58 resultados para Literatura moderna francesa Séc. XX - História e crítica
Resumo:
Text de la lli que Francesc Feliu va pronunciar en les seves oposicions. Sestudia el prleg de lAtheneo de Grandesa. S'hi pretn establir la lectura correcta i exhaustiva d'un text difcil, que ha estat prou conegut i citat pels estudiosos de la llengua i la literatura catalanes del Setcents, per que gaireb sempre ha estat tamb mal ents, o ents de manera incompleta
Les Sentncies catliques del div poeta Dant (1545) den Jaume Ferrer de Blanes: edici crítica del text
Resumo:
Procurador reial i nobiliari, cosmgraf, joier, lapidari, mercader i escriptor, i al capdavall, un ciutad catal honrat, en Ferrer (Vidreres, ~1445 Blanes, 1529) va marxar de ben jove, primer, a la cort de Npols, al servei del rei en Ferran I, i desprs a la cort de Siclia, al servei de la reina na Joana de Siclia. Acabada aquesta peripcia italiana va tornar a Blanes al servei del vescomte de Cabrera i de Bas fins que va morir a la mateixa vila al 1529. Un seu criat, disset anys ms tard, va editar uns papers esparsos que havia trobat a can Ferrer, les (sic) Sentncias cathlicas del div poeta Dant florent, compilades per lo prudentssim mossn Jaume Ferrer de Blanes, incloent-hi tres parts. La primera, Conclusions, s un sumari destinat a mostrar (sic) Entre totas las cosas necessries a lhome per aconseguir lo seu fi y beatitut eterna principalment sn tres; la segona, Meditaci, s una reflexi a fi dilluminar els misteris sobre la passi i mort de Jesucrist a (sic) lo santssim loch de Calvari; la tercera, Letras, s un conjunt de dotze documents, entre cartes i daltres textos, fetas a mossn Jaume Ferrer, respostes e regles per ell ordenades en cosmographia y en art de navegar. En Ferrer, home de grans recursos, fa un recorregut per tots els coneixements que havia acumulat al llarg de la seva vida, de Dant Alighieri a Ptolemeu i del marqus de Santillana a Albert Gran o a Aristtil, fent servir fragments de la Commedia, dels Proverbios, de la Bblia i de moltes altres autoritats cientfiques i filosfiques, en catal, itali, espanyol, llat i, tamb, set mots en arameu
Resumo:
El presente trabajo es el resultado de una investigacin acerca de las primeras influencias a partir de las cuales se concibieron el imaginario, el sistema pedaggico y la tcnica interpretativa de Constantin Sergeyevich Stanislavsky (1863-1938). Las ideas extradas del estudio se presentan a travs de tres bloques principales: el contexto histrico-teatral en Rusia; la infancia y juventud de Stanislavsky; y las influencias del romanticismo y el realismo ruso hasta la creacin del MAT en 1898
Resumo:
Amb aquest projecte s'ha treballat en la direcci de: 1) Implementar un nou recurs en un projecte global de millora de la qualitat docent i daplicaci de les TIC a lensenyament de les diferents assignatures de la matria dHistria de la Msica a la UdL en curs des de fa alguns anys. Concretament, diverses eines per a lautoavaluaci de lalumnat a travs dun banc de preguntes segons el format de les proves psicomtriques (proves objectives en lavaluaci del rendiment acadmic dels estudiants o delecci mltiple). 2) Arribar a disposar dun extens banc de preguntes delecci mltiple i correcci objectiva en diferents formats, ordenades per blocs, temes, nivells de dificultat, etc., que reuneixin els criteris mnims de fiabilitat, objectivitat i validesa necessaris per a una correcta avaluaci del rendiment acadmic. Entenem que lavaluaci ha de tenir utilitats diferents que van ms enll de la simple puntuaci de lalumnat. Ha de servir tamb per millorar la docncia, per facilitar laprenentatge de lalumne, per assegurar un nivell de competncia mnim, per discriminar entre estudiants o per informar la prpia instituci. 3) Aconseguir que lalumne, a travs de lautoavaluaci, entengui que aquest tipus de proves sn instruments per continuar aprenent. En aquest sentit les proves delecci mltiple permeten tot un seguit dopcions que ho afavoreixen. 4) Elaborar una eina amb capacitat de generar estadstiques, ndex de discriminaci i de fer lanlisi ditems, tot permetent anar redefinint i millorant els tems.
Resumo:
Aquest projecte final proposa un recorregut per l'evoluci dels estudis per a piano des de la segona meitat del segle XVIII fins a l'inici del segle XX. El treball est format per tres captols de recerca histrica i un d'anlisi de les obres del recital que acompanya la part escrita. Aquestes peces han estat analitzades a partir dels coneixements adquirits en la recerca. Per tant, a travs del treball escrit es contextualitza i justifica la selecci de les obres del concert.
