110 resultados para Materials
Resumo:
Arc@ t per objectiu millorar el procs d'aprenentatge de l'estudiant i facilitar l'eficincia en els processos de gesti docent i de continguts. Amb independncia de la ubicaci del material docent, s'han establert mecanismes en XML que permeten importar/exportar la informaci des dels diferents aplicatius existents, indexar i organitzar aquesta informaci per a la seva transformaci i tractament posterior.
Resumo:
La finalitat principal del projecte consisteix en el disseny d'un material web mitjanant el qual els estudiants puguin anar desenvolupant i perfeccionant les diferents competncies de les assignatures que conformen l'rea de fiscalitat del Grau de Dret. Per a desenvolupar aquest material web sha fet servir la plataforma virtual Moodle. Concretament, el projecte sha centrat en una assignatura de fiscalitat del Grau de Dret, tot i que els resultats obtinguts sn perfectament traslladables a qualsevol assignatura del Grau de Dret o postgrau en matries jurdiques. El pla de treball del projecte ha consistit en desenvolupar un material web enfocat per competncies, mitjanant les eines disponibles a la plataforma Moodle en una assignatura de fiscalitat i analitzar les seves possibilitats i caracterstiques, especialment pel que fa a la planificaci docent i lavaluaci de laprenentatge, aix com comprovar el nivell de satisfacci dels estudiants mitjanant la realitzaci dunes enquestes.
Resumo:
Lestudi dels materials de construcci s una part fonamental de la formaci de lestudiantat en lmbit de la Enginyeria Civil. En aquest context, una part rellevant de les assignatures de Qumica de Materials i Materials de Construcci s aquella que fa referncia als diversos mtodes dassaig i procediments que ens permeten analitzar i estudiar les caracterstiques dun material. Per aquesta ra, s de gran importncia que els alumnes puguin disposar dunes determinades hores en les quals laprenentatge es realitza a travs de la prctica en el laboratori dels procediments estudiats a classe i la realitzaci dun informe posterior en el qual quedin reflectits els coneixements adquirits durant lactivitat en el laboratori. Malauradament, la realitzaci de prctiques en el laboratori du aparellades una srie de limitacions (espai, temps, utilitzaci de reactius perillosos o instrumental sofisticat), que fan que el nombre dactivitats daquesta mena sigui necessriament restringit. D'altra banda, l'estudi dels materials noms es completa quan els coneixements adquirits a l'aula i al laboratori surten d'aquests mbits i es confronten amb les situacions reals amb les quals es pot trobar un enginyer durant l'exercici de la seva professi. L'organitzaci de visites a diverses installacions al llarg del curs cobreix en part aquesta necessitat, tot i alguns inconvenients logstics (grups nombrosos, alumnes de mobilitat reduda i altres). La finalitat d'aquest projecte ha estat posar en funcionament una dinmica de treball que permeti a l'estudiantat aprofundir en el coneixement dels materials de construcci i el seu comportament en situacions reals amb les quals es trobar en l'exercici de la seva professi. Aquesta metodologia es basa en l's de materials audiovisuals elaborats sota criteris d'adequaci pedaggica i que responen a les demandes professionals del futur enginyer. Les possibilitats ofertes per un entorn virtual d'aprenentatge (tecnologia Moodle) permeten el disseny d'activitats que motivin lautoaprenentatge de lalumnat.
Resumo:
Amb una plantilla, hem elaborat uns materials docents -l'objecte d'estudi dels quals s lEstatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, des d'una perspectiva jurdica -, que corresponen fonamentalment a lassignatura Institucions Poltiques de Catalunya de 4rt. curs de la llicenciatura de Dret de la UAB. Els materials shan penjat al web http://www.institucionspolitiques.com. L' objectiu de lacci docent ha estat consolidar una eina interactiva, que fomenti la creativitat i el treball cooperatiu de lestudiant, que permeti un rol ms actiu del professorat, i finalment, es faciliti ladaptaci docent a lespai europeu deducaci superior. Lexperincia s'ha completat amb ls del mtode bimodal -campus virtual de la UAB -, amb visites a institucions pbliques i amb lassistncia peridica com a pblic a programes de televisi de continguts relacionats amb la matria. La plantilla per a desenvolupar els diversos temes del programa ha estat la segent: 1.- Redacci del tema; 2.- Visualitzaci de conceptes: quadres sinptics, esquemes, grfics; 3.-Bibliografia bsica. 4.-Legislaci i jurisprudncia. 5.-Text reprodut. 6.-Qestions.7.-Temes per al debat. 8.-Test. 9.-Materials complementaris audiovisuals. 10.-Enllaos tils a la xarxa. L'experincia sha desenvolupat els dos darrers cursos acadmics: 2006/07 i 2007/08, i ha girat entorn de l'elaboraci i aplicaci dels materials elaborats. Ha estat terica i prctica a la vegada. S'ha prestat especial atenci a la feina de l'alumnat fora de l'aula, amb el conseqent estudi previ i collaboraci en lelaboraci de materials. Cal destacar tamb que hem aconseguit augmentar la participaci de l'alumnat a laula, i d'aquesta manera el rol del professor ha esdevingut ms dinmic. Els materials han perms un fcil i rpid accs dels estudiants, amb lobjectiu de gaudir dunes sessions presencials ms interactives, i s'ha connectat la Universitat amb la societat, a ms de desenvolupar actituds cviques o de conscincia de pas en una matria tan sensible com s l'estudi del dret pblic de Catalunya.
