Marx's analysis of the falling rate of profit on the first version of volume III of capital

The paper provides a description and analysis of the Hodgskin section of Theories of Surplus Value and the general law section of the first version of Volume III of Capital. It then considers Part III of Volume III, the evolution of Marx's thought and various interpretations of his theory in the light of this analysis. It is suggested that Marx thought that the rate of profit must fall and even in the 1870s hoped to be able to provide a demonstration of this. However the main conclusions are: 1. Marx's major attempt to show that the rate of profit must fall occurred in the general law section. 2. Part III does not contain a demonstration that the rate of profit must fall. 3. Marx was never able to demonstrate that the rate of profit must fall and he was aware of this.

Bribe-proof rules in the division problem

The division problem consists of allocating an amount of a perfectly divisible good among a group of n agents with single-peaked preferences. A rule maps preference profiles into n shares of the amount to be allocated. A rule is bribe-proof if no group of agents can compensate another agent to misrepresent his preference and, after an appropriate redistribution of their shares, each obtain a strictly preferred share. We characterize all bribe-proof rules as the class of efficient, strategy-proof, and weak replacement monotonic rules. In addition, we identify the functional form of all bribe-proof and tops-only rules.

A maximal domain of preferences for tops-only rules in the division problem

The division problem consists of allocating an amount M of a perfectly divisible good among a group of n agents. Sprumont (1991) showed that if agents have single-peaked preferences over their shares, the uniform rule is the unique strategy-proof, efficient, and anonymous rule. Ching and Serizawa (1998) extended this result by showing that the set of single-plateaued preferences is the largest domain, for all possible values of M, admitting a rule (the extended uniform rule) satisfying strategy-proofness, efficiency and symmetry. We identify, for each M and n, a maximal domain of preferences under which the extended uniform rule also satisfies the properties of strategy-proofness, efficiency, continuity, and "tops-onlyness". These domains (called weakly single-plateaued) are strictly larger than the set of single-plateaued preferences. However, their intersection, when M varies from zero to infinity, coincides with the set of single-plateaued preferences.

On Boas-Type Problem

R.P. Boas has found necessary and sufficient conditions of belonging of function to Lipschitz class. From his findings it turned out, that the conditions on sine and cosine coefficients for belonging of function to Lip α(0 & α & 1) are the same, but for Lip 1 are different. Later his results were generalized by many authors in the viewpoint of generalization of condition on the majorant of modulus of continuity. The aim of this paper is to obtain Boas-type theorems for generalized Lipschitz classes. To define generalized Lipschitz classes we use the concept of modulus of smoothness of fractional order.

Normal forms for rational difference equations with applications to the global periodicity problem

We propose a classification and derive the associated normal forms for rational difference equations with complex coefficients. As an application, we study the global periodicity problem for second order rational difference equations with complex coefficients. We find new necessary conditions as well as some new examples of globally periodic equations.

A relative double commutant theorem for hereditary sub-C*-algebras

We prove a double commutant theorem for hereditary subalgebras of a large class of C*-algebras, partially resolving a problem posed by Pedersen[8]. Double commutant theorems originated with von Neumann, whose seminal result evolved into an entire field now called von Neumann algebra theory. Voiculescu proved a C*-algebraic double commutant theorem for separable subalgebras of the Calkin algebra. We prove a similar result for hereditary subalgebras which holds for arbitrary corona C*-algebras. (It is not clear how generally Voiculescu's double commutant theorem holds.)

La Accesibilidad universal y el diseño para todos: los ejes determinantes de las políticas de igualdad de oportunidades III

Capítol del llibre "Tratado sobre la discapacidad", R. De Lorenzo, L. Cayo Pérez Bueno. Navarra: Thomson Aranzadi,2007. Planteja el significat dels conceptes "Accessibilitat Universal", que és fonamentalment la condició que han de complir els entorns, processos, bens, productes i serveis, així com els objectes o instruments, eines i dispositius, per a ser comprensibles, utilitzables i practicables per a totes les persones en condicions de seguretat i comoditat i de la manera més autònoma possible.. Això pressuposa el "Disseny per a tothom" i s'entén que sense perjudici dels ajustos raonables que s'hagin d'adoptar.

