Alimentaci�� i nivells de vida: algunes reflexions sobre la transici�� nutricional a l’Europa occidental

Els canvis en la dieta durant els segles XIX i XX, han atret l’atenci�� de nombrosos investigadors des de la dècada de 1970 i el seu estudi ha acabat esdevenint, en els darrers anys, una de les principals àrees de recerca de disciplines científiques molt diverses. En aquest breu assaig farem unes reflexions molt generals sobre les interpretacions que es proposen més sovint des de l’Economia i la Història Econòmica de l’evoluci�� del consum de proteïnes animals a les societats europees occidentals, des de la segona meitat del segle XIX.

Músiques del món: anàlisi per a la selecci�� i l'establiment de criteris per un repertori a l'escola

Aquest treball s'emmarca dins un projecte que planteja la incorporaci�� de les audicions de músiques del món a les aules d’infantil i primària. Aquest projecte consta de diferents fases; la que aquí s’exposa comença situant el concepte de músiques del món i l’aportaci�� que comporta la seva inclusi�� en el currículum, es presenta l’elaboraci�� d'una selecci�� d'obres juntament amb el procés que ha comportat -es parteix de 528 peces, s'amplia amb 106 a la tercera etapa del procés, per arribar a una selecci�� final de 19 audicions- i es defineixen els criteris que s'han anat delimitant al llarg del procés per fer aquesta selecci��: vivencials, musicals, geogràfics i didàctics

Evoluci�� i estabilitat d’àcids grassos i vitamines antioxidants a la llet materna

Recerca realitzada durant el periode Gener 2006-Abril 2007, a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona sota la direcci�� de la Dra. M. Carmen López Sabater. La nutrici�� durant els primers anys de vida té una enorme importància, amb repercussions en el creixement i desenvolupament del nen i en les possibles malalties futures. Tenint en compte que la llet materna és l’aliment ideal per al nadó durant els primers sis mesos de vida, és important conéixer la composici�� nutricional de la mateixa i la seva evoluci�� al llarg de la lactància (calostre, llet de transici�� i madura). La llet conté nutrients majoritaris (proteïnes, carbohidrats i lípids) i nutrients minoritaris, com vitamines i minerals. S'ha desenvolupat i validat un mètode per a la determinaci�� d'àcids grassos (AG) i Àcid Linoleic Conjugat (CLA) en llet materna per Cromatografia de Gasos "fast" (fast-GC), permetent reduir el temps d'anàlisi considerablement en comparaci�� amb els mètodes utilitzats fins el moment. La repetibilitat i reproducibilitat trobades han estat bones, amb coeficients de variaci�� inferiors al 10% en tots els casos. L'aplicaci�� a 6 mostres de llet materna ha demostrat que es tracta d'un mètode senzill, ràpid, eficient i pràctic per a l'anàlisi rutinari d'un elevat nombre de mostres. També s'ha començat a desenvolupar un mètode per a l'anàlisi dels anàlegs de tocoferol de la llet materna, degut a l'interès de la vitamina E com a antioxidant natural. És un mètode per Cromatografia Líquida d'Ultra Resoluci�� (UPLC) amb detecci�� per Fluorescència (FD) i per Photodiode Array (PDA) que permet treballar amb quantitats de mostra petites mantenint o inclús millorant la sensibilitat i reduint el temps d’anàlisi.

Declaraci��n sobre la crisis económica global y su impacto en las compras consorciadas (19 de enero de 2009)

Redactada en nombre de los muchos consorcios de bibliotecas de todo el mundo que participan en ICOLC, esta declaraci��n tiene dos propósitos. Tiene la intenci��n de ayudar a los editores y otros proveedores de contenido con los cuales tenemos acceso a los recursos de informaci��n electrónica (de ahora en adelante simplemente llamados editores) a entender mejor cómo la actual crisis económica única afecta a la comunidad de la informaci��n de todo el mundo. El segundo propósito es sugerir un abanico de propuestas que creemos son de beneficio común para las bibliotecas y los proveedores de servicios de informaci��n.

