The structure of human tRNALys3 anticodon bound to HIV genome is stabilized by modified nucleosides and adjacent mismatch base pairs

Replication of human immunodeficiency virus (HIV) requires base pairing of the reverse transcriptase primer, human tRNA(Lys3), to the viral RNA. Although the major complementary base pairing occurs between the HIV primer binding sequence (PBS) and the tRNA's 3'-terminus, an important discriminatory, secondary contact occurs between the viral A-rich Loop I, 5'-adjacent to the PBS, and the modified, U-rich anticodon domain of tRNA(Lys3). The importance of individual and combined anticodon modifications to the tRNA/HIV-1 Loop I RNA's interaction was determined. The thermal stabilities of variously modified tRNA anticodon region sequences bound to the Loop I of viral sub(sero)types G and B were analyzed and the structure of one duplex containing two modified nucleosides was determined using NMR spectroscopy and restrained molecular dynamics. The modifications 2-thiouridine, s(2)U(34), and pseudouridine, Psi(39), appreciably stabilized the interaction of the anticodon region with the viral subtype G and B RNAs. The structure of the duplex results in two coaxially stacked A-form RNA stems separated by two mismatched base pairs, U(162)*Psi(39) and G(163)*A(38), that maintained a reasonable A-form helix diameter. The tRNA's s(2)U(34) stabilized the interaction between the A-rich HIV Loop I sequence and the U-rich anticodon, whereas the tRNA's Psi(39) stabilized the adjacent mismatched pairs.

Redirecció de l'especificitat de les cél·lules T contra epítops del VIH restringit per la HLA-A2 mitjaçant transferència genética

Existeixen creixents evidències què la resposta dels limfòcits T CD8+ alpha beta citotòxics (CTLs) és un element fonamental en la infecció produïda pel VIH. Les CTLs VIH especifiques es consideren molt importants en la reducció de la càrrega viral i en la contenció de la infecció. Encara que la combinació dels antiretrovirals (HAART) ha suposat una millora considerable en la lluita contra el VIH induint una important reducció de la càrrega viral i augmentant el nombre de cèl•lules T CD4+, diverses complicacions han fet ressaltar la necessitat de noves alternatives terapèutiques. Les complicacions inclouen: manca de recuperació d’una resposta immune sòlida contra el VIH, toxicitat a llarg termini de la teràpia i el descobriment que les cèl•lules T CD4+ constitueixen un reservori pel virus. Les noves alternatives controlaran la replicació viral i reconstituiran la immunitat. L’eficàcia de la immunoteràpia cel•lular amb transferència adoptiva de CTLs virals específics s’ha provat en diferents infeccions virals humanes, incloent el VIH. Proposem una modificació de la immunoteràpia adoptiva redirigint l’especificitat de les cèl•lules T contra el VIH mitjançant la transfecció dels gens del TCR. En aquest assaig preclínic, ens aprofitarem de la tecnologia dels animals transgènics per les molècules de HLA, amb la finalitat de generar TCRs d’alta afinitat dirigits contra epitops del VIH restringits per la molècula HLA. Aquests TCRs seran induïts in vivo i seleccionats in vitro. Les cadenes alpha i beta dels TCRs VIH específics procedents de les CTLs seran clonades mitjançant tècniques de biologia molecular. Aquests TCRs VIH específics seran transferits a cèl•lules T CD8+ humanes i la seva especificitat i capacitat citolítica contra cèl•lules diana que presentin antígens de VIH-1 s’estudiaran mitjançant la combinació de diverses tècniques noves (FCC, transfecció mitjançant Nucleoefector). Finalment, una construcció retroviral adient per la seva transducció en cèl•lules T humanes s’establirà amb un TCR òptim seleccionat.

Abacavir/Lamivudine Versus Tenofovir/Emtricitabine in Virologically Suppressed Patients Switching from Ritonavir-Boosted Protease Inhibitors to Raltegravir

There are few clinical data on the combination abacavir/lamivudine plus raltegravir. We compared the outcomes of patients from the SPIRAL trial receiving either abacavir/lamivudine or tenofovir/emtricitabine at baseline who had taken at least one dose of either raltegravir or ritonavir-boosted protease inhibitors. For the purpose of this analysis, treatment failure was defined as virological failure (confirmed HIV-1 RNA ≥50 copies/ml) or discontinuation of abacavir/lamivudine or tenofovir/emtricitabine because of adverse events, consent withdrawal, or lost to follow-up. There were 143 (72.59%) patients with tenofovir/emtricitabine and 54 (27.41%) with abacavir/lamivudine. In the raltegravir group, there were three (11.11%) treatment failures with abacavir/lamivudine and eight (10.96%) with tenofovir/emtricitabine (estimated difference 0.15%; 95% CI -17.90 to 11.6). In the ritonavir-boosted protease inhibitor group, there were four (14.81%) treatment failures with abacavir/lamivudine and 12 (17.14%) with tenofovir/emtricitabine (estimated difference -2.33%; 95% CI -16.10 to 16.70). Triglycerides decreased and HDL cholesterol increased through the study more pronouncedly with abacavir/lamivudine than with tenofovir/emtricitabine and differences in the total-to-HDL cholesterol ratio between both combinations of nucleoside reverse transcriptase inhibitors (NRTIs) tended to be higher in the raltegravir group, although differences at 48 weeks were not significant. While no patient discontinued abacavir/lamivudine due to adverse events, four (2.80%) patients (all in the ritonavir-boosted protease inhibitor group) discontinued tenofovir/emtricitabine because of adverse events (p=0.2744). The results of this analysis do not suggest that outcomes of abacavir/lamivudine are worse than those of tenofovir/emtricitabine when combined with raltegravir in virologically suppressed HIV-infected adults.