163 resultados para Spanish language -- Interrogative
Resumo:
Estudi i anlisi lingstic sobre els determinants en espanyol modern i espanyol medieval
Resumo:
Comunicaci on s'analitza l'article en el 'Cantar del Mio Cid' i el sistema de demostratius en l'espanyol medieval
Resumo:
En esta comunicacin se presentan los resultados de un trabajo en curso cuyo objetivo es profundizar en la explicacin de la naturaleza del cambio lingstico que comporta la progresiva sustitucin de ser por estar en castellano medieval y en la periodizacin de este cambio. La comunicacin se organiza en cuatro apartados. El primero expone los aspectos generales del comportamiento de ser y estar en oraciones atributivas, pasivas resultativas y construcciones locativas. El segundo se centra en la descripcin de la distribucin de estos verbos en el Cantar de Myo id, obra en la que estar se atestigua nicamente en construcciones locativas. En el tercer apartado se examinan los datos del Calila e Dimna, los cuales ponen de manifiesto el avance de estar en detrimento de ser en oraciones atributivas cuyo predicado expresa estado, en algunas pasivas resultativas y en construcciones locativas. El ltimo apartado presenta una propuesta de anlisis en la lnea de Roberts y Roussou (1999, 2002 y 2003) que es perfectamente compatible con las propuestas pragmticas en la lnea de la Teora de la Relevancia
Resumo:
En aquest estudi sexamina la perifria esquerra del catal antic en comparaci amb la del castell antic, i es descriuen les diferncies ms rellevants
Resumo:
En aquest estudi sexamina la llengua dalguns textos de Francesc Eiximenis (concretament, el Dotz del Cresti i les cartes autgrafes publicades per Mart 2002) per tal daprofundir en la distribuci de lestructura informativa i el consegent ordre de mots que utilitza lautor. Lobjectiu daquesta comunicaci s aprofundir en els casos d avantposici del catal antic que correspon a una estructura de focalitzaci feble (no contrastiva)
Resumo:
Aquest treball pretn analitzar les caracterstiques de les construccions atributives, locatives, existencials i possessives (abreujadament ALEP) de cinc llenges romniques: el catal, lespanyol, el romans, el portugus i litali. Tamb sanalitza ladquisici daquestes construccions en catal i en espanyol L2 per part de parlants que tenen el romans, el portugus o litali com a L1. El treball de recerca se centrar en lestudi de lespanyol i del romans i a la tesi sampliar lestudi amb la resta de llenges
Resumo:
Estudi sobre la negaci en el castell antic des d'un punt de vista sincrnic i dins el marc de la gramtica generativa
Resumo:
El sintagma determinant en el castell antic medieval
Resumo:
Lestudi examina les relacions entre (1) les xarxes socials personals de la poblaci immigrant resident a Barcelona i (2) les seves identitats culturals mltiples. Lobjectiu principal de lestudi s entendre com el contingut i lestructura de les relacions socials dels immigrants facilita o dificulta (1) tenir un sentiment de pertinena a les noves cultures dacollida, la catalana i la espanyola, i (2) la integraci daquestes noves identitats socioculturals amb la seva identitat dorigen en una nova identitat bicultural cohesiva. El nostre plantejament inicial era que els immigrants amb xarxes socials ms diverses des del punt de vista de la seva composici cultural tindrien ms recursos socials i experincies cognitives ms diverses , factors que afavoreixen les identificacions mltiples i la participaci cvica. Els resultats de lestudi mostren que el grau didentificaci dels participants amb la seva cultura tnica o dorigen s fora alt i, en certa mesura, ms alt en comparaci amb les cultures dacollida ( catalana, cvica i espanyola). Tanmateix, el vincle dels participants amb les cultures dacollida (p. ex., la cultura catalana) s prou rellevant per a indicar una orientaci bicultural (catalana i tnica). Les anlisis de correlacions revelen que sentir-se catal no impedeix sentir-se part de la comunitat etnocultural dorigen. A ms, existeix una interrelaci entre l'orientaci cultural catalana i la identificaci amb les comunitats cviques locals. De la mateixa manera, tenir competncies en llengua catalana no va en detriment de les competncies en llengua castellana. Les anlisis tamb mostren que factors com lorientaci cultural catalana, ls del catal i la identificaci amb la cultura catalana tenen una correlaci positiva amb el grau de chohesio de la indentitat bicultural, afavoreixen el benestar psicolgic i disminueixen lestrs aculturatiu. Lanlisi de les xarxes socials mostra que la identificaci amb la cultura catalana, lorientaci cultural catalana i la integraci de la identitat sn factors clau per tenir xarxes socials ms diverses des del punt de vista tnic i lingstic, amb menys membres del collectiu dorigen, i amb subgrups o cliques culturalment ms heterogenis. La identificaci espanyola tamb prediu, en mesura ms reduda, la diversitat de les xarxes. Els nostres resultats contribueixen a la recerca actual i les teories sobre interculturalitat i identitat cultural.
