40 resultados para Estuário. Vulnerabilidade Ambiental. Impacto Ambiental. Solo
Resumo:
El primer bloc del treball, que ocupa en extensi la major part del projecte, permet una aproximaci a la figura que juga el medi ambient i leducaci ambiental en la societat i en el moment actual. Al mateix temps, sanalitza el context ambiental que envolta el Parc Natural de les Muntanyes de Prades per tal de donar a conixer lentorn immediat del cam de les Tosques. Finalment, es descriu lorigen i els diversos camins tradicionals existents, procurant la informaci necessria per entendre el valor i el potencial de que disposa aquest viari. El segon bloc, daltra banda, resulta duna selecci dinformaci del primer i de noves aportacions, en una guia per la realitzaci dun itinerari autoguiat deducaci ambiental per aquest cam. Aquesta proposta es materialitza en la localitzaci, anlisi i interpretaci de litinerari pel cam de les Tosques, i en lelaboraci duna guia deducaci ambiental per a realitzar-lo.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2006. Les caracterstiques ambientals de laula dun centre educatiu : llum, soroll, temperatura, humitat, concentraci d'oxigen i dixid de carboni de l'aire, presenci de determinats microorganismes... sn factors que determinen el grau de confort d'un espai i que poden repercutir en el rendiment escolar. S'ha realitzat una meticulosa auditoria ambiental duna aula escolar, la qual sha estructurat en tres parts. Sha descrit l'aula centrant-se en els aspectes d orientaci, de dimensions, de llum, de calefacci i de contaminaci acstica. En segon terme, sha realitzat una recerca terica d'informaci de diferents variables de caire fsic, qumic i biolgic que poden afectar el comportament i salut de les persones que utilitzen aquesta aula. Finalment, sha realitzat la recerca experimental per planificar l'auditoria, recollir les dades i, per a cada una de les variables mesurades, shan especificat objectius, material emprat, procediment i tractament de resultats, utilitzant el programa MULTILAB. Els resultats de les mesures obtingudes es troben dins dels valors estndards, tot i que es podrien millorar. S'estableixen relacions entre condicions ambientals i el comportament dels alumnes. El reglament per construcci de nous centres docents no especifica cap informaci sobre contaminants biolgics que sn susceptibles d'alterar la salut dels alumnes. Es recomana efectuar controls peridics de determinades variables poc estudiades que poden afectar el rendiment acadmic de l'alumne com la relaci temperatura/humitat, l'ergonomia dels seients, els nivells de CO2, la lllum i, fins i tot, el color de les parets.
Resumo:
El present projecte ha estat desenvolupat entre loctubre de 2006 i el febrer de 2007 per un equip de llicenciades en Cincies Ambientals per la Universitat Autnoma de Barcelona. Lobjecte destudi han estat les bordes, construccions agro-ramaderes utilitzades tradicionalment per a emmagatzemar lherba i estabular-hi el bestiar. Lmbit destudi seleccionat ha estat el Bosc de Virs, contingut dins el municipi dAlins, a la comarca del Pallars Sobir, Catalunya. Part de la superfcie estudiada es troba sota la protecci del Parc Natural de lAlt Pirineu. Per a dur a terme aquest estudi, sha desenvolupat una metodologia destudi de bordes amb dues vessants diferenciades que requereixen de tcniques metodolgiques especfiques. La vessant tcnica daquestes construccions sha materialitzat en un inventari de bordes, desenvolupat a partir de dades obtingudes durant lobservaci al camp. La vessant etnolgica sha obtingut a travs de la realitzaci dentrevistes als propietaris, usuaris i gestors de la zona. A partir de lanlisi dels resultats, sha detectat una prdua de la funci tradicional daquestes construccions, derivant a una diversificaci dels usos i un elevat grau dabandonament daquestes. La diagnosi de lestat daquests edificis i la seva influncia sobre lentorn s que els nous usos desenvolupats generen pressions sobre el medi i que el dess implica la degradaci de lestructura, amb la conseqent prdua de patrimoni.
