El Alivio de la deuda en Africa ¿hacia la reducción de la pobreza?

En este artículo se estudian las oportunidades de reducción de la pobreza en África subsahariana surgidas a raíz de la reciente propuesta de condonación de deuda del G-7, del Banco Mundial y del Fondo Monetario Internacional, la llamada Iniciativa PPAE. En primer lugar se realiza un repaso histórico al proceso de endeudamiento africano a partir de las independencias en los años 60, señalando sus causas y analizando la estructura de la deuda. En segundo lugar, se analizan los términos de la Iniciativa, estudiando su planteamiento, implementación y estado de aplicación a fecha de junio de 2001. Finalmente se aportan elementos de crítica a la Iniciativa desde un enfoque de desarrollo humano, apuntando las limitaciones de ésta de cara a la reducción de la pobreza en África subsahariana

Reconstrucció de les temperatures superficials marines dels últims dos milions d'anys al Corrent de Benguela utilitzant l'índex TEX86

Per tal de reconstruir i obtenir una evolució climàtica a partir de les temperatures superficials marines dels últims dos milions d’anys al Corrent de Benguela (costa oest sud-africana) s’han analitzat 60 mostres del testimoni amb ODP 175-1084. Per fer-ho, s’ha utilitzat la nova calibració de l’índex TEX86 (Kim et al., 2007) i s’han representat els resultats juntament amb els valors obtinguts amb altres índexs referents a les temperatures mitjanes anuals de l’aire (MAAT) i el grau d’aportació sedimentària d’origen continental als sediments marins (BIT). També s’han comparat amb els registres de temperatura d’altres estudis en la mateixa àrea obtinguts a partir de proxies diferents. Els resultats del TEX86 mostren certa concordança amb alguns dels valors obtinguts en altres estudis i proposen hipòtesis que relacionen de manera directa els tres índexs calculats.

Portabilidad del capital humano y asimilación de los inmigrantes. Evidencia para España

La literatura sobre asimilación de los inmigrantes ha destacado la portabilidad imperfecta del capital humano acumulado por éstos en su país de origen (Chiswick, 1978; Friedberg, 2000). Ello explicaría la escasa asimilación en el momento de llegar al nuevo país, así como la gran brecha salarial inicial. Recientemente, una serie de trabajos (Chiswick y Miller, 2007 o Green, Kler y Leeves, 2007, entre otros) han abordado este tema desde la perspectiva de la sobreeducación. Enmarcado en esta literatura, el presente trabajo analiza la portabilidad del capital humano de los inmigrantes al mercado de trabajo español en función de su origen geográfico. Asimismo, trata de contrastar para el caso español las regularidades empíricas más destacables de dichos trabajos. Los resultados obtenidos señalan un distinto grado de transferibilidad del capital humano según origen geográfico, siendo superior la del capital humano acumulado en países de elevado desarrollo o de cultura e idioma próximos y menor la del procedente de países en desarrollo y culturas distantes. La evidencia es relativamente dispar para ambos componentes del capital humano: mientras que ello es especialmente claro para los estudios, resulta menos evidente para la experiencia. Se confirma, asimismo, para el caso español que los inmigrantes padecen una mayor sobreeducación, tanto en incidencia como en intensidad, y que ello implica una mayor penalización salarial relativa, con resultados siempre peores para inmigrantes del segundo grupo de países. A medida que los inmigrantes prolongan su estancia en España existe un proceso de asimilación, excepto para asiáticos y en algunas especificaciones tampoco para los procedentes del África subsahariana, si bien la velocidad de asimilación es notablemente lenta.

Evolución histórica y legislativa de la libertad condicional en España

La presente tesina desarrolla de forma resumida la evolución histórica y legal sobre la libertad condicional en España, desde los Presidios del norte de África hasta nuestros días. Se tienen en cuenta las últimas reformas de la Ley orgánica 7/2003, de 30 de junio, de medidas de reforma para el cumplimiento íntegro y efectivo de las penas, así como su repercusión en la concesión de la libertad condicional. Se destacan como puntos más importantes: La doctrina Parot establecida por el Tribunal Supremo en cuanto a aplicación de la redención de penas por trabajo a los condenados por el Código penal de 1973, y la introducción de expulsión del interno extranjero residente ilegal en nuestro país a la llegada de las 3/4 partes de la condena.

La trajectòria del pensament econòmic de Xavier Sala i Martín

En aquest treball s’analitzen temes actuals com la globalització, la crisis econòmica, l’Estat del Benestar, el creixement econòmic, la distribució de la riquesa, el lliure mercat i la situació africana. Es tracta, en definitiva, d’un estudi a partir de l’anàlisi del pensament econòmic de Xavier Sala i Martín, fonamentalment, a través dels seus articles de premsa, complementat amb els llibres escrits per ell i el seguiment de les campanyes i projectes de la Fundació “Umbele: un futur millor per Àfrica”, del qual és patró fundador.

