Avaluació de la capacitat de segrest de carboni d'un sòl restaurat amb fangs de depuradora: estabilitat de la matèria orgànica

L’avaluació de la capacitat de segrest de carboni d’un sòl denudat per l’extracció de calcàries i la seva posterior restauració amb fangs de depuradora s’ha realitzat mitjançant l’anàlisi de l’estabilitat de la matèria orgànica del sòl (MOS) en funció de la dosi de fangs aplicada. Els resultats d’aquest treball demostren dos fets fonamentals per a l’estudi de la capacitat de segrest de carboni, els qual són: la conservació del contingut total de MOS i l’augment de la seva estabilitat fins a nivells més alts que els de la MOS de les parcel·les de control. Aquests resultats són explicables per (i) la conservació i augment de la MOS recalcitrant, i (ii) la protecció d’una porció més o menys rellevant de la MO làbil continguda amb els fangs gràcies a l’acció simultània dels mecanismes d’estabilització de la MOS, com són: l’estabilització bioquímica (humificació), química, física, a més de la pròpia hidrofobicitat de la MOS, aquests dos últims potenciats per l’addicció del fangs de depuradora.

Activitats d'autoavaluació de fiscalitat enfocades per competències

En el curs acadèmic 2007-2008 s'ha implementat l’autoavaluació formativa en les assignatures de Dret Financer i Tributari I i II de la Llicenciatura en Dret de la Universitat Oberta de Catalunya, com a conseqüència del Projecte de millora de la qualitat docent concedit per l'AGAUR l’any 2006. Es tracta d'unes assignatures en les quals se segueix des del curs acadèmic 2004-2005 un sistema d’avaluació continua enfocada per competències, amb molt bona acollida tant pels docents com pels estudiants. Mitjançant aquesta experiència docent, ideada com a complement de l’avaluació contínua, i que consisteix en l'elaboració d'activitats d’autoavaluació formativa de diferent tipologia enfocades per competències, es pretén ajudar l’estudiant a desenvolupar i millorar les competències d'ambdues assignatures de forma autònoma en el marc de l'Espai Europeu d’Educació Superior.

Propuesta de estadificación ganglionar mediastínica sistemática con punción-aspiración guiada por ecobroncoscopia en pacientes con cáncer de pulmón no célula pequeña

Aquest treball pretèn especificar els determinants necessaris per a l’obtenció de mostres ganglionars del mediastí mitjantçant la ultrasonografia endobronquial amb punció aspirativa, i així obtenir una sensibilitat i un valor predictiu negatiu elevats per a la identificació adequada de metàstasi en el carcinoma pulmonar no cèl•lula petita. Es van incloure 296 pacients amb CPNCP. Es considerà un procediment sistemàtic quan s’accedia com a mínim a un gangli amb mostres satisfactòries de les estacions 4R, 4L i 7. Això s’aconseguí a tres quarts dels pacients estadiats com I/II; amb una sensibilitat i VPN superior al 90%, equiparable a la mediastinoscòpia.

Efectos sobre la calidad de la inducción anestésica y agitación postoperatoria en niños según la presencia paterna en el quirófano

La presència paterna com una intervenció no farmacològica per a reduïr l’estrés i millorar la cooperació infantil durant la inducció anestèsica ha estat freqüentment estudiada, sobretot als països anglosaxons, amb resultats contradictoris. L’objectiu del present estudi és avaluar la qualitat de la inducció anestèsica i del postoperatori segons la presència paterna o no a la mateixa en xiquets espanyols, ASA I-II, no premedicats, programats per a cirurgía otorrinolaringológica. Hem trobat un increment de la incidència d’inducció suau i una disminució de la inducció traumàtica al grup de xiquets amb presència paterna (p&0.05).