Resumo:
Estudio realizado a partir de una estancia en el Centro de Filosofia e Cincias Humanas de la Universidade Federal de Santa Catarina, Brasil, durant entre septiembre y noviembre del 2005. El intercambio con los grupos de trabajo del Programa de Ps-Graduao Interdisciplinar em Cincias Humanas (UFSCE-Brasil), se ha llevado a cabo con el objetivo de profundizar en las diferentes perspectivas tericas y analticas que orientan la reflexin sobre el papel crtico de los investigadores en el rea de sociologa del conocimiento ambiental cientfico. Esto ha permitido conocer experiencias-laboratorios de procesos participativos para planear intervenciones en reas protegidas. Estas orientaciones conceptuales, epistemolgicas y metodolgicas ayudaran a la candidata a reforzar la aproximacin de investigacin participativa del proyecto Avaluaci social multicriteri per a la presa de decisions orientades a una gesti conservativa de sistemes agropecuaris i el desenvolupament sostenible de la zona seca i semi-seca del paisatge terrestre protegit de Miraflor-Moropotente (Nicaragua) que es la lnea del trabajo de PhD de la candidata. En especial, las reflexiones tericas y metodolgicas se han centrado en los siguientes temas: aproximacin sistemtica y basada en los actores para el anlisis de sistemas complejos y incertezas, mtodos participativos para las evaluaciones integradas de sustentabilidad que apoyan los procesos de toma de decisiones, o el nuevo papel de los investigadores sobre una perspectiva compleja de anlisis y dilogo entre los conocimientos cientficos y locales.
Resumo:
El cultivo de pimiento se caracteriza por presentar una alta susceptibilidad a la necrosis apical (Blossom-end-rot, BER). El BER es una fisiopata originada por una deficiencia de calcio durante el estado inicial de desarrollo del fruto. Los altos valores de radiacin y dficit de presin de vapor (DPV) caractersticos de la zona mediterrnea afectan considerablemente a la transpiracin y a la absorcin de minerales favoreciendo la aparicin de BER. En el Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentries (IRTA) se han realizado dos experiencias en cultivo sin suelo de pimiento con el objetivo de evaluar el efecto de la humedad ambiental y la salinidad sobre la produccin y calidad. Se realizaron dos ensayos comparando la produccin y la incidencia de BER bajo condiciones climticas diferentes y evaluando la influencia de la salinidad de la solucin nutritiva sobre estos mismos parmetros. Los resultados obtenidos muestran la importancia del control del clima y, en concreto, de la humedad del invernadero sobre la aparicin de BER. La incidencia de BER se incrementa un 24% en condiciones de baja humedad respecto al tratamiento control con humedad relativa elevada. Respecto a la salinidad, en condiciones de humedad elevada, el incremento de la conductividad de la solucin nutritiva de 2 a 4 S/cm implica un aumento de ms del 8% de la incidencia de BER. Si las condiciones ambientales son ms extremas, bajos valores de humedad, el aumento en la incidencia de BER debido a la salinidad de la solucin nutritiva puede alcanzar valores del 68%.
Resumo:
Lanlisi de lestat actual dels equipaments i activitats deducaci ambiental (EA) en lmbit del Parc Natural de lAlt Pirineu (PNAP) ha detectat un grau de desenvolupament molt baix daquesta disciplina. Per aquest motiu, selabora una nova eina, amb lobjectiu destablir unes pautes per a lelaboraci duna activitat dEA concreta: els itineraris dEA; i aix ampliar lescassa oferta actual. El protocol per al disseny ditineraris dEA, dna unes directrius per a estandarditzar la descripci i lanlisi de la zona proposada. La finalitat del qual s facilitar i agilitar la implantaci ditineraris que presentin unes condicions mnimes establertes. La eficincia daquesta eina, queda verificada amb els resultats obtinguts en la realitzaci de dues proves pilot en dues zones amb possibilitats de desenvolupar-hi itineraris dEA. Una de les zones ha quedat descartada, per lincompliment dun dels criteris que sha definit en el protocol com a imprescindibles pel bon desenvolupament de lactivitat que es planteja. Mentre que en laltre zona, el compliment de totes aquestes condicions o criteris, fan viable la implantaci de litinerari dEA, duent a terme aix el seu posterior disseny. Malgrat lestudi es centri en un espai natural protegit concret, s una eina que pretn ser extrapolable en daltres espais daquesta categoria.
Resumo:
Lobjecte daquest estudi s fer una anlisi ambiental de la proposta del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal del municipi de Viver i Serrateix, i poder presentar en darrer terme, una alternativa al model estudiat, que pugui oferir uns criteris basats en un model ms sostenible i respectus amb lentorn, i coherent amb la realitat existent.
