Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0. Recomanació de W3C, 5 de maig de 1999

Aquestes directrius expliquen com fer que el contingut web sigui accessible a persones ambdiscapacitats i s'adrecen a creadors de contingut (autors de pàgines web o dissenyadors de llocs web) ia creadors d'eines d'autor. L'objectiu principal d'aquestes directrius és promoure l'accessibilitat.Tanmateix, l'aplicació de les directrius facilitarà l'accés al contingut a tot tipus d'usuari, sigui quin siguil'agent d'usuari usat (navegador web, navegador de veu, telèfon mòbil, ordinador de cotxe, etc.) o les condicions de l'entorn de consulta (entorns sorollosos, espais mal il·luminats, entorns en què no es poden usar lesmans, etc.). L'aplicació d'aquestes directrius també ajudarà els usuaris a trobar la informació d'unamanera més ràpida dins el web. Les directrius no pretenen desincentivar l'ús d'imatges, vídeo, etc., sinóque expliquen com fer que el contingut multimèdia sigui més accessible a una àmplia audiència.Aquest és un document de referència per a uns principis d'accessibilitat i idees de disseny. Algunes deles estratègies comentades tracten d'aspectes relatius a la internacionalització del web i a l'accés desde terminals mòbils. Tanmateix, el document se centra en l'accessibilitat i no tracta exhaustivament delsaspectes relacionats amb altres activitats del W3C. Si voleu més informació sobre aquests temes podeuconsultar les pàgines inicials W3C Mobile Access Activity (per a l'accés des de terminals mòbils) i W3CInternationalization Activity (per als aspectes d'internacionalització). Aquest document està pensat per a ser estable en el temps i, per tant, no dóna informació específica sobre si els navegadors funcionen o no amb una determinada tecnologia, ja que aquesta informació varia molt ràpidament. Aquesta informació es pot trobar al web de la Web Accessibility Initiative ,WAI, (Iniciativa d'Accessibilitat Web) [WAI-UA-SUPPORT].Aquest document inclou un annex que organitza tots els punts de verificació ordenats per tema i perprioritat. Els punts de l'annex estan enllaçats a les respectives definicions en el document. Els temesrecollits en l'annex inclouen les imatges, el contingut multimèdia, les taules, els marcs, els formularis iels scripts. L'annex es presenta en forma de taula o com a simple llista. Un document a part, amb el títol Techniques for Web Content Accessibility Guidelines 1.0 (Tècniques per a les directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0) ([TECHNIQUES]) explica com posar a la pràctica els punts citats fins aquí. El document de tècniques explica cada punt amb més detalls i dóna exemples usant el llenguatge d'etiquetatge d'hipertext (HTML), fulls d'estil en cascada (CSS), el llenguatge d'integració multimèdia sincronitzada (SMIL) o el llenguatge d'etiquetatge matemàtic (MathML). Aquest document també inclou tècniques per a provar o validar una pàgina web i un índex Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0 dels elements i atributs HTML amb les tècniques que els usen. El document de tècniques està pensat per a seguir de prop els canvis tecnològics i es preveu que s'actualitzi més sovint que les directrius.

Blood lymphocyte subsets in rats with adjuvant arthritis

To determine the phenotype of peripheral blood lymphocytes during the time-course of adjuvant arthritis (AA) to detect alterations that could be involved in the pathogenesis of the arthritic process. METHODS--Phenotype analysis was performed on days 7, 14, 21, 28, 42, 56 and 70 after arthritis induction using monoclonal antibodies to CD5, CD4 and CD8 subsets, and flow cytometry. The proportion of activated lymphocytes and lymphocytes was also assessed with monoclonal antibodies to IL-2R (CD25), to Ia antigen and by polyclonal antibodies to rat Ig. RESULTS--Adjuvant arthritis produced leukocytosis with neutrophilia. Rats with AA showed a marked increase in the number of both CD4+ and CD8+ cells. The ratio CD4/CD8 decreased because the rise in CD8+ cells was more pronounced than the increase in CD4+ cells. Changes in lymphocyte counts showed two well-defined periods: the first, from day 14 to day 28, during which the inflammation of the joints reached a maximum and changes in lymphocyte subsets were more pronounced, that is, there was a threefold increase in CD8+ lymphocytes over normal counts, and the second, from day 42 to day 70, in which modified parameters improved considerably but remained different from controls. CONCLUSION--Alterations were detected in the phenotype of peripheral blood lymphocytes in AA, which provides an additional marker of disease activity.