Conflict, Peace and Security in Africa: an Assessment and New Questions After 50 Years of African Independence

Since the independence processes in the African continent, armed conflicts, peace and security have raised concern and attention both at the domestic level and at the international scale. In recent years, all aspects have undergone significant changes which have given rise to intense debate. The end of some historical conflicts has taken place in a context of slight decrease in the number of armed conflicts and the consolidation of post-conflict reconstruction processes. Moreover, African regional organizations have staged an increasingly more active internal shift in matters related to peace and security, encouraged by the idea of promoting “African solutions to African problems”. This new scenario, has been accompanied by new uncertainties at the security level and major challenges at the operational level, especially for the African Union. This article aims to ascertain the state of affairs on all these issues and raise some key questions to consider.

The Role of the European Union in the Processes to Ban Cluster Munitions

At the end of 2008 the Convention on Cluster Munitions (CCM) that outlawed almost all types of cluster munitions was signed. It was the product of the so-called Oslo process, which had been set up two years earlier as a reaction to the failure to add a new protocol banning cluster munitions to the Convention on Certain Conventional Weapons (CCW). The position of the EU in these two processes was ambivalent: on the one hand it belonged to the strongest proponents for a new protocol within the CCW, but on the other hand the member states were in general not able to act jointly in the Oslo Process. According to this working paper especially the aspect of national security and the related relationship to the United States influenced the stances of many member states and complicated the formation of a common European position. There were common normative values of the EU detected, which played a role in the CCW, but they were only secondary to other interests of the member states.

La Primavera Àrab, primera gran crisi de l’acció exterior Post-Lisboa: la visibilitat, l’eficàcia i la coherència del nou marc institucional a prova

La reforma de Lisboa va establir un nou marc institucional en l'àmbit l'Acció Exterior de la Unió Europea. Un nou marc que ha de permetre a la UE consolidar-se com a actor global en el nou panorama internacional. S'espera que els canvis de Lisboa corregeixin algunes de les deficiències que la política exterior europea havia mostrat en crisis anteriors, mancances de visibilitat, eficàcia i coherència. Un any després de la seva entrada en vigor, les revoltes dels països àrabs durant la primavera de 2011 són la primera gran crisi que l'Acció Exterior post-Lisboa ha d'afrontar i l'oportunitat per avaluar si s'ha aconseguit corregir aquestes mancances del passat.

La nación de "los otros". Afrodescendientes porteños y la construcción de la nación argentina a fines del siglo XIX

Investigación producida a partir de una estancia en Buenos Aires en septiembre del 2007. Los procesos de consolidación de las naciones-estado llevan consigo una serie de políticas y prácticas que se focalizan en la construcción del "pueblo". Particularmente, la construcción del estado nacional argentino en el siglo XIX implicó la definición -por parte de los grupos de poder- de un pueblo que cumpliera con las expectativas que se esperaban de una joven nación que se encaminaba hacia la civilización y el progreso, es decir, lo que en esa época se correspondía con un imaginario de pueblo blanco y europeo. Así, se propiciaron políticas de erosión de quienes habitaban en el territorio nacional pero que no cumplían con aquellos mandatos, promoviendo su “invisibilización”. Nosotros trabajamos una de estas comunidades erosionadas de la memoria y de la historia nacional argentina, la comunidad de afrodescendientes de Buenos Aires. El objeto de la investigación que se está llevando a cabo es justamente el análisis de la población afroargentina de Buenos Aires en las últimas décadas del siglo XIX, un momento en que su presencia e historia estaban siendo negadas de los discursos y de las prácticas. Esta investigación de corte histórico-antropológico necesita para su consecución de un trabajo exhaustivo de archivos, objetivo principal de la beca de investigación fuera de Cataluña. Lo que se intentó en el viaje fue encontrar y rescatar fuentes que permitieran entrever las dinámicas de esta comunidad, sus formas de resistir y/o de negociar un estado nacional cada vez más fuerte y que sentaba las bases de lo que debía ser el “pueblo argentino”.

La tradició oral africana lluny del seu context d'origen : estudi sobre la vigència i funcions de les històries orals senegaleses a l'àrea de Barcelona

La recerca vol determinar, principalment, si continua donant-se i sent vàlida la transmissió de la cultura oral de l'Àfrica occidental fora del seu context originari, en el cas concret del col·lectiu senegalès a l'àrea de Barcelona.