Comparación de tres métodos de medición de hemoglobina en cirugía cardiaca

Durante la cirugía cardiaca con circulación extracorpórea (CEC) el umbral transfusional hemático está basado en el valor de las cifras de hemoglobina y/o hematocrito. Estos valores se obtienen mediante las máquinas tipo “point-of-care testing” (POCT) que están presentes en quirófano y en las unidades de reanimación. En nuestro centro hay distintos tipos de máquinas POCT. Todas miden la cantidad de hemoglobina y/o el porcentaje de hematocrito pero cada una de ellas utiliza una metodología diferente para medir los parámetros sanguíneos: (i) la conductividad, y (ii) la espectrofotometría. En este trabajo comparamos cada uno de los POCT con respecto a la máquina de referencia durante la cirugía cardiaca con CEC, buscando (1) la posible existencia de errores sistemáticos en los POCT al medir las cifras de hemoglobina y hematocrito, y (2) la validez de cada POCT para detector el umbral de transfusión.

La Sarcoïdosi a Osona: Revisió retrospectiva 1983-2011

Objectius: Determinar l’epidemiologia de la Sarcoïdosi a Osona. I descriure’n les característiques clíniques. Material i mètodes: Identificació i selecció de casos de Sarcoïdosi al nostre centre, entre 1983-2011. Revisió retrospectiva, recollida i anàlisi. Resultats: Incidència 2.12 casos/105habitants/any. n = 55. Predomini femení (69%), edat mitjana 47.8 anys. Clínica més freqüent: simptomatologia general. Patrons radiològics més freqüents: Estadi I-II. Biòpsia transbronquial: tècnica més utilitzada. Retard diagnòstic 5.9 mesos i mortalitat relacionada 7.6%. Conclusions: Incidència superior a la publicada a Catalunya. Predomini femení, amb diagnòstic més tardà que en homes. Presentació clínica predominant: síndrome Löfgren. Notable retard diagnòstic i baixa mortalitat.

Modelització de les propietats òptiques de partícules metàl•liques en matriu dielèctrica

En el marc del projecte "Modelització de les propietats òptiques de partícules metàl•liques en matriu dielèctrica" s'han desenvolupat un conjunt d'eines numèriques que permeten avançar en l'ús de l'espectroscòpia òptica per a l'obtenció d'informació morfològica de materials compostos consistents en partícules metàl•liques en matriu dielèctrica. S'han implementat esquemes numèrics per a calcular les propietats òptiques de materials compostos on les partícules poden presentar una distribució de mides i formes i diferent graus d'ordenament espacial. Les simulacions s'han realitzat a dos nivells: i) amb l’aproximació quasi-estàtica, que permet descriure el comportament d'aquests materials en termes de constants òptiques efectives i ii) amb càlculs electrodinàmics exactes, que han servit per avaluar la validesa de l’aproximació anterior i que han permès d'estudiar la interacció de partícules amb feixos de llum focalitzats o amb polarització no homogènia. A través de l’anàlisi d'aquestes simulacions, s'han desenvolupat models senzills que permeten parametritzar la influència de diferents quantitats físiques en el comportament òptic del material. Aquests models s'han implementat en un programari de càlcul que permeten trobar el valor òptim dels paràmetres físics d'interès mitjançant l'ajust d'espectres òptics. Els models s'han avaluat amb l'anàlisi de dades experimentals subministrades per altres laboratoris.

Evaluación del curso de introducción a la universidad (INECE’08)

El Curso de Introducción a la Universidad (CIU) se desarrolla enla Escuela Superior Politécnica de la Universidad Pompeu Fabra con la intención de alcanzar dos objetivos: (I) ofrecer a los nuevos información sobre las características organizativas y académicas de los estudios que ofrece la Escuela e (II) introducirlos a la metodología implantada mediante el Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) de forma participativa y activa. Para la consecución de los objetivos se plantean actividades, clases yseminarios en base a tres grandes bloques temáticos: aspectosinstitucionales, metodológicos y recursos disponibles.Se administran dos instrumentos que permiten realizar la evaluación de la organización y desarrollo de las actividades realizadas en particular, así como del curso en general. Estos resultados son analizados individual y globalmente y posteriormente se comparan con los obtenidos en el CIU 07-08.De toda esta información se extraen conclusiones del CIU a dos niveles en cuanto a la organización del mismo: por un lado se verifica la incorporación de mejoras respecto el CIU del curso pasado y, por el otro, se extraen nuevas propuestas de mejora para implementar de cara al próximo curso.