Resumo:
Desde mediados del siglo XX se plantea en espaol el debate terico en torno al concepto de americanismo lxico, que se entiende de distintas formas en funcin del criterio adoptado. Sea como sea, resulta patente que existe un fondo lxico general al lado de numerosas voces particulares de determinadas variedades diatpicas. En este artculo se extiende el anlisis a la paremiologa y, despus de la caracterizacin general de los refranes y de la reflexin sobre la actualidad de su uso en espaol, se aborda la variacin geogrfica que despliegan. Se argumenta que, al igual que existe un fondo panhispnico de refranes, producto del trasplante desde Espaa hacia Amrica, se han producido tambin reformulaciones del caudal heredado o nuevas acuaciones en distintos territorios del Nuevo Mundo, de las que se ofrecen numerosos ejemplos y para las que se propone el uso de la etiqueta americanismo parmico, en paralelo a la ya tradicional de americanismo lxico.
Resumo:
'Problemas fundamentales de la gramtica del espaol como 2/L' es un volumen que apreciarn y agradecern todos aquellos profesores o futuros profesores y aprendices de nivel superior que cuenten con un bagaje formativo filolgico-lingstico, ya que el metalenguaje que se emplea en las explicaciones y en los epgrafes har sentir cmodo y seguro a este tipo de lector, hispanista, ya acostumbrado a reflexionar sobre la lengua espaola pero que necesita aprender a analizarla desde la perspectiva de quien no la tiene como lengua materna.
Resumo:
La LOCE i els decrets que la complementen estableixen que en el primer cicle de primria, els cursos en qu s'aprn a llegir i escriure, s'han impartir quatre hores setmanals de castell. En aquest article s'analitzen les repercussions daquesta mesura en el procs d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura i en la consecuci de l'objectiu lingstic final del sistema educatiu a Catalunya (garantir el coneixement de les dues llenges oficials). La discussi gira entorn de tres eixos: la diversitat de coneixements lingstics de l'alumnat que aprn a llegir i escriure en una mateixa aula, la integraci de l'ensenyament de la lectura i l'escriptura en les activitats que es desenvolupen al llarg de la jornada escolar, i la constataci que els infants aprenen a llegir i escriure en les llenges que fan servir els adults quan interaccionen amb ells, encara que els nens no les parlin correctament.
Resumo:
El trabajo consiste en un anlisis y la evaluacin de materiales electrnicos existentes sobre parejas de verbos con significados parecidos, adems de la ampliacin de estos materiales y la creacin de un blog para poner-los a disposicin de los estudiantes de ELE
Resumo:
My study is based on an ethnography of two groups of young people from working-class neighbourhoods in Barcelona. I was interested in researching the impact of Catalan language policies on the identities of young people of Spanish-speaking immigrant families. I sought to go beyond the constraints of traditional structuralist approaches in Sociolinguistics in order to make my analysis relevant to people working for gender equality, the promotion of the Catalan language, or other social causes. I combine ideas from Bakhtin, Bourdieu, Fairclough, Foucault and Goffman to build a dialectical, historical, process-centred perspective that conceptualises practices in terms of social and political struggles.I analyse young people's peer-group activities in terms of their significance for the construction of gender identities. I propose a variety of forms of masculinity and femininity according to the various ways in which members organised their gender displays in face-to-face interaction.I also show how their use of argot and dialectal Spanish was part of the processes whereby members defined their relationships, constructed particular subject positions in interaction and struggled to legitimate their own values.I explore the meanings constructed through Catalan and Spanish by looking into the code-switching practices of my participants. I analysed their talk in terms of narratives that present particular sequential dramatisations of events for conversational audiences. These narratives follow the expressive intention of the author, and are populated with multiple voices of animated characters. I argue that, in the groups I studied, Catalan was generally not used to animate the voices that were central to the identities of the peer-group, and particularly to masculine identities.In order to contextualise these practices within the wider society, I also look into the processes of language choice in face-to-face encounters. I argue that existing conventions made it difficult for people to find opportunities to speak Catalan. I also pointed to the difficulties that my participants had to find employment, which were particularly acute amongst the more politically aware individuals. I conclude that these young working-class people had little possibilities of investing in more egalitarian forms of identity given their lack of resources and opportunities to develop their identities in other social spaces, such as the workplace.
Resumo:
La repressi franquista t efectes devastadors des del 1939 sobre la cultura catalana. El 1946, per, es comena a autoritzar traduccions, sempre literries. Per no s fins a mitjan anys cinquanta que sautoritza la traducci dactualitat i la representaci de teatre tradut. En aquest context, Xavier Regs Castells pot traduir, adaptar, escriure o representar teatre de bulevard amb un xit notable. Senyora ambaixadora ns un exemple. Escrita en espanyol el 1949, es presenta a la censura el 1955 en traducci catalana dell mateix. La censura nautoritza una representaci mutilada al Romea, per no sarriba a escenificar. Al cap de cinc anys torna a passar per censura, ara en una nova versi en espanyol. Aquesta Seora embajadora del 1960 sestrena al petit Teatre Guimer no sense una retallada drstica del text. Els censors de lobra consideren que ofereix una visi del matrimoni, de les relacions extramatrimonials i, en general, del paper de la dona, allunyada dels cnons del nacionalcatolicismo, i per tant, frvola i immoral.