Geografía, ordenación del territorio y colonialismo español en Marruecos

L’inici de la experiència colonial espanyola en Àfrica del Nord va suposar per a la geografia l’ocasió de fer-se sentir per mitjà de la creació d’institucions i de la realització de treballs científics adreçats a donar a conèixer la importància de la presència en Marroc a una població traumatitzada per la pèrdua recent del que quedava d’un imperi colonial abans extens. Els avatars de la implantació del Protectorat espanyol van retardar la implantació l’una vertadera política colonitzadora, que va ser possible fins després de la Guerra Civil. L’africanisme dels militars, entre ells el General Franco, explica que durant la dècada dels 40 sorgiren projectes d’ordenació del territori que van tenir un caràcter pioner a l’Espanya de la postguerra, però que van ser, una vitrina de propaganda del nou règim. En aquella època, però, la geografia espanyola es va mostrar incapaç de participar en aquesta experiència a causa del seu retard institucional i acadèmic, i el domini de la ordenació del territori va quedar en mans d’altres professionals que tenien els coneixements que els faltaven als geògrafs

China’s Strategy in North Africa: New economic challenges for the Mediterranean region

El WP té com a objectiu examinar per què els països del nord d'Àfrica estan augmentant les seves importacions de Xina i per què la Xina està augmentant les seves inversions estrangeres directes a la zona. la avantatges per als països del nord d'Àfrica es troben en els actuals acords de lliure comerç, el absència de barreres aranzelàries i la seva ubicació geogràfica summament beneficiosa com Hub de la Mediterrània. El paper de la Unió per la Mediterrània és clau per identificar aspectes de la política regional, tenint en compte la participació xinesa a la zona. com conseqüència, concloem que els actors polítics han de trobar un equilibri entre sostenible desenvolupament i els interessos econòmics de la regió.

State Failure – A Rationale for EU Foreign Policy?

'Estats fallits' ha arribat a ser un lema popular per als acadèmics i els polítics per igual. En opinió dels governs occidentals i les institucions internacionals, els estats fallits no compleixen amb les condicions necessàries per assolir el desenvolupament econòmic i social i alhora proporcionar un terreny fèrtil per als actors violents conflictes i no estatals que participen en la delinqüència internacional. La Unió Europea té una relació de llarga data amb els països de l'Àfrica subsahariana, molts dels quals es caracteritzen per ser fallat. En aquest treball es pretén analitzar si el compromís retòric de la UE per fer front a la insuficiència de l'Estat es tradueix en un enfocament coherent davant les causes profundes de la fragilitat de l'Estat i pregunta pels factors que expliquen el compromís de la UE amb els problemes que enfronten aquests estats. Mitjançant la comparació de les polítiques europees cap a la República Democràtica del Congo, Sierra Leone i la República Centreafricana, s'argumenta que la resposta de la UE als Estats fallits es desenvolupa d'una manera incoherent esbiaixada cap a les situacions de conflicte en lloc de ser guiat per una preocupació més general per fragilitat . L'anàlisi suggereix que la participació de la UE es deu principalment a interessos coincidents en els Estats membres i de la UE.

The European Union Perception of Cuba: From Frustation to Irritation

On Friday May 16, the Ministry of Foreign Affairs of Cuba summoned the newly-appointed charged’affairs of the European Commission in Havana and announced the withdrawal of the application procedure for membership in the Cotonou Agreement of the Africa, Caribbean, and Pacific (ACP) countries, and in fact renouncing to benefit from European development aid.1 In a blistering note published in the Granma official newspaper of the Cuban Communist Party, the government blamed the EU Commission for exerting undue pressure, its alleged alignment with the policies of the United States, and censure for the measures taken by Cuba during the previous weeks.2 In reality, Cuba avoided an embarrasin flat rejection for its application. This was the anti-climatic ending for a long process that can be traced back to the end of the Cold War, in a context where Cuba has been testing alternative grounds to substitute for the overwhelming protection of the Soviet Union

The Distant neighbors — EU, Middle East, North Africa and the Euro-Mediterranean Partnership

The Barcelona Euro-Mediterranean Conference (1995) was intended to be a launching pad" for creating a new, innovative relationship between the EU-Fifteen and a selected set of non-member Middle Eastern and North African countries. The Barcelona Process was to become the European Union´s first attempt, of several, to create postmodern inclusive policy spheres as a way to deal with the post-enlargement problems of ´ins´ and outs´ in its immediate periphery. Nevertheless, in spite of geographical proximity, common problems and stated interest in creating amorphous EU borders in different sectors, the Euro-Mediterranean Partnership is today all but abandoned. This paper will examine some of the factors behind the current degeneration of the EU´s post-bipolar foreign policy strategy in the Mediterranean, by exploring the dialectic between the Union´s desire to expand its geopolitical, economic and cultural boundaries and the need to secure its territorial area (from migration, proliferation, social instability etc.). In the final part of the paper some suggestions for how to revive the relationship across the Mare Nostrum will be forwarded.