Resumo:
El projecte ha perms finanar el suport tcnic necessari per a poder desenvolupar materials informatitzats corresponents a activitats terico-prctiques de lassignatura troncal de la llicenciatura de Psicologia (actualment tamb en el Grau) Percepci i Atenci. Els materials desenvolupats corresponen a diferents punts del programa de lassignatura i sn els segents: demostraci de la tcnica dombrejat per lanlisi de latenci focalitzada; parpelleig atencional en sries de presentacions rpides dinformaci visual (RSVP); canvis encoberts de latenci i el mecanisme dinhibici de retorn; efectes dels filtrats sobre la percepci de la parla i la msica; illusions auditives i els principis dorganitzaci de la informaci sonora complexa; la percepci categrica dels sons de la parla i la naturalesa continua del processament lxic (paradigma dobertura successiva o gating). Per totes aquelles activitats amb continguts de llenguatge, shan desenvolupat dues versions equivalents, catalana i castellana, per permetre que els estudiants fessin la prctica en la seva llengua dominant. A la primera fase del projecte, al llarg del curs 2006-07, es van preparar els materials i la programaci de les diferents prctiques i es van poder identificar alguns problemes que es van solucionar posteriorment. En el curs 2007-08 totes les activitats de prctiques ja es van fer accessibles als estudiants (Plataforma Moodle, Campus Virtual) i la valoraci sobre el seu funcionament, feta pels estudiants mitjanant qestionaris, va ser satisfactria en ms dun 95% dels casos (els nics problemes detectats estaven relacionats amb les caracterstiques dels ordinadors del usuaris i del navegador utilitzat per accedir als materials). La valoraci de les activitats per part dels estudiants va ser globalment positiva i, en el seu s continuat al llarg dels cursos 2008-09 i 2009-10, sha observat una participaci creixent (accs voluntari a les activitats) i un aprofitament millor de la informaci presentada, que es tradueix en millores en les puntuacions obtingudes en les avaluacions de l'assignatura.
Resumo:
Aquest projecte s'ha realitzat al Servei de Microscpia de la Universitat Autnoma de Barcelona, i ha tingut una durada de dos anys (2006-2008). La finalitat daquest projecte ha estat lelaboraci de material didctic basat en la captaci dimatges i ledici de recursos pedaggics de suport digital aplicats a la cincia de materials. Es pretn millorar aix la qualitat docent de les prctiques de diverses assignatures dels ensenyaments de Fsica i dEnginyeria de Materials utilitzant tcniques danlisi actuals com sn la Microscpia Electrnica de Rastreig (MER) i la Microscpia Optica (MO). Amb aquest projecte es vol fomentar tamb el treball interdisciplinari en equip entre professionals (docents i tcnics superiors de recerca) i acostar la teoria de les assignatures a la realitzaci prctica, facilitant el suport digital necessari per aconseguir un mxim aprofitament a les aules. Les imatges de MER i MO ajudaran als alumnes a familiaritzar-se amb el mn de la recerca i la indstria.
Resumo:
El desenvolupament del projecte ens ha perms de crear materials per a laprenentatge autnom de la interpretaci de conferncies aix com dun material dacompanyament i suport del procs daprenentatge no presencial. Aquests materials sintegren en les assignatures dinterpretaci del Grau en Traducci i Interpretaci i serveixen perqu els estudiants continun fent un treball guiat fora de laula. Es pot considerar tamb un material de suport a les classes presencials. Els materials desenvolupats cobreixen les cinc llenges dels nostres estudis (catal, castell, angls, alemany i francs) i estan organitzats en dos blocs diferenciats: itineraris daprenentatge i banc de discursos. Aquesta divisi permet a lestudiant treballar seguint dues opcions diferenciades: a) a partir duna seqenciaci guiada de tasques; b) abordant directament la interpretaci dun discurs oral. El projecte s'ha dut a terme entre les universitats Pompeu Fabra i Autnoma de Barcelona, durant el perode 2007- 2009.
Resumo:
En aquest projecte es presenta un estudi sobre punxonats i esbocats per a materials dAlt lmit elstic (Acers AHSS; Advanced High Strength Steels), amb lobjectiu daconseguir saber quin s el millor procs de tall per aconseguir esbocats correctes. Utilitzant la premsa hidrulica de la Fundaci Centre Tecnolgic de Manresa (CTM) es realitza el punxonat i els esbocats a tots els materials per tal davaluar el seu comportament alhora de ser esbocats. A partir daquests resultats obtindrem les grfiques de rtio desbocat per a cadascun dels materials en els diferents sentits de esbocat. Com a mtode alternatiu del procs de tall, es realitzen unes mostres amb tall per aigua. Sobservar si els esbocats trenquen o no trenquen i en quines condicions ho fan. Una vegada realitzats aquests assajos, es procedir a realitzar lestudi de microdureses amb un indentador Vickers per tal de comprovar lafectaci de loperaci de tall en la microestructura del material. Es realitzar tamb algun perfil de dureses utilitzant el Nanoindentador. Per finalitzar el projecte, sinclour un apartat de conclusions i un estudi mediambiental produt com a conseqncia de lelaboraci del projecte, aix com un pressupost total daquest.