Les competències de lectura i escriptura per adquirir coneixements científics en diferents contextos

La comunicaci�� de les idees gràcies a l'ús de llenguatges diversos permet l'emergència de nous coneixements, tant en les ci��ncies com a les classes de ci��ncies. La condici�� és que correspongui a un di��leg en el qual es plantegin preguntes, i s'expressin les idees, les quals han d'evolucionar per tal d'elaborar una resposta raonable a la pregunta inicial. L'ensenyament de les ci��ncies a l'escola necessita aquest di��leg, que només serà possible si els estudiants i els professors desenvolupen les competències lingüístiques pròpies de l'activitat científica, tal com es presenten avui en els diferents mitjans de comunicaci��. Amb això, els alumnes i els professors han d'interaccionar amb informacions presentades amb formats diversos i poder 'navegar' per internet de manera intencionada; a més a més han de ser capaços de mantenir un di��leg compromés i intel•ligent que els permeti intervenir en experiments propis dels coneixements escolars, construir evidències amb un ús adequat del llenguatge multimodal (signes, imatges, gràfics….) i donar significat a nous esdeveniments que siguin rellevants per a les ci��ncies

Aprenentatge i avaluaci�� objectiva de temes de Geografia i Història de Catalunya a l’E.S.O a través d’estratègies didàctiques basades en l’ús de noves tecnologies

Aquest projecte de recerca ha consistit, en primer lloc, en l'elaboraci�� prèvia de materials en suport paper combinats amb una presentaci�� de powerpoint per a l'aprenentatge del tema de la guerra civil espanyola (1936-1939) d'acord amb les prescripcions del currículum corresponent a l'alumnat de 4t d'ESO. En aquesta primera fase hi han col·laborat professors de Secundària de l'equip de recerca.(...)

Preparaci�� de nous sulfurs quirals i aplicaci�� d’aquests en síntesi asimètrica

Estudi realitzat a partir d’una estada al School of Chemistry de la University of Bristol, Gran Bretanya, entre 2006 i 2008. L’epoxidaci�� asimètrica mediada per ilurs de sofre és actualment un mètode ben establert i complementari a les epoxidacions asimètriques d’alquens. Els ilurs de sofre han estat utilitzats també en reaccions d’aziridinaci��. Aquestes reaccions es poden dur a terme utilitzant tant quantitats subestequiomètriques d’un sulfur en processos catalítics com en quantitats estequiomètriques en forma de sal de sulfoni. Aquest últim procés permet la utilitzaci�� d’un ventall més ample de substrats. Des de fa anys, s’han desenvolupat una sèrie de sulfurs quirals per aquest tipus de reaccions, alguns dels quals han permès d’obtenir als nivells d’enantioselectivitat. No obstant, la disponibiltat de sulfurs quirals, especialment en les reaccions estequiomètriques, resta com el taló d’Aquiles del procés i ha fet que la seva utilitzaci�� en síntesi s’hagi quedat relegada tan sols a aquells grups de recerca que han estat pioners en la seva obtenci��. Idealment, els sulfurs quirals s’haurien de poder obtenir en poques etapes sintètiques a partir de reactius barats i fàcilment assequibles del « pool quiral » ( les dues formes enantiomèriques accessibles, preferiblement). La seva arquitectura ben definida hauria de permetre d’obtenir alts nivells d’enantioselectivitat. Seguint aquestes premises, durant els dos anys de gaudi de beca s’han sintetitzat dos nous sulfurs quirals i han estat provats en diverses reaccions d’epoxidaci�� i d’aziridinaci��. Inicialment la recerca es va centar en la síntesi de tiomorfolines, utilitzant limonè com a reactiu. Es va obtenir una tiomorfolina que dóna bons resultats en reaccions d’epoxidaci�� i que es pot recuperar fàcilment, un cop la reacci�� ha acabat, mitjançant un rentat àcid/base. A més, el material recuperat pot ser reciclat i utilitzat en noves reaccions. A continuaci��, s’ha sintetitzat un nou sulfur quiral en una sola etapa de reacci�� a partir de dos dels reactius més barats: limonè i sofre. Aquest nou sulfur ha donat resultats excel•lents tant en termes de rendiments com d’enantio- i de diastereoselectivitat en reaccions d’epoxidaci�� i d’aziridinaci��. Aquest sulfur quiral es pot recuperar fàcilment mitjançant una destil.laci�� i pot tornar a ser utilitzat.