El análisis estadístico de datos textuales. La lectura según los escolares de Enseñanza Primaria

Los investigadores se encuentran a menudo enfrentados en la recogida de datos con información textual, sea a través de las preguntas abiertas de una amplia encuesta, seu con entrevistas, sea con otro tipo de textos de fuentes de datos secundarios. Tanto con finalidad exploratoria o de elasificación previa como a la hora de comprobación de determinadas hipótesis. Los métodos estadísticos constituyen una herramienta importante para el tratamiento de textos. Especialmente permiten confrontar los resultados obtenidos del análisis estadistico de textos con otras variables estructurales procedentes de las grandes encuestas interviniendo como variables ilustrativas. En este articulo presentamos un ejemplo sobre la opinión de 895 escolares del nivel de Educación Primaria 110-11 aiiosl del Area Metropolitana de Barcelona, generada a partir de ia abierta "Para mí leer es...". Se muestran algunos resultados proporcionados a través del tratamiento estadístico de análisis de datos textuales, mediante el sistema in formático SPAD-T.

Experiencias de interoperabilidad entre CRIS y repositorios en Catalunya

Toni Prieto, Técnico IC del Servicio de Bibliotecas y Documentación (SBD) de la UPC, en su presentación 'Experiencias de interoperabilidad entre CRIS y repositorios en Catalunya', describió la integración del repositorio UPCommons y del CRIS DRAC (Descriptor de la Recerca i l'Activitat Acadèmica) de la UPC. El resultado de esta integración es un esquema integrado de archivo CRIS/IR en dos fases, envío y revisión, en el que los metadatos se introducen en DRAC -para posteriormente ser transferidos, validados y enriquecidos si procede- y el archivo de texto completo asociado se realiza en UPCommons. De manera similar funciona la integración de GIR (Gestió Integral de la Recerca, basado en Universitas XXI Investigación) y el repositorio O2 en la UOC, permitiendo la asignación del identificador handle de un ítem en O2 a una referencia en GIR. Ambos sistemas, DRAC en la UPC y GIR en la UOC, están integrados en el Proyecto CVN de generación de CVs normalizados. Se mencionaron asimismo experiencias posteriores de integración CRIS/IR actualmente en curso en la Universitat de Barcelona y en la U Pompeu Fabra, y se mostró el impacto significativo de la estrategia de integración de sistemas sobre el ritmo de incorporación de contenidos a UPCommons.

Adolescencia femenina i risc social: una relació invisible

La percepció social de I' adolescenc ia i la joventut com UII problema no és una noveta!. Els joves han resultat ser des de sempre un grup social objecte de preocupació per al món adult, que es veu reflectit com en un mirall que e ls retorna una imatge no sempre agradable. Els joves són, de fet, objecte d 'exaltació i preocupació alhora, i en aquesta paradoxa radica precisament la clau que fa de la joventut una categoria socialment construida que sintetitza les contradiccions de la mirada adult a. Sovint les noies estan absents d'aquests estudis o, en tot cas, el seu paper es tipifica com a secundario passiu o complementari al dels seus iguals masculins.

Ultrastructure of the spermatozoon of the digenean Lecithocladium excisum (Rudolphi, 1819) (Hemiuroidea: Hemiuridae), a parasite of marine teleosts in Senegal

The present study describes the ultrastructure of the mature spermatozoon of Lecithocladium excisum (Rudolphi, 1819) (Digenea: Hemiuroidea: Hemiuridae) from the stomach of the marine teleost Scomber japonicus Houttuyn (Scombridae) captured in the Atlantic Ocean, off Dakar (Senegal). The ultrastructural organization of the spermatozoon of L. excisum follows the general model described in most digeneans. It presents two axonemes of the 9+'1' pattern of the Trepaxonemata, nucleus, mitochondrion and parallel cortical microtubules, among other characters. However, some particularities of the spermatozoon of L. excisum are (i) the presence of a membranous ornamentation not associated with cortical microtubules in its anterior extremity, (ii) the presence of a very reduced number of cortical microtubules located only in the ventral side of the spermatozoon and (iii) the absence of several structures described in most digeneans such as spine-like bodies and cytoplasmic expansions.