Estudio Farmacogenético en Pacientes con Cáncer de Pulmón No Microcítico Avanzado tratados con Quimioterapia basada en Platino

a partir de ADN genómico obtenido de las células nucleadas de sangre periférica de 103 pacientes con Cáncer de Pulmón No Microcítico (CPNM) avanzado tratados con quimioterapia basada en platino, hemos analizado la asociación entre supervivencia y cinco SNPs (Single Nucleotide Polymorphism) pertenecientes a dos grupos de genes: i) de la via metabólica del ácido fólico (Timidilato Sintetasa (TS), Metil-tetrahidrofolato Reductasa (MTHFR) y, ii) de la vía de reparación del ADN (Excision repair cross-complemeting group 1 (ERCC1) y Xeroderma pigmentosum group D (XPD).

Análisis de la productividad de miera entre diferentes métodos de resinación en un monte de la Serranía Baja de Cuenca

Aquest treball, desenvolupat en una forest de la serralada de Cuenca, durant el primer any de resinació, ofereix resultats de producció obtinguts en funció de variables dendromètriques dels peus, qualitat d'estació, mida de la ferida i considerant els factors: (i) eina, manual o mecanitzada, i (ii) sentit d'avanç de les piques, ascendent o descendent. Així, el diàmetre dels pins, la qualitat d'estació i la superfície foliar, apareixen més determinants sobre la producció que la superfície de la ferida practicada. El mètode descendent s'evidencia millor que l'oposat, mentre que l'eina utilitzada va resultar indiferent.

Concepciones y creencias de los profesores universitarios de matemáticas acerca de la enseñanza de las ecuaciones diferenciales

La investigación que aquí presentamos es una aproximación a las concepciones y creencias de los profesores universitarios de matemáticas acerca de la enseñanza de las ecuaciones diferenciales en estudios científico-experimentales. A parte de los intentos por caracterizar a cada profesor en términos de sus concepciones y creencias, y de establecer el nivel de coherencia y consistencia de éstas, a partir de los resultados del análisis se explica la persistencia de la utilización de métodos tradicionales de enseñanza. Las diferencias y similitudes entre las concepciones y creencias de cada profesor, y el nivel de coherencia demostrado nos han permitido establecer tres grupos de profesores, a los que hemos denominado I, II y III.

Base genética de la cistinuria, heterogeneidad genética

La cistinuria es una aminoaciduria que se transmite de forma autosómica rececesiva. Clínicamente se distinguen 3 formas de cistinuria, tipos I, II y III. Inicialmente identificamos un gen, implicado en el transporte de cistina y aminoácidos básicos, rBAT como responsable de esta enfermedad. Hasta la fecha se han identificado 22 mutaciotles en rBAT responsables de cistinuria. Mediante estudios de mutaciones y ligamiento genético en familias con cistinuria hemos podido demostrar que la enfermedad es heterogénea. Sólo la cistinuria de tipo I se debe a mutaciones en rBAT, mientras otros genes serán responsables de los tipos II y III. Actualmente estamos realizando estudios de exclusión genética en familias tipo no I, que nos permitirían asignar las regiones cromosómicas en las que se encuentran el gen o los genes responsables de cistinuria tipo II y/o III, paso previo para poder aislar y caracterizar dichos genes.

Development, physical-chemical stability and release studies of four alcohol-free spironolactone suspensions for use in pediatrics