Mitigación de los efectos de sequía extrema durante la fase III de desarrollo del melocotón y mejora del crecimiento del fruto mediante técnicas de cultivo: poda de verano y aclareo

El proyecto trata de aportar información fiable en la aplicación de prácticas culturales sobre una parcela de frutales (caso específico de melocotonero tardío) con el objetivo de mitigar los efectos de una sequía extrema. Se plantea un escenario en le que se deja sin riego durante los meses de Julio y Agosto. Las condiciones de estrés hídrico se han controlado de tal forma que no se comprometa la superviencia del árbol por lo que en la realidad se realizaron aportaciones muy reducidas de riego (25 mm) durante el periodo de sequía a partir de marchitez visual de las hojas. Las técnicas de intervención propuestas eran: poda de verano intensiva y aclareo de fruta en el momento en que se producen los cortes de riego. La poda de verano se diseñó de tal forma que se eliminara parte de la vegetación (sobre un 20% de la masa vegetativa) con el objetivo de reducir consumos de agua del arbol y conservar más agua en el suelo, pero a la vez, sin producir mermas en el tamaño del árbol al año siguiente. Este último objetivo se ha conseguido de forma aceptable despues de que la poda de invierno uniformizara el número de ramos por árbol. El criterio de poda esta más detallado en Lopez et al., (2006). Respecto al aclareo, se pretende aumentar las reservas disponibles para el crecimiento del fruto mediante la reducción de la competencia entre ellos y compensar así el efecto reductor del estrès hídrico. Durante las primeras semanas de corte de riego y mientras el estrés hídrico se desarrolla se produjo un cierto crecimiento de fruto que es el que permitió analizar la respuesta a los tratamientos aplicados. A partir de condiciones de marchitez de hojas se constata que el fruto dejaba de crecer (Lopez et al., 2006).

The word problem distinguishes counter languages

Counter automata are more powerful versions of finite state automata where addition and subtraction operations are permitted on a set of n integer registers, called counters. We show that the word problem of Zn is accepted by a nondeterministic m-counter automaton if and only if m &= n.

On the complexity of the Whitehead minimization problem

The Whitehead minimization problem consists in finding a minimum size element in the automorphic orbit of a word, a cyclic word or a finitely generated subgroup in a finite rank free group. We give the first fully polynomial algorithm to solve this problem, that is, an algorithm that is polynomial both in the length of the input word and in the rank of the free group. Earlier algorithms had an exponential dependency in the rank of the free group. It follows that the primitivity problem – to decide whether a word is an element of some basis of the free group – and the free factor problem can also be solved in polynomial time.

