionats amb el mon de les telecomunicacions i/o de la docncia universitria. Mitjanant el present projecte sha dut a terme la consolidaci de la plataforma COMalaWEB com a eina WWW d'autoaprenentatge per a l'EEES (Estudis de Bachelor i de Mster): Dins de la plataforma shi ha integrat un Laboratori Virtual per a comunicacions analgiques i digitals (LaViCAD) que ofereix activitats experimentals amb un gran ventall de possibilitats que van des de les demostracions teriques fins a lemulaci de sistemes de comunicacions quotidians com per exemple la televisi digital o el sistema Wifi dels sistemes WLAN. Laltre gran component de la plataforma es la base de dades de continguts empaquetada en unitats bsiques anomenades objectes de coneixement, organitzada en cursos, integren tant continguts terics com un conjunt dexercicis proposats per a aprofundir cadascun dels temes tractats. Amb lactual projecte sha treballat en les segents lnies dactuaci: - Integraci dels simuladors del laboratori LAVICAD a la plataforma dautoaprenentatge. - Creaci de base de dades de recursos docents basats en paquets SCORM per a oferir materials docents de tipus teric i colleccions dexercicis resolts en el marc de les diferents assignatures participants en el projecte. - Creaci de base de dades de tipus qestionari per a oferir exercicis a treballar en el marc de les diferents assignatures participants en el projecte. - Inserci de metodologies docents basades en els anteriors recursos en diferents assignatures destudis denginyeria i de mster.
Resumo:
OdACAV s un banc electrnic dobjectes daprenentatge (OdA) que te com a finalitat principal servir als docents de les assignatures troncals dels Estudis de Comunicaci Audiovisual (CAV) de la UB (obert tamb a altres universitats catalanes) implicats o que es vulguin implicar en la innovaci docent i pretn facilitar i potenciar la documentaci per a la investigaci i la recerca a lentorn del paper innovador dels OdA digitals; aix com la patrimonialitzaci dels mateixos. Qu s i que no s un OdA de CAV? s tot all que serveix en un procs d'ensinistrament, d'aprenentatge, de formaci - que en els cas que ens ocupa, es tradueix en una collecci d'imatges fixes, en un hipertext, en una hipermdia, un vdeo, etc.-, i la missi dels quals s suscitar linters i l'aprofitament en el transvasament dels continguts de les assignatures dels estudis actuals (de la Llicenciatura) i futurs (del Grau) de Comunicaci Audiovisual. El projecte sorgeix com a necessitat orgnica de la mateixa naturalesa de l'ensenyament de Comunicaci Audiovisual, on en el pla dels continguts els exemples, els referents, els models no sn encara prou desenvolupats i costa molt disposar d'OdAs suficientment competents. Les fonts documentals del cinema, de la televisi i dels mitjans en general sn la base sobre la que shan bastit els OdA de la base de dades del web http://www.lmi.ub.es/repositori/ amb lesperana que resultin adequats a la innovaci en els Estudis de Comunicaci Audiovisual. s, doncs, un repositori de condici cooperativa, dinmic i flexible; amb esperit blog/wiki, els objectius del qual sn: la creaci d'un sistema de dipositaci dels OdA; l'establiment d'un sistema de recuperaci dels mateixos; la implantaci de fluxos d'entrada i sortida; la consolidaci d'un observatori d'investigaci i de recerca sobre la innovaci dels OdA en els entorns i els sistemes educatius actuals; larticulaci de possibles accions patrimonials al voltant de la creaci i preservaci daquests.
Resumo:
El treball de recerca t com a principal objectiu l'estudi del cinema documental rus contemporani a travs de l'obra cinematogrfica d'Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa i Victor Kossakovski. En un primer moment la investigaci s'havia encaminat en un estudi comparatiu sobre les noves tendncies del documental i els models de realisme proposats des de la Rssia post-comunista. El treball s'ha realitzat a partir de tres vies d'investigaci. La primera ha consistit en una exhaustiva recerca bibliogrfica sobre cinema documental i cinema sovitic. La segona s'ha plantejat a partir d'un anlisi acurat de les diverses pellcules. Finalment, la tercera via s'ha desenvolupat a partir d'un treball de camp realitzat durant una estada a Rssia, un perode en el qual va ser possible entrevistar dos dels cineastes protagonistes de l'estudi, Sergei Dvortsevoi i Victor Kossakovski, aix com el crtic de cinema Andrei Xemijakin. Tamb va ser fonamental l'assistncia a la taula rodona i la master class impartida per Sergei Loznitsa en el marc del des aniversari del Mster en Teoria i Prctica de Documental Creatiu de la Universitat Autnoma de Barcelona. Tot i que es poden traar vincles entre el treball dels quatre cineastes escollits i algunes de les prctiques contempornies en l'mbit de la no-ficci, com pot ser l'experincia de Sergei Loznitsa en el terreny del found-footage, o els documentals experimentals de carcter assagstic d'Alexander Sokurov, aix com la tendncia observacional i el pas al cinema de ficci de Segei Dvortsevoi, o l's de la tecnologia digital en les ltimes pellcules de Victor Kossakovski. Tot i aquestes aproximacions, es pot afirmar que el model de realisme proposat per aquests cineastes troba el seu autntic llegat en el cinema sovitic. Una herncia que comena amb el cinema de Dziga Vertov pioner del documental artstic i revolucionari- i acaba en el d'Artavadz Pelechian cineasta armeni i un dels mxims representatnts del documental potic-. El treball de recerca ha estat presentat en forma de comunicaci en el congrs internacional IMAGEing Reality: Representing the Real in Film, Television and New Media, celebrat a Pamplona el mes d'Octubre de 2009. La comunicaci s'ha redactat en format article i est pendent de publicaci.
