Indicadors sorprenents

L'anàlisi de l'informe ens diu que, efectivament, els resultats són per amoïnar-se perquè si bé la gent més jove està més ben formada, les diferents lleis educatives no han servit per millorar gaire les capacitats dels ciutadans, sobretot si tenim en compte que els països que ens envolten milloren més que nosaltres. Alguns polítics ens diuen, molt contents, que ara l'educació arriba a tothom, que bé. A més d'anar a l'escola, entenen el que llegeixen? Aquest sembla que és el problema

La universitat funciona més bé que la política i l'empresa

La universitat catalana actual, deixant de banda els econòmics, té dos problemes. Un és la lentitud a adaptar-se i respondre a les demandes ciutadanes. El segon és la manca d'un sistema ben definit i sistemàtic de retiment de comptes a la societat. Resolts ambdós problemes, la universitat faria en poc temps un gran canvi per bé. La resposta a aquests problemes pot donar-se amb petites modificacions de la norma externa i algunes de més profundes en la interna que aportin més flexibilitat i autonomia

Estalviar en R+D+I surt car

A Catalunya parlar d'innovació s'ha convertit gairebé en un tòpic. Sentim en declaracions i discursos que la R+D+I hauria de salvar l'economia del país, però, realment, quants dels que ho diuen s'ho creuen? No ho sé, però és evident que per sortir enfortits de la crisi necessitem innovar. Tanmateix, perquè la innovació es converteixi en un motor de l'economia fan falta polítiques que ho facin possible. La innovació no la fa l'administració, també ha d'innovar, com qualsevol organització, però no és l'administració la que té aquesta funció. Amb tot, sense l'administració la innovació no reïx. Els països que han fet de la innovació una prioritat política han crescut més