Do Spanish informal caregivers come to the rescue of dependent people with formal care unmet needs?

This paper analyses the effect of unmet formal care needs on informal caregiving hours in Spain using the two wavesof the Informal Support Survey (1994, 2004). Testing for double sample selection from formal care receipt and theemergence of unmet needs provides evidence that the omission of either variable would causes underestimation of thenumber of informal caregiving hours. After controlling for these two factors the number of hours of care increaseswith both the degree of dependency and unmet needs. More importantly, in the presence of unmet needs, the numberof informal caregiving hours increases when some formal care is received. This result refutes the substitution modeland supports complementarity or task specificity between both types of care. For a given combination of formal careand unmet needs, informal caregiving hours increased between 1994 and 2004. Finally, in the model for 2004, theselection term associated with the unmet needs equation is larger than that of the formal care equation, suggestingthat using the number of formal care recipients as a quality indicator may be confounding, if we do not complete thisinformation with other quality indicators.

On the structural difference between the evolutionary approach of Young and that of Kandori, Mailath and Rob

We provide robust examples of symmetric two-player coordination games in normal form that reveal that equilibrium selection bythe evolutionary model of Young (1993) is essentially different from equilibrium selection by the evolutionary model of Kandori, Mailath and Rob (1993).

Cap a una escola secundària inclusiva: sabers i experiències de joves en situació d'exclusió

[cat] Aquest projecte revisa la narrativa al voltant del fracàs escolar a partir del desenvolupament de deu històries de joves - set nois i tres noies- de Catalunya en situació d'exclusió escolar. Dins d'aquest marc la recerca s'ha articulat a partir de tres eixos: (1) La realització d'un mapa dels estudis realitzats a Catalunya entorn l'anomenat fracàs escolar, amb la finalitat de situar i contextualitzar les seves narratives dominants. (2) La recerca entorn a les històries biogràfiques d'un grup de joves per explorar alternatives a l'actual crisi internacional de l'escola secundària que es reflecteix, entre d'altres fenòmens, en els elevats índexs d'abandonament d'aquesta etapa educativa per part dels estudiants. (3) La recerca conclou amb una sèrie de consideracions que pretenen contribuir a una narrativa a favor d¿una escola inclusiva per a l'educació secundària que tingui en compte les experiències i sabers d'aquests joves que, per diferents raons, no finalitzen la seva educació bàsica.

Spore germination and development of young mycelia in some Rhizopogon species

Spore germination in Rhizopogon abietis, R. luteolus, R. roseolus and R. villosulus was induced in the presence of Rhodotorula glutinis and activated charcoal, in agar medium (N6:5). In one R. roseolus sample, 51% of spores germinated within 35 days, allowing observation of the course of spore germination and the different developmental patterns of homokaryotic mycelia. In these plates, spores showed two times of germination. The spores that germinated early produced an apical germ tube. Later other spores germinated in proximity to young mycelium, by forming a germ vesicle. One of the hyphal growth patterns obtained (interruption-swelling-ramification) is similar to that reported for other fungi. With this technique for inducing spore germination, it is possible to obtain enough monosporic cultures to perform mating tests. Key words: Basidiomycotina, Hypogeous, Monosporic Cultures.

Cap a una escola secundària inclusiva: sabers i experiències de joves en situació d'exclusió

[cat] Aquest projecte revisa la narrativa al voltant del fracàs escolar a partir del desenvolupament de deu històries de joves - set nois i tres noies- de Catalunya en situació d'exclusió escolar. Dins d'aquest marc la recerca s'ha articulat a partir de tres eixos: (1) La realització d'un mapa dels estudis realitzats a Catalunya entorn l'anomenat fracàs escolar, amb la finalitat de situar i contextualitzar les seves narratives dominants. (2) La recerca entorn a les històries biogràfiques d'un grup de joves per explorar alternatives a l'actual crisi internacional de l'escola secundària que es reflecteix, entre d'altres fenòmens, en els elevats índexs d'abandonament d'aquesta etapa educativa per part dels estudiants. (3) La recerca conclou amb una sèrie de consideracions que pretenen contribuir a una narrativa a favor d¿una escola inclusiva per a l'educació secundària que tingui en compte les experiències i sabers d'aquests joves que, per diferents raons, no finalitzen la seva educació bàsica.