Dissolution studies have become of great significance because, in most cases, drug dissolution is the rate-limiting step in the absorption process. As occurs with solid oral dosage forms, heterogeneous disperse systems (suspensions) could also have some problems with their in vitro dissolution. The objective of this study was to evaluate influence of the excipients on the release of spironolactone from four alcohol free suspensions (pharmaceutical compounding) of spironolactone 5 mg/mL suitable for pediatric use. Also the comparison of the physical and chemical stability of the suspensions stored at 4, 25 and 40 ºC over a 60- day period has been studied. Rheological behavior, particle size, a prediction of long-term physical stability, pH and assay of spironolactone by HPLC were assessed at prefixed times. The dissolution profile of each suspension was determined and compared with that of the commercial tablets. A microbiological study of the best formula was also performed. Chemically, the four spironolactone suspensions were stable for 60 days stored at three temperatures; Suspension IV had optimum pH values and the highest recovery percentage. In terms of physical stability, sedimentation occurred in Suspension IV and flotation of spironolactone in Suspensions I, II and III. Suspension III had the highest viscosity and the slowest drug release. Suspension IV was also microbiologically stable for 60 days. In conclusion, Suspension IV had the best properties and the least suitable form was Suspension III, as its high viscosity made it difficult to achieve homogeneous redispersion, and it had the slowest dissolution profile.

In cortical neurons HDAC3 suppresses RD4-dependent SMRT export

The transcriptional corepressor SMRT controls neuronal responsiveness of several transcription factors and can regulate neuroprotective and neurogenic pathways. SMRT is a multi-domain protein that complexes with HDAC3 as well as being capable of interactions with HDACs 1, 4, 5 and 7. We previously showed that in rat cortical neurons, nuclear localisation of SMRT requires histone deacetylase activity: Inhibition of class I/II HDACs by treatment with trichostatin A (TSA) causes redistribution of SMRT to the cytoplasm, and potentiates the activation of SMRT-repressed nuclear receptors. Here we have sought to identify the HDAC(s) and region(s) of SMRT responsible for anchoring it in the nucleus under normal circumstances and for mediating nuclear export following HDAC inhibition. We show that in rat cortical neurons SMRT export can be triggered by treatment with the class I-preferring HDAC inhibitor valproate and the HDAC2/3-selective inhibitor apicidin, and by HDAC3 knockdown, implicating HDAC3 activity as being required to maintain SMRT in the nucleus. HDAC3 interaction with SMRT's deacetylation activation domain (DAD) is known to be important for activation of HDAC3 deacetylase function. Consistent with a role for HDAC3 activity in promoting SMRT nuclear localization, we found that inactivation of SMRT's DAD by deletion or point mutation triggered partial redistribution of SMRT to the cytoplasm. We also investigated whether other regions of SMRT were involved in mediating nuclear export following HDAC inhibition. TSA- and valproate-induced SMRT export was strongly impaired by deletion of its repression domain-4 (RD4). Furthermore, over-expression of a region of SMRT containing the RD4 region suppressed TSA-induced export of full-length SMRT. Collectively these data support a model whereby SMRT's RD4 region can recruit factors capable of mediating nuclear export of SMRT, but whose function and/or recruitment is suppressed by HDAC3 activity. Furthermore, they underline the fact that HDAC inhibitors can cause reorganization and redistribution of corepressor complexes.

HPV & head and neck cancer: a descriptive update

The incidence of head and neck squamous cell carcinoma (HNSCC) has been gradually increasing over the last three decades. Recent data have now attributed a viral aetiology to a subset of head and neck cancers. Several studies indicate that oral human papillomavirus (HPV) infection is likely to be sexually acquired. The dominance of HPV 16 in HPV+ HNSCC is even greater than that seen in cervical carcinoma of total worldwide cases. Strong evidence suggests that HPV+ status is an important prognostic factor associated with a favourable outcome in head and neck cancers. Approximately 30 to 40% of HNSCC patients with present with early stage I/II disease. These patients are treated with curative intent using single modality treatments either radiation or surgery alone. A non-operative approach is favored for patients in which surgery followed by either radiation alone or radiochemotherapy may lead to severe functional impairment. Cetuximab, a humanized mouse anti-EGFR IgG1 monoclonal antibody, improved locoregional control and overall survival in combination with radiotherapy in locally advanced tumours but at the cost of some increased cardiac morbidity and mortality. Finally, the improved prognosis and treatment responses to chemotherapy and radiotherapy by HPV+ tumours may suggest that HPV status detection is required to better plan and individualize patient treatment regimes.