Resumo:
El Parc Natural de lAlt Pirineu (PNAP) va ser creat lany 2003. A causa de la seva recent creaci, manca el desenvolupament de moltes de les seves rees. Actualment, el parc est creant una xarxa ditineraris dEducaci Ambiental (EA). Per aquesta ra, s interessant dedicar aquest treball al disseny dun itinerari dEA a la zona de Comes de Rubi, situada dins lmbit territorial del PNAP. Lobjectiu principal del present projecte s lelaboraci daquest itinerari amb els recursos necessaris per tal que sigui implementable duna manera immediata. Per tal danalitzar la viabilitat de litinerari sha aplicat el protocol de valoraci dissenyat pel grup Edukamb. La puntuaci que sha obtingut ha estat 61 sobre 100, fet que indica que litinerari s viable tot i que compta amb algunes mancances. Sha constatat que les condicions de litinerari sn idnies per poder ser visitat pel pblic en general, entre altres coses per la forma circular de litinerari, per tenir 3 km de recorregut i per disposar duna gran varietat daspectes dinters. En el disseny de litinerari sha definit el recorregut, shan determinat els elements dinters, shan proposat 5 parades, shan dissenyat els materials pedaggics, sha definit la situaci de la senyalitzaci i shan proposat correccions per a les mancances detectades en el protocol, entre altres, una millora en laccessibilitat al punt dinici i la construcci de passeres en els punts potencialment erosionables. Les principals pautes a seguir a lhora delaborar el material pedaggic han estat la integraci de laspecte social amb el natural i la promoci de la sensibilitzaci envers el medi ambient.
Resumo:
El presente trabajo pretende implantar un proyecto de formacin ambiental y, a la vez, crear el marco fsico y social para que as sea. De esta forma, se darn a conocer y mejorarn los conocimientos ambientales en la poblacin del municipio de Concepcin Las Minas, con el fin de que puedan mejorar sus tcnicas a la hora de gestionar su territorio y, a la vez, ampliar sus conocimientos ambientales, tiles en el campo de la educacin. Para realizar estas capacitaciones fue necesaria una descripcin del territorio junto con un anlisis de las principales problemticas ambientales municipales. Se realizaron sondeos a la poblacin para valorar su nivel de conocimientos ambientales. Con toda la informacin recogida, se planificaron una serie de sesiones formativas destinadas a maestros, nios y tcnicos ambientales. Las sesiones trataban de formar y a la vez concienciar sobre temas generadores tales como el recurso hdrico, forestal, gestin de residuos, etc. Estas capacitaciones se dieron tanto a nivel terico como a nivel prctico. La valoracin global de las capacitaciones es positiva. Cabe destacar un alto grado de participacin por parte de los maestros y los alumnos de las escuelas municipales, mostrando una gran implicacin en las distintas sesiones. Contrariamente, no se obtuvo el mismo resultado con el colectivo de tcnicos municipales, ya que falt tiempo y planificacin.
Resumo:
Al llarg dels estius de 2006 i 2007 s'estudiaren 44 platges de tot el litoral de l'illa de Menorca, classificades en tres tipologies: A (platges urbanes), B (platges semi-urbanes) i C (platges verges). En cadascuna s'aplic un sistema de 15 indicadors per tal de veure el nivell de pressi ambiental a qu estaven sotmeses, i aix valorar el seu grau de qualitat. En aquest treball es presenten els resultats de dos dels indicadors: ndex d'impacte visual d'infraestructures i qualitat de flora terrestre. Els resultats preliminars sobre la situaci de les platges de Menorca a partir d'aquests dos indicadors mostren conclusions prou significatives. A tall dexemple, nicament un 9% de les platges estudiades no presentaven cap impacte visual d'alguna infraestructura; per, d'altra banda, un 80% de les platges estudiades compten amb presncia despcies psammfiles indicadores de qualitat.