Diagnòstic en profunditat sobre la integració dels i les joves de 14 a 18 anys migrats a Catalunya

[cat] La finalitat d’aquest projecte és aprofundir en el procés d’integració socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, específicament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els joves tenen un concepte força tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus, i un baix grau de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autòctons; tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptació, favorable a la convivència intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visió de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistència, sense el reconeixement que suposaria un pas més per a la convivència. La immigració és vista com un col·lectiu vulnerable, amb un baix nivell econòmic i cultural i que també és percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensió i actuació davant dels problemes i assumptes públics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutadà té una especial importància la llengua. Els joves que fa més de 10 anys que viuen a Catalunya són els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinença cívica amb el lloc de residència. De fet, com més temps porten els joves estrangers vivint al lloc d’acollida, perden importància elements d’identificació cultural del país d’origen, però la religió, les celebracions populars, l’art i la tendència a formar parella són elements identitaris del lloc d’origen, més estables. Es demana una intervenció urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: -La importància d’una acollida afectiva i efectiva, -Potenciar espais de trobada, -Treballar els prejudicis, -Transversalitzar l’educació intercultural, - Potenciació de l’aprenentatge de la llengua catalana, -Formació del professorat en competències interculturals.

Exploring the use of mobile communications in a sample of older people: Preliminary results of a case study in Los Angeles

This paper introduces a qualitative case study on mobile communication among the older population (60+ years old) conducted in Great Los Angeles (CA, USA) in autumn 2011. Methodology, fieldwork and preliminary results are discussed.Before, country-level data is presented to better understand the specific characteristics of the studied individuals. The section focus is on demographics and on acceptance and use of information and communication technologies (ICT).Preliminary results show that within the sample under study (20 individuals) there is a high number of mobile phone users (15) while among non-mobile users (5), three of them decide to stop using this technology. A majority of mobile phone adopters describe a very limited use of the device for everyday life communications. Finally,while Internet is really popular within the sample (14 users), just 3 individuals go online through their mobile telephone.

Itineraris formatius de joves en situació de risc social que participen en programes de suport acadèmic

Els programes de suport acadèmic són dispositius que pretenen esdevenir un factor compensatori en els itineraris formatius dels joves, principalment en contextos de vulnerabilitat social. Amb aquest treball es vol exemplificar un cas concret, comparant les dades estadístiques del Departament d’Educació amb les dades d’un centre obert. També s’exposen els factors que incideixen en la concreció dels itineraris d’aquests joves per tal de determinar si els programes de suport acadèmic han esdevingut una pràctica d’èxit

¿Contribuye a la inclusión laboral la formación que recibe el alumnado con discapacidad intelectual en la ESO?: análisis y propuestas

Las investigaciones centradas en el análisisde buenas prácticas de inclusión laboral depersonas con discapacidad demuestran laimportancia de la formación previa, y específicamente la recibida en la etapa de secundaria. El objetivo de este artículo es presentar los resultados de una investigación sobre las características básicas de la formación laboralque reciben los jóvenes con discapacidadintelectual en la ESO. En el primer apartado se realiza una aproximación al papel de la educación secundaria en el desarrollo del rollaboral desde una óptica inclusiva. A continuación, se presenta la investigación realizada con el objeto de obtener datos sobre la adecuación de la formación socio-laboral que se realiza en la ESO (objetivos, método y resultados). Por último se plantean las orientaciones dirigidas a mejorar las oportunidades futuras de inclusión laboral desde el sistema educativo