Resumo:
Inventari que recull les notcies que lautor ha pogut aplegar sobre plecs solts potics en llengua catalana de temtica relacionada amb el bandolerisme (des de larribada de la impremta a Catalunya fins al final del segle XVII). Tamb ofereix ledici del text de tres daquests plecs solts, impresos a la segona meitat del segle XVI, indits modernament i poc coneguts. Es tracta duna srie sobre dos germans bandolers, caps de colla: Janot i Montserrat Poc
Resumo:
Article sobre les allusions i ancdotes tradicionals que fa servir Lpe de Vega a les seves obres. Concretament es tracta un episodi del llibre El mejor alcalde, el rey
Resumo:
El treball d'investigaci t per objecte oferir un inventari raonat de novelles i contes curts dautors sicilians dentre 1860 i 1898, de Giovanni Verga a la Simonetta Agnello Hornby, diferents en edat, cultura i condici social. Vol fer evident la persistncia de la reflexi sobre el Risorgimento "trat", i ajudar a comprendre com hi havia un marc dunitat poltica i institucional en el qu no es donava cabuda a les diferncies entre el Nord i el Sud dItlia
Resumo:
Es presenten notcies sobre lactivitat dels els inicis de la histria literria catalana, la multiplicitat dels vehicles on apareix, les formes que adopta i levoluci que experimenta
Resumo:
Els objectius del projecte Les traduccions de Carles Riba i Mari Manent al Corpus Literari Digital sn diversos: duna banda, digitalitzar totes les edicions originals de les traduccions publicades per Carles Riba i Mari Manent; daltra banda, fer un inventari de tots els textos continguts en aquestes traduccions (de poesia, de narrativa i de teatre); i finalment, introduir els registres dins la plataforma del Corpus Literari Digital de la Ctedra Mrius Torres. La digitalitzaci ha perms de preservar digitalment el patrimoni literari constitut per aquestes traduccions de dos dels autors i traductors ms importants de la literatura catalana del segle XX. Linventari dels textos de cadascun dels seus volums de traduccions (poemes, narracions i obres de teatre) ha perms de constituir una base de dades en la qual es registren totes les versions diferents de cadascun dels textos traduts que Riba i Manent van anar revisant al llarg de la seva vida. Finalment, la inclusi daquests registres bibliogrfics dins la plataforma del Corpus Literari Digital de la Ctedra Mrius Torres permet la seva consulta en lnia i la possibilitat de trobar, per a cada text, totes les seves versions i de visualitzar la imatge del document original, la qual cosa facilitar als investigadors lestudi de la histria textual de les traduccions, la de levoluci de la llengua literria dels autors, entre altres possibilitats.
Resumo:
Cont: Un da cualquiera de agosto; Hace diez aos, la URSS; Termina una vergenza de Europa; Del nacional arabismo al islamismo; El Imperio vuelve a tener enemigo; La cada del tirano; La Normanda a Iraq; Derrota y rehabilitacin de Europa; La gran metfora de la plaza Roja; Los derechos humanos y la realidad; El siglo de la guerra total (1); El siglo de la guerra total (y 2); Memoria del muro de Berln
Resumo:
L'objectiu d'aquest projecte s dur a terme una comparaci entre els clssics que trobem en el mn literari i musical, i els clssics que hem acabat establint al llarg de la tradici en el repertori de l'obo. A partir d'una recerca i anlisi de les caracterstiques que defineixen els clssics, farem un recorregut al llarg de la histria del repertori de l'obo, per adonar-nos que les obres que toquem avui han estat determinades per un context histric i social molt concret, aix com per l'aparici d'altres instruments, la influncia dels enregistraments i dels oboistes, el paper del msic en cada poca... Conclourem, finalment, que els clssics, pel fet de ser-ho, guarden dins seu un secret inexhaurible i atemporal, per que cal anar amb compte perqu especialment en el mn musical i de l'obo correm el risc d'esgotar-los i de deixar de percebre el seu valor.
Resumo:
El antiguo arte de la tragedia griega volvi a revivir entre las dcadas de 1570 y 1580 gracias a la Camerata Florentina, que la convirti en el punto de partida de un nuevo gnero: la opera. El gran inters del Renacimiento por revivir el drama del mundo clsico trae como consecuencia el nacimiento de la protagonista de nuestro estudio: la herona trgica operstica. El objetivo del proyecto es el anlisis de los personajes femeninos de la tragedia clsica y su posterior conversin en heronas de las peras de inspiracin clsica. La literatura griega cre una serie de personajes femeninos que adquirieron un protagonismo inusitado en la poca y que, posteriormente, cautivaron a los compositores de pera. A travs de esta investigacin trataremos de hallar las razones histricas, sociales, polticas o psicolgicas que estn detrs del origen de la herona trgica. Igualmente se estudiarn las diversas caractersticas que fue desarrollando y que la definiran como personaje hasta que el mundo operstico la convirti en la protagonista absoluta de la escena lrica.
Resumo:
Si hi ha un perode postmedieval similar al nostre davui en la histria literria catalana en el qual els nostres escriptors -trencant radicalment amb una tradici ja obsoleta (com era la del cinc-cents en la seva major part)- es posen a lalada dels corrents literaris europeus, aquest s el perode barroc (cf. Rossich 1984 ). El text que em proposo analitzar i comparar illustra perfectament aquesta circumstncia