Aprenentatges i oportunitats després de la implementaci�� d'un nou sistema automatitzat

Es descriuen els aprenentatges, canvis i oportunitats arrel del procés de canvi del sistema de gesti�� de biblioteques del CCUC i dels altres catàlegs del CBUC. S’inicia amb una introducci�� sobre la decisi�� d’emprendre conjuntament el procés de canvi de sistema i com es va planificar i organitzar la seva implementaci��. Detalla actuacions prèvies que es van realitzar com el procés de canvi de format MARC, descriu el nou entorn que aquest canvi permet al CBUC, com oferir la gesti��, hostatjament i manteniment de sistemes automatitzats per catàlegs locals i relaciona les millores d’OPAC. Finalment s'elaboren unes consideracions generals sobre els aprenentatges i oportunitats arrel d’aquest procés, amb la finalitat que siguin d’utilitat en futures experi��ncies similars.

Selecci��n de péptidos sintéticos del Virus de la Hepatitis G (GBV-C/HGV) inhibidores del Péptido de Fusi��n HIV-I

El GB virus C (GBV-C) o virus de l'hepatitis G (HGV) es un virus format per una única cadena de RNA que pertany a la familia Flaviviridae. En els últims anys, s'han publicat nombrosos treballs en els quals s'associa la coinfecci�� del GBV-C i del virus de la immunodefici��ncia humana (VIH) amb una menor progressi�� de l'esmentada malaltia així com amb una major supervivència dels pacients una vegada que la SIDA s'ha desenvolupat. El mecanisme pel qual el virus GBV-C/HGV exerceix un “efecte protector” en els pacients amb VIH encara no està descrit. L’estudi de la interacci�� entre els virus GBVC/HGV i VIH podria donar lloc al desenvolupament de nous agents terapèutics per al tractament de la SIDA.Treballs recents mostren com la capacitat inhibitòria del virus del GBV-C/HGV és deguda a la seva glicoproteina estructural E2. S’ha vist que aquesta proteina seria capaç d’inhibir la primera fase de replicaci�� de VIH, així com la uni�� i la fusi�� amb les membranes cel•lulars. Sobre la base d’aquests estudis, l’objectiu d’aquest treball ha estat seleccionar inhibidors del pèptid de fusi�� del VIH utilitzant pèptids sintètics de la proteina E2 del GBV-C/HGV. El treball realitzat ha consistit en estudiar, utilitzant assajos biofísics de leakage i de lipid mixing, la capacitat dels pèptids de la proteina estructural del virus del GBV-C/HGV per inhibir la interacci�� i el procés de desestabilitzaci�� de membranes induïdes pel pèptid de fusi�� de la glicoproteina de l’embolcall, GP41, del VIH. Aquests assajos, com es descriu en treballs anteriors, han resultat útils per a la selecci�� i la identificaci�� de compostos amb activitat específica anti-GP41. Es pot afirmar que efectivament els pèptids seleccionats de la proteina E2 del virus del GBV-C/HGV inhibeixen l’activitat del pèptid de fusi�� del VIH probablement com a consequència d’un canvi conformacional en aquest darrer.