Resumo:
Edici crtica del Pars e Viana catal que t com a testimoni de base l'incunable de Girona de 1495, que es conserva a la Biblioteca Reial de Copenhaguen. El treball cont una anlisi comparativa de les variants de l'edici de Girona i de les de l'edici de Barcelona. Es desmenteix la hiptesi de Ctedra (1986: 37-38), segons la qual el Curial e Gelfa podria dependre del Pars e Viana i s'argumenta la inconvenincia de classificar aquesta novella cavalleresca com a ficci sentimental. Les notes permeten resseguir els motius literaris comuns que constitueixen el relat
Resumo:
L'objectiu principal del treball de recerca s el disseny de dos crdits variables, matries optatives dins de l'Educaci Secundria Obligatria, entorn de la cultura grega clssica.
Resumo:
Initiatives to stimulate the development and propagation of open educational resources (OER) need a sufficiently large community that can be mobilized to participate in this endeavour. Failure to achieve this could lead to underuse of OER. In the context of the Wikiwijs initiative a large scale survey was undertaken amongst primary and secondary school teachers to explore possible determinants of the educational use of digital learning materials (DLMs). Basing on the Integrative Model of Behaviour Prediction it was conjectured that self-efficacy, attitude and perceived norm would take a central role in explaining the intention to use DLMs. Several other predictors were added to the model as well whose effects were hypothesized to be mediated by the three central variables.All conjectured relationships were found using path analysis on survey data from 1484 teachers. Intention to DLMs was most strongly determined by self-efficacy, followed by attitude. ICT proficiency was in its turn the strongest predictor of self-efficacy. Perceived norm played only a limited role in the intention to use DLMs. Concluding, it seems paramount for the success of projects such as Wikiwijs to train teachers in the use of digital learning materials and ICT (e.g. the digital blackboard) and to impact on their attitude.
Resumo:
En el nostre grup dinvestigaci i en collaboraci amb el grup dinvestigaci del doctor Daniel Ruiz-Molina del Centre dinvestigaci en Nanocincia i Nanotecnologia (CIN2) daquest campus universitari, hem iniciat un projecte que es planteja aconseguir biomimetitzar certes protenes adhesives de molluscs, en que la seva adherncia es deu a la presncia de la funcionalitat catecol. Aprofitant aquesta propietat adhesiva dels catecols, lobjectiu s poder desenvolupar nous materials per a recobriments hidro- i oleofbics, i nous materials adhesius sent necessari el desenvolupament de protocols sinttics per a lobtenci de compostos tipus catecol convenientment substituts. En el present treball de recerca sha aconseguit la sntesi del nou catecol 10, que presenta en la seva estructura una cadena alqulica parcialment fluorada amb la finalitat de fer-ne recobriments hidro- i oleofbics, i loptimitzaci i escalat del catecol 2, que presenta una cadena alqulica, amb la finalitat de fer-ne recobriments hidrofbics. Tamb sha explorat en la sntesi de catecols amb una funcionalitat tiol amb la finalitat de poder desenvolupar superfcies o nanopartcules dor adhesives. Partint del producte comercial 17, sha aconseguit obtenir 10 en tres etapes sinttiques i un rendiment global del 57% i 2 en dues etapes sinttiques i un rendiment global del 63% a escala multigram, millorant la metodologia sinttica existent que consistia en quatre etapes sinttiques i un 48% de rendiment global.
Resumo:
La finalitat del present projecte es lestudi dels materials de construcci delcampanar de Sant Feliu de Girona, es a dir com son la pedra de Girona i el morter decal del que esta fet, analitzant el seu comportament i levoluci soferta en les sevesdiverses parts des de que va ser construt. En aquest projecte sintenta analitzar la construcci del campanar, els materials que el formen, don provenen i les solucions que es poden adoptar a lhora de restaurar un monument com aquest
Resumo:
Anlisi del flux de manterials que travessen el sector de la fusta a Catalunya durant lany 2005 calculant els balanos de matria i els indicadors derivats, de cara a avaluar la gesti dels boscos a Catalunya
Resumo:
Disseny dun projecte que controli la gesti dubicacions del magatzem duna empresa del sector de materials de construcci, concretament de Materials Brecor, una empresa lder de la zona compresa entre la costa brava sud i el maresme nord. LObjectiu principal s concebre un projecte que permeti controlar en temps real tant lentrada com la sortida de mercaderies, a ms a ms de poder consultar la ubicaci de cadascuna delles dins el magatzem. Aconseguint millorar els temps de resposta en el moment de localitzar larticle demanat i la seva posterior expedici al client