Resumo:
Investigacin elaborada a partir de una estancia en el Center of International Environmental Law (CIEL) de Washington, Estados Unidos, entre los meses de julio y septiembre del 2006. CIEL es una organizacin no gubernamental sin nimo de lucro que trabaja utilizando el Derecho Internacional y las instituciones internacionales para proteger el medio ambiente, la salud humana y asegurar una sociedad justa y sostenible. El mbito de trabajo del CIEL abarca a ms de 16 pases en 6 continentes. CIEL tambin pertenece al programa de investigacin y formacin del American University Washington College of Law. Este programa incluye cursos de Derecho Internacional del Medio Ambiente y Derecho Comparado del medio ambiente. La actividad cientfica realizada ha consistido en: primer lugar en una investigacin, capacitacin y apoyo jurdico realizado en el mbito de la aplicacin de la Convencin de Estocolmo sobre contaminantes orgnicos persistentes en los pases latinoamericanos; y en segundo lugar, en la participacin en los varios seminarios relativos a diferentes mbitos del Derecho Internacional del medio ambiente. Todo ello ha contribuido a dar un impulso definitivo a la tesis doctoral de la becaria.
Resumo:
Aquest projecte es contextualitza dins el marc de lavaluaci ambiental dels plans dordenaci urbanstica municipal (POUM) que es realitza a les oficies territorials davaluaci ambiental (OTAA) de la Generalitat de Catalunya. Concretament, lobjectiu principal daquest s el de desenvolupar un model danlisi mitjanant sistemes de la informaci geogrfica (SIG) per lavaluaci ambiental dels POUM, i la seva posterior integraci daquest en una aplicaci. Aquesta aplicaci, a ms, permetr obtenir un informe de resultats finals amb les afectacions que puguin tenir les diferents figures de protecci ambiental pel planejament urbanstic. Tanmateix, el tcnic de la OTAA podr tamb extreure imatges daquestes afectacions i incorporar-les a linforme final. Aix doncs, grcies a aquesta aplicaci, el tcnic podr obtenir un informe de forma rpida de les afectacions del POUM que li serviran per elaborar lInforme de Sostenibilitat Ambiental, que s un document integrat en els plans objecte davaluaci ambiental en qu es formalitza lavaluaci ambiental duta a terme.
Resumo:
Per tal de fer front al deteriorament i la destrucci de lnica infraestructura comuna per a joves existent al barri de Har (Mlomp), lassociaci de joves Les Criquets de Har ha dut a terme un projecte de construcci dun Casal de Joves, el qual pretn fer front no noms a la manca dinfraestructures sin tamb a la falta de tallers en condicions, de llocs de treball i despai agrcola. Amb lobjectiu de construir un centre integrat en el medi i amb capacitat per atendre les necessitats tant dels joves de Har com daltres poblacions properes, sha optat per realitzar una diagnosi ambiental del terreny on es construir el complex. La informaci obtinguda en aquesta diagnosi ha perms determinar els possibles impactes que la construcci del casal pot suposar per al medi i, a partir daqu, elaborar un pla de gesti ambiental dissenyant les mesures correctores ms adequades per a la mitigaci dels impactes detectats. Les actuacions plantejades en el Pla de gesti ambiental shan dissenyat tenint en compte el context social i econmic en el qual es desenvolupen les obres, aix com tamb la predisposici de la poblaci per a dur-les a terme i garantir-ne la continutat.
Resumo:
La gesti dels residus municipals ha davanar cap a la sostenibilitat per tal de poder fer front al gran volum de residus que es generen actualment i no malmetre el medi ambient. Aquest fet motiva a lelaboraci daquest projecte que es centra en lanlisi del procs de recollida dels residus municipals. Lestudi realitza en primer lloc una avaluaci ambiental de la recollida global i una avaluaci ambiental especfica de la recollida de la fracci Resta mitjanant el programari SIMUR (desenvolupada per lAgncia dEcologia Urbana de Barcelona). Amb aquesta eina de simulaci de models de gesti de residus municipal es calcula el balan de massa, el balan energtic, el balan demissions i el balan econmic del procs de recollida. La metodologia per al desenvolupament de la segona fase del projecte es basa en la realitzaci de treball de camp per al disseny de taules descriptives dels circuits de recollida de la fracci Resta, que permeten comparar-los entre s i aconseguir lobjectiu davaluar leficincia dels sistemes de recollida de crrega lateral i posterior de la fracci. Lassoliment dels objectius permet fer-se una idea de lestat actual de la recollida dels residus de Sant Boi, identificant-ne els punts forts i febles i plantejant propostes de millora encarades a aconseguir una futura generaci i recollida de residus ms respectuosa amb lentorn.