Sistema de secreción de tipo III en Aeromonas mesòfilas

Aeromonas hydrophila és un bacil gram-negatiu, patogen oportunista d’animal i humans. La patogènesi d’A. Hydrophila és multifactorial. A fi d'identificar gens implicats en la virulència de la soca PPD134/91 d’A. hydrophila, vam realitzar experiments de substracció gènica, que van dur a la detecció de 22 fragments d’ADN que codificaven 19 potencials factors de virulencia, incloent un gen que codificava una proteïna de sistema de secreció de tipus III (T3SS). La importància creixent del T3SS en la patogènesi de diversos bacteris, ens va dur a identificar i analitzar l'agrupació gènica del T3SS de les soques AH-1 i AH-3 d’A. hydrophila. La inactivació dels gens de T3SS aopB i aopD d’A. hydrophila AH-1, i ascV d’A. hydrophila AH-3, comporta una disminució de la citotoxicitat, un increment de la fagocitosi, i una reducció de la virulència en diferents models animals. Aquests resultats demostren que el T3SS és necessari per a la patogenicitat. També vam clonar i seqüenciar una ADP-ribosiltransferasa (AexT) a la soca AH-3 d’A. hydrophila, i vam demostrar que aquesta toxina és translocada via el T3SS, sistema que al seu torn sembla ser induïble in vitro en condicions de depleció de calci. El mutant en el gen aexT de la soca AH-3 d’A. hydrophila va mostrar una lleugera reducció de la virulència, assajada amb diferents mètodes. Mitjançant l'ús de diferents sondes d’ADN, vam determinar la presència del T3SS en soques tant clíniques com ambientals de diferents espècies del gènere Aeromonas: A. hydrophila, A. veronii, i A. caviae, i la codistribució d'aquesta agrupació gènica i el gen aexT. Finalment, amb la finalitat d'estudiar la regulació transcripcional de l'agrupació gènica de T3SS i de l’efector AexT A. hydrophila AH-3, vam aïllar els promotors predits per l’operó aopN-aopD i el gen aexT, i els vam fusionar amb el gen reporter gfp (Green Fluorescence Protein). A més, vam demostrar que l'expressió d'ambdós promotors depèn de diferents components bacterians, com per exemple el sistema de dos components PhoP/PhoQ, el sistema de quorum sensing AhyI/AhyR, o el complex piruvat deshidrogenasa.

Addressing the net balances problem as a prerequisite for EU budget reform: a proposal

Conflict among member states regarding the distribution of net financial burdens has been allowed to contaminate the entire design of the EU budget with very negative consequences in terms of equity, efficiency and transparency. To get around this problem and pave the way for a substantive budget reform, we propose to decouple distributional negotiations from the rest of the budget process by linking member state net balances in a rigid manner to relative prosperity. This would be achieved through the introduction of a system of compensating horizontal transfers that would take to its logical conclusion the Commission's proposal for a generalized compensation mechanism. We discuss the impact of the proposed scheme on member states? incentives and illustrate its financial implications using revenue and expenditure projections for 2013 that are based on the current Financial Perspectives and Own Resources Decision.

On locally finite transitive two-ended digraphs

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Department de Matemàtica Aplicada de la Montanuniversität Leoben, Àustria, entre agost i desembre del 2006. L’ objectiu ha estat fer recerca sobre digrafs infinits amb dos finals, connexos i localment finits, i, en particular, en digrafs amb dos finals i altament arc-transitius. Malnic, Marusic et al. van introduir un nou tipus de relació d’equivalència en els vèrtexs d’un dígraf, anomenades relacions d’assolibilitat, que generalitzen i tenen el seu origen en un problema posat per Cameron et al., on les classes de la relació d’equivalència eren vèrtexs que pertanyien a un camí alternat del dígraf . Malnic et al. en el mencionat article van establir connexions ben estretes entre aquestes relacions d’assolibilitat i l'estructura de finals i creixement dels digrafs localment finits i transitius. En aquest treball, s’ha caracteritzat per complet aquestes relacions d’assolibitat en el cas de dígrafs localment finits i transitius amb exactament dos finals, en termes de la descomposició en números primers del número de línies que genera el digraf amb dos finals. A més, es nega la Conjectura 1 sostinguda per Seifter que afirmava que un digraf connex localment finit amb més d’un final era necessàriament o be 0-, 1- o altament arc-transitiu. Seifer havia donat una solució parcial a la conjectura pel cas de digrafs regulars amb grau primer que tinguin un conjunt de tall connex. En aquest treball, es descriu una família infinita de dígrafs regulars de grau dos, amb dos finals, exactament 2-arc transitius i no 3-arc transitius. Així, es nega la Conjectura de Seifter en el cas general, fins i tot per grau primer. Tot i així, la solució parcial donada per Seifter en el seu article és en cert sentit la millor possible i l'existència un conjunt de tall connex essencial.