Ultrastructure of the spermatozoon of the digenean Lecithocladium excisum (Rudolphi, 1819) (Hemiuroidea: Hemiuridae), a parasite of marine teleosts in Senegal

The present study describes the ultrastructure of the mature spermatozoon of Lecithocladium excisum (Rudolphi, 1819) (Digenea: Hemiuroidea: Hemiuridae) from the stomach of the marine teleost Scomber japonicus Houttuyn (Scombridae) captured in the Atlantic Ocean, off Dakar (Senegal). The ultrastructural organization of the spermatozoon of L. excisum follows the general model described in most digeneans. It presents two axonemes of the 9+'1' pattern of the Trepaxonemata, nucleus, mitochondrion and parallel cortical microtubules, among other characters. However, some particularities of the spermatozoon of L. excisum are (i) the presence of a membranous ornamentation not associated with cortical microtubules in its anterior extremity, (ii) the presence of a very reduced number of cortical microtubules located only in the ventral side of the spermatozoon and (iii) the absence of several structures described in most digeneans such as spine-like bodies and cytoplasmic expansions.

Análisis de la arquitectura de webs mediante tests de estrés de navegación, de usabilidad y eye tracking

Evaluar una arquitectura de la información en un sitio web ya desplegado no resulta una tarea sencilla. La mayoría de las técnicas se centran en examinar la usabilidad del sistema que, aunque afecta a la arquitectura de la información, no es el único factor que influye en ella. La principal técnica que se utiliza es el test de estrés de navegación. Se muestra un aporte metodológico para hacer dicha técnica más informativa, llevándola más allá de la simple anotación en papel por parte del usuario de respuestas a las preguntas de navegación planteadas. Se propone la combinación de ésta con otras técnicas de evaluación de la usabilidad: la técnica de pensar en voz alta o thinking aloud y un cuestionario de usabilidad. Se ha utilizado un sistema de seguimiento de la mirada o eye tracking para complementar la información obtenida mediante las técnicas aplicadas. El enfoque metodológico planteado se ha puesto a prueba analizando una serie de sitios web de bibliotecas de universidades públicas españolas. Se muestra en los resultados la validez del enfoque empleado, así como el valor que dicho enfoque y el uso del eye tracking aportan al análisis de la arquitectura de la información respecto al test de estrés de navegación tradicional.

Hacia la arquitectura de la información 3.0: pasado, presente y futuro

La arquitectura de la información (IA), aunque presente en cierta manera desde hace más de 50 años, ha tomado especial relevancia con la llegada de la Web y el aumento de la cantidad de información a nuestro alcance. La disciplina cuenta ya con unos pilares claros, que se fundamentan en los contenidos gestionados pero sobre todo en los usuarios, sin olvidar su contexto. También se identifica una serie de componentes a combinar a la hora de elaborar una IA y una metodología básica. Pero la cantidad de información a nuestro alcance no para de crecer, así que se continúa innovando en nuevas formas de organización, buscadores más eficaces o tecnologías de web semántica que permiten a los ordenadores encargarse de la parte menos creativa de enfrentarse a esa avalancha de información.

L’emprenedoria en treball social. Es pot viure fent treball social per compte propi?

En època de crisi com la que estem vivint pot semblar estrany plantejar-se la possibilitat emprenedora en treball social com a activitat per compte propi. Aquí es reflexiona sobre l’oportunitat de fer-ho i s’analitza què podem entendre en l’actualitat per emprendre i quines característiques comporta. També es valoren les dificultats que la pròpia disciplina presenta quan algú, eventualment, es pugui plantejar la via emprenedora i les coses que cal tenir en compte per sortejar-les. Finalment, es presenten algunes experiències d’emprenedoria des del treball social o en relació amb aquest i se n’aventuren algunes possibilitats que es podrien explorar en un futur.

Recherches phytosociologiques dans l'Ile de Majorque

H . KNOCHE, en 1923, a publié une importante étude sur ia flore et la végétation des îles Baléares. Ce travail, surtout ftoristique, comporte de longs développements concernant les endémiques et leurs affinités floristiques, ainsi que des considérations relatives à l'histoire de la flore baléarique. Un chapitre à vrai dire assez confus consacré à l'étude des groupements végétaux, est heureusement accompagné d'une carte géobotanique de l'île de Majorque sur laquelle sont figurées les formations physionomiques distinguées par l'auteur : garrigues, bois de Pin d'Alep, bois de Chêne vert, zones des endémiques baléariques, cultures diverses.

El Aprendizaje y servicio en educación secundaria.