Resumo:
This paper investigates the impact of television on internal migration in Indonesia. We exploit the differential introduction of private television throughout the country and the variation in signal reception due to topography to estimate the causal effect of media exposure. Our estimates reveal important long and short run effects. An increase of one standard deviation in the number of private TV channels received in the area of residence reduces future inter-provincial migration by 1.7-2.7 percentage points, and all migration (inter and intra-provincial) by 4-7.4 percentage points. Short run effects are slightly smaller, but still sizeable and statistically significant. We also show that respondents less exposed to private TV are more likely to consider themselves among the poorest groups of the society. As we discuss in a stylized model of migration choice under imperfect information, these findings are consistent with Indonesia citizens over-estimating the net gains from internal migration.
Resumo:
Les pellcules i sries de ficci ms vistes a Espanya durant el 2008 en clau de gnere.
Resumo:
L'objectiu d'aquest projecte s l'anlisi, disseny i la seva corresponent implementaci d'una soluci basada en programari per a poder gestionar un conjunt de fabriques de televisors i monitors en quan a la gesti de l'estoc d'escandall, la gesti de les OF's i la gesti dels FR.
Resumo:
L'objectiu d'aquest projecte s connectar el sintonitzador de televisi per satllit Dreambox 7000S amb el Nokia 770 Internet Tablet. El propsit d'aquesta aplicaci s utilitzar el Dreambox 7000S com una font de streaming mpeg2 i el Nokia 770 com a reproductor porttil.
Resumo:
Els objectius inicials d'aquest projecte eren la incorporaci d'OpenGL a l'eina ja existent de generaci de grafisme per televisi. Com que l'aplicador ja dissenyat es basava en un redut tipus d'objectes sobre els quals es podien aplicar diferents parmetres i agrupar-los de diferents maneres, calia trobar un nou tipus d'objecte que tingus alguna particularitat que el fes prou atractiu per a incorporar-lo a l'aplicaci. El resultat va ser un objecte polidric per a poder-hi mapar diferents textures i un text aplicant-hi una ombra en tres dimensions segons la posici del dibuix.
Resumo:
Fent s del programari lliure s'ha generat la unitat didctica del joc del terceti per a la televisi digital interactiva i s'ha desada en format SCORM. La facilitat d's del comandament a distncia fa possible practicar un tipus de t-learning fonamentat en l'edutainment (education+entertaiment) i provoca que el teleespectador passiu passi a ser un "teleusuari" ms actiu.
Resumo:
En el treball es realitza una transcripci de dos programes de televisi, amb la idea de saber quin s el tipus de llenguatge que usen aquests mitjans per adrear-se al seu pblic. Per seria absurd ignorar altres canals per als quals la llengua s imprescindible. Em refereixo al cinema, sobretot. I malgrat que no es considera un mitj de comunicaci, tamb s un element importantssim pel que fa al tractament i transmissi lingstics. I molts productes del cinema acaben sortint per televisi. La premsa escrita i, com a cas especial, Internet, tamb hi tenen fora a dir.
Resumo:
L'inters del present projecte rau en la identificaci de formes prpies de l'argot catal difoses a travs de les sries de ficci de producci prpia de la cadena de televisi autonmica catalana. Aix, en aquest treball pretenem respondre bsicament dues qestions: d'una banda, si les sries de ficci de producci prpia de TV3, i en aquest cas Plats bruts, contribueixen a difondre l'argot catal; i de l'altra, si l'existncia d'un argot prpiament catal (s a dir, creat a partir de recursos de la llengua catalana) s mostra de la bona salut de la llengua.
Resumo:
Aquest estudi representa la primera exploraci de l's de la televisi i la selecci de programes per part de grups d'indgenes a Chiapas. Ms concretament, s'examina com els membres d'aquests grups seleccionen canals i programes especfics dels mitjans de comunicaci per raons d'etnicitat, i com aix t a veure amb estratgies de mobilitat social. Les dades de 173 indgenes estudiants de la universitat Intercultural de Chiapas van indicar que per a 77 membres d'aquesta mostra, veure la televisi i seleccionar programes sobre la base de la seva etnicitat s una activitat de visualitzaci important per a la seva autoestima etnolingstica. Aquests resultats es discuteixen en termes de la representaci televisiva dels grups tnics de Chiapas i motiven la realitzaci de futures investigacions sobre aquests temes a Chiapas.