Possibilitats i límits de la democràcia deliberativa

La meva investigaci�� s’articula entorn a l’obra del filòsof alemany Jürgen Habermas. L’aportaci�� filosòfica més important de Habermas ha estat l’elaboraci�� d’una racionalitat discursiva. Aquesta nova manera d’entendre la raó com a discurs ha tingut importants repercussions en l’àmbit de la filosofia i de les ci��ncies socials en general. La primera part de la meva investigaci�� analitza l’obra de Habermas, posant èmfasi en el procés de configuraci�� d’aquesta racionalitat discursiva. Aquest primer període culmina amb la presentaci�� de la tesina “Introducci�� al pensament i l’obra de Jürgen Habermas”. Com a resultat d’aquesta investigaci��, la meva recerca es centrarà, primer, en les nocions habermasianes de publicitat (Öffentlichkeit) i d’opini�� pública (öffentliche Meinung) i, finalment, en l’anomenada democràcia deliberativa. Per tant, la recerca consta de dos part estretament relacionades: (1) un anàlisi del procés de configuraci�� d’una raó discursiva en l’obra de Habermas; (2) una valoraci�� crítica dels límits i les possibilitats de la democràcia deliberativa en les societats contemporànies. Aquesta darrera fase d’investigaci�� –en la qual treballo actualment– s’endinsa en el debat dels “teòrics deliberatius”. Entre d’altres, aprofundeix en les repercussions ètiques i polítiques d’una relaci�� problemàtica entre esfera pública i esfera privada. Desfer aquesta problemàtica passa per repensar l’exigència d’una racionalitat imparcial que, alhora, sigui Desfer aquesta problemàtica capaç de garantir la participaci�� democràtica de la ciutadania en el context actual, on el pluralisme de valors ha esdevingut un dels fenòmens vertebradors de les societats contemporànies.

Estatus epilèptic. Revisi�� clínica i epidemiològica dels casos d’estatus atesos a l’Hospital de Sabadell

El treball és una revisi�� retrospectiva de 70 casos d’estatus epilèptics atesos a l’Hospital de Sabadell durant 5 anys. Les variables revisades han estat: edat, sexe, antecedents neurològics, història d’epilèpsia, tipus d’estatus, etiologia, durada, tractament, exploracions complementàries, reincidència i mortalitat. Després de comparar les dades obtingudes amb les publicades als grans estudis poblacionals hem observat que coincideixen en molts aspectes: incidència bimodal, predomini del estatus parcial, etiologia majoritària aguda simptomàtica, causes desencadenants i percentatges de reincidència i mortalitat. En canvi hi ha algunes diferencies com major proporci�� d’antecedents d’epilèpsia, major durada de l’estatus i diferències en els tractaments utilitzats.

Estudi citogenètic de líquid amni��tic i vellositats corials: valor de la implementaci�� del cribatge combinat de primer trimestre de gestaci�� en el diagnòstic prenatal d’anomalies cromosòmiques

La implementaci�� del cribatge combinat de primer trimestre de gestaci�� ha repercutit en els estudis citogenètics, disminuïnt el nombre de proves invasives i augmentant la taxa de detecci�� d’anomalies cromosòmiques. Es presenten els resultats citogenètics de mostres de líquid amni��tic i de vellositats corials realitzats del 1999 al 2010 al servei laboratori d’Hematologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol per valorar la implementaci�� d’aquest cribatge.

Influència de l’haplotip 46/1 del gen JAK2 en la variaci�� de la càrrega al•lèlica de la mutaci�� JAK2V617F en pacients amb policitèmia vera i trombocitèmia esencial

La presència de l’haplotip 46/1 del gen JAK2 predisposa a neoplàsies mieloproliferatives associades a la mutaci�� de JAK2V617F, però la seva rellevància clínica és desconeguda. En aquest treball determinem, de forma retrospectiva, la càrrega al•lèlica de JAK2V617F de 62 pacients amb NMP JAK2V617+, en el moment del diagnòstic i en l’últim control. Posteriorment, analizem l’augment de la càrrega al•lèlica de JAK2V617F amb l’objectiu de determinar si aquesta es manté estable o presenta un augment progressiu durant el curs natural de la malaltia. Finalment, analitzem la relaci�� entre els resultats obtinguts i l’evoluci�� clínica dels pacients.