El artículo presenta los resultados de un estudio descriptivo-comprensivo realizado con 50 estudiantes de secundaria sobre su satisfacción con respecto a su participación en proyectos de aprendizaje-servicio. Mediante la adaptación de un modelo de satisfacción se analizan 4 dimensiones clave conocimiento e intencionalidad atribuida; valoracion de Ia utilidad atribuida; valoracion del proceso y proyección social. La principal técnica de análisis de información es el análisis de contenido, triangulando técnicas e informantes. EI análisis realizado muestra un alto grado de satisfacción del alumnado participante y abre la discusión sobre aspectos clave de esta metodología: la reflexión, la evaluación y la participación.

Spermiogenesis and the spermatozoon ultrastructure of Robphildollfusium fractum (Digenea: Gyliauchenidae), an intestinal parasite of Sarpa salpa (Pisces: Teleostei)

Spermiogenesis in Robphildollfusium fractum begins with the formation of a differentiation zone containing: two centrioles, each bearing striated rootlets, nucleus, several mitochondria and an intercentriolar body constituted by seven electron-dense layers. The two centrioles originate two free flagella growing orthogonally to the median cytoplasmic process. Later, the free flagella rotate and undergo proximodistal fusion with the median cytoplasmic process. Nuclear and mitochondrial migrations occur before this proximodistal fusion. Finally, the young spermatozoon detaches from the residual cytoplasm after the constriction of the ring of arched membranes. The spermatozoon of R. fractum exhibits two axonemes of different length of the 9 +"1" trepaxonematan pattern, nucleus, two mitochondria, two bundles of parallel cortical microtubules, external ornamentation of the plasma membrane, spine-like bodies and granules of glycogen. Additionally, a shorter axoneme, which does not reach the nuclear region, the presence of an electron-dense material in the anterior spermatozoon extremity and the morphologies of both spermatozoon extremities characterize the mature sperm of R. fractum.

Spermiogenesis and ultrastructure of the spermatozoon of Wardula capitellata (Digenea, Mesometridae), an intestinal parasite of the sparid teleost Sarpa salpa in Senegal

The spermiogenesis process in Wardula capitellata begins with the formation of a differentiation zone containing two centrioles associated with striated rootlets and an intercentriolar body. Each centriole develops into a free flagellum orthogonal to a median cytoplasmic process. Later these flagella rotate and become parallel to the median cytoplasmic process, which already exhibits two electron-dense areas and spinelike bodies before its proximodistal fusion with the flagella. The final stage of the spermiogenesis is characterized by the constriction of the ring of arched membranes, giving rise to the young spermatozoon, which detaches from the residual cytoplasm. The mature spermatozoon of W. capitellata presents most of the classical characters reported in digenean spermatozoa such as two axonemes of different lengths of the 9 + '1' trepaxonematan pattern, nucleus, mitochondrion, two bundles of parallel cortical microtubules and granules of glycogen. However, some peculiarities such as two lateral expansions accompanied by external ornamentation of the plasma membrane and spinelike bodies characterize the mature sperm. Moreover, a new spermatological character is described for the first time, the so-called cytoplasmic ornamented buttons.

Spermiogenesis and the spermatozoon ultrastructure of Robphildollfusium fractum (Digenea: Gyliauchenidae), an intestinal parasite of Sarpa salpa (Pisces: Teleostei)

Spermiogenesis in Robphildollfusium fractum begins with the formation of a differentiation zone containing: two centrioles, each bearing striated rootlets, nucleus, several mitochondria and an intercentriolar body constituted by seven electron-dense layers. The two centrioles originate two free flagella growing orthogonally to the median cytoplasmic process. Later, the free flagella rotate and undergo proximodistal fusion with the median cytoplasmic process. Nuclear and mitochondrial migrations occur before this proximodistal fusion. Finally, the young spermatozoon detaches from the residual cytoplasm after the constriction of the ring of arched membranes. The spermatozoon of R. fractum exhibits two axonemes of different length of the 9 +"1" trepaxonematan pattern, nucleus, two mitochondria, two bundles of parallel cortical microtubules, external ornamentation of the plasma membrane, spine-like bodies and granules of glycogen. Additionally, a shorter axoneme, which does not reach the nuclear region, the presence of an electron-dense material in the anterior spermatozoon extremity and the morphologies of both spermatozoon extremities characterize the mature sperm of R. fractum.